Notícies. Últims dies per veure La persistència de la memòria

Figueres, 18 de març de 2009

Dimecres 18 de març és l'últim dia que es pot veure exposada al Teatre-Museu Dalí l'obra més famosa de Salvador Dalí: La persistència de la memòria, també coneguda com els "Rellotges tous", gràcies al préstec temporal del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. Cal tenir en compte que dilluns 16 i dimarts 17 de març el museu serà tancat al públic.

La presentació del préstec temporal d'aquesta obra va tenir lloc el dia 16 de gener, a càrrec d’Antoni Pitxot, director del Teatre-Museu Dalí i Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians. La política de col•laboració que porta a terme la Fundació Dalí els darrers anys amb les institucions d’art més prestigioses d’arreu del món, li permet fer intercanvis i préstecs d’obres emblemàtiques de Salvador Dalí, posant-les a l’abast del visitant del Teatre-Museu de Figueres.

El director del MoMA, Glenn Lowry, va fer arribar unes paraules amb motiu de la presentació avui als mitjans de comunicació: “La persistència de la memòria de Salvador Dalí és de les obres més conegudes i estimades del Museum of Modern Art. És per aquesta raó que se cedeix en préstec tan sols en molt comptades ocasions. Estem encantats de fer possible que aquesta obra viatgi per primera vegada a la ciutat natal de Dalí, on no s’ha exposat mai abans”.

Context de l’execució de l’obra
Salvador Dalí pinta els famosos “Rellotges tous” l’any 1931, en plena època surrealista i en un moment de transició tant a nivell personal com creatiu. El mateix 1931, aquesta pintura surt de l’Estat espanyol sense haver-s’hi exposat públicament i no torna al seu país d’origen fins avui.

Préstec del MoMA
És per aquest motiu que la Fundació Gala-Salvador Dalí agraeix al seu propietari actual, el MoMA de Nova York, el préstec del quadre. Aquest préstec és resultat de la coorganització de la Fundació Dalí en l’exposició Dalí, Paintings & Films. La visita temporal de La persistència de la memòria a Figueres, en exposició del 16 de gener al 18 de març de 2009, és una oportunitat única de compartir amb els visitants el contacte en directe amb un dels olis més reproduïts i reconeguts del geni figuerenc.

Característiques de l’obra
Amb el pas dels anys, i gràcies a la gran qualitat tècnica i sorprenent temàtica, l’oli La persistència de la memòria ha esdevingut una imatge familiar en el nostre imaginari que ha deixat petja en la història de l’art del segle XX. Dalí pinta el quadre amb només 27 anys, tot aconseguint crear una de les obres més representatives del seu estil, una imatge plena de misteri i objecte de múltiples interpretacions, tot i les seves reduïdes dimensions, 24 x 33 cm.

Observant atentament l’oli, queda palès que el paisatge juga un paper cabdal en la temàtica. Fàcilment reconeixem les roques del Cap de Creus i els colors del cel i el mar mediterranis. Podem dir amb molta certesa que el paisatge és Portlligat. Una vegada més s’estableix un fort lligam entre Dalí i el seu entorn “M’he fet en aquestes pedres, aquí he forjat la meva personalitat, he descobert el meu amor, he pintat la meva obra, he construït la meva casa. No em puc separar d’aquest cel, d’aquest mar, d’aquestes roques, estic lligat per sempre més a Portlligat [...]”.

Aquest paisatge plàcid queda interromput per tres rellotges tous i un de rígid que han acabat per donar múltiples significats a l’obra. Un dels rellotges tous penja d’una branca d’olivera; un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l’obra. L’últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l’angle esquerre. En contrast, hi ha un quart rellotge, rígid, cobert de formigues i col•locat cap per avall. Tots els rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues. Dalí insinua així la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. Dalí contraposa, amb gran elegància, l’escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser. Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps.

El recorregut expositiu dels “Rellotges tous” comença a París l’any 1931, a la galeria Pierre Colle, poc després de ser pintat. Immediatament, el galerista novaiorquès Julien Levy el compra i se l’endú a Nova York, on s’exposa a diversos museus dels Estats Units abans de formar part de la col•lecció permanent del Museum of Modern Art. Aquesta institució rep el quadre l’any 1934 com a donatiu de mans de Helen Lansdowne Resor, magnat de la publicitat i futura patrona del MoMA; el preu pagat fou de 400 dòlars. A dia d’avui, el MoMA encara n’és l’actual propietari. En l'autobiografia La vida secreta de Salvador Dalí, el mateix pintor recorda el moment en què l’oli canvia de mans: “[...] Fou venuda i revenuda, però, fins que la van penjar, a l’últim, a les parets del Museu d’Art Modern, i fou sens dubte la pintura que tingué l’“èxit de públic” més complet. La vaig veure recopiada unes quantes vegades a les províncies per pintors aficionats que treballaven sobre fotografies en blanc i negre —i, per tant, amb els colors més capritxosos—. També fou utilitzada per cridar l’atenció en els aparadors dels adroguers i de les botigues de mobles!". L’èxit dels "Rellotges tous" no passa desapercebut i els il•lustradors de tires còmiques aprofiten per fer rebombori al voltant del concepte de temps i de la seva flexibilitat. La premsa de l’època també es fa ressò de l’arribada de la pintura als Estats Units i obre debats sobre si “la textura tova dels rellotges expressava impotència” o bé si “era una representació excel•lent de la potència, ja que el temps, simbolitzat pels rellotges, significava un poder que es podia transformar en qualsevol cosa”. La polèmica està servida.

Tot i que La persistència de la memòria ha visitat el continent europeu en diverses ocasions, mai no ha fet acte de presència a l’Estat espanyol. La visita de l’obra al Teatre-Museu Dalí aquest 2009, representa una experiència i una oportunitat úniques de veure un dels olis més famosos d’un artista admirat i reconegut mundialment.

Projecte educatiu i divulgatiu
Amb motiu d’aquest préstec, la Fundació Dalí ha fet un especial esforç a través del Centre d’Estudis Dalinians i el Servei Educatiu per crear un material didàctic que faciliti la comprensió i la divulgació de l’obra en el context de la creació de Salvador Dalí.

S’ha editat un material específic en diferents formats per al públic escolar i familiar, que no existia d’aquesta obra en concret, en els quatre idiomes habituals (català, castellà, francès i anglès), que consta del següent:

1. quadern pedagògic destinat als alumnes de secundària i batxillerat
2. conjunt de materials audiovisuals interactius disponibles al web de la Fundació Dalí
3. DVD
4. Fullet que reprodueix el disseny del que fou realitzat l’any 1931 amb motiu de l’exposició de l’obra a la Julien Levy Gallery de Nova York

Aquest conjunt d’eines divulgatives que avui ja estan disponibles al web de la Fundació han estat realitzades amb la col•laboració de Barcelona Multimedia. Properament es farà una presentació específica de tot aquest material. D’altra banda, el Servei Educatiu ha redissenyat les seves visites per incloure aquesta obra en el seu itinerari.

L’obra es podrà veure a la Sala “Cuant cau, cau” (núm. 22) del Teatre-Museu Dalí de Figueres fins al 18 de març, en una instal•lació dissenyada exclusivament per aquesta ocasió per Pep Canaleta. Durant dues setmanes coincidirà amb l’exposició de l’altre important préstec temporal, l’oli Metamorfosi de Narcís, de la Tate Modern, que es va presentar en roda de premsa el 6 d’octubre de 2008.