La Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed va participar a la subhasta p\u00fablica de bona part del llegat que Andr\u00e9 Breton conservava al seu domicili de Par\u00eds, al n\u00famero 42 de la rue Fontaine, que va tenir lloc del 7 al 17 d’abril de l’any passat, i va enriquir la seva col.lecci\u00f3 amb tot un seguit de documentaci\u00f3: de revistes a fotografies, llibres i manuscrits. Cal destacar entre els manuscrits, que ara formen part del Centre d’Estudis Dalinians de Figueres, els que Breton va agrupar en un dossier en qu\u00e8 va escriure a m\u00e0, en tinta de color vermell\u00f3s, \u00ab\u00a0QUESTIONS (Affaire Dali, etc)\u00a0\u00bb.<\/p>\n
A partir d’un estudi preliminar, i la transcripci\u00f3 d’aquests documents, escrits en franc\u00e8s, m’agradaria fer refer\u00e8ncia als que ens han donat les claus per millor entendre els motius que van portar els surrealistes a plantejar l’expulsi\u00f3 de Dal\u00ed del grup, especialment entre la fi de gener i el 5 de febrer de 1934. \u00c9s d’una rellev\u00e0ncia especial el contingut d’una carta d’Andr\u00e9 Breton, de 22 de gener de 1934, on, de manera sistem\u00e0tica, apareixen apuntats els motius de discrep\u00e0ncia entre el grup que ell encap\u00e7ala i Dal\u00ed.<\/p>\n
En el n\u00famero 12-13 de \u00ab\u00a0Minotaure\u00a0\u00bb, de 12 de maig de 1939, Breton publica l’article \u00ab\u00a0Des tendences les plus r\u00e9centes de la peinture surr\u00e9aliste\u00a0\u00bb, en qu\u00e8 declara: \u00ab\u00a0Dal\u00ed professa el febrer de 1939 que tot el malestar actual del m\u00f3n \u00e9s racial i que la soluci\u00f3 que ha de prevaldre \u00e9s, concertada per tots els pobles de ra\u00e7a blanca, la reducci\u00f3 de tots els pobles de color a l’esclavisme. No s\u00e9 aquesta declaraci\u00f3 quines portes li pot obrir a It\u00e0lia o als Estats Units, per\u00f2 s\u00e9 quines portes li tanca\u00a0\u00bb. Des de l’any 1929, en qu\u00e8 Breton coneix l’artista empordan\u00e8s, a la publicaci\u00f3 d’aquest article es produeix una evoluci\u00f3 que condueix cap al trencament definitiu.<\/p>\n
Intentem fer una petita cronologia dels fets: Dal\u00ed coneix Breton durant la seva segona estada a Par\u00eds, i \u00e9s Mir\u00f3 qui els presenta; \u00e9s l’any 1929, en qu\u00e8 Dal\u00ed s’incorpora oficialment al moviment surrealista i fins el 1934 hi juga un paper militant, participant a les activitats del grup. Si b\u00e9, tamb\u00e9 \u00e9s causa d’alguns incidents, el m\u00e9s important dels quals \u00e9s la publicaci\u00f3 del seu text \u00ab\u00a0R\u00e9v\u00earie\u00a0\u00bb en el n\u00famero 4 de \u00ab\u00a0Le Surr\u00e9alisme au service la r\u00e9volution\u00a0\u00bb, desembre de 1931, fet que es converteix en el desencadenant de la ruptura de Louis Aragon amb el grup surrealista. \u00ab\u00a0Rev\u00earie\u00a0\u00bb \u00e9s considerat pornogr\u00e0fic, immoral i criticat pel partit comunista, per\u00f2 defensat -en contra de l’opini\u00f3 d’Aragon- per Breton, a Mis\u00e8re de la po\u00e9sie, 1932, on a m\u00e9s aquest critica la pol\u00edtica cultural del partit comunista. Es provoca, per tant, la ruptura amb Louis Aragon.<\/p>\n
Breton, valora Dal\u00ed, per\u00f2 cada cop es manifesta m\u00e9s preocupat per alguns dels seus punts de vista i declaracions, ja que el pintor es va allunyant del surrealisme ortodox. En aquest sentit, escriu una extensa carta a Dal\u00ed, anteriorment esmentada, amb data 22 de gener de 1934, on expl\u00edcitament manifesta:<\/p>\n
\u00ab\u00a0l’eventualitat d’una recuperaci\u00f3 d’activitat que ens seria realment comuna, (es tracta, efectivament, de la propera publicaci\u00f3 d’una nova revista surrealista) em porta a fer-vos, en el meu nom, una s\u00e8rie de preguntes.
