{"id":1506,"date":"2025-03-03T13:49:03","date_gmt":"2025-03-03T11:49:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/?page_id=1506"},"modified":"2025-07-01T15:51:45","modified_gmt":"2025-07-01T13:51:45","slug":"lobra-iconica-que-torna-a-casa-despres-de-setanta-anys","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/ca\/dali-i-gala\/relats\/lobra-iconica-que-torna-a-casa-despres-de-setanta-anys\/","title":{"rendered":"L’obra ic\u00f2nica que torna a casa despr\u00e9s de setanta anys"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

El Crist<\/em> de Glasgow<\/h3>\n\n\n\n

L\u2019any 1951, les Galeries Lefevre de Londres exposen per primera vegada El Crist<\/em> de Dal\u00ed i l\u2019any seg\u00fcent l\u2019Ajuntament de Glasgow l\u2019adquireix per al seu museu. El director d\u2019aquesta instituci\u00f3, Tom Honeyman, va intuir la rellev\u00e0ncia d\u2019aquesta pintura dins el conjunt de l\u2019obra de l\u2019artista i va ser l\u2019art\u00edfex de l\u2019adquisici\u00f3. M\u00e9s enll\u00e0 de la indiscutible bellesa i la brillant execuci\u00f3, aquesta obra enlla\u00e7a dos moments crucials en l\u2019etapa de maduresa del pintor: la seva ambici\u00f3 d\u2019arribar a ser un cl\u00e0ssic i la transici\u00f3 cap a la m\u00edstica nuclear.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

Una adquisici\u00f3 pol\u00e8mica<\/h4>\n\n\n\n

L\u2019adquisici\u00f3 d\u2019El Crist<\/em> per part dels Museus de Glasgow no va estar exempta de controv\u00e8rsia. Dal\u00ed va vendre l\u2019obra i els seus drets de reproducci\u00f3 a la ciutat de Glasgow per una suma certament elevada per a l\u2019\u00e8poca. Arran d\u2019aix\u00f2 va sorgir una forta pol\u00e8mica, en especial entre l\u2019ambient universitari escoc\u00e8s, que reclamava que aquella suma an\u00e9s destinada a crear espais expositius per a artistes locals. Tot i aix\u00ed, El Crist<\/em> de Salvador Dal\u00ed s\u2019exposa per primera vegada a Glasgow el juny de 1952 i es converteix en tot un \u00abesdeveniment art\u00edstic\u00bb a la ciutat. El 23 d\u2019abril de 1961, un visitant del museu va intentar destruir la pintura esparracant la tela i apedregant-la, fet que va obligar a retirar la pintura per a la seva restauraci\u00f3.  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1993 l\u2019obra es trasllada temporalment al Museu sobre Vida i Art Religiosos de Saint Mungo de Glasgow fins a l\u2019any 2006, quan s\u2019instal\u00b7la de manera permanent a la Galeria i Museu d\u2019Art Kelvingrove. El 2023, i per primera vegada des de 1952, El Crist<\/em> va tornar a la terra que el va veure n\u00e9ixer per ser exposat de manera temporal al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 Dal\u00ed, Lefevre Gallery, Londres, desembre 1951<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"
El Crist<\/em>, 1951 Kelvingrove Art Gallery and Museum, Glasgow \u00a9 CSG CIC Glasgow Museums Collection<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

El moment de la creaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n

Amb El Crist<\/em>, Dal\u00ed exemplifica el pensament que defineix aquest moment de maduresa i transici\u00f3 i reflecteix, al mateix temps, all\u00f2 que proclama en el seu tractat de pintura 50 secrets m\u00e0gics per pintar<\/em>, publicat el 1948. En aquest llibre, l\u2019artista desgrana pas a pas  les \u00abreceptes\u00bb que han de seguir els joves pintors per crear una obra mestra, explicant el seu m\u00e8tode de treball, la configuraci\u00f3 ideal del taller i els materials necessaris per executar-la. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

Un Crist bell com el D\u00e9u que \u00e9s<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

En el primer n\u00famero de 1952 de la The Scottish Art Review <\/em>es publica una carta en qu\u00e8 Dal\u00ed parla d\u2019aquesta pintura. Hi escriu: \u00abLa meva ambici\u00f3 est\u00e8tica, en aquest quadre, era completament oposada a la de totes les representacions de Crist pintades per la majoria dels pintors moderns, que l\u2019han interpretat en el sentit expressionista i contorsionista, provocant aix\u00ed l\u2019emoci\u00f3 per la lletjor. La meva preocupaci\u00f3 principal era la de pintar un Crist bell com el D\u00e9u que \u00e9s.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Des de finals dels anys quaranta, Dal\u00ed es trobava en plena reformulaci\u00f3 del seu pensament. Al seu inter\u00e8s per l\u2019estructura at\u00f2mica, la desintegraci\u00f3 i la discontinu\u00eftat de la mat\u00e8ria, s\u2019hi van afegir la m\u00edstica i els temes religiosos, com la crucifixi\u00f3 i les mares de D\u00e9u. S\u2019endinsa en l\u2019etapa que ell mateix anomena \u00abm\u00edstica nuclear\u00bb, en qu\u00e8, a difer\u00e8ncia dels seus companys surrealistes, no abandona l\u2019inter\u00e8s pels descobriments de les ci\u00e8ncies f\u00edsiques del tombant del segle xx. Tamb\u00e9 continua amb la reivindicaci\u00f3 de la manera de fer del Renaixement i hi suma el seu coneixement profund dels poetes m\u00edstics espanyols, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jes\u00fas.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Frontispici i portada del llibre 50 Secrets of Magic Craftmanship,<\/em> 1948 \u00a9 Salvador Dal\u00ed, Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres, 2025.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

