Notícies. Préstec temporal de Depart. Homenatge al Noticiari Fox

Figueres, 13 de juliol de 2012

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat avui el préstec d’una obra de Salvador Dalí titulada Depart. “Homenatge al Noticiari Fox” de 1926. Ha estat cedida temporalment per una col•lecció privada abans no viatgi al Centre Pompidou aquesta tardor, en motiu d’una important retrospectiva sobre Salvador Dalí que s’hi prepara.

Amb motiu d’aquest préstec temporal, la Fundació Dalí ha redissenyat un dels espais que conformen l’itinerari del museu, ubicat a Torre Galatea, en el què també es mostren sis obres dels fons de la Fundació Dalí directament relacionades amb aquesta pintura: l’oli Venus i mariner i cinc dibuixos de la mateixa temàtica.

Vegeu el vídeo de la presentació.


La instal•lació ha estat dissenyada per Pep Canaleta i amb grafisme d’Alex Gifreu. Es podrà veure durant tres mesos: des d’avui 13 de juliol fins al 28 d’octubre, a la Sala de les Loggies del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Per tant, tabmé es podrà gaudir d'aquesta mostra temporal durant les nits d'estiu.

Context d’execució de l’obra
No podem oblidar que els èxits inicials en la trajectòria del pintor es produeixen a Figueres i, sobretot, a la ciutat comtal: les exposicions a les Galeries Dalmau i la Sala Parés, tant les individuals com les col•lectives; les seves col•laboracions a la premsa escrita i especialitzada catalana; o les seves conferències, que no passen desapercebudes en ser volgudament provocadores, com és el Manifest groc, que escriu conjuntament amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà a l’any 1928. Barcelona, en tant que ciutat oberta a la modernitat i en plena efervescència social, política i cultural, interessa a Dalí també com a font de temàtica pictòrica.

Es dedueix per algunes de les obres realitzades en aquests moments on el món del port, exponent de la vitalitat urbana, és un dels referents en l’escenificació pictòrica de l’artista figuerenc. A través d’una carta que Dalí envia a Pepín Bello, el 19 d’abril de 1925, sabem que el pintor havia freqüentat en aquella època l’ambient portuari barceloní: “[...] En el puerto marineros borrachos cantan canciones tabernarias”. El 1925 en una carta que l’artista escriu a Benjamín Palencia, s’observa, mitjançant un cal•ligrama construït a partir del text, el perfil d’uns mariners i uns cossos femenins fragmentats.

En aquesta mostra volem destacar com la Barcelona que acull els primers èxits de Dalí, influencia l’obra del pintor. Una Barcelona moderna, oberta al món, gràcies en part als intercanvis comercials portuaris. Segurament Dalí fa seva la frase del poeta i amic J.V. Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, en el sentit que en les seves pintures barreja la nova Venus amb el port industrial en plena ebullició, contribuint a forjar una mitologia moderna.

A mitjans dels anys vint, Dalí tracta de forma reiterada la temàtica centrada en la interacció entre la dona (relacionada amb la deessa Venus) i el mariner (figura romàntica de vida erràtica). En aquest sentit, les seves obres, no solament plasmen una relació a diversos nivells entre tradició i modernitat, neoclassicisme i avantguarda, sinó també la vida dels ports mediterranis, concretament el que ell coneix abastament, el de Barcelona. Les senyores de vida alegre i els mariners són un dels motius més tòpics de la literatura canalla, especialment popular als anys 20, en una ciutat portuària. El Barri Xino de Barcelona i l’ambient del port havien estat convertits per novel•listes catalans i estrangers en l’escenari per excel•lència de la novel•la moderna de baixos fons.

Dalí executa almenys tres pintures, a més d’obres sobre paper, amb aquesta iconografia: Venus i un mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit) de 1925, que es troba a l’Ikeda Museum of 20th Century Art, Sizuoka-Ken, Japó; Venus i un mariner, de c. 1925, de la Fundació Dalí; i la que avui ens ocupa Depart. “Homenatge al Noticiari Fox”, de 1926, d’una col•lecció privada.

