Obra escultòrica

Tipologia d’obra tridimensional realitzada a partir de materials i altres objectes que normalment es consideren de caràcter no-artístic.

Document en què l’autor d’una obra dóna el seu vist i plau a una primera prova realitzada -en el cas de l’obra escultòrica- pel fonedor. Davant l’existència d’aquest document es pot certificar de manera més concisa l’estreta participació de l’artista en el procés d’edició d’una obra.

Document acreditatiu de l’autenticitat de l’obra, emès i signat pel propi artista. En el cas de les edicions d’escultura, aquest document ha de ser específic per a cadascun dels exemplars, i ha d’incloure els detalls sobre el número total d’exemplars de l’edició i sobre la numeració concreta de l’exemplar al que es refereix. És clar que aquest document és definitiu per autenticar l’obra de l’artista.

Document acreditatiu de l’autenticitat de l’obra emès per una comissió especialitzada d’una determinada institució competent en el coneixement de l’obra de l’artista, en què s’emet un veredicte sobre l’autenticitat de l’obra.

Contracte pel qual l’autor cedeix a l’editor el dret de reproduir i distribuir la seva obra. Aquest document inclou els detalls de l’obra i de la seva edició (número d’exemplars, material, mesures, etc.).

Dret sobre la revenda d’una obra després de la seva primera cessió, que consisteix en la percepció d’un percentatge del valor de les successives compra-vendes. Aquest percentatge és percebut directament per l’artista o, després de la seva mort, pels seus successors o hereus.

Copyright o drets sobre la fixació, comunicació o reproducció d’una obra d’art. Aquests drets són inherents a l’autor de l’obra, a excepció que ell mateix els hagi cedit o delegat a un altra persona física o jurídica. Després de la mort de l’autor, són els successors els que continuen tenint aquests drets, a excepció que el mateix autor ho hagi disposat d’una altra manera.

Grup limitat d’exemplars d’una obra produïts a través d’un procés mecànic de reproducció. Una edició limitada comprèn un número determinat d’exemplars, que s’ha establert de manera prèvia a la seva producció, i que no pot ser incrementat de manera posterior.

Persona física o jurídica que realitza juntament amb l’artista l’edició d’una obra, s’encarrega del procés de producció i també de la seva distribució posterior.

Tipologia d’escultura que es caracteritza per estar conceptual i físicament vinculada amb el procés de construcció d’una obra arquitectònica, i que constitueix de fet la seva vessant ornamental.

Escultura realitzada després de la mort de l’artista, a partir d’un model original realitzat per ell mateix en vida. Es tracta, per tant, d’una escultura obtinguda normalment a través d’un procés de reproducció mecànica, i de la qual se’n pot ponderar la seva condició d’edició original, sempre i quan es limiti a 12 exemplars (8 + 4EA).

Cadascuna de les obres que s’obtenen a través d’una edició. Cada exemplar ha d’estar degudament identificat a través d’una numeració que permeti la seva distinció dins el número total d’exemplars de l’edició. En aquest cas, la numeració s’expressa amb numeració aràbiga, per exemple 1/8, per indicar que es tracta del primer exemplar d’una edició limitada de 8 exemplars.

Exemplars d’una edició original, que estan normalment reservats per a l’autor. Cada exemplar ha d’estar degudament identificat a través d’una numeració que permeti la seva distinció dins el número total d’exemplar o proves d’artista de l’edició. Al contrari que els exemplars, les proves d’artista acostumen a estar identificades amb les inicials EA o AP i/o numerades mitjançant numeració romana.

Indústria dedicada a la producció d’obres, seguint un procediment de reproducció mecànica.

Exemplars que estan reservats a l’autor o bé a altres compromisos, i que a priori no han d’entrar a formar part dels circuits comercials.

Tipologia d’obra tridimensional que es va definir de manera generalitzada a partir dels anys 60, que consisteix en la intervenció en l’espai mitjançant obres i/o altres objectes tridimensionals.

Tipologia d’obra tridimensional creada per a facilitar i cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones, que generalment es troben en els espais habitables.

És l’obra original realitzada per l’artista en un material mal·leable, normalment en fang o cera, que serveix per la realització del motllo que haurà de servir per a l’edició de l’obra.

És una peça, o conjunt de peces articulades, que s’obté a partir del model de l’obra realitzat per l’artista. Es tracta d’una peça buida en el seu interior que defineix amb fidelitat la forma i els detalls de l’obra definitiva. Al seu interior s’hi aboca el fluid o material que, una vegada solidificat, dóna lloc a l’obra definitiva.

En les edicions d’escultura cadascun dels exemplars ha d’estar identificat sobre la seva superfície amb una marca de la numeració, és a dir, el número de l’exemplar dins el total de l’edició.

Tipologia d’obra tridimensional molt característica de la producció de Salvador Dalí, que es distingeix per la intervenció de l’artista sobre una escultura o objecte tridimensional d’altri. La intervenció es pot manifestar a través de diferents tècniques, normalment pintura o assemblage d’altres objectes.

Tipologia d’obra tridimensional desenvolupada pels integrants del moviment surrealista, entre ells i principalment Salvador Dalí. Es caracteritza per la integració o assemblage de diversos objectes o materials no-artístics en una creació dotada d’un significat conceptual o simbòlic concret. D’acord amb alguns autors l’origen d’aquests objectes surrealistes es situa en els ready mades que Marcel Duchamp realitza a partir del 1914 [1].

[1] André Breton, Paul Éluard, Dictionnaire abrégé du Surréalisme, José Corti, Paris, 1991, p. 18.

Tipologia d’obra tridimensional realitzada amb materials preciosos o semipreciosos. Inclou joies i ornaments, així com altres objectes relacionats amb finalitats votives.

El procés d’edició d’una obra és el procés a partir del qual es produeix una obra determinada en forma d’un nombre generalment limitat d’exemplars. En escultura, a més de l’artista, poden intervenir altres agents que són igualment importants, com l’editor i el fonedor. En aquest sentit, podem prendre la definició de Jean Chatelain que descriu aquests processos en els que intervenen certs tècnics i artesans com a resultat de les compound arts [2].

[2] Jean Chatelain, “An Original in Sculpture”. A Albert Ensen (ed.), Rodin Rediscovered, National Gallery of Art, New York Graphic Society, Washington, Boston, 1981, p. 276.

Tipologia d’escultura caracteritzada per l’execució d’una forma escultòrica sobre una superfície plana. Es classifiquen en alt relleus o baix relleus, depenent del grau de projecció de la forma.

És una de les marques que acostuma a estar sobre l’exemplar d’una edició de fosa, i que identifica a la foneria que ha realitzat l’obra.

Parlem de sobremotllo (surmoulage) en aquells casos en que una obra s’ha editat a partir d’un model obtingut d’una obra acabada de l’artista. És a dir, quan el motllo per a dur a terme l’edició no s’ha obtingut a partir del model original creat per l’artista, sinó a través d’una obra acabada, per exemple un bronze. Tota obra obtinguda a través d’aquest procediment no es pot qualificar d’obra original, sinó de reproducció.

Són les persones físiques o jurídiques que ostenten a través d’una via legítima i legal determinats drets relacionats amb la gestió i/o reproducció de les obres d’un artista.

Tipologia d’obra tridimensional obtinguda a través del treball del vidre.