Un espai singular; un model museogr\u00e0fic a partir de la concepci\u00f3 determinada d’un artista, per potenciar les possibilitats sem\u00e0ntiques de la seva creaci\u00f3; una obra destacada, disposada de manera que es prioritza el que aporten els conceptes i les idees per damunt del que ofereix l’historicisme cronol\u00f2gic, i una mirada distinta: \u00e9s part del que trobem i necessitem per entendre el Teatre-Museu Dal\u00ed de Figueres. Dal\u00ed, en crear aquesta obra total, aquest gran objecte surrealista, o “ready-made”, com l’havia qualificat ell mateix alguna vegada, es torna a desmarcar dels corrents de moda i ofereix un centre ple de sugger\u00e8ncies, afirmacions i provocacions, que aconsegueix despertar l’inter\u00e8s de tots els visitants-espectadors.<\/p>\n
Aquest centre muse\u00edstic \u00e9s l’edifici que configura l’estructura general de la creativitat daliniana, que ofereix un recorregut per la traject\u00f2ria art\u00edstica, per\u00f2 tamb\u00e9 vital, de Salvador Dal\u00ed, des dels plantejaments expositius del surrealisme i del mateix autor. Podem resseguir en aquest centre la traject\u00f2ria art\u00edstica de Dal\u00ed: teles impressionistes, cubistes, puntillistes, fauvistes, fins arribar al surrealisme, a la seva \u00e8poca classicista i m\u00edstica-nuclear, les obres relacionades amb els aven\u00e7os de la ci\u00e8ncia, i les seves darreres creacions, del 1980 al 1983, en qu\u00e8 Dal\u00ed recupera els grans cl\u00e0ssics, especialment Michelangelo i Vel\u00e1zquez. Hi trobem un Dal\u00ed provocador, m\u00edstic, escenogr\u00e0fic, apassionat per la ci\u00e8ncia i tamb\u00e9, ben present, el Dal\u00ed de la darrera \u00e8poca.<\/p>\n
Ignacio G\u00f3mez de Lia\u00f1o, l’ha qualificat de “teatre de la mem\u00f2ria”, semblant al que va idear en el Renaixement l’humanista i hermetista veneci\u00e0 Giulio Camillo, que anomena el seu Teatre “amb tot de noms; diu que \u00e9s una ment edificada o constru\u00efda, i tamb\u00e9 que \u00e9s una ment i una \u00e0nima amb finestres. Pret\u00e9n que totes les coses que la ment humana pot concebre i que no podem veure amb els ulls corporals, les podem expressar mitjan\u00e7ant uns signes materials determinats, de tal manera que l’espectador pot percebre a l’instant amb els seus ulls tot el que altrament restaria amagat en les pregoneses de la ment humana. I \u00e9s per l’aspecte f\u00edsic que en diu Teatre”.<\/p>\n
La figura i l’obra de Dal\u00ed s\u00f3n universalment conegudes i reconegudes. I per entendre-les millor es fa ineludible la visita al Teatre-Museu, on l’artista ha concentrat tota la seva riquesa art\u00edstica i cultural, i la seva saviesa. \u00c9s un museu que assoleix un dels objectius del seu creador: no deixa indiferent ning\u00fa, tothom en surt enriquit -, tal com ja ens insinua el pintor al sostre del Palau del Vent, des d’on fa ploure l’or sobre els espectadors sorpresos, la ciutat de Figueres i tot l’Empord\u00e0-.L’artista, amb la seva imaginaci\u00f3 sense l\u00edmits, incansable, permet als visitants d’aquest gran objecte surrealista entreveure l’exist\u00e8ncia de noves visions, de nous conceptes i pensaments.<\/p>\n
