Fundació Gala-Salvador Dalí


Cercar al web
Cercar    
 Ets a: Portada > Salvador Dalí > La col·lecció > Obres destacades  
LA COL·LECCIÓ

"La Venus qui somriu"

[+] Ampliar imatge
Dalí i Domènech, Salvador

La Venus qui somriu

c.1921
Tremp / cartró
51.50 x 50.30 cm.
TEATRE-MUSEU DALI

© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2004.

Al conjunt de trets sensuals -o clarament sexuals- hi correspon el rostre somrient de la noia que "s'ofereix", de la mateixa manera que "s'ofereixen", en primer terme, unes menges (vi, fruita...) en consonància amb el paisatge: una cala solcada per dues veles llatines amb el seu reflex corresponent. El quadre -oli sobre cartró-, que utilitza per a la marina del fons una tècnica puntillista freqüent en la pintura de Dalí entre el 1921 i el 1922, fou pensat probablement com una versió irònica dels arquetips femenins propis del noucentisme. Així ens ho fan suposar el rostre vulgar de la noia, els pits dreçats i les cames obertes, trets tots ells que, en comptes d'una citació en forma d'homenatge, semblen més aviat una distorsió sarcàstica de les figures idealitzades de Giorgione. Això ens duu a pensar que el model d'aquest nu seria no tant la Venus de Giorgione, sinó més aviat la figura ajaguda que Joaquim Sunyer havia col·locat al centre de la seva Pastoral, una obra del 1910-11 que se sol valorar com un dels primers passos madurs de l'estètica noucentista. De fet, la semblança entre les dues figures femenines -la de Dalí i la de Sunyer- és molt gran. Si aquest fos el cas, el comentari irònic sobre l'estètica i el pensament noucentista quedaria encara més reforçat.
© 2010 - Fundació Gala-Salvador Dalí - Tots els drets reservats - Avís Legal - Privacitat - Crèdits