Avui s’inaugura una exposici\u00f3 temporal al PAN de N\u00e0pols, el Palazzo delle Arti. Es podr\u00e0 veure des de l’1 de mar\u00e7 fins al 10 de juny. A l’acte hi participaran Montse Aguer, directora dels Museus Dal\u00ed, Alessandro Nicosia, president de l’entitat organitzadora C.O.R. (Creare Organizzare Reallizzare). Aix\u00ed mateix, intervindran personalitats del m\u00f3n de la cultura i la pol\u00edtica italianes com s\u00f3n Jes\u00fas Gracia Aldaz, ambaixador d’Espanya, Luigi de Magistris, alcalde de N\u00e0pols, i Nino Daniele, Conseller de Cultura i Turisme de la ciutat.<\/p>\n
Per primera vegada a It\u00e0lia, una exposici\u00f3 s’endinsa en l’imaginari de l’artista per apropar al visitant la vida d’un geni polifac\u00e8tic que va convertir cadascun dels seus gestos en una obra d’art. Amb el t\u00edtol Io Dal\u00ed<\/em><\/strong>, la mostra aplega peces provinents de la col\u00b7lecci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed entre les quals s’hi compten pintures, dibuixos,\u00a0 fotografies i revistes que repassen la manera com el pintor va crear el seu propi personatge, explorant i desvelant alhora l’altra vida de l’artista catal\u00e0, la menys coneguda, per\u00f2 fonamental per entendre la seva incre\u00efble personalitat. Tamb\u00e9 s’hi projectaran v\u00eddeos i pel\u00b7l\u00edcules que provenen d’arxius de diversos pa\u00efsos i que recullen les performances i les freq\u00fcents i gens improvisades aparicions de Dal\u00ed en els mitjans de comunicaci\u00f3, des de les portades de les revistes -com ara Time, el 1936- fins a la seva participaci\u00f3, en qualitat de convidat, en un concurs americ\u00e0 tan popular com What’s My Line?<\/em>, em\u00e8s el 1957 per la CBS.<\/p>\n L’exposici\u00f3 est\u00e0 comissariada per Laura Bartolom\u00e9, Lucia Moni, amb l’assessorament cient\u00edfic de Montse Aguer, directora dels Museus Dal\u00ed, i de Rosa Maria Maurell, del Centre d’Estudis Dalinians (de la Fundaci\u00f3 Dal\u00ed) i, per part de C.O.R., per la seva directora cient\u00edfica Francesca Villanti. \u00c9s una iniciativa de l’\u00c0rea de Cultura i Turisme de l’Ajuntament de N\u00e0pols i de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed. La direcci\u00f3 general del projecte \u00e9s d’Alessandro Nicosia. L’organitzaci\u00f3 i la realitzaci\u00f3 van a c\u00e0rrec de C.O.R.<\/p>\n \u00abDal\u00ed no nom\u00e9s assoleix la genialitat\u00bb, escriu Laura Bartolom\u00e9, \u00absin\u00f3 tamb\u00e9 una immortalitat inusitada del seu geni\u00bb. Salvador Dal\u00ed \u00e9s un creador en el sentit m\u00e9s ampli del terme, un artista que ultrapassa l’\u00e0mbit estricte de la pintura. Dal\u00ed, en efecte, \u00e9s pintor, dibuixant,\u00a0 pensador, escriptor, amant de les ci\u00e8ncies, catalitzador de les avantguardes, il\u00b7lustrador, dissenyador, cineasta, escen\u00f2graf… Un artista que experimenta en tots els camps de la creaci\u00f3, inclosos els m\u00e9s innovadors, com ara les instal\u00b7lacions i les performances, i que elabora la seva obra partint tant de llenguatges art\u00edstics complexos i heterogenis com de la construcci\u00f3 del seu propi personatge. I ho fa de manera sistem\u00e0tica, gaireb\u00e9 program\u00e0tica, amb el desig de seduir la societat de masses. Des dels primers autoretrats, pintures i dibuixos dels anys vint i quaranta es fa evident el desig de l’artista de mostrar-se al m\u00f3n amb tota la seva genialitat. En l’exposici\u00f3 es poden veure, entre altres peces, l’Autoretrat amb coll rafaelesc<\/em> (1921) i diversos dibuixos destinats a il\u00b7lustrar la seva autobiografia, Vida secreta, publicada el 1942. Dal\u00ed \u00e9s el geni, el personatge, l’artista que es transforma a si mateix en una de les seves creacions m\u00e9s c\u00e8lebres i que esdev\u00e9 aix\u00ed el referent natural d’artistes de la categoria d’Andy Warhol.