La commemoració del 25è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí va dur-se a terme de manera continuada durant la segona meitat de l'any 1999. El programa d'aquesta celebració va incloure un seguit d'actes i activitats molt rellevants i de caràcter divers, però els veritables protagonistes varen ser els 925.626 visitants que van rebre els tres museus de la Fundació al llarg de tot l'any.

Aquesta va ser una commemoració inspirada directament en els principis que marquen els Estatuts de la Fundació: "promocionar, fomentar, divulgar, prestigiar, protegir i defensar" la figura i l'obra de Salvador Dalí; una celebració dedicada als 10 milions de visitants que ha rebut el Teatre-Museu Dalí durant aquests 25 anys d'existència.

11 de gener 2000. Presentació de la nova perruca de la Sala Mae West.

Llongueras i la Fundació Gala-Salvador Dalí han dut a terme la remodelació d'un dels elements més singulars del Teatre-Museu Dalí, la perruca que forma part de la instal·lació realitzada per Salvador Dalí i Òscar Tusquets el 1974: la Sala Mae West.

Per tal de posar fi a la degradació que havia sofert la perruca original, la Fundació Gala-Salvador Dalí va demanar la col·laboració de Lluís Llongueras. El perruquer i també escultor, amb el seu equip tècnic i amb la col·laboració del Departament de Conservació de la Fundació Gala-Salvador Dalí, ha estat treballant durant els últims mesos en la realització d'una nova perruca de grans dimensions per a la Sala Mae West.

Lluís Llongueras ja va ser el creador de la perruca original de la Sala Mae West, instal·lada el 1976 com a part del muntatge escultòric permanent realitzat dos anys abans per Salvador Dalí i l'arquitecte Òscar Tusquets, poc abans de la inauguració del Teatre-Museu Dalí. La perruca, de grans dimensions (4,40 x 3,46 m), va entrar en el Llibre Guinness dels Rècords com la més gran que s'havia confeccionat fins aleshores. Posteriorment, Lluís Llongueras s'ha desplaçat en diferents ocasions al Teatre-Museu Dalí per tal de tenir cura del manteniment de l'enorme perruca. Malgrat tot, la degradació d'un element tan fràgil durant 25 anys ha estat inevitable i ha fet aconsellable la seva substitució per una perruca totalment nova. Aquesta nova perruca manté les mateixes característiques que des de sempre l'han fet un element clau de la Sala Mae West, sobretot per a la visió de la instal·lació a través de la lent de reducció que converteix el conjunt escultòric en el rostre de Mae West.

La nova perruca ha estat realitzada amb un nou material acrílic (cabell artificial que imita el natural amb perfecció màxima), teles i folres (16 metres de cada), i el moviment del pentinat s'ha aconseguit encolant madeixes de gairebé 1 km de longitud amb adhesiu Contactceys.

La Sala Mae West és un dels espais més emblemàtics del Teatre-Museu Dalí i també un dels preferits pels visitants. L'origen de la instal·lació es troba en la versió que va realitzar Òscar Tusquets del Sofà-saliva-llavis (o Saliva-sofà) a principis dels anys setanta. Va ser Tusquets qui, a partir de la creació del Saliva-sofà, va suggerir a Salvador Dalí la recreació tridimensional d'una de les aplicacions més conegudes de la iconografia daliniana al mobiliari a partir de la tècnica de la doble imatge, el collage Rostre de Mae West (utilitzable com a apartament surrealista) (c. 1934-35, The Art Institute of Chicago). Entusiasmat per la idea, l'any 1974 Salvador Dalí va decidir dur a terme el projecte en una de les sales del Teatre-Museu Dalí, i per completar la instal·lació, el 1976 Dalí i Tusquets van encarregar a Llongueras la realització de la primera perruca per a la Sala Mae West.

30 de desembre 1999. Col·locació de la primera pedra del monument a Salvador Dalí.

Un cert aire surrealista ha presidit l'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra de l'escultura dedicada a Salvador Dalí, celebrat avui a Figueres. La nova rotonda de la carretera N-II a l'entrada sud de Figueres s'ha convertit durant uns minuts en l'escenari de la interpretació al piano de l'obra Nexe, del pianista i compositor Santi Escura, al costat d'un xiprer de sis metres d'alçada, per a simbolitzar la pròxima construcció en aquest mateix lloc del monument dissenyat per l'arquitecte Òscar Tusquets, que serà un enorme xiprer-font d'acer de 24 metres d'alçada. El projecte va ser presentat el passat 29 de novembre a la Fundació Gala-Salvador Dalí.

