{"id":16575,"date":"2026-06-05T09:58:06","date_gmt":"2026-06-05T07:58:36","guid":{"rendered":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/?page_id=16575"},"modified":"2026-06-17T11:58:14","modified_gmt":"2026-06-17T09:58:14","slug":"glossari","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.salvador-dali.org\/ca\/obra\/cataleg-raonat-dobra-grafica\/sobre-el-cataleg-raonat-dobra-grafica\/glossari\/","title":{"rendered":"Glossari"},"content":{"rendered":"\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
\n

AQUAREL\u00b7LA, CAST: ACUARELA \u2212 <\/strong><\/a>FR: AQUARELLE, ING: WATERCOLOUR<\/p>\n\n\n\n

Pintura a l\u2019aigua de gran lluminositat que es caracteritza per la transpar\u00e8ncia dels colors, essent el blanc del paper el to m\u00e9s clar.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 20), CLARKE (2001: 256).<\/p>\n\n\n\n

AGLUTINANT, CAST: AGLUTINANTE <\/strong><\/a>\u2013 FR: LIANT, ING: BINDER<\/p>\n\n\n\n

Subst\u00e0ncia col\u00b7loidal que permet la cohesi\u00f3 i dona viscositat als pigments utilitzats en tintes i pintures.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 181), CLARKE (2001: 30).<\/p>\n\n\n\n

AIGUAFORT, CAST: AGUAFUERTE <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: EAU-FORTE, ING: ETCHING<\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica de gravat al buit d\u2019incisi\u00f3 indirecta realitzada amb un mordent \u2212\u00e0cid n\u00edtric o clorur f\u00e8rric\u2212 que ataca la marca deixada pel tra\u00e7 del bur\u00ed en una planxa d\u2019acer o de coure pr\u00e8viament protegida amb una capa de vern\u00eds. El l\u00edquid corrosiu actua en les incisions exposades de la planxa, facilitant-ne el posterior entintat.<\/p>\n\n\n\n

2. Planxa gravada amb aquest procediment.<\/p>\n\n\n\n

3. Estampa o l\u00e0mina obtingudes mitjan\u00e7ant aquest procediment.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 113), <\/a>BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 80), BRUNNER (1975: 115), CLARKE (2001: 91), GOLDMAN (1981: 4), HIND (1952: 33), RIAT (1983: 189) SOUSA (2004: 37,465),<\/p>\n\n\n\n

VIVES (2000: 177) NADEAU (1997: 103).<\/p>\n\n\n\n

AIGUATINTA, CAST: AGUATINTA <\/strong><\/a>\u2013 FR: AQUATINTE, ING: AQUATINT<\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica de gravat al buit d\u2019incisi\u00f3 indirecta i tipus de gravat a l\u2019aiguafort que permet obtenir diverses tonalitats que poden servir per imitar l\u2019aparen\u00e7a d\u2019una aquarel\u00b7la. S\u2019utilitza gaireb\u00e9 sempre en combinaci\u00f3 amb l\u2019aiguafort. L\u2019element principal del proc\u00e9s consisteix en la protecci\u00f3 parcial de la planxa amb un vern\u00eds de resina en pols que s\u2019espolsa sobre la superf\u00edcie de la planxa de coure. A continuaci\u00f3, la planxa se sotmet a un escalfament uniforme i es procedeix a aplicar el mordent (\u00e0cid). Com que la resina \u00e9s impermeable a l\u2019\u00e0cid, nom\u00e9s es graven les parts exposades entre gra i gra, que contenen prou tinta i que, en imprimir, donen l\u2019efecte d\u2019una aiguada.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 27), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 82), BRUNNER (1975: 143), CLARKE (2001: 13), FOUCH\u00c9, <\/a>P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 123), GOLDMAN (1981: 1), HIND (1952: 49), NADEAU (1997: 34), RIAT (1983: 193), RUBIO (1979: 287), SOUSA (2004: 38, 465), VIVES (2000: 178). <\/a><\/p>\n\n\n\n

ARTS GR\u00c0FIQUES, CAST: ARTE(S) GR\u00c1FICA(S) <\/strong>\u2013 FR: ART(S) GRAPHIQUE(S), ING: GRAPHIC ART<\/p>\n\n\n\n

En general, tots els modes d\u2019expressi\u00f3 o de representaci\u00f3 original d\u2019elements visuals sobre un suport opac o transparent responen a la denominaci\u00f3 gen\u00e8rica d\u2019\u00abart gr\u00e0fica\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, aquesta denominaci\u00f3 se sol referir a les obres que procedeixen de la reproducci\u00f3 d\u2019elements visuals mitjan\u00e7ant processos artesanals o industrials de les diverses especialitats, t\u00e8cniques i procediments que intervenen en la realitzaci\u00f3 de l\u2019obra impresa, la qual es distingeix per la seva multiplicitat en l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019imatges exactament repetibles.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 85), CLARKE (2001: 113), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 29), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 158), SOUSA (2004: 65).<\/p>\n\n\n\n

BISELL, CAST: BISEL \u2013 <\/strong>FR: BISEAU, ING: BEVEL<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Llimat oblic, al biaix, dels caires rectes de la planxa de metall (generalment de coure) previ a l\u2019estampaci\u00f3. Es fa per evitar que es talli el paper en el moment de rebre la pressi\u00f3 de la premsa.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 43), CLARKE (2001: 28), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 338), RUBIO (1979: 287), VIVES (2015: 300).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

BUR\u00cd, CAST: BURIL <\/strong>\u2013 FR: BURIN, ING:  BURIN \/ GRAVER<\/p>\n\n\n\n

Eina d\u2019acer punxeguda utilitzada en el gravat que, a difer\u00e8ncia del procediment de punta seca, incideix directament sobre la matriu de metall sense deixar rebaves. Els gravats al bur\u00ed es distingeixen per la nitidesa del tra\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 62), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 89), BRUNNER (1975: 81), CLARKE (2001: 113), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 401-406), HIND (1952: 21), NADEAU (1997: 153), VIVES (2000: 180), VIVES (2015: 72,301).<\/p>\n\n\n\n

CALC, CAST: CALCO <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: CALQUE, ING: TRACING<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Procediment de reproducci\u00f3 d\u2019un dibuix mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de trasp\u00e0s (full de paper transparent, paper carb\u00f3 o similar) que permet copiar les l\u00ednies rellevants de l\u2019original que es vol calcar.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 77), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 24, 91), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 429), VIVES (2015: 301).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

CALCOGRAFIA, CAST: CALCOGRAF\u00cdA <\/strong>\u2013 FR: CHALCOGRAPHIE, ING: INTAGLIO (CHALCOGRAPHY)<\/p>\n\n\n\n

Terme gen\u00e8ric referent a l\u2019art de gravar en l\u00e0mines met\u00e0l\u00b7liques que inclou tots els gravats realitzats en planxes de metall i estampats mitjan\u00e7ant un t\u00f2rcul o premsa calcogr\u00e0fica. Inclou tant els processos directes (bur\u00ed, punta seca) com els indirectes (aiguafort, aiguatinta, etc.). Vegeu tamb\u00e9 TALLA DOL\u00c7A<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

En sentit muse\u00edstic, es tracta del lloc on es conserven els elements d\u2019impressi\u00f3. Per exemple: la Calcografia Nacional d\u2019Espanya.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 82), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 92), CLARKE (2001: 126), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 499), GOLDMAN (1981: 5), HIND (1952: 7), NADEAU (1997: 62), RIAT (1983: 304), RUBIO (1979: 288), SOUSA (2004: 137), VIVES (2000: 181), VIVES (2015: 301).<\/p>\n\n\n\n

