La duplicitat ha estat present en la vida de Dalí des de ben aviat, començant per la mort del seu germà gran, el primogènit, abans que ell nasqués. Per consolar-se de la seva mort, quan neix el segon nen, els pares li posen el mateix nom: Salvador. L’artista arriba al món ja com a «bessó» d’un altre. Per altra banda, Anna Maria Dalí, la germana de Salvador, serà la seva primera model abans que arribi Gala. Fins ara els dobles són bessons, germans substituts, i es reemplacen. Però no, Gala no és la bessona de Salvador. I a més és irreemplaçable.
Anomeno la meva esposa: Gala, Galuxka, Gradiva (perquè ha estat la meva Gradiva); Oliva (per l’oval del seu rostre i el color de la seva pell); Oliveta, diminutiu de l’Oliva; i els seus delirants derivats: Oliueta, Oriueta, Buribeta, Buriueteta, Suliueta, Solibubuleta, Liburibuleta, Ciueta, Liueta. També li dic Lionette, perquè rugeix, quan s’enfada, com el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer; Esquirol, Tapir, Petit Negus (perquè s’assembla a un animat animalet selvàtic); Abella (perquè descobreix i em porta totes les essències que es converteixen en la mel del meu pensament en el rusc atrafegat del meu cervell).
Salvador Dalí
