L’11 de gener va clausurar l’antol\u00f2gica dedicada a Dal\u00ed al Brasil, on va rebre, en total, un mili\u00f3 i mig de visitants.<\/p>\n
La primera itiner\u00e0ncia d’aquesta retrospectiva va celebrar-se a Rio de Janeiro de maig a setembre i va tenir una aflu\u00e8ncia total de 978.171 visitants. La segona va ser\u00a0Sao Paulo, d’octubre a desembre, i es va clausurar amb 530.000 visitants.<\/p>\n
Ha estat l’exposici\u00f3 d’obra de l’artista m\u00e9s gran que mai s’hagi portat a terme a Llatinoam\u00e8rica. Constava d’un recorregut per obres de totes les \u00e8poques, i feia incid\u00e8ncia especial en el per\u00edode surrealista. L’organitzaven la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed, el Museo Reina Sof\u00eda de Madrid, el Salvador Dal\u00ed Museum de Saint Petersburg, Florida (SDM) i l’Instituto Tomie Ohtake, de Brasil.<\/p>\n
Contenia un total de 220 peces: 164 obres d’art i 56 documents. Es va veure al Centro Cultural Banco do Brasil de Rio de Janeiro del 29 de maig al 22 de setembre de 2014 i es va traslladar parcialment a l’Instituto Tomie Ohtake de Sao Paulo, on s’hi va veure des del 17 d’octubre fins a l’11 de gener d’enguany.<\/p>\n
La gran entesa entre les institucions organitzadores ha propiciat, en el passat m\u00e9s recent, les exposicions al Centre Pompidou i al Museo Reina Sof\u00eda amb gran \u00e8xit de p\u00fablic i de cr\u00edtica i ara afavoreix la realitzaci\u00f3 d’aquesta important retrospectiva que compta amb grans obres del mestre empordan\u00e8s. Aix\u00ed, la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed vol complir uns dels seus objectius fundacionals: el de promocionar, divulgar i prestigiar, tant en el territori de l’Estat espanyol com a l’estranger, l’obra art\u00edstica i intel\u00b7lectual del pintor.<\/p>\n
Amb aquesta premissa, els equips t\u00e8cnics de les tres col\u00b7leccions m\u00e9s grans d’obra de Salvador Dal\u00ed han concebut una exposici\u00f3 que presenta una mirada exhaustiva per la producci\u00f3 daliniana des dels anys 20 fins a les seves darreres teles.<\/p>\n
Proposa al visitant l’oportunitat d’apreciar l’evoluci\u00f3, no tan sols t\u00e8cnica, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les seves influ\u00e8ncies, referents ideol\u00f2gics i iconogr\u00e0fics, oferint, aix\u00ed, la contemplaci\u00f3 sempre enriquidora de l’original univers de l’artista.<\/p>\n
S’hi van poder contemplar obres de l’\u00e8poca de formaci\u00f3 del pintor com ara Retrat del pare i casa d’Es Llaner<\/em>, c. 1920 (FGSD), Autoretrat cubista<\/em>, 1923 (Museo Reina Sof\u00eda), Retrat de la meva germana, 1925 <\/em>(Museo Reina Sof\u00eda), Idil\u00b7li at\u00f2mic i ur\u00e0nic melanc\u00f2lic<\/em>, 1945 (Museo Reina Sof\u00eda), A prop\u00f2sit del “Discurs sobre la forma c\u00fabica de Juan de Herrera”<\/em>, 1960 (Museo Reina Sof\u00eda), El peu de Gala<\/em> (obra estereosc\u00f2pica en dos elements), c. 1975-76 (FGSD), fins a Sense t\u00edtol. Segons “La nit” de Miquel \u00c0ngel<\/em>, 1982 (FGSD) o b\u00e9 Contorsi\u00f3 topol\u00f2gica d’una figura femenina convertint-se en violoncel<\/em> de 1983 (Museo Reina Sof\u00eda).<\/p>\n En aquesta visi\u00f3 retrospectiva, l’\u00e8poca surrealista \u00e9s la protagonista indiscutible. Es tracta del moment de consagraci\u00f3 del pintor, el que li ha donat fama universal i en el que desenvolupa el seu m\u00e8tode paranoico-cr\u00edtic d’interpretaci\u00f3 de la realitat. Per aquest motiu, les institucions organitzadores van voler destacar especialment aquesta etapa mostrant obres molt significatives de les nostres col\u00b7leccions. En s\u00f3n un bon exemple: Monument imperial a la dona-nena<\/em>, 1929 (Museo Reina Sof\u00eda), El sentiment de velocitat<\/em>, 1931, L’espectre del sex-appeal<\/em>, c. 1934 o Paisatge pag\u00e0 mitj\u00e0<\/em>, 1937, aquestes tres, de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed.