Notícies. Sentència favorable a la Fundació Dalí

Figueres, 22 de juny de 2012

Obliguen a retirar el nom, la imatge i obres de Dalí de l’exposició del Reial Cercle Artístic de Barcelona

En una sentència dictada el 12 de juny de 2012, el Jutjat Mercantil Núm. 3 de Barcelona ha condemnat l’empresa Faber Gòtic, S.L. (dirigida per Juan Javier Bofill), a retirar de la sala d’exposicions del Reial Cercle Artístic de Barcelona situat al costat de la catedral de Barcelona, el nom "Dalí", les seves fotos i les obres de les que es deia que pertanyien a la col•lecció d’escultures que l’artista va fer per Isidro Clot (l'anomenada “col•lecció Clot”). Alhora, la sentència condemna Faber Gòtic per actes de competència deslleial, per haver generat l’aparença que la Fundació Dalí emparava aquesta exposició, i l’imposa el pagament d’una indemnització.

Després d’intents reiterats per negociar amb Juan Javier Bofill, comissari de l’exposició i propietari de Faber Gòtic, la Fundació Dalí, juntament amb Demart Pro Arte B.V. (societat 100% titularitat de la Fundació Dalí) i VEGAP (l’entitat de gestió col•lectiva ‘Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos’), va interposar una demanda per posar fi a l’explotació no autoritzada que es duia a terme en aquesta exposició dels drets de marca, de propietat intel•lectual i d’imatge de Salvador Dalí, i per denunciar que aquesta exposició i el seu plantejament i presentació pública podia induir al públic a pensar que estava organitzada o emparada per la Fundació Dalí.

En aquesta sala, s’exposava des d’abans de l’any 2004 una col•lecció d’obres atribuïdes a Salvador Dalí que es presentaven com a integrants a la denominada “Col•lecció Clot”. Així mateix, l’exposició es presentava amb el nom “DALÍ”, s’utilitzava aquest nom i la imatge de l’artista sense la preceptiva autorització de la Fundació, i es reproduïen i exposaven obres seves sense la preceptiva llicència de VEGAP, entitat a la que la Fundació té encomanada la gestió col•lectiva dels drets d’autor.

La sentència obtinguda per la Fundació Dalí (representada pels advocats Albert Segura, Alfons Gili i Anna Viladàs, del despatx Roca Junyent), estableix que, en els contractes de Dalí amb Isidro Clot, el primer no va autoritzar la reproducció ni la comunicació pública d’aquesta col•lecció. Per tant, l’activitat dels demandats comportava una infracció dels drets d’autor de l’artista gestionats per la Fundació. Quant a marques, la sentència declara que s’han infringit els drets exclusius de la Fundació sobre el nom “DALÍ”. La sentència també declara que els demandats, tot reproduint marques, obres o la imatge de Dalí a l’exterior de l’exposició, en els seus aparadors exteriors, a l’interior de la sala, en banderoles, fulletons de publicitat, cartells d’anunci, etc., creaven l’aparença d’un centre cultural i comercial entorn a la figura, obra i personalitat de Dalí relacionat amb el Teatre-Museu Dalí de Figueres, gestionat per la Fundació, confonent el consumidor fins al punt que podia arribar a pensar que el Museu Dalí és el que es troba a la plaça de la catedral de Barcelona o, almenys, que n’era una delegació.

Amb aquests antecedents, el Jutge, dóna la raó a la Fundació Dalí i condemna els demandats a retirar i destruir tots els suports en què s’hagin materialitzat les infraccions, i a eliminar el nom “DALÍ” del títol de l’exposició i, a eliminar així mateix la reproducció del nom, les obres i la imatge de l’artista de qualsevol suport físic (cartells anunci, banderoles, material promocional), prohibint-los, a més, reprendre l’explotació de qualsevol obra de Salvador Dalí en el futur sense la preceptiva autorització de la Fundació o de Vegap. Finalment, la sentència declara que els demandats han incorregut en actes de competència deslleial. Totes aquestes infraccions comporten una condemna al pagament d’una indemnització. També es condemna a la publicació de la sentència en un diari i una ràdio d’àmbit estatal.

La Fundació manifesta la seva satisfacció amb el resultat d’aquesta decisió, per què no tan sols suposa novament un avanç en la defensa i protecció dels drets de Salvador Dalí, sinó per la transcendència que té davant d’altres actors del mercat que exploten indegudament drets d’autor, de marques o d’imatge de Salvador Dalí.