{"id":1258,"date":"2025-02-26T16:58:44","date_gmt":"2025-02-26T14:58:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/?page_id=1258"},"modified":"2025-06-30T13:25:17","modified_gmt":"2025-06-30T11:25:17","slug":"escultura","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/ca\/dali-i-gala\/dali-artista-total\/escultura\/","title":{"rendered":"Escultura i obra tridimensional"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Des de les seves primeres creacions dels anys trenta, l\u2019aportaci\u00f3 de Dal\u00ed a l\u2019escultura es mostra en sintonia amb els preceptes que regeixen, en cada moment, la seva creaci\u00f3 art\u00edstica. En destaca, especialment, la seva contribuci\u00f3 a l\u2019objecte surrealista durant els anys trenta i les joies dissenyades a partir dels anys quaranta, algunes en col\u00b7laboraci\u00f3 amb joiers de renom internacional com Fulco di Verdura. Tamb\u00e9 s\u00f3n molt notables les seves instal\u00b7lacions i arquitectures ef\u00edmeres, algunes realitzades per a ocasions tan especials com la Fira Internacional de Nova York l\u2019any 1939 o per al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, el seu gran objecte surrealista inaugurat el 1974. L\u2019obra escult\u00f2rica de Dal\u00ed es caracteritza, en especial, per la seva recerca en els materials, les t\u00e8cniques i els processos propis del segle xx, a partir del quals aconsegueix crear unes obres d\u2019una gran rellev\u00e0ncia i singularitat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

Tamb\u00e9 vaig fer en aquesta \u00e8poca una c\u00f2pia de la Venus de Milo en fang; vaig treure d\u2019aquest meu primer esfor\u00e7 escult\u00f2ric un plaer er\u00f2tic inequ\u00edvoc i delici\u00f3s.<\/p>Salvador Dal\u00ed<\/cite><\/blockquote><\/figure>\n\n\n\n

Aquest extracte de La vida secreta de Salvador Dal\u00ed<\/em>, publicada el 1942, \u00e9s el testimoni del que podria ser la primera provatura escult\u00f2rica de l\u2019artista durant la seva inf\u00e0ncia. Tanmateix, la data de la seva primera creaci\u00f3 escult\u00f2rica \u00e9s incerta. Tot i que hi ha indicis que podria haver participat en la decoraci\u00f3 d\u2019alguns objectes a principis dels anys vint, les primeres obres documentades de manera clara se situen vers el tombant del 1930, un moment que coincideix plenament amb la seva adhesi\u00f3 al surrealisme.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1931 publica un article a Le Surr\u00e9alisme au Service de la R\u00e9volution <\/em>que es converteix en un \u00abmanifest\u00bb sobre les noves possibilitats de l\u2019objecte de funcionament simb\u00f2lic i que va un pas m\u00e9s enll\u00e0 del que Andr\u00e9 Breton havia proposat amb relaci\u00f3 a l\u2019objecte. En aquest escrit, teoritza sobre sis categories d\u2019objectes surrealistes i presenta el seu Objecte de funcionament simb\u00f2lic <\/em>(OE1). D\u2019alguna manera, aquestes creacions avalen la teoria de l\u2019alliberaci\u00f3 de l\u2019inconscient desenvolupada en el m\u00e8tode paranoicocr\u00edtic, que comen\u00e7a a presentar en el seu llibre La dona visible<\/em>,del 1930. Els objectes surrealistes s\u00f3n una de les aportacions principals de Dal\u00ed al surrealisme i una de les creacions m\u00e9s notables de la seva carrera. La t\u00e8cnica que fa servir en moltes d\u2019aquestes ocasions \u00e9s l\u2019assemblatge. En aquest per\u00edode, l\u2019autor acompanya la seva creaci\u00f3 tridimensional amb l\u2019escrit de nombrosos assaigs sobre la teoria de l\u2019objecte, entre els quals destaquen L\u2019objecte tal com es revela en l\u2019experiment surrealista<\/em>, del 1932, Objectes psico-atmosf\u00e8rics-anam\u00f2rfics<\/em>, del 1933, i Honor a l\u2019objecte!<\/em>, del 1936.<\/p>\n\n\n\n

