Dalí, la darrera gran obra segons els guionistes

Montse Aguer

Visitar el Teatre-Museu Dalí de Figueres és submergir-nos en l'univers de Salvador Dalí, en l'evolució i la comprensió de la seva obra i alhora la de la història de l'art, a la qual al·ludeix constantment, amb un immens respecte per la tradició. És endinsar-nos en un laberint, sense cap ordre cronològic, amb multiplicitat d'interpretacions, ja que moltes obres, segons Dalí, ni ell mateix sap què signifiquen. És tornar-se un espectador actiu per ser partícip d'un acte creatiu, alhora permanent i efímer. És accedir a la possibilitat de personalitzar l'experiència intel·lectual i/o d'oci cultural  que representa submergir-se en l'espai museístic, per acabar de donar sentit a l'obra, el seu sentit per excel·lència.

Des de la Fundació Gala-Salvador Dalí hem volgut apropar aquest espai, aquest teatre de la memòria, al màxim nombre d'espectadors possible i ho hem volgut fer amb ambició, no limitant-nos a explicar una obra sinó tota una manera de concebre l'art i la creació.

La nostra intenció amb aquest documental és evocar Dalí, la seva obra, el seu pensament, la persona i el personatge, però també la darrera creació de l'artista: el Teatre-Museu Dalí. Un espai on ha projectat tot el seu univers, al qual va consagrar tots els seus esforços i que sintetitza tota una vida dedicada a l'art.

David Pujol

Teatre de la memòria, arquitectura per somiar, un món d'il·lusions òptiques, "museu imperialista i surrealista" segons les paraules de Dalí... Multitud de conceptes que brollaven sense parar mentre treballàvem en el guió del documental amb Montse Aguer. Un dels principals desafiaments consistia en arribar a copsar visualment l'espai caracteritzat per totes aquestes definicions. La tasca no era gens senzilla, ja que un cop a l'interior, els reflexos i els efectes lumínics en constant evolució semblaven donar vida a les obres. El Teatre-Museu està farcit de trampes visuals i en constatar que no ens en sortíem amb les primeres preses, vam comprendre que Dalí, des del més enllà, seguia jugant amb nosaltres. El testament visual que ens ha llegat és moviment sense fi, sense res d'estable. Les llums canvien i fan que les obres es barregin. Si se les observa durant uns minuts, sembla quasi que ens convidin al caos, a la confusió en la contemplació. És la primera vegada que ens hem deixat portar, en filmar les obres del Museu Dalí, per la ingravidesa creativa que ell ens va regalar en aquest Teatre-Museu.

Les intervencions de Montse Aguer i del pintor Antoni Pitxot, amic íntim de l'artista i director del Teatre-Museu, es barregen amb les del propi Dalí, i els tres en perfecta harmonia ens revelen alguns dels secrets de la darrera gran obra de Dalí: el seu museu.