12 de setembre de 2005
\n\u00a0<\/p>\n
Si cerquem al diccionari la definici\u00f3 d’autoretrat trobem: “Retrat d’alg\u00fa fet per ell mateix”. I aix\u00f2 \u00e9s el que fa Dal\u00ed en nombroses ocasions al llarg de la seva vida. M’agradaria per\u00f2, centrar-me en la major part dels autoretrats duts a terme per un Dal\u00ed molt jove, els realitzats entre els quinze i els disset anys, \u00e9s a dir, de 1919 a 1921.<\/p>\n
Aquests retrats s\u00f3n especialment interessants en tant que revelen una intenci\u00f3: la imatge que Dal\u00ed ens vol oferir d’ell mateix. S\u00f3n un intent d’autoafirmaci\u00f3 tant en l’\u00e0mbit personal com en l’art\u00edstic. Partint d’aquesta premissa, podem dir que els autoretrats d’aquests anys estan \u00edntimament lligats dels diaris de joventut que Dal\u00ed va escriure entre 1919 i 1920 i que, l’any 1994, F\u00e8lix Fan\u00e9s edit\u00e0 sota el t\u00edtol Salvador Dal\u00ed. Un diari: 1919-1920. Les meves impressions i records \u00edntims.<\/p>\n
En aquest diari, trobem un Salvador Dal\u00ed que escriu de manera gaireb\u00e9 di\u00e0ria, que deixa const\u00e0ncia de la seva activitat quotidiana i de les seves opinions en pol\u00edtica i en mat\u00e8ria art\u00edstica. Un Dal\u00ed entusiasta, impetu\u00f3s, sentimental i rom\u00e0ntic que es deleix per passar els estius a Cadaqu\u00e9s i poder pintar, molt interessat per l’impressionisme que havia conegut de la m\u00e0 de Ramon Pichot. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s una carta que Dal\u00ed escriu al seu oncle Anselm Dom\u00e8nech el 1920, i tamb\u00e9 inclosa en el seu diari, que he considerat oport\u00fa reproduir parcialment per la relaci\u00f3 que trobarem amb els quadres d’aquests anys:<\/p>\n
“Estimat tio,
\nHe passat un (estiu) delici\u00f3s, com tots, en el poble ideal i somiador de Cadaqu\u00e9s. All\u00ed, vora la mar llatina, m’he assedegat de llum i de color. He passat els jorns xardorosos d’estiu pintant fren\u00e8ticament i esfor\u00e7ant-me en traduir la incomparable bellesa del mar i de l’assolellada platja.
\nCom m\u00e9s va m\u00e9s c\u00e0rrec em faig de lo dif\u00edcil que \u00e9s l’art; per\u00f2 com m\u00e9s va, m\u00e9s gaudeixo i m\u00e9s m’agrada. Continuo admirant els grans impressionistes francesos en Manet, Degas, Renoir. Siguen aquests els que orientin amb m\u00e9s fermesa el meu cam\u00ed. He canviat quasi totalment de t\u00e8cnica i en les gammes aquestes s\u00f3n molt m\u00e9s clares que abans, havent desertat completament els blaus i vermells foscos que abans contrastaven (inharm\u00f2nicament) amb la claredat i lluminositat dels altres.
\nContinuo no preocupant-me gens del dibuix, del que prescindeixo totalment. El color i el sentiment \u00e9s en lo que dirigeixo els meus esfor\u00e7os.
\n[…] El retrat m’interessa cada jorn m\u00e9s, encara que el considero t\u00e8cnicament com un paisatge o un bodeg\u00f3 […]”.<\/p>\n
No q\u00fcestionar\u00e9 les paraules del propi Dal\u00ed per\u00f2, pel que fa als autoretrats d’aquests anys, a banda de ser un exercici pict\u00f2ric, \u00bfno podem considerar-los com la manifestaci\u00f3 de la consci\u00e8ncia de la seva singularitat?<\/p>\n
Si tornem al diari altra vegada, trobem un Dal\u00ed que a l’abril de 1920, en saber que el seu pare ha decidit que cursi estudis a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, afirma:\u00a0“Ser\u00e9 un geni, i el m\u00f3n m’admirar\u00e0. Potser ser\u00e9 menyspreat i incompr\u00e8s, per\u00f2 ser\u00e9 un geni, un gran geni, perqu\u00e8 n’estic cert”.<\/p>\n
Des de ben aviat, queda palesa la voluntat de Dal\u00ed de ser pintor i del fet que ser\u00e0 l’exercici de l’activitat pict\u00f2rica el que li permetr\u00e0 convertir-se en un geni. Ja pels volts de 1919 (1), s’autoretrata pintant al seu estudi de Cadaqu\u00e9s, i, com les paraules del mateix Dal\u00ed ens descrivien m\u00e9s amunt, hi podem copsar el seu inter\u00e8s per l’impressionisme, el color, dominant els tons roses i els vermellosos i, sobretot, per l’estudi de la llum. Aix\u00ed mateix, si analitzem Autoretrat a l’estudi, pertanyent a la col\u00b7lecci\u00f3 del The Salvador Dali Museum de St. Petersburg (Florida), podem pensar que potser Dal\u00ed tenia coneixement de les primerenques obres fauvistes que Matisse pint\u00e0 l’estiu de 1905 a Cotlliure i que, fins al 2 d’octubre de 2005, es poden veure a la magn\u00edfica exposici\u00f3 que acull el Museu d’art modern de Ceret: Matisse-Derain.Collioure 1905, un \u00e9t\u00e9 fauve. La coincid\u00e8ncia del tema dels interiors lluminosos amb un balc\u00f3 obert al Mediterrani i, especialment, la similitud crom\u00e0tica amb La finestra oberta de Matisse aix\u00ed ho fa pensar.<\/p>\n