El mateix Òscar Tusquets ha afirmat que "només a un alcalde de l'Alt Empordà se li podia ocórrer organitzar un concert de piano enmig d'una rotonda envoltada pel trànsit". L'arquitecte, que ha dissenyat el monument, també ha opinat que "a Salvador Dalí, li hauria agradat molt aquest acte i també el lloc escollit per a l'emplaçament de l'escultura". El president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramón Boixadós, ha explicat que aquest acte forma part de la celebració del 25è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí i que el monument –amb un pressupost de 40 milions de pessetes finançats per la Fundació– estarà acabat abans del proper estiu.

20 de desembre 1999. El conseller de Cultura inaugura l'exposició Salvador Dalí. Somni de Venus.

El conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, ha inaugurat avui l'exposició Salvador Dalí. Somni de Venus, que es podrà visitar fins al 28 de febrer a les Noves Sales del Teatre-Museu Dalí de Figueres. La mostra, organitzada per la Fundació "la Caixa" i la Fundació Gala-Salvador Dalí, s'emmarca en els actes commemoratius del 25è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí. El conseller ha estat acompanyat per l'alcalde de Figueres, Joan Armangué; el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramón Boixadós; el director del Teatre-Museu Dalí, Antoni Pitxot; i el director i la directora adjunta del Centre d'Estudis Dalinians, Fèlix Fanés i Montse Aguer, respectivament, que han estat els comissaris de la mostra.

El somni de Venus és el nom que Dalí va donar al pavelló que va dissenyar per a l'Exposició Universal de Nova York de l'any 1939 i que va inspirar posteriorment el Teatre-Museu Dalí. Durant el muntatge del pavelló, en una esplanada del barri de Queens, l'artista no es va entendre amb els patrocinadors, que li varen rectificar algunes propostes i van provocar aixâ la seva contrarietat. De fet, Dalí va abandonar el projecte abans de la seva inauguració oficial, el 15 de juny de 1939. Prèviament, Dalí havia protagonitzat un dels seus cèlebres escàndols –la trencadissa d'un aparador dels magatzems Bonwit Teller, a la Cinquena Avinguda– i havia redactat el manifest Declaració d'independència de la imaginació i dels drets de l'home a la seva pròpia bogeria, que fou llençat sobre Nova York des d'un avió.

Més informació sobre l'exposició i el catàleg.

29 de novembre 1999. Presentació del projecte del monument A Salvador Dalí, d'Òscar Tusquets.

Un xiprer de 24 metres d'alçada, de dins del qual brollarà aigua sobre un piano, configura el monument que ha dissenyat l'arquitecte Òscar Tusquets en homenatge a Salvador Dalí. L'obra, amb un pressupost de 40 milions de pessetes, es començarà a construir molt aviat a l'entrada sud de Figueres i es presentarà durant l'any 2000. Òscar Tusquets, que és patró vitalici de la Fundació Gala-Salvador Dalí, va definir el projecte amb aquestes paraules:

"Aquesta font no és una obra de Salvador Dalí, és un monument a la seva persona, encarregat per la Fundació Gala-Salvador Dalí, i és la donació que l'entitat fa a la ciutat amb motiu del 25è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí.

Per tant, vol al·ludir a la seva obra sense pretendre la reproducció directament mimètica d'una pintura determinada, sinó la interpretació creativa d'una de les obsessions de l'obra daliniana.

La seva obsessió pels xiprers, per xiprers impossibles. Una obsessió que ha donat lloc a una multitud d'obres del mestre i, en concret, a una obra corpòria: el xiprer que neix d'una barca, prop de lÍentrada de casa seva a Portlligat. Un xiprer impossible, pròpiament surrealista, com aquell del qual surt un blanc cavall o una estranya trompeta, o del qual brolla una font, o aquell que neix d'un piano de cua... tots ells, imaginats i pintats per Salvador.

Un gran xiprer, un xiprer de vint-i-quatre metres que estigui en consonància amb la gran rotonda sobre la qual s'assenta.

Un xiprer prou realista perquè, des de la distància, ens confongui per la seva mida: es tracta d'una escultura o d'un xiprer real?

Un xiprer del qual neixi aigua, aigua que caigui damunt un piano, piano que s'inundi fins a regalimar, per la seva vora corba i pel seu teclat, damunt una bassa, bassa atrapada al cràter que ha format el piano de cua en emergir del cercle de pissarra de Cadaqués que ara el cercla.

