En l’obra de Salvador Dal\u00ed sempre hem trobat una manera o una altra de descobrir quines s\u00f3n les seves influ\u00e8ncies, f\u00edlies i f\u00f2bies. De vegades ens ho manifesta d’una manera evident, d’altres ens deixa pistes per tal que ho esbrinem, i ho fa tant en la seva obra pict\u00f2rica com en l’escrita. Tota aquesta informaci\u00f3 no ens passa desapercebuda, nom\u00e9s cal fer una ullada a la seva vast\u00edssima obra pict\u00f2rica. Quan revisem els seus escrits, trobem totes aquestes refer\u00e8ncies i moltes m\u00e9s. La seva biblioteca privada \u00e9s plena d’obres sobre diferents autors que el van influenciar al llarg de la seva carrera, i entre ells, un que Dal\u00ed va procurar destacar especialment: Vel\u00e1zquez.<\/p>\n
L’admiraci\u00f3 de Salvador Dal\u00ed per la figura i l’obra de Vel\u00e1zquez \u00e9s ben coneguda. Segurament, el costum de Vel\u00e1zquez de pintar en el mateix lloc de l’escena i el fet que aix\u00f2 convert\u00eds els seus quadres en instant\u00e0nies fotogr\u00e0fiques era quelcom que devia agradar molt a Dal\u00ed. Aquesta admiraci\u00f3 la trobem des de molt aviat, i Dal\u00ed la posa de manifest tamb\u00e9 en el terreny privat. La seva casa de Portlligat est\u00e0 decorada amb un seguit de retrats de personatges amb bigotis, entre ells el de Vel\u00e1zquez. Dal\u00ed deia que feia col\u00b7lecci\u00f3 de bigotis, especialment si eren famosos. Aix\u00ed mateix, al taller podem contemplar una reproducci\u00f3 quadriculada de Las Meninas, penjada a la paret.<\/p>\n
El 1919 Dal\u00ed era estudiant de sis\u00e8 curs a l’Institut de Segona Ensenyan\u00e7a de Figueres, l’actual Ramon Muntaner. En aquells moments apareixia la revista Studium -revista de l’Institut-, on Salvador Dal\u00ed feia col\u00b7laboracions i era membre de l’equip de redacci\u00f3. Va comen\u00e7ar aleshores una s\u00e8rie de retrats de diferents mestres de la pintura universal, amb el t\u00edtol “Els grans mestres de la pintura”, entre els quals trobem Vel\u00e1zquez. Dal\u00ed destaca com a grans obres seves Las Meninas i Les filadores, de les quals remarca que tenen una t\u00e8cnica admirable, no superada per ning\u00fa m\u00e9s i en alguns casos comparable, per la “distribuci\u00f3 i la col\u00b7locaci\u00f3 dels colors”, a la dels impressionistes.<\/p>\n
Els anys quaranta veiem una influ\u00e8ncia manifesta de Vel\u00e1zquez en l’obra de Salvador Dal\u00ed, precedida pel magn\u00edfic oli de 1938 La imatge desapareix; podem citar quadres tan coneguts com Galarina i La panera del pa. En aquesta d\u00e8cada, concretament l’any 1948, l’artista escriu el seu tractat de pintura 50 secrets m\u00e0gics per a pintar, on explica el fruit de la seva experi\u00e8ncia com a pintor i d\u00f3na les seves receptes per a aquells qui siguin capa\u00e7os d’entendre-les i aplicar-les. Dal\u00ed fa una an\u00e0lisi comparativa dels valors que tot artista ha de tenir -t\u00e8cnica, inspiraci\u00f3, color, dibuix, geni, composici\u00f3, originalitat, misteri i autenticitat- i puntua diferents mestres de la pintura universal, com ara Leonardo, Meissonier, Ingres, Vel\u00e1zquez, Bouguereau, el mateix Dal\u00ed, Picasso, Rafael, Manet, Vermeer de Delft i Mondrian. Vel\u00e1zquez nom\u00e9s \u00e9s superat pel pintor holand\u00e8s Vermeer de Delft en aquesta personal classificaci\u00f3, on la pres\u00e8ncia de Mondrian apareix en contraposici\u00f3 amb l’admiraci\u00f3 que li mereixen els altres pintors esmentats.<\/p>\n
M\u00e9s endavant entrem a l’\u00e8poca de la m\u00edstica nuclear i la realitzaci\u00f3 d’obres de gran format. Som a la d\u00e8cada dels cinquanta-seixanta. \u00c9s a partir d’ara i fins al final de la seva vida que aquesta influ\u00e8ncia ser\u00e0 molt present. Per exemple, en pintures com Vel\u00e1zquez pintant la infanta Margarida amb les llums i les ombres de la seva pr\u00f2pia gl\u00f2ria (1958), Las Meninas (1960) i Retrat de Juan de Pareja reparant una corda de la seva mandolina (1960). L’any 1960 participa en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva a la Sala Gaspar de Barcelona titulada “O figura. Homenaje informal a Vel\u00e1zquez”, amb un escrit en el qual lloa la seva figura i que il\u00b7lustra amb una reproducci\u00f3 de Las Meninas de Vel\u00e1zquez. A la fi del mateix any, realitza una exposici\u00f3 a la Carstairs Gallery de Nova York amb el t\u00edtol “The Secret Number of Vel\u00e1zquez Revealed”.<\/p>\n
