{"id":1582,"date":"2025-03-04T10:24:08","date_gmt":"2025-03-04T08:24:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/?page_id=1582"},"modified":"2025-07-02T16:55:27","modified_gmt":"2025-07-02T14:55:27","slug":"antoni-pitxot-el-gran-amic-i-collaborador-de-salvador-dali","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/ca\/dali-i-gala\/relats\/antoni-pitxot-el-gran-amic-i-collaborador-de-salvador-dali\/","title":{"rendered":"Antoni Pitxot, el gran amic i col\u00b7laborador de Salvador Dal\u00ed"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

Una fam\u00edlia marcada per l\u2019art<\/h3>\n\n\n\n

Antoni Pitxot va n\u00e9ixer a Figueres el 5 de gener de 1934 en una fam\u00edlia de tradici\u00f3 art\u00edstica. El seu oncle Ramon Pichot va ser un pintor molt notable a l\u2019\u00e8poca i la seva pintura impressionista va impactar i influenciar un Dal\u00ed encara jove. A la fam\u00edlia hi havia, per\u00f2, molts altres conreadors de les arts: des del seu pare, Ricard Pichot, violoncel\u00b7lista i deixeble de Pau Casals, fins al seu germ\u00e0, Llu\u00eds Pichot, violinista, o la seva germana Maria Pichot, la llegend\u00e0ria mezzosoprano Maria Gay.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

Tot i n\u00e9ixer a Figueres, Antoni Pitxot passa la seva adolesc\u00e8ncia a Sant Sebasti\u00e0, on viu entre 1946 i 1964. All\u00e0 t\u00e9 com a professor de dibuix Juan N\u00fa\u00f1ez, el mateix mestre que havia ensenyat a dibuixar a Dal\u00ed. L\u2019any 1955 participa en una primera exposici\u00f3 col\u00b7lectiva a Sant Sebasti\u00e0 i durant aquests anys es dona a con\u00e8ixer en altres ciutats com Barcelona, Madrid, Bilbao i Lisboa. La seva obra llavors \u00e9s de car\u00e0cter realista, influ\u00efda per l\u2019expressionisme.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1964 s\u2019instal\u00b7la a Cadaqu\u00e9s i la seva producci\u00f3 experimenta un gir radical. Fascinat pel paisatge mineral de l\u2019indret, dirigeix l\u2019atenci\u00f3 a les pedres del seu entorn. Aquests elements naturals es converteixen en els veritables protagonistes de la seva creaci\u00f3, on adquireixen formes anam\u00f2rfiques, antropom\u00f2rfiques i al\u00b7leg\u00f2riques. Una aproximaci\u00f3 que connecta amb una tradici\u00f3 art\u00edstica occidental que va del manierisme itali\u00e0 al surrealisme.<\/p>\n\n\n\n

Durant aquest per\u00edode, tamb\u00e9 es reforcen els vincles familiars i personals amb Salvador Dal\u00ed, que acaben culminant en una profunda amistat i col\u00b7laboraci\u00f3 art\u00edstica.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
La fam\u00edlia Pichot.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

Cadaqu\u00e9s com a centre art\u00edstic i vital<\/h3>\n\n\n\n

L\u2019inici de la segona vida art\u00edstica d\u2019Antoni Pitxot s\u2019esdev\u00e9 quan s\u2019instal\u00b7la a Cadaqu\u00e9s l\u2019any 1966. Hi va establir la seva resid\u00e8ncia i el seu taller, i hi va viure fins a la seva mort, l\u2019any 2015. A Cadaqu\u00e9s, hi troba un espai propi de recolliment i treball i tamb\u00e9 \u00e9s el marc de la trobada i l\u2019amistat amb Salvador Dal\u00ed. El paisatge que els envolta \u00e9s un element com\u00fa i recurrent a les seves obres.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

Cadaqu\u00e9s t\u00e9 un doble significat molt especial per a Antoni Pitxot: \u00e9s el lloc de trobada i complicitat amb Salvador Dal\u00ed, a m\u00e9s de l\u2019espai de soledat que li va permetre desenvolupar la seva creaci\u00f3 i contemplar el paisatge mineral que es converteix en el protagonista de les seves obres. De fet, aquest paisatge es converteix gaireb\u00e9 en una obsessi\u00f3, tal com reflecteixen algunes fonts de l\u2019\u00e8poca: \u00abPitxot representa l\u2019amor fan\u00e0tic, el fetitxisme de les roques del cap de Creus, que reprodueix amb una mena d\u2019hiperrealisme i de fetitxisme total.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Els seus autoretrats de principis dels anys setanta mostren perfectament aquesta fascinaci\u00f3 per les pedres i l\u2019entorn mineral dels paisatges d\u2019aquest indret de la Costa Brava.<\/p>\n\n\n\n

La complicitat entre Pitxot i Dal\u00ed transcendeix la pintura. Conversaven llargament sobre artistes com Watteau, Vel\u00e1zquez, Rembrandt i Gustave Moreau. Aquesta influ\u00e8ncia m\u00fatua es veu en projectes com l\u2019exposici\u00f3 \u201cLa batalla de Constant\u00ed\u201d, de 1985, inspirada en una conversa amb Dal\u00ed sobre les pedres de Sa Conca.<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