CHINE COLL\u00c9<\/em><\/strong>, CAST: CHINE COLL\u00c9<\/em> <\/strong>\u2013 FR: CHINE COLL\u00c9 \/ CHINE APPLIQU\u00c9, ING: CHINE COLL\u00c9<\/em><\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica que utilitza dos suports de paper per rebre la impressi\u00f3 de l\u2019estampa: un paper molt fi (antigament importat de la Xina) en combinaci\u00f3 amb un paper d\u2019impremta de mida m\u00e9s gran i m\u00e9s gruixut. Aquests papers es col\u00b7loquen damunt de la planxa entintada i s\u2019imprimeixen alhora. La pressi\u00f3 de la premsa aconsegueix la uni\u00f3 dels papers, amb el full m\u00e9s fi a sobre. Aporta un fons de gran delicadesa que real\u00e7a la imatge impresa.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 87), MoMA | Glossary of Art Terms<\/a> (consultat el 18\/05\/2022).<\/p>\n\n\n\n

CLIX\u00c9, CAST: CLICH\u00c9 o CLIS\u00c9 <\/strong>\u2013 FR: CLICH\u00c9, ING: BLOCK, PROCESS WORK, PLATE<\/p>\n\n\n\n

Terme general que indica l\u2019element a imprimir, ja sigui una planxa de metall o d\u2019un altre material, format per un \u00fanic compost.<\/p>\n\n\n\n

En fotografia: els clix\u00e9s fotogr\u00e0fics de reproducci\u00f3 poden ser positius o negatius, de tra\u00e7 o tramat, i estan destinats a la preparaci\u00f3 del clix\u00e9 definitiu d\u2019impressi\u00f3 per a tipografia i \u00f2fset.<\/p>\n\n\n\n

En tipografia: els clix\u00e9s s\u00f3n els blocs que duen \u2212en relleu i a l\u2019inrev\u00e9s\u2212 els elements de la imatge a imprimir. Es divideixen en clix\u00e9s de l\u00ednia, tra\u00e7 o ploma i clix\u00e9s de trama o directes.<\/p>\n\n\n\n

En \u00f2fset, els clix\u00e9s s\u00f3n les planxes impressores que solen ser de zinc o d\u2019alumini.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 89), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 105-106), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 542), RUBIO (1979: 288).<\/p>\n\n\n\n

COLLAGE<\/strong>,<\/strong> CAST: COLLAGE <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: COLLAGE, ING: COLLAGE<\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica pict\u00f2rica mitjan\u00e7ant la qual es combinen un o diversos elements per crear una obra pl\u00e0stica.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001:61), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 564). <\/p>\n\n\n\n

COLOF\u00d3, CAST: COLOF\u00d3N <\/strong>\u2013 FR: ACHEV\u00c9 D\u2019IMPRIMER, ING: COLOPHON<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Full impr\u00e8s al final del llibre on s\u2019indica el nom de l\u2019impressor i els altres tallers, la data d\u2019impressi\u00f3 i altres detalls referents a la impressi\u00f3 de l\u2019edici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 108), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 17, 577), SOUSA (2004: 198).<\/p>\n\n\n\n

CONTRACTE D\u2019EDICI\u00d3, CAST: CONTRATO DE EDICI\u00d3N <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: CONTRAT D\u2019\u00c9DITION, ING: EDITION CONTRACT<\/p>\n\n\n\n

Document en qu\u00e8 s\u2019estableix el comprom\u00eds entre l\u2019artista i l\u2019editor per a la realitzaci\u00f3 de l\u2019edici\u00f3 d\u2019una obra, aix\u00ed com els detalls d\u2019aquesta (nombre d\u2019exemplars, material, mides, etc.).<\/p>\n\n\n\n

Ref.: SOUSA (2004: 231), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 630), FGSD:  Tesaurus | Fundaci\u00f3 Gala – Salvador Dal\u00ed (salvador-dali.org)<\/a><\/p>\n\n\n\n

CUBETA, CAST: CUBETA <\/strong>\u2013 FR: EMPREINTE, CUVETTE, ING: PLATEMARK<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vegeu PETJADA<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

EDICI\u00d3, CAST: EDICI\u00d3N <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: \u00c9DITION, ING: EDITION<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Conjunt de m\u00faltiples exemplars d\u2019una obra que es publiquen tots junts de manera que formen part d\u2019una mateixa edici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: https:\/\/www.getty.edu\/vow\/AATServlet?english=N&find=EDITION&logic=AND&page=1&note=<\/a> (consultat el 17\/12\/2024).<\/p>\n\n\n\n

EDICI\u00d3 LIMITADA, CAST: EDICI\u00d3N LIMITADA <\/strong>\u2013 FR: \u00c9DITION \u00c0 TIRAGE LIMIT\u00c9, ING: LIMITED EDITION<\/p>\n\n\n\n

Edici\u00f3 d\u2019un n\u00famero concret d\u2019exemplars, la quantitat dels quals ha estat pr\u00e8viament determinada per l\u2019artista i el seu editor, i no es pot incrementar posteriorment. Les c\u00f2pies que componen l\u2019edici\u00f3 solen estar numerades de manera consecutiva. L\u2019edici\u00f3 limitada pot referir-se a una obra o a un conjunt d\u2019obres impreses a la vegada amb una mateixa planxa. En acabar l\u2019edici\u00f3 limitada, generalment les planxes o motlles s\u00f3n cancel\u00b7lats o destru\u00efts.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001: 140), GOLDMAN (1981: 6), SOUSA (2004: 340), FGSD: https:\/\/www.salvador-dali.org\/ca\/obra\/obra-escultorica\/tesaurus\/<\/a><\/p>\n\n\n\n

EDITOR, CAST: EDITOR <\/strong>\u2013 FR: EDITEUR, ING: EDITOR<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Persona f\u00edsica o jur\u00eddica que realitza juntament amb l\u2019artista l\u2019edici\u00f3 d\u2019una obra publicada mitjan\u00e7ant la impremta i s\u2019encarrega del proc\u00e9s de producci\u00f3, aix\u00ed com de la seva distribuci\u00f3 posterior.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 98), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 30), SOUSA (2004: 342), VIVES (2015: 304), FGSD: Tesaurus | Fundaci\u00f3 Gala – Salvador Dal\u00ed (salvador-dali.org)<\/a><\/p>\n\n\n\n

EXEMPLAR<\/strong>,<\/strong> CAST: EJEMPLAR <\/strong>\u2013 <\/strong>FR. \u00c9XEMPLAIRE, ING: COPY, SPECIMEN<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Cadascuna de les obres extretes d\u2019una mateixa edici\u00f3 original de tiratge limitat. Cada exemplar ha d\u2019estar degudament identificat mitjan\u00e7ant una numeraci\u00f3 que permeti la seva identificaci\u00f3 individual dins del total d\u2019exemplars de l\u2019edici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 156), SOUSA (2004: 348), STRACHAN (1969: 346), FGSD: Tesaurus | Fundaci\u00f3 Gala – Salvador Dal\u00ed (salvador-dali.org)<\/a><\/p>\n\n\n\n

ELEMENTS GR\u00c0FICS, CAST: ELEMENTOS GR\u00c1FICOS <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: \u00c9LEMENTS GRAPHIQUES, ING: GRAPHIC ELEMENTS <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Consten de les representacions gr\u00e0fiques del conjunt que poden considerar-se de manera individual. Inclouen les vinyetes o altres elements il\u00b7lustrats que poden apar\u00e8ixer en les p\u00e0gines tipogr\u00e0fiques de l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: SOUSA (2004: 352).<\/p>\n\n\n\n

ENTINTAR, CAST: ENTINTAR <\/strong><\/a>\u2013 <\/strong>FR: ENCRER, ING: INK UP<\/p>\n\n\n\n

Acci\u00f3 de posar tinta. En calcografia, la tinta s\u2019aplica amb una monyeca sobre la superf\u00edcie de la matriu de manera que penetri en els solcs. A continuaci\u00f3, se\u2019n neteja l\u2019exc\u00e9s amb tarlatana de manera que la tinta quedi dipositada \u00fanicament en les incisions.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019entintat \u00e0 la poup\u00e9e<\/em> fa refer\u00e8ncia a l\u2019aplicaci\u00f3 de tinta de diferents colors en una mateixa matriu, cosa que permet procedir a una \u00fanica estampaci\u00f3. Vegeu POUP\u00c9E, \u00c0 LA<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: SOUSA (2004: 372), VIVES (2000: 184).<\/p>\n\n\n\n

