Procés de creació de Dalí, la darrera gran obra

A l'hora d'afrontar el repte de filmar el Teatre-Museu Dalí, la primera decisió que va prendre la productora va ser armar un equip petit i lleuger que permetés aconseguir una mobilitat ràpida amb la màxima qualitat d'imatge. Al llarg del dia, la llum al Teatre-Museu canvia de manera substancial i aporta diferents matisos al conjunt; calia, doncs, adaptar-se a aquests canvis sense perdre l'estil narratiu cinematogràfic que el director, David Pujol, necessitava emprar per explicar les diferents sales.

Es va optar per utilitzar càmeres DSLR Canon 5D Mark III i 6D i rodar en Full HD 1920x1080 a 25p. L'equip es completava amb un slider i una grua que oferien la possibilitat de muntar tràvelings i desplaçaments verticals en molt poc temps. Per poder arribar a perspectives mai vistes o fer moviments d'aproximació impossibles es va decidir treballar amb un drone Phantom 2: les seves dimensions i manejabilitat permetien rodar a l'interior del museu i obtenir uns enquadraments inimaginables. Adaptant un Phantom 1 i invertint l'estabilitzador, es van poder fer uns plans dirigits cap a la cúpula que fins aleshores haurien estat inconcebibles.

Avançar amb el drone de sala en sala a través dels passadissos i les escales no era viable a causa de la geografia del lloc i del perill que comportava per a les obres. La productora, així doncs, es va posar en contacte amb un dels millors operadors de Steadicam del panorama nacional, Ramón Sánchez, que durant tres esgotadores jornades va fer «volar» la càmera per tot el recinte del Teatre-Museu.

La llum, les brillantors, les ombres i les imatges dobles són una constant en tots els racons del Teatre-Museu i no es podien falsejar il·luminant els espais. Per aquest motiu, es va preferir emprar la llum natural de cada indret i emfatitzar subtilment algun punt amb petits LEDS quan no hi havia altre remei. Respectar la foscor i les ombres era primordial per a l'equip.

En postproducció de color es va igualar el croma general del documental sense aplicar-hi filtres, per tal de no distorsionar la realitat del Teatre-Museu i respectar-la al màxim.