Glossari

  1. Escolliu una lletra
  2. a
  3. b
  4. c
  5. d
  6. e
  7. f
  8. g
  9. h
  10. i
  11. j
  12. k
  13. l
  14. m
  15. n
  16. o
  17. p
  18. q
  19. r
  20. s
  21. t
  22. u
  23. v
  24. w
  25. x
  26. y
  27. z
  1. Escolliu una lletra
  2. a
  3. b
  4. c
  5. d
  6. e
  7. f
  8. g
  9. h
  10. i
  11. j
  12. k
  13. l
  14. m
  15. n
  16. o
  17. p
  18. q
  19. r
  20. s
  21. t
  22. u
  23. v
  24. w
  25. x
  26. y
  27. z

Les definicions incloses en aquest glossari es basen en alguns diccionaris i tesaurus de referència, com, per exemple, el Concise Oxford Dictionary of Art Terms[1] i l’Art & Architecture Thesaurus, del Getty Research Institute[2]. Alguns termes s’han completat amb l’aportació de fonts de l’època, com el Dictionnaire abrégé du surréalisme[3] del 1938, i també amb els escrits de Dalí relacionats amb l’obra escultòrica, especialment significatius durant la dècada de 1930. Igualment s’han pres en consideració algunes declaracions de l’artista en la seva La vida secreta de Salvador Dalí[4], publicada l’any 1942, que de manera retrospectiva fan referència a algunes obres. D’altra banda, cal assenyalar que alguns termes són intrínsecs a la producció daliniana, és a dir, responen a creacions originals de l’artista i, per tant, la seva definició es basa, exclusivament, en el testimoni directe de Dalí.

  1. A

    Assemblatge

    Tècnica artística utilitzada per a la creació d’una obra d’art tridimensional a partir de la combinació de materials o objectes diversos, normalment objectes trobats o altres elements de caràcter no artístic. L’obra també pot incloure elements pintats, esculpits o modelats per l’artista. L’aplicació d’aquest terme se sol relacionar amb determinades obres creades per Jean Dubuffet l’any 1953.

  2. E

    Escultura

    Obra d’art tridimensional en què les imatges i les formes es reprodueixen en relleu, gravat o ple relleu. El terme es refereix especialment a les obres d’art creades tallant o gravant un material dur, modelant o fonent un material mal·leable (que normalment s’endureix després) o bé agrupant peces per crear un objecte tridimensional. Se sol utilitzar per fer referència a objectes de mida gran o mitjana fets de pedra, fusta, bronze o un altre metall. Per als objectes petits se sol utilitzar el terme “talla” o una altra designació adequada. “Escultura” fa referència a obres que representen éssers, objectes o grups d’objectes tangibles o bé obres abstractes que tenen unes vores i uns límits definits i es poden mesurar.

    Escultura automàtica

    En l’article “The Object as Revealed in Surrealist Experiment” publicat l’any 1932, Dalí defineix l’escultura automàtica en els termes següents: “En cada trobada per a polemitzar o experimentar, que cada persona rebi una quantitat fixa de material mal·leable perquè el treballi automàticament. Les formes que es fan així, juntament amb les notes de cada creador (sobre el temps i les condicions de la producció), es recullen i s’analitzen posteriorment”[5].

    Escultura de volum rodó

    Escultura en què les formes són tallades o modelades en tota la seva circumferència, cosa contrària a tenir formes projectades o enfonsades en una superfície contínua.

    Escultura involuntària

    L’escultura involuntària respon a una nova categoria d’obra escultòrica de filiació daliniana, en què determinats objectes trobats o automàtics es fotografien d’acord amb unes directrius artístiques concretes. D’aquesta manera, l'any 1933 Dalí assumeix la direcció artística d’una sèrie de fotografies realitzades per Brassaï, en què la creació escultòrica adquireix una nova dimensió conceptual i artística, fonamentada en l’essència de la imatge fotogràfica. Es varen publicar el 1933 a la revista Minotaure[6], amb uns títols descriptius atorgats amb tota probabilitat per Dalí, que permeten comprendre’n la composició. Fins avui no es té constància que aquestes creacions s’exhibissin o es presentessin com obres en si mateixes, més enllà de la fotografia.