Obres com L’espectre del sex-appeal, La panera del pa, Galarina, Leda at\u00f2mica, Ocell putrefacte, Poseia d’Am\u00e8rica -posteriorment titulada Els atletes c\u00f2smics-, Autoretrat tou amb bacon fregit o Retrat de Picasso, donen una idea de la magn\u00edfica col.lecci\u00f3 que s’exhibeix. Col.lecci\u00f3 a la qual cal afegir una gran quantitat de dibuixos i documents, imprescindibles tots ells per entrar a fons en l’an\u00e0lisi de Dal\u00ed, i les adquisicions dels darrers anys: Noia de Figueres -oli que va mostrar a Picasso en la primera visita que Dal\u00ed li va fer a Par\u00eds-, Composici\u00f3 surrealista. Pell de gallina inaugural, Guillem Tell i Gradiva, Paisatge pag\u00e0 mitj\u00e0, L’apoteosi del d\u00f2lar, El nas de Napole\u00f3 transformat en una dona encinta que passeja la seva ombra malenc\u00f2nica entre les ru\u00efnes originals o Retrat de Laurence Olivier en el paper de Ricard III, que enriqueixen la visita i especialment les etapes que fins ara eren menys representades al seu Teatre-Museu.<\/p>\n
El proc\u00e9s de creaci\u00f3 del Teatre-Museu va comen\u00e7ar l’any 1961 i, finalment, es va inaugurar el 28 de setembre de 1974, si b\u00e9 el museu es va anar definint fins el 1989 amb la mort del pintor, ja que Salvador Dal\u00ed hi va anar fent aportacions i canvis fins els darrers moments. El 27 de setembre de 1974, un dia abans de la inauguraci\u00f3 oficial, declara a “Diario de Barcelona”: “Voy a estar trabajando en \u00e9l (el Teatre-Museu) siempre (…) lo que el p\u00fablico ver\u00e1 este a\u00f1o en el Museo no es m\u00e1s que una parte infinitesimal de lo que ir\u00e1 llegando y de lo que voy a aportar (…) O sea que lo que aqu\u00ed ahora se ver\u00e1 no es m\u00e1s que un principio”.<\/p>\n
Actualment, amb el nom de Teatre-Museu Dal\u00ed s’inclouen dos espais muse\u00edstics:
\n-el primer \u00e9s el format pel vell teatre municipal, construcci\u00f3 del segle XIX projectada per l’arquitecte Roca i Bros, incendiat i convertit en Teatre-Museu a partir dels criteris i el disseny del propi pintor. Aquest conjunt forma un \u00fanic objecte art\u00edstic on cada element \u00e9s una part indestriable del tot, \u00e9s una creaci\u00f3 de l’artista que s’ha de mantenir tal com ell la va concebre.
\n-el segon \u00e9s el conjunt de sales resultat de les progressives ampliacions del Teatre-Museu: les sales pertanyents a Torre Galatea, edifici adquirit el 1981, i les d’un edifici annex, comprat el 1992 per la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed, i on es pot contemplar la col.lecci\u00f3 “Dal\u00ed.Joies”, provinents de l’Owen Cheatham Foundation, col.lecci\u00f3 que significa una renovaci\u00f3 en la tradici\u00f3 de la joieria i que est\u00e0 constitu\u00efda per peces dissenyades, no per ser enteses, sin\u00f3 per provocar en el visitant-espectador una inspiraci\u00f3 de tipus espiritual. Les joies simbolitzen la unitat cosmog\u00f2nica del segle.<\/p>\n
El primer espai \u00e9s Dal\u00ed. Algunes de les estances, fins i tot, van ser batejades pel pintor. Aix\u00ed, per exemple, podem visitar la “sala del tresor” (per la configuraci\u00f3 de la sala: de cofre envellutat de vermell i per l’especial rellev\u00e0ncia de les obres que allotja), la “sala de les peixateries” (anomenada d’aquesta manera per pert\u00e0nyer en el passat al lloc del mercat de Figueres), o la “sala de les obres mestres”, on es troba part de la col.lecci\u00f3 privada de Salvador Dal\u00ed, amb obres d’alguns pintors que li agradaven especialment, com ara Mari\u00e0 Fortuny, Modest Urgell, Gerard Dou, Meissonier, El Greco, Marcel Duchamp i Bouguereau. A m\u00e9s, en el segon pis del Teatre-Museu, podem admirar les obres d’Antoni Pitxot, amic del pintor, una relaci\u00f3 que venia familiarment de lluny i el qual, a m\u00e9s a m\u00e9s, col.labora en la construcci\u00f3 i definici\u00f3 del Teatre-Museu. A la planta baixa, hi ha obres d’Evarist Vall\u00e8s.<\/p>\n
