Amb motiu de la recent i interessant\u00edssima confer\u00e8ncia “L’origen de la vida” del doctor Joan Or\u00f3 al Consell Comarcal de l’Alt Empord\u00e0, ens agradaria recordar, com va fer aquest eminent cient\u00edfic, la relaci\u00f3 de Salvador Dal\u00ed amb la ci\u00e8ncia. En una conversa amb Philippe Bern i Daniel Abadie, Salvador Dal\u00ed a la pregunta “Els cient\u00edfics que vost\u00e8 troba el prenen sempre per boig?”, respon: “Tots, al contrari, em troben simp\u00e0tic i diuen de les meves declaracions: “Doncs no diu tantes bestieses com semblava”. El meu \u00fanic avantatge \u00e9s que no conec res de res, aix\u00ed que puc fer funcionar els meus capricis m\u00e9s capriciosos i m\u00e9s irracionals basant-me en les meves petites lectures. I com que estic dotat de certa genialitat, de tant en tant dic alguna cosa que no els sembla tan improbable”.<\/p>\n
Salvador Dal\u00ed era un home de molts interessos i un d’ells era el m\u00f3n cient\u00edfic. La seva obra ens ho mostra i tamb\u00e9 el llegat de la seva vida. A la seva biblioteca trobem un centenar de llibres sobre diferents aspectes cient\u00edfics -amb anotacions i comentaris als marges- f\u00edsica, mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, origen de la vida, evoluci\u00f3, matem\u00e0tica, … Sabem que al final dels seus dies estava molt interessat en l’obra de Stephen Hawking, La hist\u00f2ria del temps, a m\u00e9s a m\u00e9s de la teoria de les cat\u00e0strofes del matem\u00e0tic Ren\u00e9 Thom, amb qui mantenia una gran amistat. Per\u00f2 no nom\u00e9s trobem aquests llibres sin\u00f3 moltes revistes cient\u00edfiques, que el feien estar cont\u00ednuament al dia i a les quals va estar subscrit fins a la seva mort. Dins la seva obra, doncs, podem fer un recorregut hist\u00f2ric pels esdeveniments cient\u00edfics d’aquest segle, almenys dels que el van colpir especialment. Aquest escrit vol ser una cronologia dels temes cient\u00edfics que interessaven a Salvador Dal\u00ed.<\/p>\n
La d\u00e8cada dels 30 est\u00e0 marcada per l’inter\u00e8s en les dobles imatges i les il\u00b7lusions \u00f2ptiques que no abandonaran Dal\u00ed al llarg de la seva obra. La primera doble imatge que pinta \u00e9s L’home invisible, 1929. Altres exemples s\u00f3n: Dorment, cavall, lle\u00f3 invisibles, 1930; Rostre paranoic, 1935; Espanya, 1937 i L’enigma sense fi, 1938. El 1940 comen\u00e7a a interessar-se per la teoria qu\u00e0ntica de Planck. En aquest any pinta l’obra Mercat d’esclaus amb l’aparici\u00f3 del rostre de Voltaire. L’any 1945 l’explosi\u00f3 at\u00f2mica d’Hiroshima impressiona tant Salvador Dal\u00ed que comen\u00e7a el per\u00edode nuclear o at\u00f2mic de la seva obra amb Idil\u00b7li at\u00f2mic i ur\u00e0nic melanc\u00f2nic, 1945. Altres obres d’aquesta \u00e8poca s\u00f3n: Equilibri intraat\u00f2mic d’una ploma de cigne, 1947; La desmaterialitzaci\u00f3 del nas de Ner\u00f3, 1947 i Les tres esfinxs de Bikini, 1947. El 1949 estudia \u00e0vidament el Tractat de la divina proporci\u00f3 de Luca Pacioli. \u00c9s l’any que pinta Leda at\u00f2mica, obra que va necessitar un gran desenvolupament matem\u00e0tic i a la qual va dedicar moltes hores d’an\u00e0lisi i estudi.<\/p>\n
A la d\u00e8cada dels 50, comen\u00e7a la pintura corpuscular, influ\u00eft per les teories at\u00f2miques, que desemboca en la m\u00edstica nuclear. Dal\u00ed explica els seus elements en una tourn\u00e9e pels Estats Units. El 1954 pinta l’obra Figura rinocer\u00f2ntica de l’Ilisios de Fidias, on la seva obsessi\u00f3 per la banya del rinoceront (constru\u00efda segons una espiral logar\u00edtmica perfecta) ja es manifesta. El 1958, en el cat\u00e1leg de l’exposici\u00f3 a la Carstairs Gallery de Nova York, Salvador Dal\u00ed escriu el text “Manifest antimat\u00e8ria” on declara: “Estic estudiant; vull trobar la manera de transportar les meves obres a l’antimat\u00e8ria. Es tracta de l’aplicaci\u00f3 d’una nova equaci\u00f3 formulada pel doctor Werner Heisenberg (…) \u00c9s per aix\u00f2 que jo que nom\u00e9s admirava Dal\u00ed, comen\u00e7ar\u00e9 a admirar aquest Heisenberg que se m’assembla”. Algunes obres d’aquest per\u00edode s\u00f3n: La Madonna de Port Lligat, 1950; Assumpta corpuscularia lapislatzulina, 1952; Galatea de les esferes, 1952; Corpus hipercubicus, 1954; Retrat de Gala amb s\u00edmptomes rinocer\u00f2ntics, 1954; Sant envoltat de tres pimesons, 1956; Natura morta viva, 1956, … etc. Durant el per\u00edode compr\u00e8s entre 1962-1978, \u00e9s quan podem dir que la