    Escultura intervinguda

    Obra tridimensional característica de la producció de Dalí, que es distingeix per la intervenció de Dalí en una escultura d’un altre autor. Aquesta pràctica es pot manifestar a través de diferents tècniques i normalment s’identifiquen intervencions pictòriques o assemblatge d’altres objectes.

    Escultura-objecte

    Obra d’art tridimensional creada a partir de la combinació de materials o objectes diversos, normalment objectes trobats o altres elements de caràcter no artístic. L’obra també pot incloure elements pintats, esculpits o modelats per l’artista.

    Escultura-objecte efímera

    En la producció de Dalí s’han identificat algunes escultures-objecte que l’artista mateix modifica i transforma successivament, generant versions originals úniques. Cada versió té una vida limitada, perquè es perd quan és substituïda per una versió nova, fet que confereix a aquestes creacions un caràcter efímer.

  3. I

    Instal·lació

    Obres definides com assemblatges o creacions, en què l’espai ocupat per tots els seus elements és concebut com una part del seu disseny. Aquestes creacions daten de començaments del segle xx i es generalitzen especialment durant la dècada de 1970. Les instal·lacions, concebudes tant per a espais interiors com exteriors, poden exigir la presència física i el compromís actiu de l’espectador.

    Instal·lació efímera

    Instal·lació concebuda amb una durada determinada, ja sigui pels materials emprats, per la voluntat de l’artista o per l’espai expositiu.

  4. M

    Màquina de pensar

    Entre els objectes surrealistes, Dalí distingeix aquesta categoria en l’article “Honneur à l’objet !”[7] publicat l’any 1936, quan inclou La jaqueta afrodisíaca en la categoria de les “màquines de pensar”. Més endavant, en un altre article publicat a Art Front el 1937, Dalí fa referència a una creació anterior que identifica amb aquesta mateixa categoria: “El 1932, durant una sessió de treball del grup surrealista vaig descriure un complicat projecte per a un objecte surrealista que s’anomenaria «màquina de pensar», per a la qual em caldrien diversos centenars de petites copes plenes de llet calenta, penjades d’una tal manera que conformessin l’estructura d’un gran balancí”[8].

  5. O

    Objecte

    En general, s’identifica amb un objecte produït, modificat i utilitzat per l’home, que es diferencia dels elements naturals per aquest motiu. Normalment es tracta d’un objecte moble (per exemple, una eina, un utensili, un objecte per a l’embelliment personal o un objecte artístic) amb una funcionalitat concreta.

    Objecte automàtic

    Aquesta és la menció que consta en certs documents en què es fa referència a les escultures involuntàries publicades l'any 1933 a la revista Minotaure[9], realitzades conjuntament per Dalí i Brassaï, i també altres no publicades però que segurament formen part d'aquesta mateixa sèrie.

    Objecte de funcionament simbòlic

    Es tracta d’un nou tipus d’objecte surrealista establert per Dalí l’any 1931, que es distingeix pel seu origen i el funcionament automàtic. Tal com específica Dalí, aquests objectes estan “basats en les fantasies i representacions susceptibles de ser provocades per la realització d’actes inconscients”[10]. L’origen d’aquestes creacions està relacionat, d’altra banda, amb la Bola suspesa, d’Alberto Giacometti. Aquesta categoria dona lloc, a més, al nom del primer objecte surrealista creat per Dalí, que presenta a Le surréalisme au service de la révolution, juntament amb els d’Alberto Giacometti, Valentine Hugo, André Breton i Gala Éluard.