Els maniquins de Pitxot<\/h3>\n\n\n\n

Els maniquins adquireixen una gran rellev\u00e0ncia en la creaci\u00f3 art\u00edstica d\u2019Antoni Pitxot. La significaci\u00f3 del maniqu\u00ed \u00e9s especialment important i representativa de l\u2019obra i les instal\u00b7lacions del seu taller a Cadaqu\u00e9s. Es converteix en una escultura per a la creaci\u00f3 en un espai que esdev\u00e9 escenari per a la contemplaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 ef\u00edmer i, alhora, aparent i real.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

La idea de maniqu\u00ed en la doble vessant de suport i d\u2019icona t\u00e9 infinitat de connotacions, tant en el m\u00f3n dels surrealistes \u2015i en s\u00f3n un bon testimoni Salvador Dal\u00ed, Marcel Duchamp o Man Ray\u2015 com en tota la tradici\u00f3 de la hist\u00f2ria de l\u2019art.<\/p>\n\n\n\n

Els maniquins d\u2019Antoni Pitxot, instal\u00b7lats i sostinguts d\u2019una manera volgudament simple amb filferros o de vegades sense res que els subjecti, s\u00f3n la definici\u00f3 d\u2019un acumulament antropom\u00f2rfic ancestral que, de manera ef\u00edmera, apareix al seu taller per a la seva contemplaci\u00f3. No tenen cap consideraci\u00f3 d\u2019escultura ni d\u2019obra definitiva, no s\u00f3n un cos inventat per a una objectualitzaci\u00f3 en si mateixa, sin\u00f3 que s\u00f3n part fonamental d\u2019un proc\u00e9s; s\u00f3n un pas, l\u2019esgla\u00f3 cap a la representaci\u00f3 que l\u2019espectador percebr\u00e0 a trav\u00e9s de les diverses teles de l\u2019artista. De fet, s\u00f3n obres que emanen poesia, una poesia, aix\u00f2 s\u00ed, ancorada en la realitat i en la intemporalitat, ja que remeten tant a mites mil\u00b7lenaris com a creacions contempor\u00e0nies.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"Pitxot
Pitxot i el maniqu\u00ed Mnem\u00f2sine, Arxiu Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres.<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

La contribuci\u00f3 a la creaci\u00f3 del Teatre-Museu Dal\u00ed<\/h3>\n\n\n\n

Una de les complicitats m\u00e9s especials entre Antoni Pitxot i Salvador Dal\u00ed es va produir en la creaci\u00f3 del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, inaugurat el 28 de setembre de 1974. Pitxot, que es va convertir en un gran aliat i col\u00b7laborador de l\u2019artista, el va acompanyar en tot el proc\u00e9s. La segona planta del museu conserva una selecci\u00f3 de les obres de Pitxot en exposici\u00f3 permanent.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n Saber-ne m\u00e9s<\/a>\n <\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
\n

El 1975, treballant conjuntament, creen els famosos \u00abmonstres grotescos\u00bb del pati interior del Teatre-Museu, inspirats en el manierisme itali\u00e0. Aquestes escultures estan fetes amb una barreja d\u2019elements naturals com pedres, troncs, cargols i esquelets.<\/p>\n\n\n\n

Salvador Dal\u00ed, a la segona planta del seu museu, dedica a Pitxot una sala permanent amb una selecci\u00f3 de les seves obres principals.<\/p>\n\n\n\n

Pitxot assumeix el c\u00e0rrec de director del Teatre-Museu Dal\u00ed, i compagina aquesta tasca amb la seva pr\u00f2pia carrera com a pintor. Tamb\u00e9 \u00e9s nomenat patr\u00f3 vitalici i vicepresident segon de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, i esdev\u00e9 una figura clau en la preservaci\u00f3 del llegat de Dal\u00ed. Durant aquest per\u00edode rep diferents reconeixements i homenatges, com la Medalla d\u2019Or al M\u00e8rit de les Belles Arts, atorgada per Sa Majestat el rei Joan Carles l\u2019any 2004.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
La fa\u00e7ana del pati interior del Teatre-Museu, Arxiu Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Melit\u00f3 \u201cMeli\u201d Casals. Antoni Pitxot i Salvador Dal\u00ed a la sala dedicada a Pitxot del Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, 1975 \u00a9 Melit\u00f3 Casals \u201cMeli\u201d\/ Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres, 2025
Drets d’imatge de Salvador Dal\u00ed reservats. Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres, 2025<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"
Melit\u00f3 \u201cMeli\u201d Casals. Salvador Dal\u00ed i Antoni Pitxot al Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres, 1975
\u00a9 Melit\u00f3 Casals \u201cMeli\u201d\/ Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres, 2025
Drets d’imatge de Salvador Dal\u00ed reservats. Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, Figueres, 2025<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n
\n
\n
\n
\n\n
\n

Altres relats<\/h2>\n

Segueix descobrint nous relats i endinsa\u2019t en noves mirades sobre Salvador Dal\u00ed i el seu univers fascinant. Textos, imatges i perspectives que revelen detalls inesperats, contextos reveladors i connexions ins\u00f2lites. Cada relat obre una finestra diferent al seu m\u00f3n: una obra, una idea, una obsessi\u00f3, una visi\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n <\/div>\n \n\n \n \n

\n
\n