Tampoc no es pot obviar la relació del pintor amb l’entorn cultural i literari català de mitjans dels anys vint. D’una banda, la juxtaposició de trets clàssics i cubistes d'aquests tres quadres reflecteix el difícil equilibri entre noucentistes i avantguardistes a la Catalunya del moment. En els quadres de Dalí es barregen amb naturalitat els plànols llisos i abstractes de l’últim cubisme amb les representacions neoclàssiques: el personatge masculí de Venus i un mariner és una silueta llisa i espectral, mentre que en Homenatge al Noticiari Fox el canvi de proporcions, la figura doble del mariner i els perfils superposats dels dos caps introdueixen una dimensió de caire futurista. D’altra banda, Venus i un mariner (Homenatge a Salvat-Papasseit), 1925, està dedicat al poeta Joan Salvat-Papasseit, mort el 1924. Papasseit qui, en el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes, deixa ja ben clara la fascinació que sent per Marinetti, els futuristes italians i, encara més, per Apollinaire. Combina l’admiració pel món “futur” de la màquina amb els paisatges, visuals i socials, del seu barri, la Barceloneta. Veiem, doncs, una sèrie de coincidències amb Dalí qui, en aquest moment també sent gran interès per l’anarquisme, el futurisme i les avantguardes. El fet que dediqui aquesta obra al poeta confirma el vincle existent entre la seva concepció i uns cal•ligrames que el poeta havia inclòs en el seu llibre La rosa als llavis de 1923, on el protagonista és un mariner.

Des d’una perspectiva d’estricta composició pictòrica, aquestes obres de Dalí no s’allunyen massa d’algunes de les seves coetànies. De la mateixa manera que en Noia a la finestra (1925) o Retrat de Maria d’Abadal (1927-28), també a Depart. “Homenatge al Noticiari Fox” hi ha una finestra. La diferència rau en el que veiem des de l’obertura: habitualment Dalí proposa als seus personatges –i, per tant a nosaltres, els espectadors– que contemplin, a través de la finestra, un paisatge rural o un paisatge costaner, dins la tradició paisatgística catalana. Ara, en canvi, els vaixells, els mariners i el tractament de la figura femenina evoquen el món urbà, concretament un dels seus llocs més dinàmics: el port.

Quant a l’obra prestada, i que es pot veure per primer cop al Teatre-Museu, plasma un món modern, on el cinema i el gènere documental (amb el Noticiari Fox com a mitjà) són reivindicats per un Dalí presurrealista. Un Dalí que afirmava junt a Sebastià Gasch i Lluís Montanyà que el cinema era una indústria i que no s’havia d’incloure dins les belles arts: “El perfeccionament del cinema obeeix a un procés netament i estrictament industrial i anònim. Les seves bellesa i poesia antiartístiques són un resultat d’estandardització absolutament paral•lel al de les altres indústries: l’auto, l’avió, el fonògraf, etc., etc.” i que enaltia el Noticiari Fox (juntament amb els documentals científics) a la categoria del cinema còmic d’aleshores.

Aquesta modernitat que representa el Noticiari Fox, contrasta amb el títol de l’obra, Depart, així com amb la presència del mariner evanescent que poden ser interpretats romànticament com una representació de la nostàlgia de la partença, reforçada pel vaixell fumejant que veiem a través de la finestra i el nen mariner fent adéu amb un mocador. En un nou joc de contrastos, la nuesa de la Venus fa de contrapunt a la dona vestida que duu un barret i collaret de perles, totalment a la moda d’aquells feliços anys 20. Tot i això, el món modern, evocat per la segona part del títol “Homenatge al Noticiari Fox”, entra amb força en escena, així com l’aparició de l’avioneta i els cossos geomètrics, cossos que ens remeten directament als muntatges amb maniquins i esquadres de les obres de De Chirico o a les interpretacions que fa el pintor de l’obra de Tanguy. Dalí i García Lorca els anomenaven “aparells” i el pintor els anà enumerant dins el text Sant Sebastià de 1927.