<\/p>\n \u00abPer a Dal\u00ed\u00bb, explica Francesca Villanti, \u00abl’\u00fas dels mitjans es converteix, com la utilitzaci\u00f3 d’una llengua, en un acte performatiu que pot produir resultats significatius, en un dels instruments m\u00e9s potents als quals l’individu pot rec\u00f3rrer per a la posada en escena de si mateix, per a la narraci\u00f3 i, sobretot, per a l’autopropaganda. Dal\u00ed comen\u00e7a a pensar en ell mateix com en una marca que cal promocionar i controlar. Descobreix que la imatge medi\u00e0tica \u00e9s comunicaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9, i abans que res, un proc\u00e9s creatiu\u00bb.<\/p>\n Disposat a afrontar qualsevol repte, ja fos el de concebre un objecte de disseny, crear la portada d’una revista, col\u00b7laborar amb una escenografia en un muntatge teatral o idear vestits per a un ball, Dal\u00ed, a m\u00e9s, estava sempre atent a les novetats del m\u00f3n cient\u00edfic, fins al punt d’abordar la recerca de la tercera dimensi\u00f3 i anticipar aix\u00ed el que seria el 3D. El nucli central entorn del qual gira l’exposici\u00f3 est\u00e0 integrat per les seves obres de finals dels anys seixanta i de tota la d\u00e8cada dels setanta: obres estereosc\u00f2piques que permeten veure la pintura en tres dimensions. Aquests quadres, que s’exposaran amb les instal\u00b7lacions necess\u00e0ries per apreciar-ne els efectes tridimensionals, il\u00b7lustren a la perfecci\u00f3 l’inter\u00e8s de Dal\u00ed per les noves fronteres de la visi\u00f3.<\/p>\n Algunes de les fotografies que es podran veure a la mostra s\u00f3n les extraordin\u00e0ries instant\u00e0nies de Philippe Halsman amb els celeb\u00e8rrims bigotis del geni com a tema principal. En aquestes fotos, Dal\u00ed adopta una posa buscada, per\u00f2 n’hi ha d’altres a trav\u00e9s de les quals podem assistir a moments de la seva vida quotidiana. Cada fotografia, cada esdeveniment eren viscuts com una representaci\u00f3. A Dal\u00ed, que s’esfor\u00e7a perqu\u00e8 el seu aspecte i el seu comportament siguin considerats tan surrealistes com el seu art, devem precisament la invenci\u00f3 de l’artista com a divo.<\/p>\n Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, Lucia Moni escriu: \u00abA mesura que la popularitat de Dal\u00ed augmenta, l’artista pren consci\u00e8ncia de la necessitat d’adoptar alguns atributs senzills per\u00f2 precisos que l’identifiquin als ulls del gran p\u00fablic, alguna cosa que pugui resistir el pas del temps, que sigui f\u00e0cil de recon\u00e8ixer i que l’ajudi a fer la seva imatge eterna, immortal. Vet aqu\u00ed el perqu\u00e8 dels seus bigotis i d’aquests ulls oberts de bat a bat que fixen la mirada en l’objectiu, sigui fotogr\u00e0fic o televisiu; una mirada penetrant que arriba a l’espectador i que queda impresa en la ment i en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva\u00bb.<\/p>\n El que es proposa \u00e9s un gran viatge per la ment d’un dels int\u00e8rprets m\u00e9s genials del segle xx, una mostra que ajudar\u00e0 a entendre la vig\u00e8ncia, el talent i el car\u00e0cter \u00fanic de l’artista, de manera que al final de la visita es podr\u00e0 copsar realment el significat de la paraula “geni”.<\/p>\n En paraules de Montse Aguer, \u00aba trav\u00e9s de Dal\u00ed ens endinsem en un univers singular, complex i pertorbador que ens fascina i inquieta, que ens interpel\u00b7la i ens convida a somiar, en el sentit m\u00e9s ampli del terme\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui s’inaugura una exposici\u00f3 temporal al PAN de N\u00e0pols, el Palazzo delle Arti. Es podr\u00e0 veure des de l’1 de mar\u00e7 fins al 10 de juny. A l’acte hi participaran Montse Aguer, directora dels Museus Dal\u00ed, Alessandro Nicosia, president de l’entitat organitzadora C.O.R. (Creare Organizzare Reallizzare). Aix\u00ed mateix, intervindran personalitats del m\u00f3n de la cultura […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":5418,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"categoria-actualitat":[78,79],"class_list":["post-5417","noticia","type-noticia","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","categoria-actualitat-exposicions","categoria-actualitat-fundacio-gala-salvador-dali"],"acf":[],"yoast_head":"\n