Dal\u00ed tornar\u00e0 a retratar-se en l’acte de pintar en el mateix estudi de la Riba d’en Pichot, de Cadaqu\u00e9s, en un quadre que situem a l’entorn de 1920, malauradament en localitzaci\u00f3 desconeguda.<\/p>\n
Altres fragments del diari, que corroboren els paral\u00b7lelismes entre els escrits i el que plasma en els autoretrats, s\u00f3n els que posen de relleu que Dal\u00ed sovint fa gala d’una actitud distant i superior envers els seus companys, alhora que les seves maneres volen causar impacte sobre aquests i sobre la gent en general. D’altra banda, i cercant la mateixa finalitat, ens trobem amb un Dal\u00ed que ha anat modelant el seu aspecte f\u00edsic: s’ha deixat cr\u00e9ixer els cabells i les patilles i vesteix de manera extravagant.<\/p>\n
L’Autoretrat de c. 1919 pertanyent a la col\u00b7lecci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, el de c. 1920 de la col\u00b7lecci\u00f3 E. Isern Dalmau i el de c. 1921 del The Salvador Dali Museum de St. Petersburg (Florida), tenen en com\u00fa una singularitat que referma, en bona part, l’esmentat fins ara. L’artista se’ns mostra de perfil, mirant-nos, si b\u00e9 un dels seus ulls queda ocult. Aquest posat, alhora que permet un magn\u00edfic estudi de la llum i els clarobscurs, no pot amagar una certa arrog\u00e0ncia, sense deixar al marge les connotacions iconol\u00f2giques de l’ull al llarg de la hist\u00f2ria de l’art.<\/p>\n
A l’Autoretrat de c. 1920 de l’antiga col\u00b7lecci\u00f3 Serraclara i a l’Autoretrat amb coll rafaelesc de c. 1921, Dal\u00ed es mostra amb el paisatge de Cadaqu\u00e9s al fons, unint d’aquesta manera els seus temes predilectes d’aquells anys. Els paisatges s\u00f3n sempre l’excusa per recrear-se en la llum i el color, que cada vegada esdev\u00e9 m\u00e9s brillant. El mateix Dal\u00ed comenta que pinta del natural i sent un especial inter\u00e8s per la llum del crepuscle, que li permet copsar la totalitat dels seus cromatismes. La pinzellada \u00e9s solta i gruixuda, per tal d’evitar, com explica el 1922, que una posta de sol s’assembli a un cromo.<\/p>\n
Si a l’Autoretrat de c.1920 se’ns presenta amb el cap girat cap a l’espectador en una actitud m\u00e9s rom\u00e0ntica, la del Dal\u00ed que sent una forta empatia amb la natura, en l’Autoretrat amb coll rafaelesc hi trobem un Dal\u00ed que mira a l’espectador de fit a fit, de manera gaireb\u00e9 severa. Tal i com queda impl\u00edcit en el t\u00edtol, aquest oli \u00e9s un homenatge a un dels seus pintors preferits, Rafael, l’autoretrat del qual era sobradament conegut per Dal\u00ed, ja que estava reprodu\u00eft en el frontispici del llibre dedicat a aquest artista de la col\u00b7lecci\u00f3 Gowans, que Dal\u00ed tenia al complet.<\/p>\n
Podem dir, en definitiva, que, per regla general, en els retrats d’aquests anys hi trobem un Dal\u00ed narcisista que ocupa un lloc predominant en l’espai pict\u00f2ric i exalta la seva individualitat, insinuant-se aquest exhibicionisme que el caracteritzar\u00e0 al llarg de la seva vida. Artista i obra esdevenen indestriables, \u00e9s a la vegada autor i protagonista tant de la seva obra com dels seus escrits. Segons Robert Lubar: “Parlar de l’autoretrat en l’obra de Dal\u00ed \u00e9s, en gran part, redundant, ja que Salvador Dal\u00ed – l’home, l’artista i la persona- \u00e9s el subjecte i l’objecte privilegiat de la seva traject\u00f2ria art\u00edstica”.<\/p>\n
Nota:
\n1- Cal precisar que l’aproximaci\u00f3 en els anys d’execuci\u00f3 de les obres respon al fet que aquestes no estan ni signades ni datades, a excepci\u00f3 de l’Autoretrat de l’antiga col\u00b7lecci\u00f3 Serraclara, que est\u00e0 signat. Les dates que apareixen en aquest article s\u00f3n les que consten al Cat\u00e0leg Raonat de pintures [1910-1930] de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
12 de setembre de 2005 \u00a0 Si cerquem al diccionari la definici\u00f3 d’autoretrat trobem: “Retrat d’alg\u00fa fet per ell mateix”. I aix\u00f2 \u00e9s el que fa Dal\u00ed en nombroses ocasions al llarg de la seva vida. M’agradaria per\u00f2, centrar-me en la major part dels autoretrats duts a terme per un Dal\u00ed molt jove, els realitzats […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13133,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"class_list":["post-13128","textos-en-descarrega","type-textos-en-descarrega","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n