Notes de premsa. La Fundació Gala-Salvador Dalí pública el primer Catàleg Raonat d’Escultures de Salvador Dalí (1931-1936)

Figueres, 8 d'abril de 2019

El Centre d’Estudis Dalinians (CED) de la Fundació Dalí va donar a conèixer el 2014 els criteris artístics en matèria d’escultura i obra tridimensional. Aquesta eina permet identificar les diferents tipologies en què es pot classificar l’obra escultòrica de Dalí. Cada tipologia està associada a uns estàndards per distingir les diferències entre una obra original, una obra múltiple o una reproducció.

El Catàleg Raonat d'Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí inclou exclusivament l’obra original de l’artista. Quan es fa referència a una escultura o objecte tridimensional original es refereix a una obra autèntica d’autoria contrastada de Dalí que s’ajusta als paràmetres establerts per la Fundació Dalí en relació a la identificació d’obra original. En l’obra escultòrica de Dalí, original no és només sinònim d’autèntic, sinó d'una obra que s’ajusta a uns criteris molt precisos en relació al seu procés de producció. A diferència de la pintura, l'obra escultòrica es pot reproduir a través de processos mecànics, i això fa que la seva catalogació requereixi unes pautes molt específiques.

L’obra escultòrica original de Dalí comprèn obres úniques i altres que són el resultat d'una edició limitada de 12 exemplars, sempre que compleixin els criteris establerts per la Fundació Dalí. Aquests criteris es basen en estàndards internacionals i s’han adaptat a les característiques de l’obra escultòrica de Dalí conegudes fins avui. De moment, el Catàleg Raonat d'Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí no contempla les obres resultat d’una edició múltiple, és a dir, superior als 12 exemplars, atès que la complexitat d’aquestes edicions requereix més estudis específics. Tampoc inclourà les reproduccions d’obra autoritzades amb llicència de la Fundació Dalí.

En aquest tram, que abraça els anys trenta, s’han identificat 34 obres originals úniques, un capítol ric per la seva singularitat, diversitat i qualitat, fet que permet definir aquesta part de la creació escultòrica daliniana com una de les màximes expressions de la seva creació surrealista. La primera peça catalogada ha estat l’Objecte de funcionament simbòlic (1931), que és, a més, el seu primer objecte surrealista.

Comprèn un ampli ventall de categories: escultures, escultures-objecte, escultures involuntàries, objectes surrealistes, objectes de funcionament simbòlic, escultures intervingudes, i també instal·lacions. Aquestes obres es conserven en col·leccions, a part de la Fundació Dalí, com The Art Institute of Chicago, el MoMA de Nova York, el Museo Reina Sofía de Madrid i el Centre Pompidou de París.

Dins el conjunt de les 34 obres destaquen algunes obres escultòriques pràcticament inèdites o molt poc conegudes. El valor documental de la fotografia com a eina per a la identificació d’algunes d’aquestes obres ha estat clau en casos com la Cadira atmosfèrica i l’escultura Sense títol. Cap de lleó rugint amb un plat d'ous fregits a la boca, ambdues del 1933.

També en l’Espectre ornamental de l’erecció de 1933-1934, una escultura de guix que s’ha pogut identificar i catalogar gràcies a unes fotografies de l’època i al catàleg d’una exposició celebrada a la galeria Jacques Bonjean de París l’any 1934.

És molt significatiu el diàleg que Dalí estableix en algunes ocasions entre la pintura i l’obra tridimensional, com passa en Babaouo del 1932. Es tracta en realitat d’una caixa de fusta, a l’interior de la qual hi ha set làmines de vidres pintades per Dalí, col·locades una darrera l’altre i retro-il·luminades. Està relacionat amb el guió d’una pel·lícula -no realitzada a l’època- que Dalí va escriure i publicar en format de llibre. És molt probable que aquest objecte pretengués servir per la promoció d’aquell llibre. En aquest cas concret, Dalí vol dotar la pintura d’una dimensió tridimensional a través d’un joc d’efectes òptics potenciats per la pròpia il·luminació de la peça. El mateix es pot apreciar en El petit teatre conservat al MoMA de Nova York, on es descobreix un veritable compendi de la iconografia surrealista de Dalí.

Cal subratllar la col·laboració de Dalí amb altres artistes en algunes creacions que s’identifiquen sota el concepte de coautoria. Són les “Escultures involuntàries”, que es defineixen com una nova categoria d’obra escultòrica de filiació daliniana, en què determinats objectes trobats o d’origen automàtic es fotografien d’acord amb unes directrius artístiques concretes. L'any 1933 Dalí assumeix la direcció artística d’una sèrie de fotografies realitzades per Brassaï, en què la creació escultòrica adquireix una nova dimensió conceptual i artística, fonamentada en l’essència de la imatge fotogràfica. Algunes d’aquestes fotografies es van publicar el 1933 a la revista Minotaure, mentre que d’altres que no es van donar a conèixer a l’època i s’inclouen ara en aquest catàleg.

També s’ha identificat i catalogat un procés creatiu que defineix la creació escultòrica de Dalí: l’obra original única amb versions, que es pot il·lustrar a través del Bust de dona retrospectiu del 1933, al MoMA de Nova York. Després de la primera presentació d’aquesta obra l’any 1933, Dalí la modifica afegint o substituint alguns elements principals. Entre 1934 i 1939 s’han documentat quatre ocasions en què Dalí transforma i presenta aquesta obra, i en algunes ocasions li atorga, fins i tot, títols diferents. Aquest procés de creació determina que cada versió tingui una “vida” limitada, i s’hagin de definir per tant com a obres efímeres.

Descarregueu la nota de premsa completa i el dossier del desenvolupament tècnic del Catàleg Raonat d'Escultura i Obra Tridimensional de Salvador Dalí.