Notícies. Incorporat un oli inèdit a l'exposició d'autoretrats

Figueres, 21 de gener de 2008

La Fundació Dalí ha presentat un oli inèdit que s’ha incorporat a l’exposició sobre Autoretrats de Salvador Dalí, mostra que es va inaugurar el 8 d'octubre passat al Teatre-Museu Dalí de Figueres i que es podrà veure fins a finals de l’estiu 2008. Es tracta de l’obra Sense títol. Autoretrat desplegant-se en tres o Arlequí, c. 1926, procedent d’una col•lecció particular (vegeu el Catàleg Raonat en línia, núm. 1015).

L’acte ha tingut lloc sota la cúpula i ha anat a càrrec d’Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí i vicepresident de la Fundació, i Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, ambdós patrons de la institució.

La Fundació Dalí va presentar el dia 8 d’octubre de 2007 una exposició dedicada a l’autoretrat en l’obra de Salvador Dalí. La iniciativa es va originar gràcies al préstec temporal de tres obres de The Salvador Dalí Museum, de Sant Petersburg (Florida, EUA). Així, i gràcies a la política d’intercanvi d’obres iniciada l’any anterior entre museus o col•leccions privades, es pot mostrar avui una obra inèdita del pintor.

En la realització d’aquesta pintura, Dalí aprofita el revers d’un paisatge fet amb anterioritat, Sense títol. Paisatge amb oliveres, c. 1923 (Catàleg Raonat núm. 1016) pintat, com és habitual en aquest període, directament sobre la tela. Hi veiem un rostre desplegat, realitzat amb colors molt intensos.

Aquesta imatge, desplegada, amb què es representa ell mateix, està subjecta a diverses interpretacions. Hi ha autors que defensen la presència de Federico García Lorca en la producció de l’obra de Dalí, concretament en algunes teles dels anys 1926-27, coincidint en el major moment de sintonia entre ambdós personatges.

D’altres autors, però, consideren que en les obres realitzades per Dalí el 1926 la influència de Pablo Picasso és determinant. Dalí visita el pintor malagueny l’abril d’aquest any en un viatge que fa a París acompanyat de la seva germana i la seva tia. Picasso, pel qual Dalí sent una gran admiració, el rep i li ensenya les seves darreres obres que penjarà properament a la galeria del seu marxant, Paul Rosenberg. La visió d’aquestes teles causa en Dalí una gran impressió i en les obres que realitza a partir d’aquest moment hi trobem importants referències i analogies amb les obres de Picasso d’aquell any.

Així, l’Autoretrat desplegant-se en tres o Arlequí, c. 1926 presenta trets comuns amb altres obres com ara: Natura morta al clar de lluna, 1926 (Catàleg Raonat núm. 196); Natura morta al clar de lluna malva, 1926 (Catàleg Raonat núm. 186); Maniquí de Barcelona, 1926 (Catàleg Raonat núm. 169); Dues figures, 1926 (Catàleg Raonat núm. 184); Natura morta. “Invitació a la son”, 1926 (Catàleg Raonat núm. 172); Taula davant el mar. Homenatge a Eric Satie, 1926 (Catàleg Raonat núm. 187); Cap, 1926 (Catàleg Raonat núm. 192); “Cindria” i mandolina, 1926 (Catàleg Raonat núm. 170); Autoretrat desplegant-se en tres, 1926-27 (Catàleg Raonat núm. 191) i Arlequí, 1926 (Catàleg Raonat núm. 193). En aquestes obres trobem motius iconogràfics semblants: rostres desplegats, ulls que esdevenen un únic ull, caps tallats que planen sobre una ombra negra... provinents alguns d’ells de les obres que Dalí va veure en el taller de Picasso i presents també a Autoretrat desplegant-se en tres.

Sens dubte, l’obra Sense títol. Autoretrat desplegant-se en tres o Arlequí, c. 1926 enriqueix la mostra que es pot visitar a la Sala Dalí d’Or (avant-cripta) del Teatre-Museu Dalí de Figueres dedicada a l’autoretrat, i que es prorroga fins a finals d’estiu 2008.