Des de les seves primeres creacions dels anys trenta, l’aportació de Dalí a l’escultura es mostra en sintonia amb els preceptes que regeixen, en cada moment, la seva creació artística. En destaca, especialment, la seva contribució a l’objecte surrealista durant els anys trenta i les joies dissenyades a partir dels anys quaranta, algunes en col·laboració amb joiers de renom internacional com Fulco di Verdura. També són molt notables les seves instal·lacions i arquitectures efímeres, algunes realitzades per a ocasions tan especials com la Fira Internacional de Nova York l’any 1939 o per al Teatre-Museu Dalí de Figueres, el seu gran objecte surrealista inaugurat el 1974. L’obra escultòrica de Dalí es caracteritza, en especial, per la seva recerca en els materials, les tècniques i els processos propis del segle xx, a partir del quals aconsegueix crear unes obres d’una gran rellevància i singularitat.
També vaig fer en aquesta època una còpia de la Venus de Milo en fang; vaig treure d’aquest meu primer esforç escultòric un plaer eròtic inequívoc i deliciós.
Salvador Dalí
Aquest extracte de La vida secreta de Salvador Dalí, publicada el 1942, és el testimoni del que podria ser la primera provatura escultòrica de l’artista durant la seva infància. Tanmateix, la data de la seva primera creació escultòrica és incerta. Tot i que hi ha indicis que podria haver participat en la decoració d’alguns objectes a principis dels anys vint, les primeres obres documentades de manera clara se situen vers el tombant del 1930, un moment que coincideix plenament amb la seva adhesió al surrealisme.
L’any 1931 publica un article a Le Surréalisme au Service de la Révolution que es converteix en un «manifest» sobre les noves possibilitats de l’objecte de funcionament simbòlic i que va un pas més enllà del que André Breton havia proposat amb relació a l’objecte. En aquest escrit, teoritza sobre sis categories d’objectes surrealistes i presenta el seu Objecte de funcionament simbòlic (OE1). D’alguna manera, aquestes creacions avalen la teoria de l’alliberació de l’inconscient desenvolupada en el mètode paranoicocrític, que comença a presentar en el seu llibre La dona visible,del 1930. Els objectes surrealistes són una de les aportacions principals de Dalí al surrealisme i una de les creacions més notables de la seva carrera. La tècnica que fa servir en moltes d’aquestes ocasions és l’assemblatge. En aquest període, l’autor acompanya la seva creació tridimensional amb l’escrit de nombrosos assaigs sobre la teoria de l’objecte, entre els quals destaquen L’objecte tal com es revela en l’experiment surrealista, del 1932, Objectes psico-atmosfèrics-anamòrfics, del 1933, i Honor a l’objecte!, del 1936.
En paral·lel a l’objecte surrealista, Dalí també realitza escultures en guix, especialment entre el 1933 i el 1936. La seva famosa Venus de Milo amb calaixos del 1936 (OE24) n’és un dels exemples més destacats. Altrament, durant la segona meitat dels anys trenta, les seves instal·lacions i arquitectures efímeres prenen una rellevància especial. Els aparadors que elabora per als magatzems Bonwit Teller o el pavelló Somni de Venus, creat expressament per a la Fira Universal de Nova York del 1939, són el testimoni de l’expansió de la creació daliniana en l’espai tridimensional. Aquest nou espai creatiu acabarà fent una eclosió definitiva als anys setanta al Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Una altra de les aportacions més destacades de l’artista en l’obra tridimensional és la creació de joies. La col·laboració amb Fulco di Verdura l’any 1940 per a la creació de sis peces, a mig camí entre la joia i l’orfebreria, n’és un dels testimonis més rellevants. Més endavant, a mitjans dels anys quaranta inicia un gran projecte amb els joiers Ertman i Alemany de Nova York per dissenyar i executar una col·lecció de joies per a la Catherwood Foundation de Bryn Mawr, Pensilvània. Aquestes peces són adquirides l’any 1958 per la Owen Cheatham Foundation, que, al seu torn, les presta a diferents organitzacions benèfiques, educatives i culturals per organitzar exposicions per recaptar fons. Totes les peces d’aquesta col·lecció es van realitzar amb materials nobles i pedres precioses, i algunes s’han convertit en obres icòniques de la creació daliniana, com ara, entre d’altres, els Llavis de robí i L’ull del temps del 1949, El cor reial del 1953 o El calze de la vida del 1965.
En paral·lel, a partir de la dècada de 1940 i fins aproximadament finals dels anys seixanta, Dalí realitza escultures i objectes de tipologies, materials i tècniques variades per a projectes concrets. En aquest context, són especialment rellevants els objectes, escultures i instal·lacions per a la seva casa de Portlligat, que potencia després de tornar dels Estats Units l’any 1948 amb diferents ampliacions i reformes.
Durant els anys seixanta i setanta, Dalí també autoritza la realització d’edicions d’obra escultòrica. Per exemple, duu a terme l’edició en bronze d’algunes de les seves escultures i objectes surrealistes de la dècada de 1930. Un dels casos més significatius és el Bust de dona retrospectiu, una creació del 1933 sobre un bust de ceràmica que entre els anys 1976 i 1977 és objecte d’una edició limitada de bronzes. És molt probable que una de les motivacions principals d’aquestes edicions sigui garantir les obres presentades a les nombroses exposicions retrospectives que se celebren durant aquests anys.
Un altre moment clau en la producció escultòrica de Dalí es contextualitza dins la concepció i creació del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Tant als interiors com als exteriors del museu, l’artista planteja un gran nombre d’objectes, escultures i instal·lacions que formen part de la idiosincràsia inconfusible d’aquest espai. La instal·lació del Taxi plujós i les escultures arquitectòniques conegudes com els «monstres grotescos» del pati central, les escultures de guix que coronen la cúpula geodèsica o les diferents vitrines que es troben, especialment, al passadís del primer pis, són una mostra de la riquesa conceptual de la seva creació escultòrica. Igualment, en aquest museu també es conserven moltes escultures, objectes intervinguts i joies que permeten identificar l’heterogeneïtat de materials, tècniques i processos que Dalí fa servir per a la seva creació tridimensional al llarg de la seva trajectòria.
