La Fundació Gala-Salvador Dalí presenta al Teatre-Museu Dalí de Figueres l’exposició permanent DALÍ·JOIES, per a la qual l’arquitecte Òscar Tusquets ha remodelat completament un edifici annex al museu. Les dues plantes que acullen la col·lecció de joies tenen una entrada independent de la del museu, cosa que permet fer-ne la visita per separat. L’exposició inclou les trenta-nou joies d’or i pedres precioses de la col·lecció Owen Cheatham, dues joies realitzades posteriorment i els vint-i-set dibuixos i pintures sobre paper que Salvador Dalí va realitzar per dissenyar les joies. El conjunt, que representa una extensa col·lecció d’obres realitzades per l’artista entre els anys 1941 i 1970, il·lustra perfectament les diverses etapes de la seva evolució artística.

L’any 1999, amb l’assessorament i la supervisió de l’Associació Espanyola de Gemmologia, la Fundació Gala-Salvador Dalí va comprar la col·lecció a una entitat japonesa per 900 milions de pessetes. D’aleshores ençà, els experts d’aquesta Associació han catalogat cadascuna de les peces en col·laboració amb els tècnics del Departament de Conservació i del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació, a més de dissenyar-ne l’exposició permanent.

Cronologia

La història d’aquestes joies va començar el 1941. Les primeres 22 van ser adquirides pel milionari nord-americà Cummins Caterwoold. Salvador Dalí dissenyava les peces sobre paper, amb tota mena de detalls i una gran precisió de formes, materials i colors, i la confecció es feia a Nova York, sota l’atenta supervisió de l’artista, als tallers de l’orfebre d’origen argentí Carlos Alemany. El 1958, les joies foren adquirides per The Owen Cheatham Foundation, una prestigiosa fundació nord-americana creada el 1934 que cedia la col·lecció de joies perquè diverses entitats benèfiques, educatives i culturals recaptessin fons amb l’exposició, i finalment van ser dipositades al Virginia Museum of Fine Arts de Richmond. La col·lecció de joies es va exposar temporalment al Teatre-Museu Dalí de Figueres durant els mesos d’agost i setembre de 1973, un any abans de la inauguració del Museu. L’any 1981 fou adquirida per un multimilionari saudita i, posteriorment, per tres entitats japoneses, la darrera de les quals és la que en va formalitzar la venda a la Fundació Gala-Salvador Dalí.

Totes les peces de la col·lecció són exemplars únics, i la combinació de materials, dimensions i formes concebuda per Salvador Dalí la converteixen en un conjunt irrepetible en el qual l’artista va saber plasmar amb una mestria excepcional la riquesa de la seva singular iconografia. Or, platí, pedres precioses (diamants, robins, maragdes, safirs, aiguamarines, topazis, etc.), perles, coralls i altres materials nobles es combinen per donar forma a cors, llavis, ulls, formes vegetals i animals, símbols religiosos i mitològics i formes antropomorfes.

La raó de ser

Seguint el model dels seus admirats mestres del Renaixement italià (Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, Cellini, etc.), Salvador Dalí empra tots els llenguatges de la cultura moderna per desenvolupar el seu discurs artístic: pintura, dibuix, gravat, escultura, arquitectura, fotografia, teatre, cinema, literatura i també orfebreria. Amb aquesta tasca, que va portar a terme paral·lelament a la seva faceta més coneguda, la de pintor, Salvador Dalí va aprofundir una vegada més en la seva concepció global de l’art, entenent-lo com un llenguatge per al qual no hi ha límits i que s’ha de plasmar a través de qualsevol suport i tècnica d’expressió.

A més de concebre les formes de les joies, Salvador Dalí també va seleccionar personalment cadascun dels materials utilitzats, i ho va fer no només en funció dels colors o del valor, sinó també per la significació i les connotacions simbòliques atribuïdes a les pedres precioses i als metalls nobles. Algunes de les joies que integren aquesta col·lecció, com ara L’ull del temps (1949), El cor reial (1953) o L’elefant de l’espai (1961), han esdevingut obres emblemàtiques i són considerades tan excepcionals com algunes de les seves pintures.

Referint-se a aquestes joies, Salvador Dalí va manifestar: «Sense una audiència, sense la presència d’espectadors, aquestes joies no complirien la funció per a la qual foren creades. L’espectador, per tant, és l’artista final. La seva vista, el seu cor, la seva ment —amb una capacitat major o menor per copsar la intenció del creador— donen vida a les joies.»


Veure les publicacions de DALÍ·JOIES