Fundació Gala-Salvador Dalí


Cercar al web
Cercar    
 Ets a: Portada > Salvador Dalí > La col·lecció > Obres destacades  
LA COL·LECCIÓ

Casa familiar d' Es Llaner

[+] Ampliar imatge
Dalí i Domènech, Salvador

Casa familiar d'es Llaner

c. 1918
Llapis i tinta / paper
14.50 x 21.50 cm.
TEATRE-MUSEU DALI

© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2004.

"Una tarda que feia molt de fred i no podíem sortir de casa, el meu germà es va entretenir fent aquest dibuix que reproduïm i que guardo des d'aleshores perquè reflecteix amb exactitud l'ambient de casa durant les llargues tardes d'estiu a Cadaqués. Mentre ell dibuixava i ens feia els comentaris, jo contemplava sorpresa com el que havíem viscut durant l'estiu anterior anava apareixent. El meu germà, quan el va fer, devia tenir catorze anys i jo deu. Tot és exacte, menys la teulada de la casa que no acabava en punxa per la part del davant, sinó als laterals. Tota la resta, quan el contemplo encara ara, em fa reviure aquells estius. Per una finestra, hi treu el cap l'osset, la meva joguina predilecta. A l'altra s'hi veu una espelma, perquè a Cadaqués, en aquell temps, l'electricitat era tan minsa que a voltes ens quedàvem sense, i sempre calia tenir espelmes a punt. Sota la del menjador hi ha un banc, el mateix que hi tinc ara, i tant a la finestra com a la porta hi ha cortines de vidrets, idònies per a espantar les mosques i evitar que entrin. L'altra finestra és emparada per una tela metàl·lica, perquè era la que corresponia a la cuina i s'havia de protegir. Veig l'àvia que surt a la porta obrint la cortineta de vidrets. Va vestida de negre. Era prima, petita, molt maca. El meu germà diria que era polida com un rodet de fil de seda negra. El pare llegeix el diari mentre la mare i la tieta cusen. Tots seuen als balancins de lona que aleshores teníem. Prop d'elles, jo jugo amb les amiguetes. L'eucaliptus encara és petit i, darrera d'aquest arbre, que més tard es faria gran i frondós, el meu germà pinta envoltat dels nens del poble, que miren com ho fa. A primer terme, l'Enriquet, el nostre jardiner i barquer, dorm profundament, estirat sobre la platja. Quasi mai no feia res, era la mandra personificada. Pel camí arriben els nostres veïns amb els seus fills per a passar la tarda amb nosaltres. I, perquè no hi falti res, fins i tot hi ha les minyones, que renten la roba en un safareig de l'hort d'en Melos, i també una vaca que ens feia molta por i evitava que anéssim a buscar les taronges del taronger que hi havia i que quedaven a l'abast de la mà".
© 2010 - Fundació Gala-Salvador Dalí - Tots els drets reservats - Avís Legal - Privacitat - Crèdits