    Objecte intervingut

    Obra tridimensional característica de la producció de Dalí, que es distingeix per la intervenció de Dalí en una creació o un objecte d’un altre autor. Aquesta pràctica es pot manifestar mitjançant tècniques diferents i normalment s’identifica amb intervencions pictòriques o l’assemblatge d’altres objectes.

    Objecte surrealista

    D’acord amb La vida secreta de Salvador Dalí, “L’objecte surrealista és un objecte absolutament inútil del punt de vista pràctic i racional, creat únicament amb el fi de materialitzar d’una manera fetitxista, amb el màxim de realitat tangible, idees i fantasies de caràcter delirant”[11]. L’origen d’aquestes creacions remet als ready mades realitzats per Marcel Duchamp a partir del 1914 i també a l’objecte oníric proposat per André Breton el 1924. L’any 1931, en un article publicat a Le surréalisme au service de la révolution[12], Dalí estableix una nova classificació d’objectes surrealistes amb sis categories: objectes de funcionament simbòlic, objectes transsubstanciats, objectes per projectar, objectes embolcallats, objectes màquines i objectes modelats.

    Objecte trobat

    Del francès objet trouvé. Objecte trobat per un artista i presentat com a obra d’art o com a part d’una obra d’art en virtut del seu valor estètic. Aquests objectes poden ser d’origen natural o creacions manufacturades i es presenten sense alteracions o bé amb alguna lleugera intervenció per part de l’artista. La pràctica de l’objecte trobat és pròpia, especialment, dels artistes dadaistes i surrealistes.

  6. R

    Ready made

    D’acord amb Marcel Duchamp, el ready made és un objecte quotidià ascendit a la dignitat d’objecte artístic per la simple elecció de l’artista. Per tant, es pot identificar com un objecte utilitari, resultat d’una producció de masses, que l’artista situa en un context artístic i transforma, per aquest motiu, en una obra d’art. Segons Duchamp, al darrere de l’elecció d’aquests objectes hi ha la reacció a una indiferència visual i una absència total de bon o mal gust.

  1. Tornar amunt Michael Clarke, The Concise Oxford Dictionary of Art Terms, Oxford University Press, New York, 2001.
  2. Tornar amunt Art & Architecture Thesaurus of the The Getty Research Institute. Publ.: http://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat [Data de consulta: 05/09/2018].
  3. Tornar amunt André Breton, Paul Éluard, Dictionnaire abrégé du surréalisme, Galerie Beaux-Arts, Paris, 1938.
  4. Tornar amunt Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí. A Obra Completa, vol. I, Textos autobiogràfics 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2003.
  5. Tornar amunt Salvador Dalí, "The object as revealed in surrealist experiment", This Quarter, vol. 5, no. 1, 09/1932, London, p. 203. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 264.
  6. Tornar amunt [Salvador Dalí], "Sculptures involontaires", Minotaure, num. 3-4, 12/1933, Paris, p. [68].
  7. Tornar amunt Salvador Dalí, "Honneur à l'objet !", Cahiers d'art, num. 1-2, 05/1936, Paris, p. 53-[59]. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 431-443.
  8. Tornar amunt Traduït de Salvador Dalí, "I defy Aragon", Art Front, no. 21, 03/1937, New York, p. 7.
  9. Tornar amunt [Salvador Dalí], “Sculptures involontaires”, op. cit., p. [68].
  10. Tornar amunt Salvador Dalí, "Objets surréalistes", Le surréalisme au service de la révolution, num. 3, 12/1931, Paris, p. 16. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 226.
  11. Tornar amunt Salvador Dalí, La vida secreta de Salvador Dalí, op. cit., p. 753.
  12. Tornar amunt Salvador Dalí, “Objets surréalistes”, op. cit., p. 16-17, [làm. 5-6].
Manuscrit original de Salvador Dalí per a l’article “Objets surréalistes” publicat l’any 1931.