Restauració de la joia "La Creu de l'Àngel" - Fundació Gala

La joia La creu de l’àngel forma part de la col·lecció de joies que la Fundació Gala-Salvador Dalí va incorporar als seus fons l’any 2001 i que ja es pot tornar a visitar sencera a l’Espai Dalí-Joies, annex al Teatre-Museu Dalí després de la restauració.

Una joia que combina pintura i escultura

Està composta per materials com l’or per a la figura de la creu i del Crist, el platí i diamants de talla rodona formant les espines, citrí natural de talla maragda, corall vermell formant una creu i branques esteses a la base, bola de lapislàtzuli i blocs irregulars de cares planes polides, base mineral natural de pirita-marcassita, amb intervenció de Salvador Dalí d’un Crist pintat a l’oli i ambre líquid. Es tracta de la primera de les joies en què es combinen les arts de la pintura i l’escultura i la tercera de les joies «animades» després del Cor reial i La flor vivent. És per això que està dotada amb un mecanisme de motor que actua movent les espines.

Saber-ne més

Anàlisi de la composició dels materials mitjançant fluorescència de raigs X

Inici de la restauració del mineral natural de pirita-marcassita de la base de la joia

Procés de deshumidificació del mineral a fi de disminuir la humitat relativa

Consolidació de la pedra natura pirita-marcassita i dels fragments de corall i lapislàtzuli

Intervencions de fixació del mineral en les zones que presentava esquerdes

Procés de fixació del ribet daurat de la base de la Creu de l’àngel

Saber-ne més

També és, segons Salvador Dalí, la més ambiciosa de totes les joies i representa el tractat de l’existència, la transformació gradual del món mineral en l’àngel. El ritme de les espines fa referència al món animal. El món mineral està representat pel globus de lapislàtzuli, el vegetal pel corall i el món espiritual i l’home per la figura de la creu. L’escultura està construïda sobre la simbologia del nombre dotze, representada per les dotze espines, símbol dels dotze apòstols, les dotze tribus d’Israel o les dotze portes de la nova Jerusalem.

Aquesta joia va patir una degradació del mineral de la base i, per tant, es van iniciar diverses línies d’actuació que van consistir en:

Observació de la peça i estudi de les possibles causes de la degradació per part de Noa Florensa, Montserrat Bagué i Josep M. Serrano, especialistes en gemmologia, joieria i mineralogia.
Anàlisi de la composició dels materials mitjançant la fluorescència de raigs X , tasca efectuada per Jordi Ibáñez i Soledad Álvarez, del Servei de Difracció de Raigs X de Geociències Barcelona (GEO3BCN – CSIC).
Comprovació de la causa de l’afectació. S’hi va fer una analítica de mostres per tal de determinar si la causa de la degradació era la presència de bacteris, tasca que va dur a terme Joan Gutiérrez, doctorand de la Facultat de Geologia de la UB, en col·laboració amb la biòloga Magdalena Brasas.
Restauració de la base de la joia. El Sr. Joan Rosell, especialista en minerals, va ser qui hi va fer la intervenció, amb la col·laboració de Noa Florensa.
Conservació preventiva. Un cop comprovat que un increment puntual de la humitat va ser la causa de l’afectació a la base de la joia, al Departament de Conservació i Restauració vam estar adequant la vitrina on es troba en exposició permanent per tal d’assolir una humitat relativa del 30 % ,que és el tant per cent idoni per a una bona conservació de la peça. Aquestes actuacions les van fer els tècnics de la FGSD i els tècnics de SIT.

Així doncs, ha estat una tasca de conservació i restauració duta a terme en col·laboració amb especialistes de diverses matèries, a qui agraïm la seva intervenció i disponibilitat.