\nVost\u00e8 sap com sempre m’he esfor\u00e7at a escoltar certs prop\u00f2sits extremadament torbadors que vost\u00e8 ten\u00edeu, recordant-ne un, fa dos anys, el m\u00e9s impactant, en qu\u00e8 afirm\u00e0veu que una cat\u00e0strofe de ferrocarril us causaria una major satisfacci\u00f3 en saber que havia afectat especialment els passatgers de tercera classe. Intent\u00e0veu justificar aquest punt de vista, si no recordo malament, amb consideracions sexuals particulars que tendien a fer tolerar aquesta manera de veure com l’expressi\u00f3 d’una perversi\u00f3 que us seria pr\u00f2pia i no implicaria cap tipus de contagi.
\nM’hagu\u00e9s sabut greu, tamb\u00e9, no veure en aquesta actitud la dosi d’humor i de gust per provocar a qualsevol preu a tot individu, fins i tot el menys provocable, la qual cosa \u00e9s natural en vost\u00e8. Hist\u00f2ricament he de recon\u00e8ixer que les vostres declaracions sobre aquest tema van comportar certa desmoralitzaci\u00f3, si b\u00e9 crec que puc dir que no van debilitar perdurablement el surrealisme. Les protestes lamentables d’Aragon, que sostenien que el \u00ab\u00a0vostre sill\u00f3 amb gots de llet\u00a0\u00bb privaria els beb\u00e8s d’una part del seu b\u00e9, no eren sin\u00f3 la contrapartida de certs sofismes fets per vost\u00e8. Vost\u00e8, doncs, com ell, heu seguit en aquest sentit. El vostre antihumanitarisme (digueu desitjar que s’esdevingui alguna cosa dolenta especialment als vostres amics), en la mesura que no es reclami m\u00e9s que el dret de cadasc\u00fa a aconseguir com li abelleixi el plaer er\u00f2tic, val el seu humanitarisme, malgrat el grau de bufoneria, que hagi assolit en una cosa innombrable como \u00ab\u00a0la queixa dels aturats\u00a0\u00bb.<\/p>\n
Aix\u00f2 no obstant, he cregut durant molt de temps que reserv\u00e0veu als vostres amics surrealistes la comunicaci\u00f3 d’idees paradoxals o delirants que us inspirava des de feia cert temps la situaci\u00f3 internacional. La vostra defensa apassionada del que cerc\u00e0veu fer passar per nou, per totalment irracional, en el fenomen hitleri\u00e0, seguint la negativa a priori -\u00fanica entre nosaltres- d’intentar actuar revolucion\u00e0riament en el marc d’una organitzaci\u00f3 que es defineix com a revolucion\u00e0ria, no ha fet m\u00e9s que alarmar-me moderadament, tant que vaig pensar que no constitu\u00efa -i aix\u00f2 exclusivament en l’interior del surrealisme- sin\u00f3 una posada en gu\u00e0rdia- (massa vistosa i molt maldestra)- contra algunes maneres acomodat\u00edcies de pensar a les quals hem cedit, en el cam\u00ed, massa de nosaltres. Va \u00e9sser escoltant-vos dijous passat a casa de Leon-Pierre Quint, exposant novament els vostres arguments, perdent tota mesura i arribant fins a lloar el govern nazi de les seves pitjors exaccions, que em vaig preguntar si era admissible que tant vost\u00e8 com jo continu\u00e9ssim considerant-nos amics del mateix b\u00e0ndol.<\/p>\n
Aquesta inquietud va cr\u00e9ixer encara m\u00e9s en escoltar-vos, poc despr\u00e9s, predicar amb viol\u00e8ncia nova, excloent tota possibilitat de riure intern, la pintura acad\u00e8mica i declarar abominable l’ \u00ab\u00a0art modern\u00a0\u00bb, amb motiu del qual (a excepci\u00f3 vostre, almenys si el considerem dins la seva ess\u00e8ncia) tots ens subjectem al mateix. No \u00e9s aquest el moment, quan aquest art \u00e9s objecte de les persecucions fetes a la mateixa URSS o a Alemanya, en qu\u00e8 nosaltres hem de permetre en el surrealisme el vostre lema consternant del \u00ab\u00a0retorn a Meissonier\u00a0\u00bb. Considero que hem de pronunciar-nos amb totes les nostres forces contra aquest lema, que es concilia objectivament no molt b\u00e9 amb el reconeixement tard\u00e0 per part vostra- ens heu fet part\u00edcips recentment i repetidament de la realitat profunda de la fam\u00edlia, de la necessitat de l’autoritat paterna, etc… que contribueix a posar la vostra confian\u00e7a i esperan\u00e7a en Hitler. Es manifesta en aquests dos punts, coher\u00e8ncia, unitat de comportament. Aquest comportament \u00e9s el comportament reaccionari.<\/p>\n