En paral\u00b7lel a l\u2019objecte surrealista, Dal\u00ed tamb\u00e9 realitza escultures en guix, especialment entre el 1933 i el 1936. La seva famosa Venus de Milo amb calaixos<\/em> del 1936 (OE24) n\u2019\u00e9s un dels exemples m\u00e9s destacats. Altrament, durant la segona meitat dels anys trenta, les seves instal\u00b7lacions i arquitectures ef\u00edmeres prenen una rellev\u00e0ncia especial. Els aparadors que elabora per als magatzems Bonwit Teller o el pavell\u00f3 Somni de Venus<\/em>, creat expressament per a la Fira Universal de Nova York del 1939, s\u00f3n el testimoni de l\u2019expansi\u00f3 de la creaci\u00f3 daliniana en l\u2019espai tridimensional. Aquest nou espai creatiu acabar\u00e0 fent una eclosi\u00f3 definitiva als anys setanta al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres.<\/p>\n\n\n\n

Una altra de les aportacions m\u00e9s destacades de l\u2019artista en l\u2019obra tridimensional \u00e9s la creaci\u00f3 de joies. La col\u00b7laboraci\u00f3 amb Fulco di Verdura l\u2019any 1940 per a la creaci\u00f3 de sis peces, a mig cam\u00ed entre la joia i l\u2019orfebreria, n\u2019\u00e9s un dels testimonis m\u00e9s rellevants. M\u00e9s endavant, a mitjans dels anys quaranta inicia un gran projecte amb els joiers Ertman i Alemany de Nova York per dissenyar i executar una col\u00b7lecci\u00f3 de joies per a la Catherwood Foundation de Bryn Mawr, Pensilv\u00e0nia. Aquestes peces s\u00f3n adquirides l\u2019any 1958 per la Owen Cheatham Foundation, que, al seu torn, les presta a diferents organitzacions ben\u00e8fiques, educatives i culturals per organitzar exposicions per recaptar fons. Totes les peces d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3 es van realitzar amb materials nobles i pedres precioses, i algunes s\u2019han convertit en obres ic\u00f2niques de la creaci\u00f3 daliniana, com ara, entre d\u2019altres, els Llavis de rob\u00ed <\/em>i L\u2019ull del temps<\/em> del 1949, El cor reial<\/em> del 1953 o El calze de la vida<\/em> del 1965.<\/p>\n\n\n\n

En paral\u00b7lel, a partir de la d\u00e8cada de 1940 i fins aproximadament finals dels anys seixanta, Dal\u00ed realitza escultures i objectes de tipologies, materials i t\u00e8cniques variades per a projectes concrets. En aquest context, s\u00f3n especialment rellevants els objectes, escultures i instal\u00b7lacions per a la seva casa de Portlligat, que potencia despr\u00e9s de tornar dels Estats Units l\u2019any 1948 amb diferents ampliacions i reformes.<\/p>\n\n\n\n

Durant els anys seixanta i setanta, Dal\u00ed tamb\u00e9 autoritza la realitzaci\u00f3 d\u2019edicions d\u2019obra escult\u00f2rica. Per exemple, duu a terme l\u2019edici\u00f3 en bronze d\u2019algunes de les seves escultures i objectes surrealistes de la d\u00e8cada de 1930. Un dels casos m\u00e9s significatius \u00e9s el Bust de dona retrospectiu<\/em>, una creaci\u00f3 del 1933 sobre un bust de cer\u00e0mica que entre els anys 1976 i 1977 \u00e9s objecte d\u2019una edici\u00f3 limitada de bronzes. \u00c9s molt probable que una de les motivacions principals d\u2019aquestes edicions sigui garantir les obres presentades a les nombroses exposicions retrospectives que se celebren durant aquests anys.<\/p>\n\n\n\n

Un altre moment clau en la producci\u00f3 escult\u00f2rica de Dal\u00ed es contextualitza dins la concepci\u00f3 i creaci\u00f3 del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. Tant als interiors com als exteriors del museu, l\u2019artista planteja un gran nombre d\u2019objectes, escultures i instal\u00b7lacions que formen part de la idiosincr\u00e0sia inconfusible d\u2019aquest espai. La instal\u00b7laci\u00f3 del Taxi pluj\u00f3s<\/em> i les escultures arquitect\u00f2niques conegudes com els \u00abmonstres grotescos\u00bb del pati central, les escultures de guix que coronen la c\u00fapula geod\u00e8sica o les diferents vitrines que es troben, especialment, al passad\u00eds del primer pis, s\u00f3n una mostra de la riquesa conceptual de la seva creaci\u00f3 escult\u00f2rica. Igualment, en aquest museu tamb\u00e9 es conserven moltes escultures, objectes intervinguts i joies que permeten identificar l\u2019heterogene\u00eftat de materials, t\u00e8cniques i processos que Dal\u00ed fa servir per a la seva creaci\u00f3 tridimensional al llarg de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n\n