Obra gràfica

L’obra gràfica de Salvador Dalí es distingeix per la riquesa de materials, tècniques, procediments i formats que aplega. Monotips, calcografies, litografies, serigrafies, pochoirs o reproduccions fotomecàniques són alguns dels procediments usats de manera més freqüent en la seva creació. Això permet a l’artista la realització d’unes obres de tipologia molt variada, des d’estampes individuals, llibres d’artista, exlibris i altres edicions de tiratge limitat. Tot això mostra el compromís de Dalí amb els avenços tècnics de la seva època i amb la reproductibilitat de la imatge.

Les seves primeres creacions documentades a partir del 1924 inclouen l’aiguafort Cap de noia o la punta seca Retrat del meu pare, peces intimistes i realitzades en un entorn familiar. Tot i que la seva producció s’inicia en aquest moment, no és fins a principis dels anys 30 que la seva aportació al camp de les arts gràfiques es fa evident. Un àpex que coincideix amb la incorporació de Dalí al Surrealisme vers el 1929 i el seu trasllat a París, el centre de les arts. 

L’obra gràfica dels anys 30 inclou creacions de gran rellevància en què Dalí fa ús de tècniques calcogràfiques, principalment per diferents llibres de tirada limitada. Comença amb un primer frontispici pel Segon Manifest de Surréalisme  d’André Breton i continua amb L’Immaculée Concepció d’André Breton i Paul Éluard i Artine  del poeta francès René Char. En aquest moment també cal destacar el llibre d’artista La Femme Visible concebut enterament per Dalí. Totes aquestes estampes, realitzades el mateix 1930, destaquen pel seu esperit atrevit. Arrel d’aquestes primeres obres, el gran editor suís Albert Skira encarrega a Dalí les trenta-quatre il·lustracions de la seva edició dels Cants de Maldoror d’Isidore Ducasse, comte de Lautréamont, que es va publicar l’any 1934. Una obra que representa un far pel grup surrealista que va reconèixer en el jove autor uruguaià un esperit company. Avui, les estampes de Dalí dels anys 30 són reconegudes com a algunes de les obres més destacades de l’època surrealista.

Durant bona part dels anys 40, quan Dalí i Gala s’instal·len als Estats Units fugint de la segona guerra mundial, l’artista no realitza edicions d’obra gràfica. Desenvolupa, en canvi, la seva faceta d’il·lustrador per alguns dels grans clàssics de la literatura universal publicats per editorials americanes. En general, es tracta d’edicions populars destinades al públic general, com The Life and Achivements of the Renowned Don Quixote de la Mancha, L’autobiografia de Benvenuto Cellini del 1946 o els Essais de Michel de Montaigne  de 1947. No és fins l’any 1947 que l’artista rep l’encàrrec del Print Club of Cleveland per la realització de l’estampa de St. George and the Dragon. En aquest mateix període també cal assenyalar Leda Atòmica, un gravat monocromàtic que presenta la mateixa composició però en sentit invers, que les dues pintures homònimes creades vers el 1947.

A la seva tornada a Europa, i després d’establir la seva residència i el seu principal taller a Portlligat, a principis dels anys 50 Dalí duu a terme les il·lustracions per la Divina Comèdia de Dante a petició de govern italià, unes il·lustracions que  seran  finalment reproduïdes per l’editor francès Josep Forêt l’any 1959. Amb el mateix editor, l’any 1957 realitza una primera edició en litografia de Pages Choisies de Don Quijote de la Manche, una sèrie original i acolorida marcada per l’expressivitat i acció del traç. Dos anys més tard, rep l’encàrrec per il·lustrar el fullet i les postals per la cursa del Tour de France, que seran reproduïdes en heliogravat.

En endavant, i durant la dècada dels 60, la seva producció augmenta gràcies a projectes realitzats en diferents mitjans i tècniques, principalment a París i Nova York. La gran diversitat de temes respon directament a la pluralitat dels encàrrecs. Entre aquests, destaca la il·lustració de moltes obres literàries de gran ressò: la famosa novel·la gòtica Le Chateau d’Otrante escrita per Horace Walpole el 1764 que es reedita dos cents anys després amb 10 gravats seus; els Poèmes Secrets que Guillaume Apollinaire va escriure durant la primera guerra mundial a la seva promesa Madeleine, i que Dalí il·lustra el 1967 amb un total de 18 estampes a aiguafort i punta seca; l’edició publicada a Nova York el 1969 d’Alice’s Adventures in Wonderland amb dotze reproduccions a tot color i un gravat a l’aiguafort en la portada; i les cent il·lustracions que va realitzar per la Biblia Sacra  l’any 1969, una edició de luxe de la bíblia amb text en llatí.

A partir del 1970, i fins a principis dels anys 80, les sèries d’obra gràfica veuen un altre increment molt significatiu. Dalí es dedica tant a la realització d’encàrrecs de llibres, com a estampes soltes d’una enorme varietat, una producció que es duu a terme entre França, Espanya i Estats Units. Tanmateix és en la il·lustració dels llibres d’artista d’última època, afins al món antic, la literatura antiga, l’esoterisme i l’alquímia que Dalí demostra de manera excepcional el seu compromís amb aquesta disciplina. En aquest moment s’evidencia la seva complicitat amb els mestres artesans, un gremi molt ampli de professionals del món de la impremta i del llibre, amb el qual havia mantingut un vincle estret des de seus inicis com a artista.

Les tres grans obres dels anys 70 tenen el format de llibre-objecte i estan exposades, de manera destacada, al Teatre-Museu Dalí. Les Dix Recettes d’Immortalité  és un text escrit per Dalí que conté les seves reflexions entorn a la vida i la mort, publicat  l’any 1973 conjuntament amb onze estampes realitzades en diferents tècniques calcogràfiques. A Moïse et le Monothéisme del 1974, l’artista dialoga amb Sigmund Freud, a través del text sobre els orígens del monoteisme que Freud va escriure just abans la seva mort l’any 1939. L’últim llibre-objecte de la seva producció Alchimie des Philosophes és una luxosa edició de bibliòfil, que inclou textos alquímics antics dels segles III al XVII, que provenen de diferents biblioteques de gran renom i que mostren una visió universal del coneixement i el misticisme de diferents cultures del món.  Inclou des de textos taoistes de la dinastia Ming fins a alguns dels més representatius de l’alquímia medieval occidental reproduïts en facsímil i il·lustrats per Dalí amb estampes de tècnica mixta a tot color sobre pergamí. La caixa del llibre està decorada amb “rodes lul·lianes”  que fan referència a l’Ars Magna, una màquina creada com a mecanisme ‘logicomatemàtic’ pel filòsof medieval Ramon Llull.

L’obra gràfica reflecteix l’àmplia visió de les arts que Dalí va mantenir durant més des cinquanta anys de treball ininterromput. És cert que les seves estampes mostren una gran heterogeneïtat degut, en part, al seu compromís amb un infinitat de projectes múltiples i simultanis en diferents països. Tanmateix, queda palès que els encàrrecs que fascinaren l’artista es converteixen en obres que fascinen també el seu públic. La seva aportació, sigui en format d’estampa solta, de sèries d’estampes, de llibre d’artista o de llibre-objecte enriqueix el món de l’obra gràfica i enriqueix la nostra apreciació de Salvador Dalí.