El proc\u00e9s de creaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n

Dal\u00ed pinta un Crist en una postura poc usual, de gran bellesa i sense el patiment que relaten les Escriptures. Tal i com explica ell mateix, la missi\u00f3 de pintar aquesta obra, aix\u00ed com els detalls de la seva execuci\u00f3 li varen ser revelats a trav\u00e9s de dos somnis, enlla\u00e7ant aix\u00ed amb la tradici\u00f3 de la revelacions que tenen lloc en els processos m\u00edstics.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

El dibuix com a fonament<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Dal\u00ed inicia la creaci\u00f3 d\u2019aquesta pintura amb un seguit de dibuixos que il\u00b7lustren el seu proc\u00e9s creatiu i la manera de traslladar la idea de pintar un Crist \u201cbell, com el D\u00e9u que \u00e9s\u201d. Existeixen assajos de diferents composicions que recorden la figura del Crist esbossada per sant Joan de la Creu per un reliquiari que actualment es conserva a \u00c0vila. Tanmateix, el gruix important s\u00f3n els que presenten la figura d\u2019escor\u00e7, amb visi\u00f3 frontal i flotant, per\u00f2 amb variacions, com ara la imatge del Crist reflectit.<\/p>\n\n\n\n

Dal\u00ed busca el model m\u00e9s idoni per transmetre la culminaci\u00f3 de la bellesa apol\u00b7l\u00ednia del seu Crist. Gr\u00e0cies a la relaci\u00f3 d\u2019amistat i professional amb Jack Warner, director de la productora Warner Bros, coneix al gimnasta i especialista de pel\u00b7l\u00edcules d’acci\u00f3 californi\u00e0 Russ Saunders. Com a doble d\u2019acci\u00f3, Saunders havia participat en films com Els tres mosqueters (1948) o Cantant sota la pluja (1952). A m\u00e9s dels esbossos fets en viu, sabem que Dal\u00ed tamb\u00e9 va utilitzar-ne fotografies per uns negatius in\u00e8dits conservats a l\u2019arxiu de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, que han perm\u00e8s con\u00e8ixer el seu proc\u00e9s de treball. Finalment, traspassa la seva creaci\u00f3 a la tela seguint la tradici\u00f3 dels seus 50 secrets m\u00e0gics per pintar<\/em>.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Esbossos per a El Crist<\/em>, c. 1950. \u00a9 Salvador Dal\u00ed, Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres, 2025.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

La iconografia d\u2019El Crist<\/em><\/h3>\n\n\n\n

Dal\u00ed representa la passi\u00f3 de Crist des d\u2019una perspectiva sorprenent, amb la mirada posada en els m\u00edstics espanyols, especialment en sant Joan de la Creu, i amb una geometria molt treballada: el Crist es troba susp\u00e8s a la badia de Portlligat, el seu paisatge vital, en to crepuscular i amb uns blaus que, tal com va expressar el fot\u00f2graf Gyenes, \u201cno havia vist en cap altre lloc\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

El Crist <\/em>de Portlligat<\/strong><\/strong><\/h4>\n\n\n\n

En la carta publicada a la The Scottish Art Review<\/em> l\u2019any 1952, Dal\u00ed explica que en un primer moment tenia la intenci\u00f3 d\u2019incloure en El Crist<\/em> tots els atributs de la Crucifixi\u00f3. Tamb\u00e9 volia transformar la sang en clavells vermells i representar tres flors de gessam\u00ed brollant de la ferida del costat. Tanmateix, una nova revelaci\u00f3 o somni el va fer canviar d\u2019opini\u00f3 i el va induir a pintar \u00abres m\u00e9s que la bellesa metaf\u00edsica del Crist-D\u00e9u\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El Crist resta susp\u00e8s sobre la badia de Portlligat de manera que hi forma una unitat aclaparadora. Portlligat \u00e9s el paisatge afectiu de Dal\u00ed. \u00c9s una de les constants en la seva obra, que pinta una vegada i una altra, i un dels elements que li permeten esdevenir universal a partir de l\u2019ultralocal. Aquest paisatge es completa amb una escena quotidiana a la badia de Portlligat: uns pescadors feinejant a la riba. Les figures, per\u00f2, revelen una ascend\u00e8ncia molt concreta: \u00abEn un vaixell, un personatge de pag\u00e8s franc\u00e8s pintat per Le Nain, del qual nom\u00e9s el rostre havia canviat per assemblar-se a un pescador de Portlligat. El pescador, vist d\u2019esquena, tenia, per\u00f2, una silueta a l\u2019estil de Vel\u00e1zquez.\u00bb<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Model per a El Crist<\/em>.
Weiman & Lester Photo Services.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n