Fundació Gala-Salvador Dalí


Cercar al web
Cercar    
 Ets a: Portada > Notícies   Salvador Dalí al Teatre-Museu
Salvador Dalí al Teatre-Museu
© Melitó Casals, "Meli"

 Enllaços relacionats

NOTÍCIES Imprimir
Los Angeles, 9 d'octubre de 2007
Dalí a l'epicentre del cinema

La mostra explora la relació de Salvador Dalí amb el cinema a través, no tan sols de les seves incursions en el setè art, sinó també mitjançant pintures, dibuixos, fotografies i manuscrits. La mostra analitza com el compromís de Dalí amb el cinema (com a fan, guionista, realitzador i director) va ser fonamental per a la seva implicació amb tot allò que representava la modernitat, i va afectar profundament les diferents etapes de la seva carrera. Dalí és considerat com un dels artistes més provocadors del segle XX i les seves pintures, com unes de les obres d’art més destacables dels últims cent anys. Tal i com desvetlla aquesta exposició, les seves col•laboracions amb Luis Buñuel, Alfred Hitchcock i Walt Disney van crear algunes de les seqüències més memorables i influents en el cinema tant d’avantguarda, com el de línia més convencional.


L’exposició consta d’un centenar de peces (pintures, dibuixos, fotografies i manuscrits). Al mateix temps es projectaran pel•lícules i projectes com Un Chien andalou (1929), L’Âge d’or (1930), Spellbound (1945), Destino (1946), Chaos and Creation (1960), filmada en video, i Impressions de l’Alta Mongòlia (1976).


Dalí va formar part de la primera generació d’artistes pels quals el cinema era tant una influència formativa com un mitjà creatiu. Al llarg de la seva trajectòria, i a través de diversos mitjans, sovint feia referència a elements del cinema: el seu caràcter, la popularitat que generava, l’estructura narrativa, les tècniques com ara les aparicions i desaparicions, etc. Per exemple, una sèrie de dibuixos de primera època sobre la vida nocturna a Madrid, als anys 1922-23 il•lustra l’admiració de Dalí per aquella estètica tan gràfica de les pel•lícules expressionistes mudes d’aquell temps.

Obres posteriors com El Gran Masturbador (1929) i Guillem Tell (1930) rebel•len l’interès que tenia a crear elements que es descomponien en altres imatges, fet que coincideix amb les seves primeres col•laboracions en el cinema, com ara en les pel•lícules de les quals va ser co-guionista amb el director espanyol Luis Buñuel als anys 1929–30: Un Chien andalou i L’Âge d’or. Algunes pintures com són Canibalisme de tardor (1936) i Metamorfosi de Narcís (1937) demostren l’habilitat de Dalí per introduir moviment en una obra pictòrica. Obres com Retrat del Coronel Jack Warner (1951) i Retrat de Laurence Olivier en el paper de Ricard III (1955) mostren com la idea i les tècniques del cinema passen de ser una influència en la seva obra a convertir-se en temàtica, en un moment en què l’artista intenta realitzar les seves pròpies pel•lícules.
De la mateixa manera que Dalí va aportar a les seves pintures similituds amb el cinema, també la seva perspectiva fantàstica d’altres móns va traspassar a la gran pantalla. Ambdues pel•lícules Un Chien andalou i L’Âge d’or estan marcades per la viva imaginació de l’artista i la seva implicació amb les teories freudianes que van esperonar el surrealisme, especialment l’estudi dels somnis i del subconscient. Aquests films inclouen imatges corprenedores —com la de la navalla que secciona un ull per la meitat o la mà infestada de formigues— emmirallant-se en els elements anatòmics angoixants de pintures d’aquella època com són Aparell i mà (1927) i Pell de gallina inaugural (1928).
Hollywood va cridar Dalí, que va anar més enllà del regne de les pel•lícules d’avantguarda. Durant el seu exili als Estats Units, durant la Segona Guerra Mundial, va treballar en grans produccions. La seva visió del món com en un somni era ideal per a la indústria del cinema dels anys 40 i per a la pantalla del cinema, on era possible plasmar totalment la imaginació de Dalí per a una audiència de masses. Dalí va aprofitar l’oportunitat de treballar per a Moontide, de Twentieth Century Fox (malgrat que finalment la seva seqüència no va ser inclosa en la pel•lícula), per a Spellbound (traduïda com Recuerda) d’Alfred Hitchcock, i per a Destino de la factoria Walt Disney, una pel•lícula de dibuixos animats que es va completar l’any 2003. La famosa seqüència del thriller de Hitchcock trasllada l’inquietant univers de pintures contemporànies com Idil•li atòmic urànic melancòlic a gran escala. En general, però, Dalí no va tenir massa èxit amb aquests projectes. Es va marginar el seu paper a petites intervencions relacionades amb fantasies i malsons. Això no obstant, Dalí va exercir una gran influència a Hollywood i el seu impacte ressona en la seqüència del malson de la pel•lícula de 1950 El padre de la novia i l’estètica al•lucinògena de Viaje fantástico de l’any 1966.


Crèdits
Dalí, Paintings & Films ha estat organitzada en col•laboració de la Tate Modern (Londres), la Fundació Gala–Salvador Dalí (Figueres), i el museu de Los Angeles (LACMA). Compta també amb el suport de Turespaña. Per al catàleg s’ha reunit el grup d’experts: Dawn Ades (comissària de l’antològica del centenari), Montse Aguer (directora del Centre d’Estudis Dalinians, de la Fundació Gala-Salvador Dalí i patrona d’aquesta institució), Fèlix Fanés (comissari de l’exposició Dalí: Cultura de Masses) i Matthew Gale (conservador de la Tate).

Al LACMA, són responsables d’aquesta exposició Ilene Susan Fort, Gail i John Liebes, conservadors del departament d’Art Americà, i Sara Cochran, conservadora adjunta del departament d’Art Modern.

Sobre el LACMA
Creat l’any 1965 com una institució independent, el LACMA ha reunit una col•lecció permanent d’aproximadament 100.000 obres d‘art que comprèn des de l’antiguitat fins al present. S’ha convertit en el primer museu d’arts visuals de l’oest dels Estats Units.



Enllaços relacionats
LACMA
Dalí a l'epicentre del cinema
Seqüència d'Un chien andalou
© 2010 - Fundació Gala-Salvador Dalí - Tots els drets reservats - Avís Legal - Privacitat - Crèdits