ESTAT, CAST: ESTADO <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: \u00c9TAT, ING: STATE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019una estampa se solen imprimir diverses proves per observar el progr\u00e9s del treball. Cada estat fa refer\u00e8ncia a una impressi\u00f3 que mostra el treball addicional sobre la planxa, sigui o no executada per l\u2019artista.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 136), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 133), GOLDMAN (1981: 13), VIVES (2015: 305).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

ESTAMPA, CAST: ESTAMPA<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: ESTAMPE (GRAVURE), ING: PRINT<\/p>\n\n\n\n

Imatge obtinguda per impressi\u00f3 d\u2019una planxa gravada.<\/p>\n\n\n\n

Obra traslladada al paper o a un altre material mitjan\u00e7ant un sistema d\u2019impressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

2. Obra d\u2019art impresa realitzada per l\u2019artista o sota la seva direcci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

3. Impr\u00e8s a part del text, en un full de paper independent.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 12), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 101), CLARKE (2001: 199), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 199)<\/a>, FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 122), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 32), SOUSA (2004: 397), VIVES (2000: 185), VIVES (2015: 305).<\/p>\n\n\n\n

ESTAMPACI\u00d3, CAST: ESTAMPACI\u00d3N <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: ESTAMPAGE (GRAVURE), ING: PRINTING<\/p>\n\n\n\n

Acci\u00f3 i efecte d\u2019imprimir o d\u2019estampar.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 135), SOUSA (2004: 397), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 102).  <\/p>\n\n\n\n

ESTERGIT, CAT: ESTARCIDO <\/strong>\u2013 FR: POCHOIR, ING: STENCIL<\/strong><\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica molt especialitzada utilitzada per acolorir estampes de manera individual mitjan\u00e7ant una l\u00e0mina de cartr\u00f3 o de metall retallada en forma de plantilla que actua com a reserva.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 279), BRUNNER (1975: 365), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 107), CLARKE (2001: 190), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 199), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 283), SAUD\u00c9 (1925: 1), SOUSA (2004: 398), STRACHAN (1969: 347), VIVES (2015: 62, 316).<\/p>\n\n\n\n

EXLIBRIS, CAST: EXLIBRIS <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: EX-LIBRIS, ING: EXLIBRIS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Imatge o marca de propietat generalment situada a la guarda d\u2019un llibre en forma de menci\u00f3 manuscrita o de gravat en una vinyeta encolada que n\u2019indica la propietat.
Des de finals del segle xix, els exlibris s\u2019inclouen freq\u00fcentment en col\u00b7leccions i es conserven com a estampes separades dels llibres d\u2019on procedeixen.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 136), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 107), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 202), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 159), SOUSA (2004: 405).<\/p>\n\n\n\n

FILIGRANA, CAST: FILIGRANA<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: FILIGRANE, ING: WATERMARK<\/p>\n\n\n\n

Marca o empremta en un full de paper, visible sobretot a contraclaror, generalment pertanyent al fabricant del paper. Tamb\u00e9 anomenada marca d\u2019aigua<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001: 257), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 207), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 192), SOUSA (2004: 421), STRACHAN (1969: 346), VIVES (2015: 167, 305).<\/p>\n\n\n\n

FOTOGRAVAT, CAST: FOTOGRABADO<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: PHOTOGRAVURE, ING. PHOTOENGRAVING, PHOTOGRAVURE<\/p>\n\n\n\n

Conjunt de procediments fotomec\u00e0nics de gravat amb clix\u00e9 fotogr\u00e0fic sobre planxes de zinc, coure, etc.
En el fotogravat tipogr\u00e0fic els elements impressors estan en relleu.
En el fotogravat \u00f2fset els elements impressors i no impressors es troben pr\u00e0cticament en el mateix pla.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al fotogravat al buit (heliogravat), els elements impressors es troben en solc.
El proc\u00e9s de fotogravat permet combinar tra\u00e7os manuals amb processos fotomec\u00e0nics per aconseguir una creaci\u00f3 original que cont\u00e9 intervencions manuals.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 275), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 110), BRUNNER (1975: 162,341), CLARKE (2001: 186), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 226-231), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 259,220), SOUSA (2004: 439-443), VIVES (2000: 187), VIVES (2015: 305). <\/p>\n\n\n\n

FOTOGRAVAT TIPOGR\u00c0FIC, CAST: FOTOGRABADO DE L\u00cdNEA \/ FOTOGRABADO TIPOGR\u00c1FICO <\/strong>\u2013 FR: PHOTOGRAVURE TYPOGRAPHIQUE \/ CLICH\u00c9 [AU] TRAIT, ING: LINE BLOCK \/ LINE PHOTOENGRAVING<\/p>\n\n\n\n

Proc\u00e9s de reproducci\u00f3 fotomec\u00e0nica que permet l\u2019obtenci\u00f3 de gravats en relleu sense trama per a la seva impressi\u00f3. El proc\u00e9s permet la reproducci\u00f3 d\u2019un dibuix d\u2019artista mitjan\u00e7ant el seu trasllat fotomec\u00e0nic a una planxa de metall. La planxa es grava en relleu i sense trama per a la impressi\u00f3 tipogr\u00e0fica. L\u2019estampa tipogr\u00e0fica es presenta sense gradacions de color, ja que no pot reproduir valors tonals intermedis.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 275), BRUNNER (1975: 66, 327), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 230), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 542; 2011: 227), NADEAU (1997: 152, 384), PETRINA (S.D.: 117), SOUSA (2004: 441, 468).<\/p>\n\n\n\n

FOTOLITOGRAFIA, CAST: FOTOLITOGRAF\u00cdA<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: PHOTOLITHOGRAPHIE, ING: PHOTOLITHOGRAPH<\/p>\n\n\n\n

Proc\u00e9s mitjan\u00e7ant el qual es reprodueix una imatge en una planxa litogr\u00e0fica met\u00e0l\u00b7lica a partir del seu trasp\u00e0s fotogr\u00e0fic.  <\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 225, 275), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 110), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 259, 221), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 63), NADEAU (1997: 374), SOUSA (2004: 443).<\/p>\n\n\n\n

FOTOT\u00cdPIA, CAST: FOTOTIPIA, COLOTIPIA <\/strong>\u2013 FR: PHOTOTYPIE, ING: COLLOTYPE, PHOTOTYPE <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Procediment fotomec\u00e0nic basat en el mateix principi que la litografia, \u00e9s a dir, la incompatibilitat entre l\u2019element gras i l\u2019aigua. Permet reproduir imatges mitjan\u00e7ant la insolaci\u00f3 d\u2019una gelatina bicromatada sobre una matriu de vidre o metall, en contacte amb un negatiu fotogr\u00e0fic. La gelatina, que forma un reticulat de grans molt fins a la superf\u00edcie, s\u2019endureix en proporci\u00f3 a la quantitat de llum que travessa el negatiu. Aquests elements endurits s\u00f3n receptius a la tinta d\u2019impressi\u00f3, a difer\u00e8ncia de les zones que retenen la humitat.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 91, 275), BRUNNER (1975: 268, 357), CLARKE (2001: 61), DREYFUS, FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 224), RICHAUDEAU (1990: 233), SOUSA (2004: 444), VIVES (2015: 101, 306).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

FRONTISPICI, CAST: FRONTISPICIO <\/strong>\u2013 FR: FRONTISPICE, ING: FRONTISPIECE<\/p>\n\n\n\n

Estampa que es presenta a tota p\u00e0gina a la portada del llibre, acarada amb el t\u00edtol.<\/p>\n\n\n\n

A vegades s\u2019imprimeix per separat i s\u2019hi inclou a m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