Els anys seixanta s\u00f3n tamb\u00e9 els anys de la gestaci\u00f3 del Teatre-Museu. Trobem un fotomuntatge on es veu el pati amb diferents obres de Salvador Dal\u00ed. Destaca, en el llindar de la porta que comunica el vest\u00edbul amb el pati, el personatge que ens obre pas; apartant una cortina trobem l’aposentador Jos\u00e9 Nieto de Vel\u00e1zquez (al qual tamb\u00e9 dedicar\u00e0 una obra). El 1965 pinta L’apoteosi del d\u00f2lar. En aquesta obra trobem reunides les imatges m\u00e9s significatives de la iconografia daliniana. No ens pot passar per alt, a la part inferior dreta de la pintura, la figura de Dal\u00ed d’esquena, vestit com Vel\u00e1zquez, pintant Gala; un fragment de l’obra Las Meninas apareix repetit fins a tres vegades.<\/p>\n
En la d\u00e8cada dels setanta, l’impacte de la ci\u00e8ncia en forma de pintures estereosc\u00f2piques, hologrames, etc. \u00e9s molt evident en l’obra de Salvador Dal\u00ed. Tamb\u00e9 \u00e9s la d\u00e8cada on trobem un gran nombre d’escrits en els quals cita Vel\u00e1zquez o b\u00e9 d’altres que es refereixen a ell directament. A tall d’exemple podem citar “Holos! Holos! Vel\u00e1zquez! Gabor!”, publicat a la revista americana Art News l’abril de 1972. Aquest escrit coincideix amb la presentaci\u00f3 de l’holograma del mateix t\u00edtol. Fou presentat en una exposici\u00f3 celebrada a la galeria Knoedler de Nova York i al Teatre-Museu de Figueres. En aquesta obra, Dal\u00ed fa un homenatge a la figura de Vel\u00e1zquez i, alhora, a la de l’inventor de l’holografia, Denis Gabor. Hi engloba dues de les seves passions: Vel\u00e1zquez i l’\u00f2ptica, els fen\u00f2mens relacionats amb ella i els instruments \u00f2ptics (als 10 anys inventa un aparell per veure-ho tot d’una manera m\u00e9s impressionista, tal com ell mateix explica a la Vida secreta). Del 1974, podem destacar l’obra Bust de Vel\u00e1zquez que es metamorfosa en tres personatges conversant, ubicada al Teatre-Museu. Dal\u00ed, jugant amb les dobles imatges, pinta, sobre un bust de bronze de Vel\u00e1zquez, una figura femenina amb toca que est\u00e0 agenollada d’esquena -on es troba la barba i la boca del bust-, dos rostres amb gorgera (que s\u00f3n dos personatges embo\u00e7ats), als ulls, i una reproducci\u00f3 de Las Meninas al front.<\/p>\n
El 1976, al seu escrit “Eureka”, Dal\u00ed diu: “Des de l’impressionisme, tota la hist\u00f2ria de l’art modern gira entorn d’un \u00fanic objectiu: la realitat. Aix\u00f2 pot fer-nos dir: qu\u00e8 hi ha de nou? Vel\u00e1zquez”. Aquesta \u00faltima frase \u00e9s tamb\u00e9 el t\u00edtol de l’escrit publicat a la revista Le Sauvage de Par\u00eds a l’octubre de 1976. Dels anys 76-77 daten diferents versions estereosc\u00f2piques de Las Meninas.<\/p>\n
El 9 de maig de 1979, Dal\u00ed \u00e9s nomenat membre associat estranger de l’Acad\u00e9mie des Beaux-Arts de l’Institut de Fran\u00e7a. Pronuncia el discurs “Gala, Vel\u00e1zquez i el tois\u00f3 d’or”, on relaciona Vel\u00e1zquez amb les seves teories sobre l’estaci\u00f3 de Perpiny\u00e0. A l’Aurore del 10 de maig de 1979 podem llegir el seg\u00fcent comentari de Michel D\u00e9on, de l’Acad\u00e9mie Fran\u00e7aise, parlant de Salvador Dal\u00ed: “Poca gent sap que aquest artista m\u00e9s un t\u00e8cnic savi, que ha retrobat receptes perdudes i que les seves teles m\u00e9s grans, m\u00e9s conegudes, es compararan un dia amb les de Vel\u00e1zquez o de Rafael”.<\/p>\n
En les seves darreres creacions, Dal\u00ed intenta descobrir els secrets dels vells mestres. Les obres d’aquells moments s’inspiren en les de Miquel \u00c0ngel i Vel\u00e1zquez; ell procura assimilar-les i integrar-les en les seves pr\u00f2pies teles. Entre les inspirades per Vel\u00e1zquez trobem: La perla, segons “La infanta Margarida” (1981), Vel\u00e1zquez i un personatge (1982), La infanta Margarida Mar\u00eda de Vel\u00e1zquez apareixent en la silueta dels cavallers al pati d’El Escorial (1982), etc.<\/p>\n
L’\u00fanic model que reconeix haver tingut Dal\u00ed \u00e9s Vel\u00e1zquez, de qui L\u00e9on-Paul Fargue ha dit: “En aquest univers de sentiments i de somnis afirmats que \u00e9s la pintura, Vel\u00e1zquez apareix com el recolliment d’una \u00e0nima com cal, violenta i meticulosa en les formes; \u00e9s l’art de viure amb serenitat”. Aquest art \u00e9s tamb\u00e9 el de Dal\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En l’obra de Salvador Dal\u00ed sempre hem trobat una manera o una altra de descobrir quines s\u00f3n les seves influ\u00e8ncies, f\u00edlies i f\u00f2bies. De vegades ens ho manifesta d’una manera evident, d’altres ens deixa pistes per tal que ho esbrinem, i ho fa tant en la seva obra pict\u00f2rica com en l’escrita. Tota aquesta informaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13186,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"class_list":["post-13181","textos-en-descarrega","type-textos-en-descarrega","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n