seva obra es veu realment influenciada per l’impacte de la ci\u00e8ncia. La primera part se centra sobretot en la gen\u00e8tica, concretament en l’ADN i la seva estructura. Com exemple, l’obra Galacidalacidesoxyribonucleiacid del 1963. L’any 1965 comen\u00ffa a despertar el seu inter\u00e8s per l’holografia i l’art tridimensional. Al llarg de la d\u00e8cada continua explorant aquest darrer i l’obra de Gerard Dou, en les teles del qual descobreix imatges dobles, \u00e9s a dir, estereosc\u00f2piques. A partir d’aquest moment -1970- comen\u00e7a a treballar amb la lent de Fresnel per elaborar aquestes imatges. El 1971, arran de la concessi\u00f3 del premi Nobel a Denis Gabor pels seus treballs sobre el l\u00e0ser, Salvador Dal\u00ed s’interessa per l’holografia i el 1972 realitza la seva primera exposici\u00f3 d’hologrames a la prestgiosa galeria Knoedler de Nova York on es presenta l’holograma \u00a1Holos! \u00a1Holos! \u00a1Vel\u00e1zquez! \u00a1Gabor! (aquest holograma tamb\u00e9 fou presentat al Teatre-Museu). De la d\u00e8cada dels 70 podem destacar les obres seg\u00fcents, totes elles estereosc\u00f2piques: Dal\u00ed d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis c\u00f2rnies virtuals proviosionalment reflectides per sis miralls veritables, 1972-73; Dal\u00ed aixecant la pell del Mediterrani per mostrar a Gala el naixement de Venus, 1977; La m\u00e0 de Dal\u00ed retirant un Tois\u00f3 d’Or en forma de n\u00favol per mostrar a Gala l’aurora nua molt, molt lluny darrera el sol, 1977. Tamb\u00e9 L’Harmonia de les esferes -obra estereosc\u00f2pica en un sol element- i A la recerca de la quarta dimensi\u00f3, 1979.<\/p>\n
Als anys 80 i fins a la fi del seus dies tot el que fa Salvador Dal\u00ed se centra en el fenomen de les cat\u00e0strofes del matem\u00e0tic Ren\u00e9 Thom. Mostra d’aix\u00f2 s\u00f3n les obres d’aquesta \u00e8poca: Tractat d’escriptura catastrofeiforme, 1982 (29 p\u00e0gines manuscrites); El rapte topol\u00f2gic d’Europa. Homenatge a Ren\u00e9 Thom, 1983.<\/p>\n
Per acabar cal citar el simposi que amb el t\u00edtol “Cultura i ci\u00e8ncia: determinisme i llibertat” va celebrar-se el 1985 al Teatre-Museu Dal\u00ed, organitzat per la Facultat de F\u00edsica de la Universitat de Barcelona. El simposi va centrar-se en sis pon\u00e8ncies magistrals sobre el paper de l’atzar a la ci\u00e8ncia pronunciades per especialistes en\u00a0els camps de la f\u00edsica, la matem\u00e0tica, l’astrof\u00edsica i la qu\u00edmica. Els col\u00b7loquis, precedits per les pon\u00e8ncies, eren dirigits per Jordi Wagensberg, director del Museu de la Ci\u00e8ncia de Barcelona. Dal\u00ed seguia amb atenci\u00f3 la jornada mitjan\u00e7ant un equip de video que va ser instal\u00b7lat a la seva habitaci\u00f3 de la Torre Galatea, tal com coment\u00e0 aleshores Llu\u00eds Racionero a l’Avui: “Dal\u00ed va recomanar a Thom i a Prigogine que fessin les paus, la qual cosa demostra que va seguir atentament els debats …” En un moment on en el m\u00f3n cient\u00edfic el m\u00e9s important era l’especialitzaci\u00f3, Dal\u00ed ja defensava una postura que avui \u00e9s un tema de debat molt important: la unitat. Ho podem comprovar amb aquestes declaracions amb motiu de l’ingr\u00e9s del pintor, com a membre associat estranger, a l’Acad\u00e9mie des Beaux-Arts de l’Institut de Fran\u00e7 a. Pronuncia el discurs titulat “Gala, Vel\u00e1zquez i el Tois\u00f3 d’Or”, on parla de l’ADN, Heisenberg, Descartes i Ren\u00e9 Thom. A la pregunta d’un periodista de “Le Figaro”, “per qu\u00e8 tant d’inter\u00e8s per la ci\u00e8ncia?”, Dal\u00ed respon: “Perqu\u00e8 els artistes no m’interessen quasi gens. Crec que els artistes haurien de tenir nocions cient\u00edfiques per caminar sobre un altre terreny, que \u00e9s el de la unitat”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb motiu de la recent i interessant\u00edssima confer\u00e8ncia “L’origen de la vida” del doctor Joan Or\u00f3 al Consell Comarcal de l’Alt Empord\u00e0, ens agradaria recordar, com va fer aquest eminent cient\u00edfic, la relaci\u00f3 de Salvador Dal\u00ed amb la ci\u00e8ncia. En una conversa amb Philippe Bern i Daniel Abadie, Salvador Dal\u00ed a la pregunta “Els cient\u00edfics […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13200,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":true,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"class_list":["post-13199","textos-en-descarrega","type-textos-en-descarrega","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n