Fundació Gala-Salvador Dalí


Cercar al web
Cercar    
 Ets a: Portada > Museus > Teatre-Museu Dalí > Història   Palau del Vent
Sala Palau del Vent
© Jordi Puig
Figueres: Teatre Museu Dalí Imprimir
HISTÒRIA

 

Detall del Monument Pujols
Detall del Monument Pujols
La cúpula
La cúpula
Sala Mae West
Sala Mae West

L'objecte surrealista més gran del món


El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de l'antic teatre de Figueres i conté el més ampli ventall d'obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí (1904-1989), des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions surrealistes fins a les obres dels últims anys de la seva vida.

Algunes de les obres més destacades que s'hi exposen són: Port Alguer (1924), Noia de Figueres (1926), L'espectre del sex-appeal (1932), Autoretrat tou amb bacó fregit (1941), Poesia d'Amèrica-Els atletes còsmics (1943), Galarina (1944-45), La panera del pa (1945), El nas de Napoleó transformat en una dona encinta que passeja la seva ombra malenconiosa entre les ruïnes originals (1945), Leda atòmica (1949), L’apoteosi del dòlar (1965), Galatea de les esferes (1952) o Aurora, migdia, capvespre i crepuscle (1979).

També cal destacar el conjunt d'obres realitzades per l'artista expressament per al Teatre-Museu, com la Sala Mae West, la Sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac plujós. Així mateix s'hi mostren obres d'altres artistes que Dalí va voler incloure-hi: El Greco, Marià Fortuny, Modest Urgell, Ernest Meissonier, Marcel Duchamp, Wolf Vostell, Antoni Pitxot i Evarist Vallès, entre d'altres.

El Teatre-Museu Dalí, s'ha de veure com un tot, com la gran obra de Salvador Dalí, ja que tot en ell va ser concebut i dissenyat per l'artista per tal d'oferir al visitant una veritable experiència i endinsar-lo en el seu món captivador i únic.

 

 

Orígens i creació

 

El Teatre-Museu Dalí de Figueres representa una experiència única per poder observar, viure i gaudir de l’obra i el pensament d’un geni. Tal com va explicar el mateix Dalí: “És evident que existeixen altres móns, això segur; però, com ja he dit moltes altres vegades, aquests altres móns estan en el nostre, resideixen a la terra i precisament al centre de la cúpula del Museu Dalí, on hi ha tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme”.

Salvador Dalí va decidir, al principi dels anys 60, construir el seu museu aprofitant les ruïnes del vell Teatre de Figueres. Actualment, un amic i col·laborador seu, el també pintor Antoni Pitxot i Soler, Patró i Vicepresident 2n de la Fundació, n’és el Director.

L’edifici del teatre de la ciutat de Figueres, obra de l’arquitecte Roca i Bros, va ser construït entre 1849 i 1850 però va ser destruït per un incendi a la fi de la guerra civil espanyola, el 1939.

Des d'aquest moment l'edifici havia quedat reduït a la seva estructura perifèrica. El sostre de la platea havia caigut, de les llotges només en van quedar els passadissos d'accés i de l'escenari, l'arc de la boca d'escena i els magatzems laterals. El vestíbul i el saló de descans van ser les úniques parts que van quedar, més o menys, senceres. Malgrat tot, l'estructura elemental del teatre es va salvar i va deixar a la ciutat de Figueres una ruïna d’aspecte fantasmagòric.

El 1961, Ramon Guardiola, llavors alcalde de Figueres, va proposar a Salvador Dalí fer un museu dedicat a la seva obra. El pintor va quedar atrapat per l'encant espectral del teatre i, amb la intenció de mantenir l’estructura de l’edifici, el va escollir com a seu del futur Teatre-Museu Dalí:


“On, si no a la meva ciutat, ha de perdurar el més extravagant i sòlid de la meva obra, on si no? El Teatre Municipal, el que quedava d’ell, va semblar-me molt adequat, i per tres raons: la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el teatre és just davant de l’església on vaig ser batejat; i la tercera, perquè va ser precisament a la sala del vestíbul del teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura.”