Sabeu que, pel que em concerneix, no poso res en consideraci\u00f3 tan alta en el surrealisme com cert rigor moral, una certa preocupaci\u00f3 d’integritat encara que sigui al preu de molts sacrificis, per\u00f2, qu\u00e8 importa, si finalment s’han trobat fins ara ben preservats. Malgrat alguns problemes que h\u00e0gim pogut tenir en el pla d’acci\u00f3, aix\u00f2 no impedeix que el surrealisme desitgi, ara m\u00e9s que mai, estar al dia amb les obligacions a les quals s’havia comprom\u00e8s quan es va amarar de la necessitat absoluta de la Revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria. Heus aqu\u00ed una afirmaci\u00f3 categ\u00f2rica, que constitueix el nostre estatus moral m\u00e9s clar i contra el qual \u00e9s inadmissible que una sola veu, encara que sigui la vostra, pugui sublevar-se.<\/p>\n
No \u00e9s sense una mol\u00e8stia extrema que em sembla veure-us encarrilar-vos m\u00e9s i m\u00e9s lluny en aquesta altra via. Tamb\u00e9 penso en aquesta presentaci\u00f3 p\u00fablica de la vostra tela, a casa vostra, el dissabte. I aqu\u00ed estem, lluny del que jo demanava, en el \u00ab\u00a0Segon Manifest\u00a0\u00bb. En veure’l novament, aquest \u00ab\u00a0Enigma de Guillem Tell\u00a0\u00bb, nom\u00e9s s’uneix per un fil al surrealisme. \u00c9s, en efecte, acad\u00e8mic i [sistem\u00e0tic] i ultraconscient. Heu tingut la m\u00e0 m\u00e9s lleugera d’altres vegades! Per\u00f2, digueu-me, aquesta gent?. Despr\u00e9s de tot el que Dad\u00e0 i el surrealisme han fet per fer impossibles aquestes manifestacions \u00ab\u00a0art\u00edstiques\u00a0\u00bb! Es podrien tamb\u00e9 organitzar [matins po\u00e8tics], amb el concurs de teatres, organitzar festes. Entre par\u00e8ntesi, crec poder-ho dir en general, aix\u00f2 no ha agradat i ha donat lloc a bastant riures l\u00fagubres. Convidar a tots aquells que vulguin venir a \u00ab\u00a0admirar-vos\u00a0\u00bb a casa vostra, anar, com jo us he vist, de l’un a l’altre prodigant les explicacions i les gentileses, em sembla not\u00f2riament incomprensible amb el que ha de ser l’actitud surrealista.<\/p>\n
\u00bfConsentir\u00edeu a lloar de manera una mica menys imprudent l’opini\u00f3?<\/p>\n
\u00bfEstar\u00edeu disposat a signar, en el primer n\u00famero de la nova revista surrealista, un text que tend\u00eds a dissipar l’emoci\u00f3 que han pogut fer n\u00e9ixer certes declaracions vostres (de car\u00e0cter \u00ab\u00a0paranoicocr\u00edtic\u00a0\u00bb?) a prop\u00f2sit del fascisme alemany? Aquest text hauria de tenir tamb\u00e9 com objectiu fer ressorgir que, en relaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 de la Revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria, no hi ha entre vost\u00e8 i nosaltres cap desacord fonamental.<\/p>\n
\u00bfRenunciaria vost\u00e8 a enfrontar deliberadament el sentiment de la quasi unanimitat entre nosaltres fent-vos el contemplador sistem\u00e0tic de tota l’obra art\u00edstica, dels setanta o vuitanta darrers anys, i aix\u00f2 alhora que aquells que la perseguien s\u00f3n expulsats, com a Alemanya, del seu pa\u00eds?<\/p>\n
Insisteixo profundament a obtenir de vost\u00e8, amb urg\u00e8ncia, una resposta escrita i molt expl\u00edcita pel que fa en aquestes q\u00fcestions. Existeix una possibilitat, per part meva, d’expressar-me a favor vostre. No tinc cap desig m\u00e9s extrem que aquest.<\/p>\n
El vostre amic,
\nAndr\u00e9 Breton\u00a0\u00bb<\/p>\n
Dal\u00ed contesta aquesta dura missiva amb una llarga carta, on es defensa del seu pret\u00e8s antihumanitarisme, del seu particular concepte d’art modern, del hitlerisme i es declara incondicionalment surrealista, i el mateix 25 de gener de 1934, comminat per Breton, ha de signar una declaraci\u00f3 segons la qual afirma \u00ab no \u00e9sser enemic del proletariat \u00bb. Entre la documentaci\u00f3 \u00ab QUESTIONS (Affaire Dali,etc) \u00bb, hi ha el text manuscrit d’Andr\u00e9 Breton d’aquesta declaraci\u00f3 signat per Salvador Dal\u00ed:<\/p>\n
\u00ab\u00a0Em comprometo a sotmetre en 48 hores a l’aprovaci\u00f3 dels presents un text
\n1r- responent de manera formal, per dissipar qualsevol equ\u00edvoc, a les preguntes que Breton em planteja a la seva carta.