Realment, aquesta interpretació no es troba gaire lluny de la que vaig realitzar fa 24 anys, quan vaig transformar la cara de Mae West en una de les sales del museu a Figueres. Aquesta obra, el seu dia, tingué la complicitat entusiasta del mestre, per la qual cosa m'atreveixo a imaginar que aquesta que ens ocupa mereixeria també la seva aprovació." 

15 de novembre 1999. Presentació de la Col·lecció Owen Cheatham de 39 joies i 27 dibuixos de Salvador Dalí. Teatre-Museu Dalí.

L'última adquisició de la Fundació Gala-Salvador Dalí inclou les trenta-set joies d'or i pedres precioses de la Col·lecció Owen Cheatham, dues joies realitzades posteriorment, els vint-i-set dibuixos i pintures sobre paper que Salvador Dalí va realitzar per dissenyar les joies i un objecte excepcional: una caixa escènica amb plafons de vidre pintats per Dalí per al seu projecte de film Babaouo. El conjunt forma una extensa col·lecció de treballs realitzats per l'artista entre els anys 1932 i 1970.

La col·lecció s'ha adquirit a una entitat japonesa per uns 900 milions de pessetes, i la negociació es va tancar el passat 28 de maig durant un viatge a Tòquio d'una delegació de la Fundació Gala-Salvador Dalí, encapçalada pel seu president Sr. Ramon Boixadós, que va tenir l'assessorament de dos experts de l'Associació Espanyola de Gemmologia. Durant els últims mesos, aquests experts han estat catalogant cadascuna de les peces en col·laboració amb els tècnics del Departament de Conservació i del Centre d'Estudis Dalinians de la Fundació, i actualment s'està treballant en el projecte museogràfic per a la seva futura exposició permanent al Teatre-Museu Dalí.

Totes les peces de la col·lecció són exemplars únics, i la combinació de materials, dimensions i formes que va utilitzar Salvador Dalí la converteixen en un conjunt irrepetible en què l'artista va plasmar d'una manera singular la riquesa de la seva iconografia. Or, platí, pedres precioses –diamants, robins, maragdes, safirs, aiguamarines, topazis, etc.–, perles, coralls i altres materials nobles es combinen per donar forma a cors, llavis, ulls, formes vegetals i animals, símbols religiosos, mitològics i figures antropomorfes. A més de concebre les formes de les joies, Salvador Dalí també va seleccionar personalment cadascun dels materials amb què s'havien de realitzar, i no només en funció dels colors o de la seva vàlua, sinó també per la significació i les connotacions que tenen totes les pedres precioses i els metalls nobles. Algunes de les joies que formen aquesta col·lecció, com per exemple els Llavis robí (1949), L'ull del temps (1949), El Cor Reial (1953) i L'elefant de l'espai (1961), entre d'altres, s'han convertit en obres molt famoses i són considerades tan excepcionals com algunes de les seves pintures.

Referint-se a aquestes joies, Salvador Dalí va afirmar: "Sense una audiència, sense la presència d'espectadors, aquestes joies no assolirien la funció per a la qual van ser creades. L'espectador, per tant, és l'artista final. La seva vista, el cor i la ment –amb una major o menor capacitat per entendre la intenció del creador– donen vida a les joies".

La història d'aquestes joies va començar el 1949. Les primeres 22 van ser adquirides pel milionari nord-americà Cummins Catherwood. Salvador Dalí realitzava els dissenys de les peces sobre paper, amb tota mena de detalls i gran precisió de formes, materials i colors, mentre que l'orfebre d'origen argentí Carlos Alemany s'encarregava de confeccionar-les a Nova York. El 1958 van ser adquirides per The Owen Cheatham Foundation, una prestigiosa fundació nord-americana creada l'any 1934 que cedia la col·lecció de joies perquè diverses entitats benèfiques, educatives i culturals recollissin fons amb l'exposició i que finalment la va dipositar al Richmond Museum of Fine Arts (Virgínia). La col·lecció de joies ja va ser exposada al Teatre-Museu Dalí de Figueres durant els mesos d'agost i setembre de 1973, un any abans de la inauguració del museu. El 1981 la col·lecció va ser adquirida per un multimilionari saudita i, posteriorment, per tres entitats japoneses, la darrera de les quals és la que ha formalitzat la venda a la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Pujar