L’actual Casa-museu de Portlligat va ser l’única casa estable de  Salvador Dalí; el lloc on va viure i  treballar habitualment fins que el 1982, amb la mort de Gala, va fixar la seva residència al Castell de Púbol. 

Salvador Dalí va instal·lar-se el 1930 en una petita barraca de pescadors a Portlligat, atret pel paisatge, la llum i l’aïllament del lloc. A partir d’aquesta construcció inicial, durant 40 anys va anar creant casa seva. Tal com la definia ell mateix, era “com una veritable estructura biològica [...]. A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra.”

La forma resultant és l’estructura laberíntica actual que, a partir d’un punt d’origen, el Rebedor de l’Ós, es dispersa i es cargola en una successió d’espais encadenats per passos estrets, petits desnivells i recorreguts sense sortida. Aquests espais, farcits d’infinitat d’objectes i records dels Dalí, estan decorats amb recursos que els fan especialment càlids: estores, calç, flors seques, entapissats vellutats, mobles antics, etc. A més, totes les estances tenen obertures, de formes i proporcions diferents, que emmarquen el mateix paisatge, referència constant en l’obra de Dalí: la badia de Portlligat.

A la casa es poden diferenciar tres àmbits: on transcorria la part més íntima de la vida dels Dalí, planta baixa i  Sales de la 7 a la 12; l’Estudi, Sales 5 i 6, amb multitud d’objectes relacionats amb l’activitat artística; i els espais exteriors, Sala 13 i Patis 14 i 15, especialment pensats per a la vida pública.