La iconografia d’El Crist

El 1945 Dalí sorprèn el públic i la crítica amb la seva exposició a la galeria Bignou de Nova York, Recent Paintings of Salvador Dalí, quan, en exposar les seves darreres pintures, mostra dues línies de treball ben diferents: la plasmació gràfica dels seus interessos en física nuclear, d’una banda, i, de l’altra, la tesi anunciada el 1941, el seu desig d’esdevenir un clàssic. És el mateix any en què pinta La cistella de pa^[1], una de les obres més representatives d’aquest període. Per la tècnica i la textura, ens remet, a més d’El Crist, a Sant Jordi, el que mata dracs^[2], de 1947, que, malgrat el títol, representa una espiga de blat. 

El blat, el pa i el Crist simbolitzen el trànsit vital del fill de Déu, la passió i la futura resurrecció que la litúrgia catòlica celebra amb la comunió. En paraules del pintor: “Per al Crist de Sant Joan de la Creu, he fet servir la mateixa tècnica i la mateixa textura artística que per a La panera del pa, la qual, fins i tot a la seva època, representava per a mi l’eucaristia de manera més o menys inconscient”^[3].

Després d’haver pintat la Mare de Déu en dues ocasions^[4][5], Dalí emprèn la representació de Crist coincidint amb la publicació del Manifest místic, de 1951, el tret de sortida del marc conceptual al voltant del qual gira la seva pintura d’aquest moment, la mística nuclear. Aquesta figura es repeteix almenys en dues ocasions més. A Assumpta corpusculària lapislatzulina, de 1952^[6], contemplem el Crist com a guia de Gala-Madona en l’ascensió de la Verge. A la segona forma part de la iconografia que acompanya Cristòfor Colom^[7] en el descobriment d’Amèrica, pintura de 1958.

Quan Dalí explica la inusual posició del seu Crist, en una carta publicada a la revista Scottish Art Review, explica per què, a diferència d’altres representacions de la crucifixió, la seva serà la representació de “la bellesa metafísica del Crist-Déu”^[8]. No obstant això, en un primer estadi, el pintor relata que tenia la intenció d’incloure-hi tots els atributs de la Crucifixió i de transformar la sang en clavells vermells i que, a més a més, tres flors de gessamí brollarien de la ferida del costat. Tal com acabem de dir, no va ser així, però l’artista no va deixar de banda la idea, com demostren aquestes tres pintures realitzades entre 1950 i 1954^[9][10][11].

1. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P607.
2. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P639.
3. 
   Salvador Dalí, "One of my first objections..." (1952). A Obra completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 656.
4. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P643.
5. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P660.
6. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P670.
7. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P743.
8. 
    Ibid.
9. 
   Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P658.
10. 
    Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P657.
11. 
    Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí, núm. P772.