P\u00e0gina il\u00b7lustrada que antigament es col\u00b7locava al principi d\u2019un llibre.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 140), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 110), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 319), SOUSA (2004: 446).<\/p>\n\n\n\n

FRONTISSA, CAST: ESCARTIVANA (CARTIVANA) <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: ONGLET, ING:CONCERTINA GUARD<\/p>\n\n\n\n

Tira de paper, pergam\u00ed o un altre material plegat, les mesures longitudinals del qual corresponen a l\u2019al\u00e7ada del llibre en q\u00fcesti\u00f3, i a la qual s\u2019encola o es cus una l\u00e0mina solta.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 67), SOUSA (2004: 152, 378).<\/p>\n\n\n\n

GOFRAT, CAST: GOFRADO<\/strong> \u2013 FR: GAUFRAGE, ING: BLIND EMBOSSING<\/p>\n\n\n\n

Proc\u00e9s d\u2019estampat en sec sobre un suport de paper, cartr\u00f3, etc., en relleu o en solc.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 145), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 111), SOUSA (2004: 464), Art & Architecture Thesaurus Full Record Display (Getty Research)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

GRAVAT, CAST: GRABADO <\/strong>\u2013 FR: GRAVURE, ING: ENGRAVING, ETCHING<\/p>\n\n\n\n

1. Art de fer incisions en solc.<\/p>\n\n\n\n

2. Procediments per a gravar.<\/p>\n\n\n\n

3. Reproducci\u00f3 d\u2019imatges mitjan\u00e7ant planxes gravades a trav\u00e9s d\u2019un procediment manual o mec\u00e0nic, art\u00edstic o industrial.<\/p>\n\n\n\n

4. Imatge obtinguda mitjan\u00e7ant algun d\u2019aquests procediments.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 153), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 112), CLARKE (2001: 90), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 651), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 405), SOUSA (2004: 465),<\/p>\n\n\n\n

GEAA: Art & Architecture Thesaurus Full Record Display (Getty Research)<\/a><\/p>\n\n\n\n

GRAVAT A LA PUNTA SECA SOBRE CELUL\u00b7LOIDE, CAST: GRABADO A LA PUNTA SECA SOBRE CELULOIDE <\/strong>\u2013 FR: CELLULOTYPIE \/ GRAVURE \u00c0 LA POINTE S\u00c8CHE SUR CELLULO\u00cfDE, ING: DRYPOINT ON CELLULOID \/ CELLULOID ETCHING<\/p>\n\n\n\n

Es tracta d\u2019un proc\u00e9s simplificat amb l\u2019objectiu d\u2019ensenyar la t\u00e8cnica del gravat a la punta seca, en el qual es fa servir una matriu de cel\u00b7luloide en lloc de metall. La matriu incidida \u2212que \u00e9s transparent\u2212 s\u2019imprimeix de la mateixa manera que un gravat calcogr\u00e0fic amb tinta calcogr\u00e0fica o una barreja de pigments de color amb algun aglutinant. Vegeu tamb\u00e9 PROVA AL GRAFIT<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BAYARD (1901: 11), B\u00c9GUIN (1998: 82), MASON (1993: 20), NADEAU (1997: 61), PETRINA (S.D.: 41).<\/p>\n\n\n\n

GRAVAT AL BUR\u00cd, CAST: GRABADO AL BURIL <\/strong>\u2013 FR: GRAVURE AU BURIN, ING: ENGRAVING<\/p>\n\n\n\n

El gravat al bur\u00ed s\u2019obt\u00e9 sense l\u2019\u00fas d\u2019\u00e0cids, mitjan\u00e7ant la incisi\u00f3 directa del bur\u00ed sobre la planxa. El bur\u00ed \u00e9s una eina d\u2019acer i es distingeix per la seva secci\u00f3, que pot ser quadrada o romboidal.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001: 89), SOUSA (2004:467), VIVES (2015: 72-78).<\/p>\n\n\n\n

GUAIX, CAST: GUACHE<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: GOUACHE, ING: GOUACHE<\/p>\n\n\n\n

Pintura a l\u2019aigua opaca. A difer\u00e8ncia de l\u2019aquarel\u00b7la, les tonalitats m\u00e9s clares del guaix s\u2019obtenen mitjan\u00e7ant l\u2019addici\u00f3 de blanc.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 34), CLARKE (2001: 111).<\/p>\n\n\n\n

HELIOGRAVAT, CAST: HELIOGRABADO <\/strong>\u2013 FR: H\u00c9LIOGRAVURE, ING: HELIOGRAVURE<\/p>\n\n\n\n

Procediment per a l\u2019obtenci\u00f3 de fotogravats. L\u2019heliogravat \u00e9s una variant fotomec\u00e0nica de l\u2019aiguafort i es diferencia per ser un gravat al buit. El proc\u00e9s segueix la metodologia de l\u2019aiguatinta: es polvoritza uniformement la superf\u00edcie de la planxa amb betum de Judea; el betum queda fixat en el metall per acci\u00f3 de la calor; es cobreix amb una capa de gelatina cromada \u2212subst\u00e0ncia fotosensible insoluble en aigua despr\u00e9s de ser exposada a la llum\u2212; es projecta la transpar\u00e8ncia de la imatge sobre la capa de gelatina i els tra\u00e7os que corresponen al dibuix no reben la llum.<\/p>\n\n\n\n

Els tra\u00e7os del dibuix apareixen en eliminar la gelatina, havent netejat la l\u00e0mina amb aigua t\u00e8bia; posteriorment, se submergeix en un bany d\u2019\u00e0cid perqu\u00e8 la planxa quedi gravada en tons intermedis, de manera semblant a una aiguatinta. Aquest \u00e9s un procediment a mig cam\u00ed entre l\u2019aiguatinta i el fotogravat.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 160), BRUNNER (1975: 162), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 118), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 460), RIAT (1983: 200), SOUSA (2004: 479), VIVES (2000: 189), VIVES (2015: 99, 308).<\/p>\n\n\n\n

IMPRESSI\u00d3, CAST: IMPRESI\u00d3N <\/strong>\u2013 FR: IMPRESSION, ING: IMPRESSION<\/p>\n\n\n\n

Reproducci\u00f3 de la imatge mitjan\u00e7ant el trasp\u00e0s directe o indirecte cap a un suport a trav\u00e9s d\u2019un element impressor concebut amb aquesta finalitat.  <\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001: 124), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 527), SOUSA (2004: 504). <\/strong><\/p>\n\n\n\n

IMPRESSOR-A, CAST: IMPRESOR-A<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: IMPRIMEUR, ING: PRINTER<\/p>\n\n\n\n

Persona encarregada d\u2019imprimir o estampar els gravats; persona que realitza l\u2019estampaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: SOUSA (2004: 508), VIVES (2015: 308).<\/p>\n\n\n\n

JUSTIFICACI\u00d3 DEL TIRATGE, CAST: JUSTIFICACI\u00d3N DE LA TIRADA <\/strong>\u2013 FR: JUSTIFICATION DU TIRAGE, ING: COLOPHON<\/p>\n\n\n\n

Desglossament del tiratge amb els detalls de l\u2019edici\u00f3 que inclou el nombre exacte d\u2019exemplars de l\u2019edici\u00f3 limitada.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 443), VIVES (2015: 309).<\/p>\n\n\n\n

LITOGRAFIA, CAST: LITOGRAF\u00cdA<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: LITHOGRAPHIE, ING: LITHOGRAPHY \/ LITHOGRAPH<\/p>\n\n\n\n

1. T\u00e8cnica d\u2019impressi\u00f3 planogr\u00e0fica que permet la reproducci\u00f3 de m\u00faltiples exemplars a partir d\u2019un dibuix tra\u00e7at sobre pedra (pedra calc\u00e0ria de Baviera) o sobre una planxa de zinc, fent servir una tinta grassa preparada amb goma ar\u00e0biga i \u00e0cid n\u00edtric. La particularitat d\u2019aquesta t\u00e8cnica resideix en la reacci\u00f3 de repulsi\u00f3 m\u00fatua entre les tintes grasses i l\u2019aigua que permet, a l\u2019hora d\u2019entintar, que la tinta s\u2019adhereixi a la zona grassa del tra\u00e7 i sigui repel\u00b7lida en les zones absorbents de la matriu.<\/p>\n\n\n\n