La idea de reunir la seva obra a l’antic teatre de Figueres va entusiasmar Dalí i es va lliurar a la tasca durant més d’una dècada, intervenint-hi i dissenyant-ne els detalls més mínims, fins a fer-lo realitat amb la inauguració oficial del Teatre-Museu Dalí el 28 de setembre de 1974. Un dels elements més visibles del museu és l’estructura reticular transparent en forma de cúpula geodèsica que corona l’edifici, una idea de Salvador Dalí que va realitzar l’arquitecte murcià Emilio Pérez Piñero (1935-1972). La cúpula s’ha convertit no només en l’emblema del Teatre-Museu sino en tot un símbol per a la ciutat de Figueres.

 

 

El Museu Ara


Les diferents col·leccions de la Fundació Gala-Salvador Dalí inclouen tot tipus d’obres d’art: pintura, dibuix, escultura, gravat, instal·lació, holograma, estereoscopia, fotografia, etc. D’aquestes, unes 1.500 s’exposen al Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Amb el nom de Teatre-Museu Dalí s’inclouen tres espais museístics diferenciats, que proposen un recorregut lliure i personal per les seves sales:

1) El Teatre-Museu, pròpiament dit, format pel vell teatre municipal incendiat i convertit en Teatre-Museu a partir dels criteris i el disseny del propi Salvador Dalí. Aquest conjunt d’espais forma un únic objecte artístic on cada element és una part indestriable del tot.

2) El grup de sales, resultat de les progressives ampliacions del Teatre-Museu, on la intervenció personal de Dalí és testimonial o inexistent. En aquestes sales s’hi exposen nombroses obres del llegat de l’artista, les obres i instal·lacions estereoscòpiques, els anamorfismes, així com les noves adquisicions realitzades per la Fundació.

3) Les sales d’exposició Dalí·Joies, inaugurades l’any 2001, on es presenten les trenta-set joies d’or i pedres precioses de l’antiga col·lecció Owen Cheatham, dues joies realitzades posteriorment, i els vint-i-set dibuixos i pintures sobre paper que Salvador Dalí va realitzar per dissenyar les joies.

El Teatre-Museu Dalí conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística del pintor empordanès, des de les seves primeres experiències artístiques—impressionisme, futurisme, cubisme, etc...—i les seves creacions surrealistes, fins a les creacions dels últims anys de la seva vida. Algunes de les obres més destacades que s’hi exposen són Autoretrat amb l’Humanité (1923), Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla (1933), Autorretrat tou amb bacon fregit (1941), Poesia d’Amèrica-Els atlètes còsmics (1943), Galarina (1944-45), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952), entre moltes d’altres.

També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista amb la finalitat expressa de ser exposades de forma permanent al museu, obres que van des de pintures i escultures fins a complexes instal·lacions monumentals. En aquest grup destaquen la sala Mae West, la sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac plujós (podeu fer una visita virtual).

Si bé l’obra exposada és bàsicament de Dalí, també hi ha obra d’altres artistes que ell va voler incloure-hi: Antoni Pitxot, Evarist Vallès, i creacions dels artistes de la col.lecció privada de Salvador Dalí, com ara El Greco, Marià Fortuny, Modest Urgell, Ernest Meissonier, Marcel Duchamp i Gerard Dou. Igualment, a diferents sales del Teatre-Museu, es poden trobar, entre d’altres, obres de Bouguereau, John de Andrea, Wolf Vostell, Meifrén i Ernst Fuchs. D’ençà de la mort de Salvador Dalí, el 1989, també es pot visitar la cripta amb la seva tomba, situada al centre del museu; un espai que fou remodelat el 1997 per exposar-hi una col·lecció de joies d’or dissenyades per l’artista.

© 2010 - Fundació Gala-Salvador Dalí - Tots els drets reservats - Avís Legal - Privacitat - Crèdits