<\/p>\n Tamb\u00e9 es van projectar les dues pel\u00b7l\u00edcules realitzades amb Luis Bu\u00f1uel Un chien andalou<\/em> (1929) i L’\u00c2ge d’or<\/em> (1930), que van suposar per ambd\u00f3s autors l’entrada al grup surrealista com a membres de ple dret. Com a complement ideal a les activitats del pintor en aquest moviment, es van presentar els gravats que va realitzar per il\u00b7lustrar Les Chants de Maldoror<\/em>. Aquest poema en prosa escrit per Isidore Ducasse, conegut com Conde de Lautr\u00e9mont, va ser un leitmotiv per al grup surrealista tant pel tema com pel m\u00f3n on\u00edric que descriu, convertint-se aix\u00ed en un dels autors de cap\u00e7alera del moviment.<\/p>\n A m\u00e9s d’aquests gravats, s’inclo\u00efen a l’exposici\u00f3 d’altres aproximacions a aquesta t\u00e8cnica que, de vegades, no han estat prou ben explicades i que ens ajuden a comprendre els m\u00faltiples interessos de l’artista. Com ara les il\u00b7lustracions per a diferents obres de la literatura universal com per exemple: Pages choisies de Don Quichotte de la Mancha<\/em> de Miguel de Cervantes (1957); Le Ch\u00e2teau d’Otrante<\/em> de Horace Walpole (1964) o\u00a0 Alice’s adventures in Wonderland<\/em> de Lewis Carroll (1969), exemplars de la col\u00b7lecci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed.<\/p>\n Aquesta important retrospectiva inclou un gran nombre de peces documentals que acompanyen les pintures exposades. Els documents, tots ells provinents de l’arxiu del Centre d’Estudis Dalinians, reforcen el di\u00e0leg que s’estableix entre les pintures que es presenten i permeten, a m\u00e9s, fer un recorregut biogr\u00e0fic i, alhora art\u00edstic, per la traject\u00f2ria del pintor.\u00a0En destaquem dos llibres en els que va col\u00b7laborar de forma activa realitzant el frontispici d’ambd\u00f3s: L’Immacul\u00e9e conception <\/em>d’Andr\u00e9 Breton i Paul \u00c9luard de 1930 i Onan <\/em>de Georges Hugnet de 1934. La incursi\u00f3 del pintor en el m\u00f3n del cel\u00b7luloide es completa amb la projecci\u00f3 del film d’Alfred Hitchcock, Recorda<\/em> (1945), les seq\u00fc\u00e8ncies del somni del qual van ser dissenyades per Salvador Dal\u00ed.<\/p>\n Amb aquesta mostra, es proposava una mirada que ajud\u00e9s a entendre Dal\u00ed en totes les seves vessants: la de pintor, dibuixant, pensador, escriptor, apassionat per la ci\u00e8ncia, catalitzador dels corrents d’avantguarda, il\u00b7lustrador, dissenyador, cineasta, escen\u00f2graf. Tamb\u00e9 com a inconformista, amb una actuaci\u00f3 personal capa\u00e7 de percebre la import\u00e0ncia creixent de la cultura de masses i, evidentment, com artista que experimenta en tots els camps de la creaci\u00f3 fins i tot en els m\u00e9s innovadors com s\u00f3n les instal\u00b7lacions i les performances.<\/p>\n Aquesta exposici\u00f3 va comptar amb la inestimable col\u00b7laboraci\u00f3 de l’Instituto Tomie Ohtake, el patrocini d’Arteris (filial d’Abertis al Brasil), Banco do Brasil, IRB, MAPFRE, Telef\u00f3nica i el suport d’Atento, Brasilcap i Prosegur.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’11 de gener va clausurar l’antol\u00f2gica dedicada a Dal\u00ed al Brasil, on va rebre, en total, un mili\u00f3 i mig de visitants. La primera itiner\u00e0ncia d’aquesta retrospectiva va celebrar-se a Rio de Janeiro de maig a setembre i va tenir una aflu\u00e8ncia total de 978.171 visitants. La segona va ser\u00a0Sao Paulo, d’octubre a desembre, i […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":5014,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"categoria-actualitat":[78],"class_list":["post-5013","noticia","type-noticia","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","categoria-actualitat-exposicions"],"acf":[],"yoast_head":"\n