2. Imatge obtinguda mitjan\u00e7ant aquest procediment.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 184), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 123), CLARKE (2001: 141), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 780), GOLDMAN (1981: 6), HIND (1952: 8, 52), NADEAU (1997: 155), SOUSA (2004: 624), VIVES (2000: 192), VIVES (2015: 114, 394).<\/p>\n\n\n\n

LLIBRE D\u2019ARTISTA, CAST: LIBRO DE ARTISTA <\/strong>\u2013 FR: ING: LIVRE D\u2019ARTISTE \/ LIVRE DE PEINTRE, ING: LIVRE D\u2019ARTISTE (ARTIST\u2019S BOOK)<\/p>\n\n\n\n

Llibre la concepci\u00f3 i realitzaci\u00f3 del qual ha estat estretament lligada a un artista pl\u00e0stic \u2212en particular un pintor, un escultor o un gravador\u2212. Tradicionalment, es tracta d\u2019un llibre il\u00b7lustrat amb processos manuals de gravat. Avui en dia, el terme aplega formes m\u00e9s \u00e0mplies i heterog\u00e8nies; el punt en com\u00fa es troba en la voluntat de plasmar diferents expressions art\u00edstiques a trav\u00e9s del format llibre.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 793), STRACHAN (1969: 19, 347).<\/a><\/p>\n\n\n\n

MACULATURA, CAST: MACULATURA <\/strong>\u2013 FR: MACULATURE, ING: MACULATURE (GHOST \/ COGNATE)<\/p>\n\n\n\n

Segona estampaci\u00f3 d\u2019una planxa sense tornar-la a entintar. El resultat \u00e9s una impressi\u00f3 amb poca tinta. Tamb\u00e9 es pot entendre com els fulls de prova de tinta abans de l\u2019estampaci\u00f3 definitiva.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 231), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 125), CLARKE (2001: 146), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 537), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 834), GOLDMAN (1985: 8),<\/p>\n\n\n\n

HIND (1952: 60), WELSH REED, MAZUR (1980: 3, 62), GEAA: Art & Architecture Thesaurus Results List (Getty Research)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

MARCA D\u2019AIGUA, CAST: <\/strong>MARCA DE AGUA<\/strong> (MARCA AL AGUA) <\/strong>\u2013 FR: FILIGRANE, ING: WATERMARK<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Vegeu FILIGRANA<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

MATRIU, CAST: MATRIZ <\/strong>\u2013 FR: MATRICE, ING: MATRIX, PLATE<\/p>\n\n\n\n

Suport base de qualsevol proc\u00e9s d\u2019estampaci\u00f3 (planxa de metall, de pedra, de cel\u00b7luloide, etc.) elaborat per l\u2019artista o sota la seva supervisi\u00f3. La matriu permet l\u2019entintat i trasp\u00e0s de la tinta al suport final de l\u2019obra, generalment paper. <\/a><\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 235), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 127), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 909), SOUSA (2004: 658). <\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

MONOTIP, CAST: MONOTIPO <\/strong>\u2013 FR: MONOTYPE, ING: MONOTYPE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica d\u2019impressi\u00f3 art\u00edstica que consisteix en la transfer\u00e8ncia a un suport de paper d\u2019una \u00fanica imatge pr\u00e8viament pintada o marcada en una planxa, generalment de superf\u00edcie llisa, no treballada.<\/p>\n\n\n\n

A vegades, s\u2019obt\u00e9 una segona impressi\u00f3 essencialment m\u00e9s p\u00e0l\u00b7lida. Vegeu MACULATURA<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 240), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 128), CLARKE (2001: 156), GOLDMAN (1981: 10), HIND (1952: 56), WELSH REED, MAZUR (1980: 3, 62), RUBIO (1979: 289), SOUSA (2004: 672), VIVES (2000: 193), VIVES (2015: 125, 311).<\/p>\n\n\n\n

NUMERACI\u00d3, CAST: NUMERACI\u00d3N<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: NUM\u00c9ROTATION, ING: NUMBERING<\/p>\n\n\n\n

Sistema que permet expressar, per escrit i en n\u00fameros, la quantitat limitada d\u2019impressions realitzades a partir d\u2019una mateixa matriu; n\u2019assenyala el l\u00edmit i la seva justificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 253), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 129), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 43), VIVES (2000: 194), VIVES (2015: 311).<\/p>\n\n\n\n

N\u00daMERO D\u2019EXEMPLAR, CAST: N\u00daMERO DE EJEMPLAR <\/strong>\u2013 FR: NUM\u00c9ROTATION D\u2019EXEMPLAIRE, ING: COPY NUMBER<\/p>\n\n\n\n

N\u00famero d\u2019identificaci\u00f3 assignat a cada exemplar d\u2019una edici\u00f3 numerada. En general, el n\u00famero d\u2019exemplar apareix anotat en el marge inferior esquerre del paper i a continuaci\u00f3 hi figura el denominador (n\u00famero total de l\u2019edici\u00f3 limitada).<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 253), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 43), SOUSA (2004: 682), VIVES (2015: 311).<\/p>\n\n\n\n

\u00d2FSET, CAST: OFFSET<\/em> (LITOGRAF\u00cdA OFFSET<\/em>) <\/strong>\u2013 FR: OFFSET (LITHOGRAPHIE-OFFSET), ING: OFFSET (OFFSET LITHOGRAPHY)<\/p>\n\n\n\n

Proc\u00e9s indirecte d\u2019impressi\u00f3 planogr\u00e0fica basat en els principis de la litografia \u2212la repulsi\u00f3 entre les tintes grasses i l\u2019aigua\u2212 en el qual el suport de paper no entra en contacte amb els elements impressors. La impressi\u00f3 es rep mitjan\u00e7ant el cilindre de cautx\u00fa que recull la imatge dels elements impressors de la planxa entintada. El proc\u00e9s permet la reproducci\u00f3 industrial de la litografia.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 255), BRUNNER (1975: 270), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 129), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 566), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 59), NADEAU (1997: 348), RUBIO (1979: 290), SOUSA (2004: 693), VIVES (2015: 118, 311).<\/p>\n\n\n\n

PAPER, CAST: PAPEL <\/strong>\u2013 FR: PAPIER, ING: PAPER<\/p>\n\n\n\n

Suport caracter\u00edstic de l\u2019estampaci\u00f3. Procedeix de fibres vegetals que es barregen amb aigua per formar una pasta que, sotmesa a diferents operacions, es converteix en un suport flexible i resistent.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 260), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 131), CLARKE (2001: 179), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 594), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 101), SOUSA (2004: 714), TURNER (1991: 9).<\/p>\n\n\n\n

PAPER CUIX\u00c9, CAST: PAPEL CUCH\u00c9 <\/strong>\u2013 FR. PAPIER COUCH\u00c9, ING: ENAMEL \/ COATED PAPER<\/p>\n\n\n\n

Paper setinat i envernissat, recobert en una o ambdues cares amb una pasta especial que en fa m\u00e9s llisa la superf\u00edcie. Principalment, es fa servir en revistes i obres que portin gravats o fotografies.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2002: 664), VIVES (2015: 303), SOUSA (2004: 719).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

PAPER JAP\u00d3, CAST: PAPEL JAPON\u00c9S \/ PAPEL JAP\u00d3N  <\/strong>\u2013 FR: PAPIER JAPON, ING: JAPAN PAPER \/ JAPANESE PAPER<\/p>\n\n\n\n

