Recorregut cronològic

  1. Fins a 1936

La data de la primera obra escultòrica de Dalí és encara incerta. Es mantenen en estudi algunes creacions de principis dels anys 20, en què l'autoria de Dalí resulta indeterminada. Es tracta d'intervencions pictòriques en objectes decoratius que requereixen encara noves comprovacions abans d'establir o descartar l'autoria de Dalí.

No és fins a principis de la dècada de 1930 que es defineix una primera i veritable etapa de producció escultòrica. L'any 1931 Dalí publica un article titulat "Objets surréalistes" a Le surréalisme au service de la révolution[1] que es converteix en un manifest teòric sobre les noves possibilitats de l'objecte oníric proposat per Breton. Dalí teoritza sobre sis categories diferents d'objectes surrealistes i presenta el seu Objecte de funcionament simbòlic, juntament amb els d'Alberto Giacometti, Valentine Hugo, André Breton i Gala Éluard. Aquestes creacions es distingeixen pel seu caràcter simbòlic i fetitxista i són les que defineixen en primer terme l'obra escultòrica de Dalí entre el 1931 i el 1936. D'alguna manera, aquests objectes avalen la teoria de l'alliberació de l'inconscient explicada en el mètode paranoicocrític, que l'artista comença a desenvolupar en l'assaig titulat "L'ase podrit", publicat l'any 1930 a La Femme visible[2].

Publicació de les escultures involuntàries a la revista Minotaure, 1933.

Durant aquest període Dalí dedica diversos escrits a la teoria de l'objecte en totes les seves variants. Parla per primera vegada dels objectes "superrealistes" en un article que va aparèixer a L'Amic de les Arts[3] l'any 1929. A partir d'aquest moment, fa referència en nombroses ocasions a l'obra escultòrica i l'objecte i publica un seguit d'assaigs específics titulats "The object as revealed in Surrealist Experiment"[4] (1932), "Objets psycho-atmosphériques-anamorphiques"[5] (1933) i "Honneur à l'objet !"[6] (1936).

En aquests anys també es pot descriure un altre tipus molt concret d'obra escultòrica, l'escultura-objecte. L'artista identifica d'aquesta manera el seu objecte surrealista Bust de dona retrospectiu, creat l'any 1933, en el llibre La Conquête de l'irrationnel[7]. Malgrat que no incideix en els detalls conceptuals o tècnics, aquest tipus de creació es percep com un assemblatge d'objectes trobats o objectes de naturalesa no artística.

Dalí també participa en algunes creacions que representen nous reptes conceptuals a nivell artístic. És el cas de les escultures involuntàries, realitzades en col·laboració amb el fotògraf Brassaï i presentades a la revista Minotaure[8] l'any 1933. Aquestes obres són el resultat d'un acte de creació automàtica, en què la mal·leabilitat de la matèria i la imatge fotogràfica esdevenen els dos processos essencials. En aquest cas, es demostra la importància que Dalí atorga a la fotografia dins el procés de creació artístic, tal i com ell mateix destaca en un article publicat a la Gaseta de les Arts l'any 1929: "El sol fet de la transposició fotogràfica ja implica una total invenció"[9].

També resulta interessant comprovar que entre el 1933 i el 1936 Dalí es dedica amb una intensitat significativa a la creació d'escultures de guix. Segurament l'exemple més conegut és la seva famosa Venus de Milo amb calaixos del 1936, avui a The Art Institute of Chicago, si bé hi ha diverses obres a les quals Dalí dona forma amb aquest material. Algunes fotografies de l'arxiu del Centre d'Estudis Dalinians permeten veure Dalí treballant en escultures de guix a Portlligat vers el 1933. En algunes ocasions intervé pictòricament en escultures de guix d'altres autors, obres que s'han classificat en la categoria d'escultura intervinguda, com el bust de Joella Lloyd de 1933-1934 del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.

En aquest primer tram cronològic també es poden trobar altres objectes especials com el Babaouo del 1932, conservat a la Torre de tots els Enigmes del Teatre-Museu Dalí de Figueres, i El petit teatre de 1934, del MoMA de Nova York. I, per altra banda, algunes instal·lacions que es coneixen únicament per fotografies de l'època.

En relació amb el procés de creació, cal destacar que en aquesta primera etapa s'han identificat essencialment obres originals úniques. Dins d'aquest conjunt s'han detectat algunes obres originals úniques amb versions, és a dir, obres modificades per Dalí mateix després de la seva primera exposició i que mostra successivament amb elements nous. Cadascuna d'aquestes presentacions noves s'ha identificat com a versió original única. En aquest sentit, el cas més paradigmàtic és el del Bust de dona retrospectiu, que, després de presentar-la per primera vegada a la galeria Pierre Colle de París el 1933, Dalí modifica a partir del 1934, fet que dona lloc a noves versions que es documenten fins al 1939.

Per aquest motiu, aquest primer tram d'obres datades fins al 1936 també inclou aquestes versions de cronologia posterior, pel fet d'estar associades a la creació de l'obra original única del 1933.

  1. Tornar amunt Salvador Dalí, "Objets surréalistes", Le surréalisme au service de la révolution, num. 3, 12/1931, París, p. 16-17, [làm. 5-6]. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 226-231.
  2. Tornar amunt Salvador Dalí, La femme visible, Éditions surréalistes, Paris, 1930, p. [9]-[20].
  3. Tornar amunt Salvador Dalí, "Objectes superrealistes. Objectes onírics", L'Amic de les Arts, any IV, núm. 31, 31/03/1929, Sitges, p. 10.
  4. Tornar amunt Salvador Dalí, "The object as revealed in surrealist experiment", This Quarter, vol. 5, no. 1, 09/1932, London, p. 197-207. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 254-269.
  5. Tornar amunt Salvador Dalí, "Objets psycho-atmosphériques-anamorphiques", Le surréalisme au service de la révolution, num. 6, 05/1933, Paris, p. 45-48. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 270-277.
  6. Tornar amunt Salvador Dalí, "Honneur à l'objet !", Cahiers d'art, num. 1-2, 05/1936, Paris, p. 53-[59]. A Obra Completa, vol. IV, Assaigs 1, Destino, Fundació Gala-Salvador Dalí, Barcelona, Figueres, 2005, p. 431-443.
  7. Tornar amunt Salvador Dalí, La Conquête de l'irrationnel, Éditions Surréalistes, Paris, 1935, pl. 24.
  8. Tornar amunt [Salvador Dalí], "Sculptures involontaires", Minotaure, num. 3-4, 12/1933, Paris, p. [68].
  9. Tornar amunt Salvador Dalí, "La dada fotogràfica", La Gaseta de les Arts, any II, núm. 6, 02/1929, Barcelona, p. 40.