Gala se sent còmoda essent el centre de les mirades. Té setze anys quan assisteix al seu primer ball a la cort del tsar, a Moscou, vestida de vermell. Un color que representa poder, seducció, sexualitat. Símbol de l’alliberament cromàtic als anys vint, el vermell amaga la idea d’una revolució íntima, privada. És el favorit de Christian Dior i també un dels colors fetitxe de Gala, que hi recorre en diverses performances dalinianes.
A començaments dels anys trenta, a París, couturiers, artistes, arquitectes i intel·lectuals es mouen en els mateixos cercles. Comparteixen idees, conceptes, tècniques i llenguatges a l’entorn del cos i la pell (aquell espai habitable). Punt de partida de trobades i afinitats que faran història; un jove Christian Dior aventurant-se a ser galerista, Elsa Schiaparelli experimentant amb el surrealisme i Gala albirant espais d’oportunitat perquè l’obra de Salvador Dalí abraci noves formes d’expressió. Eminentment pràctica, Gala deixarà de banda la sobrietat de Chanel per l’excés excèntric de Schiaparelli, per fer així gala i publicitat de la col·laboració de Dalí amb la couturier italiana.
Durant la seva etapa americana, Gala inventa noves pells mediàtiques i muta de nou: del dandisme al new look de Dior. De la comoditat andrògina a l’encotillament (públic) d’una silueta que representa el retorn a la feminitat clàssica. I quan tornen a Europa després de la guerra, Gala es vesteix de flor amb el vestit Musée du Louvre i l’abric vermell Saint-Ouen, tots dos de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1949 (el mateix any que Monsieur Dior crea el seu llapis de llavis Rouge).