Paper tradicionalment de gran qualitat, procedent del Jap\u00f3. El paper Jap\u00f3 es fabrica amb una pasta que procedeix de la part interior de l\u2019escor\u00e7a de la morera o el ganpi, entre altres arbres. La pasta es combina amb una petita porci\u00f3 de farina d\u2019arr\u00f2s, un aglutinant utilitzat exclusivament per fabricants de paper Jap\u00f3, que augmenta la viscositat del paper i limita possibles filtracions de tinta.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 135), SOUSA (2004: 720), TURNER (1991: 36), VIVES (2000: 191), VIVES (2015: 164, 312).<\/p>\n\n\n\n

PAPER VITEL\u00b7LA, CAST: PAPEL VITELA \/ PAPEL AVITELADO <\/strong>\u2013 FR: PAPIER V\u00c9LIN, ING: WOVE PAPER<\/p>\n\n\n\n

Paper d\u2019alta qualitat que presenta un aspecte semblant a la pell de vedell (en llat\u00ed, vitella<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 132), CLARKE (2001: 260), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 683), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 958), STRACHAN (1969: 348), TURNER (1991: 12), VIVES (2015: 163, 312).<\/p>\n\n\n\n

PAPER VERJURAT, CAST: PAPEL VERJURADO <\/strong>\u2013 FR: PAPIER VERG\u00c9, ING: LAID PAPER<\/p>\n\n\n\n

Paper fabricat en un motlle de malla de filferro que deixa la seva marca en forma de l\u00ednies en cadena \u2212els corondells verticals i els pontillons o cadeneta horitzontals\u2212 a la superf\u00edcie del paper. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 136), CLARKE (2001: 137), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 967), STRACHAN (1969: 348), TURNER (1991: 12), VIVES (2015: 161, 312).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

PLANOGRAFIA, CAST: PLANOGRAF\u00cdA <\/strong>\u2013 FR: PLAN\u00c9IFORME \/ PLANOGRAPHIQUE, ING: PLANOGRAPHIC PRINTING <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Terme general que es fa servir per fer refer\u00e8ncia al conjunt de procediments d\u2019impressi\u00f3 plana, que no utilitzen una matriu en relleu o en solc. Compr\u00e8n la litografia, l\u2019\u00f2fset, la fotot\u00edpia, etc., si b\u00e9 s\u2019aplica sobretot a la litografia.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001: 188), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 259, 261), NADEAU (1997: 388),<\/p>\n\n\n\n

SOUSA (2004: 740).<\/p>\n\n\n\n

PAPIR, CAST: PAPIRO <\/strong>\u2013 FR: PAPYRUS, ING: PAPYRUS<\/p>\n\n\n\n

L\u00e0mina fina que s\u2019obt\u00e9 de la planta hom\u00f2nima, utilitzada en l\u2019antiguitat i l\u2019edat mitjana com a suport per a l\u2019escriptura.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001: 179), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 116), SOUSA (2004: 722), TURNER (1991: 45).<\/p>\n\n\n\n

PETJADA \/ CUBETA, CAST: HUELLA <\/strong>\u2013 FR: EMPREINTE \/ CUVETTE, ING: PLATEMARK<\/p>\n\n\n\n

Empremta produ\u00efda en el suport com a resultat de la impressi\u00f3 o estampaci\u00f3 de la matriu.
En calcografia, fa refer\u00e8ncia a la marca que deixa el bisell de la planxa de metall sobre el paper. Tamb\u00e9 anomenada cubeta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 121), <\/a>CLARKE (2001: 189), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 50), GOLDMAN (1981: 10), SOUSA (2004: 487), VIVES (2000: 183), VIVES (2015: 131, 303).<\/p>\n\n\n\n

PERGAM\u00cd, CAST: PERGAMINO <\/strong>\u2013 FR: PARCHEMIN, ING: PARCHMENT<\/p>\n\n\n\n

Pell d\u2019animal \u2212ovella, cabra o vedell\u2212 treballada mitjan\u00e7ant processos de neteja, raspat i assecat, per a la seva utilitzaci\u00f3 com a suport per al dibuix i l\u2019escriptura.<\/p>\n\n\n\n

Ref.:  BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 39), CLARKE (2001: 179), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 126), SOUSA (2004: 731), TURNER (1991: 46), VIVES (2015: 313).<\/p>\n\n\n\n

PLANXA, CAST: PLANCHA<\/strong> \u2013 FR: PLANCHE, ING: PLATE<\/p>\n\n\n\n

L\u00e0mina d\u2019un material m\u00e9s o menys dur que constitueix la part impressora (metall, fusta, material sint\u00e8tic, cel\u00b7luloide, etc.) en les arts d\u2019estampaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 278), CLARKE (2001: 189), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 259), NADEAU (1997: 388), SOUSA (2004: 739), VIVES (2015: 313).<\/p>\n\n\n\n

POUP\u00c9E, \u00c0 LA<\/em><\/strong>, <\/em>CAST:<\/strong> POUP\u00c9E, \u00c0 LA<\/em><\/strong> \u2013 FR: POUP\u00c9E, \u00c0 LA, ING: POUP\u00c9E, \u00c0 LA  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019entintat \u00e0 la poup\u00e9e <\/em>es refereix a l\u2019aplicaci\u00f3 de tintes de diferents colors a la mateixa matriu per a procedir posteriorment a una \u00fanica estampaci\u00f3. Es tracta d\u2019un proc\u00e9s dif\u00edcil d\u2019executar per\u00f2 que permet evitar la multiplicaci\u00f3 de les planxes.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 286), CLARKE (2001: 196), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 336).<\/p>\n\n\n\n

PORTADA, CAST: PORTADA <\/strong>\u2013 FR: PAGE DE TITRE, ING: TITLE PAGE<\/p>\n\n\n\n

P\u00e0gina imparell al principi d\u2019un llibre on consta el nom de l\u2019autor, el t\u00edtol de l\u2019obra i l\u2019editorial.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 850), SOUSA (2004: 747).<\/p>\n\n\n\n

PORTADELLA, CAST: PORTADILLA \/ ANTEPORTADA  <\/strong>\u2013 FR: FAUX-TITRE, ING: HALF TITLE \/ FLY TITLE<\/p>\n\n\n\n

Primera p\u00e0gina impresa d\u2019un llibre; sol contenir el t\u00edtol de l\u2019obra.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 192), SOUSA (2004: 750).<\/p>\n\n\n\n

PROVA, CAST: PRUEBA <\/strong>\u2013 FR: \u00c9PREUVE, ING: PROOF<\/p>\n\n\n\n

Qualsevol c\u00f2pia obtinguda com a resultat d\u2019un element impressor. Impressi\u00f3 obtinguda durant el treball de realitzaci\u00f3, abans que el treball de la matriu estigui acabat i abans de la tirada definitiva:<\/p>\n\n\n\n

PROVA AL GRAFIT, CAST: PRUEBA AL GRAFITO <\/strong>\u2013 FR: EPREUVE DE GRAPHITE, ING: GRAPHITE PROOF<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 denominada \u201cprova al negre de fum\u201d o \u201ca la cera\u201d. Prova procedent d\u2019una matriu incidida impresa amb pols de grafit o pigment negre fum amb aglutinant. S\u2019aplica pols de grafit o pigment en els solcs i es procedeix al seu trasp\u00e0s sobre paper o un altre suport mitjan\u00e7ant l\u2019acci\u00f3 de la premsa, o b\u00e9, mitjan\u00e7ant una \u201cimpressi\u00f3 al frottage<\/em>\u201d, proc\u00e9s que consisteix en fregar el revers del full de paper amb un brunyidor.<\/p>\n\n\n\n

Aquest proc\u00e9s ha estat utilitzat particularment amb planxes o l\u00e0mines de cel\u00b7luloide, una matriu transparent. Vegeu GRAVAT A LA PUNTA SECA SOBRE CEL\u00b7LULOIDE<\/em>.  <\/p>\n\n\n\n