\n2n- solidaritzant-me sense reserves amb la iniciativa que ha precedit la publicaci\u00f3 de \u00ab\u00a0Violette Nozi\u00e8res\u00a0\u00bb.
\n3r- en qu\u00e8 prenc el comprom\u00eds d’acabar amb la propaganda hitleriana a la qual estic associat i que s’ha expressat en llocs diversos.
\n4rt- atacant el fascisme i el hitlerisme d’una manera no equ\u00edvoca.
\n5\u00e8- establint que en el quadre: \u00ab\u00a0L’engima de Guillem Tell\u00a0\u00bb no he tingut cap intenci\u00f3 de lliurar-me a un atac contra la persona de Lenin ni contra la ideologia revolucion\u00e0ria que aquest personifica.
\n6\u00e8- A baix Hitler! Visca Lenin!
\nPar\u00eds, 25 de gener de 1934
\nSalvador Dal\u00ed \u00ab\u00a0<\/p>\n
Per\u00f2 el 2 de febrer seg\u00fcent, la presentaci\u00f3 del seu oli \u00ab\u00a0L’enigma de Guillem Tell\u00a0\u00bb, 1934, que mostra Lenin amb una natja grotescament perllongada, irrita els surrealistes, que el consideren una ofensa a Lenin. A m\u00e9s a m\u00e9s, Dal\u00ed l’exposa a l’ \u00ab\u00a0Exposition du Cinquantenaire\u00a0\u00bb del Salon des Ind\u00e9pendants del Grand Palais de Par\u00eds, que per als surrealistes representa un centre de l’art oficial. Si hi afegim el pret\u00e8s hitlerisme de Dal\u00ed, el debat de la seva expulsi\u00f3 del grup es fa inevitable.<\/p>\n
El dia de la inauguraci\u00f3 de la mostra, per tant, s’aprova una resoluci\u00f3 en qu\u00e8 es proposa que Dal\u00ed sigui excl\u00f2s del moviment surrealista per \u00e9sser un element feixista. Roger Caillois, que se’n va abans que s’acabi la reuni\u00f3, proposa l’expulsi\u00f3 de Dal\u00ed:<\/p>\n
\u00ab [2.2.1934]
\nSr. Andr\u00e9 Breton
\nRue Fontaine, 42
\nParis
\nVoto l’expulsi\u00f3 de Dal\u00ed l’opini\u00f3 del qual sobre la lluita de races que no li far\u00e0 determinar-se a favor de la lluita de classes em sembla incompatible amb l’adhesi\u00f3 dels surrealistes a la causa del proletariat.\u00a0\u00bb<\/p>\n
El dia abans de la reuni\u00f3 inquisitorial de 5 de febrer, Breton, acompanyat de Benjamin P\u00e9ret, Tanguy, Oppenheim, Hugnet, H\u00e9rold, Ernst Brauner, es trasllada al Grand Palais per destruir l’obra de Dal\u00ed, si b\u00e9 no els \u00e9s possible. Per\u00f2 l’opini\u00f3 dels membres del grup surrealista no \u00e9s un\u00e0nime. Aquell mat\u00ed, Breton havia rebut per escrit les opinions de Crevel, Tzara, Giacometti i Eluard, que es trobaven absents de Par\u00eds, declarant que ells no votarien a favor de l’expulsi\u00f3, malgrat l’ordre del dia que havien rebut.<\/p>\n
Aix\u00ed Eluard escriu referint-se a Dal\u00ed en els termes seg\u00fcents:<\/p>\n
\u00ab Ens ha aportat nombroses idees noves i brillants, i la seva passi\u00f3 pel surrealisme, encara que absolutament fora de context, \u00e9s incontestable. La meva tristesa, el meu pessimisme provenen que em desespero del que podr\u00edem fer en com\u00fa sense ell. Ell ens ha agitat, deprimit i entusiasmat, la qual cosa \u00e9s sana. Les seves vies no s\u00f3n sempre les nostres, la qual cosa est\u00e0 b\u00e9. I ens fa confessar que \u00e9s la nostra feblesa revolucion\u00e0ria, la nostra manca de posici\u00f3 comuna, la nostra apatia, el que l’han ancorat en aquest sistema d’interpretaci\u00f3 tan absurd com perill\u00f3s del hitlerisme \u00bb.<\/p>\n
