La Barca-xiprer és una instal·lació original i única creada per Salvador Dalí, composada per una barca i un xiprer. Ha esdevingut el símbol que identifica la Casa Dalí de Portlligat.
Quan Dalí treu la barca de l’aigua i la transforma en una obra escultòrica, perd la seva funcionalitat original i adquireix un nou significat.
L’objectiu de l’equip de Conservació i Restauració de la Fundació Dalí és preservar l’obra de l’artista creada a partir de la barca.
A causa de la seva exposició a la intempèrie, ha calgut encarregar una restauració integral i, per fer-ho, s’ha sol·licitat la col·laboració dels tècnics del Museu de la Pesca de Palamós i el mestre d’aixa Andreu Casas.
lUn xiprer que esdevé pal mestre
En llenguatge mariner, al pal mestre d’una barca se’l coneix com “arbre”. Com és habitual, Dalí ens proposa un joc de dobles significats: l’arbre-xiprer i arbre-pal mestre.
La Barca-xiprer confereix un aire romàntic a la badia de Portlligat. Aquest indret adquireix una llum al capvespre que evoca La illa dels morts de Böcklin, una pintura que interessava i obsessionava els surrealistes. Dalí, captivat per aquella atmosfera de Böcklin, planta un xiprer al buc transportant-se, així, a la seva infantesa empordanesa i als passejos pel cap de Creus amb la seva esposa Gala.
El repte de restaurar sense alterar-ne l’essència
Del diàleg entre el Museu de la Pesca i la Fundació Dalí n’ha resultat un criteri consensuat d’actuació que ha consistit en intervenir l’obra daliniana el mínim possible, per garantir l’estabilitat sense perdre l’essència de la peça, respectant la voluntat de l’artista. Amb mans expertes i fusta noble, la Barca-xiprer ha recuperat la seva solidesa. Però cal tenir en compte que el xiprer és viu, segueix creixent i, per tant, l’embarcació cada vegada té més drap. Proporcionalment la barca es farà cada vegada més petita i el velam, més gran.
El procés de restauració ha consistit en 3 fases: (1) s’examinen i documenten les alteracions; (2) es consolida estructuralment la barca amb l’afegit de bancs i quadernes i la substitució dels llits de treure; prèviament, s’elaboren les plantilles per replicar les antigues peces malmeses (3) es restaura i protegeix la fusta, amb tractaments de neteja, consolidació i reintegració dels fragments trencats i, finalment es protegeix la fusta amb un envernissat final.
Amb la col·laboració entre institucions, s’ha fet possible que aquest tros de Mediterrani segueixi explicant la nostra història i la de dos personatges universals que van convertir Portlligat en el seu lloc al món.