Ref.: RMM (1992: 34-35).<\/p>\n\n\n\n

PROVA D\u2019ARTISTA (P.A.), CAST: PRUEBA DE ARTISTA (E.A. \/ P.A.) <\/strong>\u2013 <\/strong>FR: \u00c9PREUVE D\u2019ARTISTE (E.A.), ING: ARTIST\u2019S PROOF (A.P.)<\/p>\n\n\n\n

Exemplars d\u2019una edici\u00f3 original reservats tradicionalment per a l\u2019artista. Aquests exemplars s\u2019identifiquen amb les inicials P.A.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: FGSD:  Tesaurus | Fundaci\u00f3 Gala – Salvador Dal\u00ed (salvador-dali.org)<\/a>, VIVES (2015: 176, 322).<\/p>\n\n\n\n

PROVA D\u2019ESTAT, CAST: PRUEBA DE ESTADO <\/strong>\u2013 FR: \u00c9PREUVE D\u2019\u00c9TAT, ING: PROOF<\/p>\n\n\n\n

Prova que treu l\u2019artista a mesura que avan\u00e7a en la realitzaci\u00f3 de la seva obra abans de la tirada definitiva. Generalment, s\u2019indica l\u2019estat concret de l\u2019exemplar que es cataloga respecte a l\u2019estampa definitiva.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: VIVES (2015: 173-176, 220, 322).<\/p>\n\n\n\n

PROVA D\u2019ASSAIG, CAST: PRUEBA DE ENSAYO <\/strong>\u2013 FR: \u00c9PREUVE D\u2019ESSAI, ING: TRIAL PROOF<\/p>\n\n\n\n

Prova realitzada amb l\u2019objectiu d\u2019ajustar la pressi\u00f3, el paper o la tinta de l\u2019edici\u00f3 definitiva, una vegada ha concl\u00f2s el treball.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: VIVES (2015: 176, 322).<\/p>\n\n\n\n

PROVA AMB REMARQUES<\/em>, CAST: PRUEBA CON REMARQUES<\/em> <\/strong>\u2013 FR: \u00c9PREUVE AVEC REMARQUES, ING: PROOF WITH REMARQUES<\/em><\/p>\n\n\n\n

Prova de treball que inclou croquis o proves dibuixades en els marges de l\u2019obra que solen ser eliminats abans de la tirada definitiva.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 133).<\/p>\n\n\n\n

PROVA DEFINITIVA \/ BON A TIRER<\/em> (B.A.T.), CAST: PRUEBA DEFINITIVA \/ BON A TIRER<\/em> (B.A.T.) <\/strong>\u2013 FR: \u00c9TAT DEFINITIF \/ BON A TIRER, ING: FINAL PROOF \/ BON A TIRER<\/em><\/p>\n\n\n\n

Prova amb la factura definitiva a reproduir per l\u2019impressor en el tiratge de l\u2019edici\u00f3. Generalment, s\u2019indica amb les inicials de la terminologia en franc\u00e8s (B.A.T.).<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 136) VIVES (2015: 176).<\/p>\n\n\n\n

PROVA FORA DE COMER\u00c7 \/ HORS COMMERCE<\/em> (H.C.), CAST: PRUEBA FUERA DE COMERCIO \/ HORS COMMERCE<\/em> (H.C.) <\/strong>\u2013 FR: HORS COMMERCE (H.C.), ING: HORS COMMERCE (H.C.)<\/p>\n\n\n\n

Proves no venals \u2212no per a la venda\u2212 que es reserven per a l\u2019autor o l\u2019impressor. Generalment, s\u2019indiquen amb les inicials de la terminologia en franc\u00e8s (H.C.).<\/p>\n\n\n\n

Ref.: VIVES (2015: 176, 322).<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BEGUIN (1998: 27, 82, 133), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 89), CLARKE (2001: 200), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2005: 94), GOLDMAN (1985: 11), MASON (1992: 34-35), SOUSA (2004: 763), VIVES (2015: 313), FGSD:  Tesaurus | Fundaci\u00f3 Gala – Salvador Dal\u00ed (salvador-dali.org)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

PUNTA (DE GRAVAT), CAST: PUNTA <\/strong>\u2013 FR: POINTE DE GRAVURE, ING: ETCHING NEEDLE<\/p>\n\n\n\n

Eina de gravat. Barreta d\u2019acer afilada en un extrem, utilitzada sobretot en punta seca i aiguafort.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: VIVES (2015: 314).<\/p>\n\n\n\n

PUNTA SECA, CAST: PUNTA SECA <\/strong>\u2013 FR: POINTE S\u00c8CHE, ING: DRYPOINT<\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica de gravat directe al buit que parteix de la realitzaci\u00f3 d\u2019un dibuix en una matriu \u2212generalment de metall\u2212 mitjan\u00e7ant la incisi\u00f3 d\u2019una punta d\u2019acer. Seguidament, s\u2019aplica tinta a la matriu i despr\u00e9s es neteja amb tela tarlatana, o fins i tot paper de seda, de manera que la tinta romangui \u00fanicament en els solcs. A continuaci\u00f3, s\u2019hi col\u00b7loca un paper a sobre i es passa per una premsa de gran pressi\u00f3 a fi que el paper reculli la tinta de la matriu. Una particularitat d\u2019aquesta t\u00e8cnica \u00e9s la rebava \u2212les barbes que es formen a ambd\u00f3s costats del tra\u00e7 en el moment de la incisi\u00f3\u2212. En realitzar la impressi\u00f3, aquestes rebaves acumulen tinta i aporten al resultat un efecte de veladura.<\/p>\n\n\n\n

El terme \u00abpunta seca\u00bb s\u2019aplica a qualsevol punta utilitzada per dibuixar directament sobre la matriu; d\u2019aqu\u00ed el nom del proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 282), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 141), BRUNNER (1975: 101), CLARKE (2001: 79), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 294), GOLDMAN (1981: 2), HIND (1952: 31),<\/p>\n\n\n\n

RUBIO (1979: 290), SOUSA (2004: 469, 767), VIVES (2000: 196), VIVES (2015: 314).<\/p>\n\n\n\n

REMARQUE<\/em><\/strong><\/a>,CAST: REMARQUE <\/em><\/strong>\u2013 FR: REMARQUE, ING: REMARQUE<\/p>\n\n\n\n

Imatges en els marges o petits croquis addicionals que es poden trobar en certes estampes.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 298), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 145), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 530), GOLDMAN (1981: 11), STRACHAN (1969: 348), VIVES (2015: 130, 314).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

REPRODUCCI\u00d3, CAST: REPRODUCCI\u00d3N <\/strong>\u2013 FR: REPRODUCTION, ING: REPRODUCTION<\/p>\n\n\n\n

1. C\u00f2pia o imitaci\u00f3 d\u2019una obra, en particular liter\u00e0ria o art\u00edstica, de manera que en permet la comunicaci\u00f3 sense la intervenci\u00f3 de l\u2019artista.<\/p>\n\n\n\n

2. C\u00f2pia exacta d\u2019un document tant en el contingut com en la forma, per\u00f2 no necess\u00e0riament en les seves dimensions.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 300), SOUSA (2004: 787), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 34).<\/p>\n\n\n\n

REPRODUCCI\u00d3 FOTOMEC\u00c0NICA, CAST: REPRODUCCI\u00d3N FOTOMEC\u00c1NICA <\/strong>\u2013 FR: REPRODUCTION PHOTOM\u00c9CANIQUE, ING: PHOTOMECHANICAL PRINT (PROCESS PRINT)<\/p>\n\n\n\n

Tots els processos pels quals una imatge es transfereix fotogr\u00e0ficament a una superf\u00edcie d\u2019impressi\u00f3. Compr\u00e8n el fotogravat, la fototipografia, la fotolitografia i la fotot\u00edpia, entre d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 145), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 259, 222),<\/p>\n\n\n\n

GOLDMAN (1981: 10), NADEAU (1997: 377, 378), SOUSA (2004: 443).  <\/p>\n\n\n\n

RETROSSAR (RETROUSSAGE<\/em>), CAST: ENTRAPADO (RETROUSSAGE<\/em>) <\/strong><\/a>\u2013 FR: RETROUSSAGE, ING: RETROUSSAGE<\/em><\/p>\n\n\n\n