I Tristan Tzara, amb data 4 de febrer, escriu a Breton:<\/p>\n
\u00ab\u00a0dono el meu vot de confian\u00e7a a l’opini\u00f3 expressada per la majoria, que ha d’expressar, m\u00e9s o menys, el que penso. Afegir\u00e9 que, malgrat totes les cr\u00edtiques fundades o acceptades, la meva actitud envers l’objecte d’aquestes q\u00fcestions -la generalitat de la qual em sembla excloure conclusions definitives- \u00e9s de naturalesa simpatitzant\u00a0\u00bb.<\/p>\n
La reuni\u00f3 del dia 5 a la tarda, a casa de Breton, al n\u00famero 42 de la rue Fontaine, \u00e9s convocada amb una carta signada Brauner, Breton, Max Ernst, H\u00e9rold, Hugnet, M\u00e9ret Oppenheim, P\u00e9ret i Tanguy. Finalment Dal\u00ed no \u00e9s expulsat del grup. Tamb\u00e9 de l’arxiu Breton prov\u00e9 el document redactat per Benjamin P\u00e9ret i signat Salvador Dal\u00ed, on es constata:<\/p>\n
\u00ab\u00a0Els surrealistes, considerant que Dal\u00ed ha perdut greument de vista el fet que el surrealisme no \u00e9s nom\u00e9s un moviment de coneixement desinteressat sin\u00f3 tamb\u00e9 un grup que ha pres posici\u00f3 a favor de la Revoluci\u00f3 Comunista, li demanem tenir-ho en compte d’ara endavant de la manera menys equ\u00edvoca en totes les manifestacions p\u00fabliques de la seva activitat.
\nPar\u00eds, 5 de febrer de 1934″<\/p>\n
Salvador Dal\u00ed continua la seva relaci\u00f3 amb Breton, que es va tensant -sobretot amb la seva participaci\u00f3 a l’exposici\u00f3 \u00ab\u00a0Or\u00edgens i desenvolupament de l’art internacional independent\u00a0\u00bb al museu Jeu de Paume de Par\u00eds, del 30 de juliol al 31 d’octubre de 1937, que Breton critica per la selecci\u00f3 d’artistes que s’hi ha fet o amb l’escepticisme de Dal\u00ed envers la Federaci\u00f3 internacional de l’art revolucionari independent (FIARI) de la qual Breton \u00e9s secretari general- fins a trencar-se. L’article esmentat de 1939, \u00bbDes tendences les plus r\u00e9centes de la peinture surr\u00e9aliste \u00bb, n’\u00e9s bona mostra. Salvador Dal\u00ed ha passat a ser \u00ab Avida Dolars \u00bb, anagrama creat, a partir de les lletres del nom de Salvador Dal\u00ed, cap al 1940 per Andr\u00e9 Breton.<\/p>\n
Pdf disponible en catal\u00e0, castell\u00e0 i franc\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed va participar a la subhasta p\u00fablica de bona part del llegat que Andr\u00e9 Breton conservava al seu domicili de Par\u00eds, al n\u00famero 42 de la rue Fontaine, que va tenir lloc del 7 al 17 d’abril de l’any passat, i va enriquir la seva col.lecci\u00f3 amb tot un seguit de documentaci\u00f3: […]<\/p>\n","protected":false},"featured_media":13152,"menu_order":0,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"_coblocks_attr":"","_coblocks_dimensions":"","_coblocks_responsive_height":"","_coblocks_accordion_ie_support":""},"class_list":["post-13257","textos-en-descarrega","type-textos-en-descarrega","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"yoast_head":"\n