Entrar en el Teatre-Museu \u00e9s entrar en un escenari fascinant, entrar a formar part d’un joc proposat per Salvador Dal\u00ed, d’un somni teatral. Hi ha sales que polaritzen la mirada de tots els visitants com la de Mae West: una instal.laci\u00f3 tridimensional i anam\u00f2rfica, realitzada a partir d’un original de Salvador Dal\u00ed que s’exhibeix a l’Art Institute de Chicago. Dal\u00ed, per dur-la a terme, va comptar amb la col.laboraci\u00f3 de l’arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets.<\/p>\n
I no podem oblidar la c\u00fapula geod\u00e8sica i emblem\u00e0tica, dissenyada per l’arquitecte Emilio P\u00e9rez Pi\u00f1ero. Aquesta enorme i impactat estructura reticular transparent, que presideix l’antic escenari del teatre municipal -sobre les ru\u00efnes del qual va emergir el Teatre-Museu Dal\u00ed- i que s’ha convertit en un element indissociable del nostre Museu. Ni tampoc el pati central -l’antic pati de butaques-, amb la instal.laci\u00f3 vertical formada pel Cadillac, conegut com Taxi pluj\u00f3s. Aquest pati de butaques de l’antic teatre, \u00e9s i representa una invitaci\u00f3 a una festa dionis\u00edaca: la nostra visita al Museu. L’enorme escultura de la reina Ester d’Ernst Fuchs, que estira, amb les seves cadenes la columna de pneum\u00e0tics, el bust de Fran\u00e7ois Girardon i l’esclau de Michelangelo, juntament amb la barca de Gala, conformen, tots ells, el monument surrealista m\u00e9s gran del m\u00f3n.<\/p>\n
Si afegim en aquesta gran instal.laci\u00f3 les joies dissenyades pel Mestre, els estudis per a telons de fons de ballet i teatre, els dibuixos, els gravats, els nombrosos jocs \u00f2ptics, ens trobem el Dal\u00ed polifac\u00e8tic i singular, l’home del Renaixement, l’escriptor, pensador i fil\u00f2sof.<\/p>\n
Cadascun dels espais i de les obres del Teatre-Museu exerceixen una gran atracci\u00f3 i, sobretot, desprenen un misteri especial. Per aix\u00f2, els visitants continuen i continuaran fent cua atrets per aquest inefable secret que \u00e9s l’atracci\u00f3 del geni, el misteri. Dal\u00ed ens obre una porta al m\u00f3n, i al m\u00f3n de l’inconscient.<\/p>\n
El Teatre-Museu Dal\u00ed significa la projecci\u00f3 i la concreci\u00f3 de totes les il.lusions i les energies creatives de l’artista, i \u00e9s resultat del seu obsessiu afany de recerca. Tal com va explicar el propi Dal\u00ed: “\u00c9s evident que existeixen altres mons, aix\u00f2 segur; per\u00f2, com ja he dit moltes vegades, aquests altres mons es troben en el nostre, resideixen a la terra i precisament al centre de la c\u00fapula del museu Dal\u00ed, on hi ha tot el nou m\u00f3n insospitat i al.lucinant del surrealisme”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un espai singular; un model museogr\u00e0fic a partir de la concepci\u00f3 determinada d’un artista, per potenciar les possibilitats sem\u00e0ntiques de la seva creaci\u00f3; una obra destacada, disposada de manera que es prioritza el que aporten els conceptes i les idees per damunt del que ofereix l’historicisme cronol\u00f2gic, i una mirada distinta: \u00e9s part del que […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13142,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"class_list":["post-13137","textos-en-descarrega","type-textos-en-descarrega","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n