Manera de netejar la planxa que deixa una petita quantitat de tinta visible a la superf\u00edcie, cosa que suavitza la definici\u00f3 del tra\u00e7 en el moment de la seva impressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 305), CLARKE (2001: 208), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 562), GOLDMAN (1981: 12), VIVES (2015: 107).<\/p>\n\n\n\n

ROTOGRAVAT, CAST: ROTOGRABADO \/ HUECOGRABADO <\/strong>\u2013 FR: ROTOGRAVURE, ING: ROTOGRAVURE<\/p>\n\n\n\n

Procediment d\u2019impressi\u00f3 calcogr\u00e0fic rotatiu d\u2019heliogravat industrial amb trama. Es fan servir cilindres gravats al buit de manera que les il\u00b7lustracions i els car\u00e0cters del text s\u2019imprimeixen en un sol proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 162, 305), NADEAU (1997: 418), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 600), SOUSA (2004: 485).<\/p>\n\n\n\n

RULETA, CAST: RULETA <\/strong>\u2013 FR: ROULETTE, ING: ROULETTE<\/p>\n\n\n\n

Eina formada per una petita roda girat\u00f2ria amb m\u00e0nec que permet obtenir efectes puntejats a la planxa de coure.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BRUNNER (1975: 339), CLARKE (2001: 212), SOUSA (2004: 794), <\/a>VIVES (2015: 315).<\/p>\n\n\n\n

SERIGRAFIA, CAST: SERIGRAF\u00cdA<\/strong> <\/strong>\u2013 FR: SERIGRAPHIE, ING: SCREENPRINTING, SILKSCREEN, SERIGRAPHY<\/p>\n\n\n\n

T\u00e8cnica d\u2019impressi\u00f3 planogr\u00e0fica derivada del pochoir<\/em> o estergit. La t\u00e8cnica de l\u2019estergit consisteix a preparar una plantilla (positiva o negativa, segons calgui) a trav\u00e9s de la qual s\u2019aplica el color.<\/p>\n\n\n\n

El proc\u00e9s consisteix a bloquejar les zones que no s\u2019imprimiran i aplicar el color de manera uniforme en les zones obertes fent servir una rasqueta de goma, la qual for\u00e7ar\u00e0 la tinta a travessar la malla i dipositar-se en el suport corresponent. Actualment, es fa servir un bastidor amb una taula de buit i existeixen diferents tipus de plantilles. Una de les particularitats de la serigrafia \u00e9s que no hi ha marques de la planxa en el paper.  <\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 311), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 147), BRUNNER (1975: 173, 339)<\/p>\n\n\n\n

CLARKE (2001: 219), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 711), SOUSA (2004: 804), VIVES (2015: 123, 315).<\/p>\n\n\n\n

S\u00c8RIE, CAST: SERIE <\/strong>\u2013 FR: S\u00c9RIE, ING: SERIES<\/p>\n\n\n\n

En obra gr\u00e0fica fa refer\u00e8ncia a un conjunt d\u2019obres creades per l\u2019artista, relacionades entre elles conceptualment i tem\u00e0tica i editades totes juntes.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 147), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 711).<\/p>\n\n\n\n

SIGNATURA, CAST: FIRMA <\/strong>\u2013 FR: SIGNATURE, ING: SIGNATURE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La signatura aut\u00f2grafa a llapis es comen\u00e7a a incloure sobre l\u2019estampa a partir de finals del segle xix. Principalment, evidencia que l\u2019artista ha participat en el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de l\u2019estampa; i que aquest aprova l\u2019obra com a creaci\u00f3 pr\u00f2pia, considerant-la aut\u00e8ntica.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 108), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 718), SOUSA (2004: 422), VIVES (2000: 187).<\/p>\n\n\n\n

SUITE<\/em><\/strong>, CAST: SUITE<\/em> <\/strong>\u2013 FR: SUITE, ING: SUITE<\/p>\n\n\n\n

Conjunt de gravats relacionats entre ells. Aix\u00ed mateix, una suite<\/em> es pot referir tamb\u00e9 a un conjunt d\u2019estampes presentades totes juntes al final d\u2019un llibre.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: STRACHAN (1969: 348), VIVES (2015: 315).<\/p>\n\n\n\n

TALLA DOL\u00c7A, CAST: TALLA DULCE <\/strong>\u2212 <\/strong>FR : TAILLE-DOUCE, ING: INTAGLIO<\/p>\n\n\n\n

Terme gen\u00e8ric que abasta tots els procediments manuals de gravat al buit: bur\u00ed, aiguafort, punta seca, aiguatinta, manera negra.<\/p>\n\n\n\n

En la seva accepci\u00f3 m\u00e9s restringida es refereix al gravat al bur\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Ref.:  B\u00c9GUIN (1998: 326), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996:148), CLARKE (2001: 126), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 651), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011:808), NADEAU (1997:133),<\/p>\n\n\n\n

VIVES (2000: 199), VIVES (2015: 315).<\/p>\n\n\n\n

TARLATANA, CAST: TARLATANA \/ TARLAT\u00c1N <\/strong>\u2013 FR: TARLATANE, ING: TARLATAN<\/p>\n\n\n\n

Teixit esclarissat de cot\u00f3, utilitzat tradicionalment per netejar l\u2019exc\u00e9s de tinta en el gravat calcogr\u00e0fic.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 134, 327), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 149), FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 813), VIVES (2015: 316).<\/strong><\/p>\n\n\n\n

T\u00c8CNICA MIXTA, CAST: T\u00c9CNICA MIXTA <\/strong>\u2013 FR: TECHNIQUE MIXTE, ING: MIXED MEDIA (TECHNIQUE)<\/p>\n\n\n\n

Estampa que combina dues o m\u00e9s t\u00e8cniques de gravat.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 149). <\/p>\n\n\n\n

TIPOGRAFIA, CAST: TIPOGRAF\u00cdA <\/strong>\u2013 FR: TYPOGRAPHIE, ING: LETTERPRESS, RELIEF PRINTING<\/p>\n\n\n\n

Procediment d\u2019impressi\u00f3 els motius del qual es troben en relleu.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: CLARKE (2001: 139), SOUSA (2004: 839), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 662).<\/p>\n\n\n\n

TIRATGE, CAST: TIRADA <\/strong>\u2013 FR: TIRAGE, ING: PRINT RUN<\/p>\n\n\n\n

N\u00famero total d\u2019estampes d\u2019una determinada edici\u00f3 limitada numerades i autentificades per l\u2019artista i l\u2019editor. El tiratge de l\u2019edici\u00f3 limitada inclou els exemplars fora de comer\u00e7 o Hors Commerce<\/em> (H.C.), les proves d\u2019artista o \u00c9preuve d\u2019artiste<\/em> (E.A.) i l\u2019edici\u00f3 no venal, numerada en xifres ar\u00e0bigues o en n\u00fameros romans. Aquestes estampes presenten caracter\u00edstiques id\u00e8ntiques: tipus de format, paper, color de les tintes i m\u00e8tode d\u2019estampaci\u00f3. Vegeu JUSTIFICACI\u00d3 DEL TIRATGE<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Ref.: B\u00c9GUIN (1998: 328), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 150), <\/a>FOUCH\u00c9, P\u00c9CHOIN, SCHUWER (2011: 844), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 42), SOUSA (2004: 846), VIVES (2015: 316).<\/p>\n\n\n\n

VINYETA, CAST: VI\u00d1ETA <\/strong>\u2013 FR: VIGNETTE, ING: VIGNETTE<\/p>\n\n\n\n

Terminologia general per designar els motius ornamentals que decoren un llibre. Dibuix o estampa decorativa generalment incorporada a l\u2019inici o al final d\u2019un llibre o d\u2019un cap\u00edtol.  <\/p>\n\n\n\n