Portlligat, on l’olivera, el mar i el vent dansen amb la Via Làctea

Cicle d’accions a la Casa Salvador Dalí de Portlligat, a cura de Marta Pol Rigau

Portlligat, punt d’origen i de retorn, constitueix el nucli d’un univers que Salvador Dalí va convertir en mitologia personal. En aquest entorn alhora minúscul i immens, el mar, l’olivar i el vent formen una geometria essencial que estructura la seva obra i el seu pensament artístic. La Madona de Portlligat (1949 i 1950) n’és una de les manifestacions més emblemàtiques: el rostre i el cos obert de Gala esdevenen una arquitectura de llum i de buit, on els objectes leviten i el món es reorganitza segons una nova harmonia —la de l’enigma que uneix el cel i la terra.

Aquest paisatge que Dalí va transfigurar en espai de revelació troba avui una nova lectura a través de tres accions contemporànies que en reactiven la dimensió simbòlica i matèrica. A Ingràvida, d’Azucena Momo, el vent —força invisible i unificadora del moviment— es converteix en agent de connexió humana i còsmica, reactivant la dansa universal que travessa l’obra daliniana. A Collita, d’Isabel Banal, l’olivera esdevé emblema de permanència i de memòria del lloc, un espai on la matèria vegetal conserva el rastre del temps i del treball humà des d’una mirada contemporània. Finalment, a Amanar, de Mireia Coromina, el mar s’articula com a llenç que evoca la idea de la finitud de la pintura i genera una línia de tensió que ja travessa moltes de les teles dalinianes, on l’aigua esdevé espai de projecció mental i de configuració de la forma.

Aquestes tres mirades contemporànies dialoguen amb l’imaginari dalinià per explorar la relació entre natura, cos i esperit, i situar el paisatge de Portlligat com a espai viu de revelació i de creació.

Marta Pol Rigau