L'Exposició

EL CRIST DE PORTLLIGAT

La mostra Dalí. El Crist de Portlligat, entorn de l'oli El Crist de Salvador Dalí, pintura excepcional de la Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow, permet a la Fundació Gala-Salvador Dalí anar més enllà de la seva pròpia col·lecció per ampliar i diversificar, d'aquesta manera, el nostre coneixement sobre l'artista. 

Aquest oli, exhibit en un espai especial, alhora escenogràfic i que ens invita a la contemplació, permet al visitant mirar una obra que no s'havia vist a l'Estat espanyol des de l'any 1952, quan es va exposar a Madrid i Barcelona^[1] . I sobretot ens permet aprofundir en el procés de creació de l'artista, així com en la importància del taller i el paisatge que l'envolta, l'inspira i el conforma, amb noves aportacions, tant a partir del saber adquirit al llarg del temps com dels materials d'arxiu, alguns d'ells inèdits fins ara. 

Alhora, i només per segona vegada des de la inauguració del Teatre-Museu Dalí de Figueres l'any 1974, una altra pintura, cabdal per a l'artista, La cistella de pa (1945)^[2], deixa el seu lloc d'honor a la Sala del Tresor per prologar i complementar la significació d'El Crist. Segurament, quan Dalí la pinta ja té en ment la idea d'El Crist. Potser no exactament la d'aquest quadre, però sí la d'un Crist que enllaci amb el sagrament de l'eucaristia i que representi un classicisme amarat de certa transgressió o innovació, si més no termes formals. Aquestes dues obres comparteixen el mestratge tècnic, la composició formal, el realisme fotogràfic, el clarobscur que dona relleu a la figura, un relleu gairebé escultòric. I també la llum, una llum volgudament escenogràfica, que aporta dramatisme a la figura i n'incrementa la percepció mística.

Dalí pinta El Crist^[3] el 1951 al seu taller de Portlligat com a conclusió d'un moment de transformació i també de culminació del seu desig de convertir-se en un clàssic i "salvador" de la pintura moderna. La incorporació de representacions i episodis religiosos en el seu corpus artístic és, juntament amb la recuperació dels postulats de la mecànica quàntica, resultat de l'evolució del seu pensament. No obstant això, El Crist no és l'obra que exemplifica totalment aquest canvi, sinó que és la pintura que enllaça ambdues etapes, la que serveix de transició i ens encamina cap al període místic nuclear.

Dalí representa la passió de Crist des d'una perspectiva sorprenent, amb la mirada posada en els místics espanyols, especialment en sant Joan de la Creu, i amb una geometria molt treballada: el Crist es troba suspès a la badia de Portlligat, el seu paisatge vital, en to crepuscular i amb uns blaus que, tal com va expressar el fotògraf Gyenes, "no havia vist en cap altre lloc"^[4].

Aquesta obra enigmàtica ens interpel·la i ens convida a la contemplació, una contemplació pausada, per assaborir. Mostrada tota sola en una sala envoltada de cortinatge vermell fosc, desprèn un fort poder d'atracció, el de les obres icòniques. Tal com va declarar Tom Honeyman, la nostra intenció és que aquesta mostra inspiri un efecte sorprenent de la pintura sobre les emocions de la gran majoria dels espectadors.

50 secrets màgics per pintar. L'ofici de pintar

Dalí, emulant els tractats de pintura, especialment el de Cennino Cennini o el de Leonardo da Vinci, publica l'any 1948 als Estats Units 50 secrets màgics per pintar, un manual que, segons precisa l'artista, és "un llibre tècnic i a la vegada filosòfic. Hi analitzo i resumeixo totes les meves idees, teories, principis i comentaris sobre l'art pictòric"^[5].

A 50 secrets màgics, Dalí, malgrat les seves contradiccions, ens dona claus de com n'és d'essencial la pintura per a ell. La pintura entesa com un ofici. Així mateix, reivindica aspectes com el d'aprenentatge dels que ell considera grans mestres de la història de l'art: Vermeer de Delft, Velázquez, Rafael, Leonardo, Miquel Àngel i també Picasso, alhora que mira cap a les darreres innovacions tècniques. Hi ha sempre en Dalí una basculació entre tradició i revolució. Tal com ens recorda en l'assaig "La decadència de l'art modern", escrit dos anys més tard que 50 secrets màgics: "Pintor! Continua l'aspecte constructiu dels teus mestres moderns per tal d'integrar-lo en la tradició dels teus antics. Així l'art clàssic tornarà a ser viu i modern!"^[6]

Dalí descriu el seu mètode de treball, especifica com caldria aplicar-lo i també aconsella i dona normes de com ha de ser tant la vida de l'artista com el seu taller. Així mateix, ens parla de materials, colors, textures, tècniques, geometries o volums. Aquest manual ens acosta a un Dalí immers en el seu treball, obsessionat a assolir una perfecció que sap que no aconseguirà mai. També ens ajuda a revelar el procés creatiu i el mètode de treball que utilitza en les seves pintures, des de la gestació, el taller, els esbossos, els dibuixos preparatoris, fins a l'aplicació de la darrera capa de pintura sobre el llenç. En el cas d'El Crist, a més de nombrosos esbossos, cerca models, moltes vegades fotogràfics, i finalment els trasllada a la tela, la composició final, sempre seguint les seves receptes dels 50 secrets màgics Dalí es reivindica com a bon pintor entre els seus contemporanis i com a mediocre en la tradició de la història de l'art.

Dalí busca la perfecció tècnica de manera obsessiva, busca la mestria. Vol crear una obra mestra. En la dedicatòria de 50 secrets màgics declara: "Ara, als quaranta-cinc, vull pintar una obra mestra per salvar l'Art Modern del caos i la mandra. Reeixiré! Aquest llibre està consagrat a aquesta croada i el dedico a tots els joves, que tenen fe en la veritable pintura"^[7]. El Crist podria ser l'obra mestra que vol pintar. És una obra d'una gran perfecció tècnica i envoltada d'una aura d'enigma, amb una composició inesperada, una iconografia reconfigurada i un tema universal que l'artista fa propi tot traslladant-lo al seu univers de Portlligat. Una obra que es contraposa a la "buidor de l'art modern"^[8] i esdevé una apologia de la pintura a l'oli. Tal com aconsella als joves pintors: "En comptes d'intentar reinventar la pintura, pinteu!"^[9] I en una de les cartes que dirigeix a Tom Honeyman, director de la Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow i artífex de la compra d'El Crist, en lletra manuscrita escriu explícitament "Ge trabaille, trabaille, trabaille! [sic]"^[10] principis que el guien en la seva recerca constant, i impossible -diríem-, de la perfecció.

Història i procedència

La història de com El Crist arriba al museu de Glasgow té un protagonista absolut, Tom Honeyman (1891-1971), persona de dilatada experiència en el món de l'art, que coneix i valora positivament l'obra de Dalí des de 1936 i que el desembre de 1951, tan sols uns mesos després que Salvador Dalí acabés l'obra al seu taller de Portlligat, visita la mostra de l'artista a la galeria Lefevre de Londres. No és gens estrany, doncs, que en visitar aquesta exposició^[11] pensés que la compra d'El Crist seria un gran complement a la ja important col·lecció del museu del qual era director des de 1939. A més, la pintura li havia causat una gran impressió: "Encara desconcertat, vaig tornar al quadre i a la multitud. La meva principal dificultat era com casar el tema del quadre amb la filosofia de l'art i les declaracions públiques de Dalí tal com jo les recordava. [...] La pintura semblava d'un altre temps: una obra d'un romanticisme desvergonyit en una època de classicisme eclèctic"^[12].

Tanmateix, l'adquisició no va ser fàcil ni va estar exempta de controvèrsia. Després de diverses negociacions per correspondència amb Salvador Dalí, l'obra i els drets de reproducció d'aquesta obra van ser venuts a la ciutat de Glasgow per una suma certament elevada per l'època. Precisament arran d'això s'aixeca una forta polèmica, especialment entre l'ambient universitari escocès, que reclamava que aquella suma anés destinada a crear espais expositius per a artistes locals. Tot i així, El Crist de Salvador Dalí s'exposa per primera vegada a Glasgow el juny de 1952 i es converteix en tot un "esdeveniment artístic" a la ciutat. Segons va fer saber el mateix Honeyman a Dalí, Glasgow "va viure un estiu gloriós amb el teu quadre"^[13].

Poc després, el 1954, l'obra s'exposa a Roma^[14], i no torna a ser prestada fins gairebé una dècada més tard, no sense quedar lliure de noves polèmiques. El 23 d'abril de 1961, un visitant del museu de Glasgow intenta destruir la pintura esparracant al tela i, tot seguit, apedregant-la, fet que comporta que l'obra sigui retirada i restaurada. L'any 1993 El Crist es trasllada temporalment al St Mungo Museum of Religious Life and Art de la mateixa ciutat fins l'any 2006, quan, amb motiu de la reobertura per reformes de la Kelvingrove Art Gallery and Museum de Glasgow, torna al seu emplaçament habitual. Cal dir que, si bé és cert que després de l'atac l'obra torna a circular per diverses mostres a Europa i arreu del món, des de 1965 només es presta en comptades ocasions.

Ara, i per primera vegada des de 1952^[15], El Crist torna a la terra que el va veure néixer i s'exposa al museu del seu creador, el Teatre-Museu Dalí, juntament amb una de les obres més preuades de la seva col·lecció, La cistella de pa, amb la qual té certament una estreta relació simbòlica. 

1. 
   La I Bienal Hispanoamericana de Arte es va celebrar a Madrid i Barcelona. A Madrid, del 12 d'octubre de 1951 al 28 de febrer de 1952, i a Barcelona, durant el mes de març de 1952.
2. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P607.
3. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P667.
4. 
   Traduït de Barreira, "Dalí, pintor de un siglo", Triunfo, 10/10/1951, Madrid.
5. 
   Traduït d'Armando Rivera, "Hablando con Salvador Dalí", Ecos, 28/12/1947, Nova York, p. 30.
6. 
   Salvador Dalí, "La decadència de l'art modern" (1950). A Obra completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 622.
7. 
   Salvador Dalí, 50 secrets màgics per pintar (1948). A Obra completa, vol. V, Assaigs 2, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 39.
8. 
    Íbid, p. 10.
9. 
    Salvador Dalí, "Dalí News" (1945). A Obra completa, vol. IV, op. cit., p. 550.
10. 
     Carta de Salvador Dalí a Tom Honeyman, 26/07/1952, National Library of Scotland, Edinburgh.
11. 
    Dalí, The Lefevre Gallery, Londres, de l'01/12/1951 al 31/12/1951. Per a més informació relacionada amb aquesta obra es pot consultar el Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí: /ca/obra/cataleg-raonat-pintures/obra/667/el-crist. 
12. 
    Traduït de T. J. Honeyman, "Recent History II", Scottish Art Review, vol. IV, núm. 2, 1952, Glasgow, p. 4.
13. 
    Traduït de la carta de Tom Honeyman a Salvador Dalí, 07/10/1952, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres.
14. 
    Mostra di quadri disegni ed oreficerie di Salvador Dalí, Sale dell'Aurora Pallavicini, Roma, del 13/05/1954 al 30/06/1954.
15. 
    L'única vegada en què es va exposar a Espanya va ser en ocasió de la I Bienal Hispanoamericana de Arte, celebrada a Madrid del 12 d'octubre de 1951 al 28 de febrer de 1952 i a Barcelona durant el mes de març de 1952.