Dalí: "El surrealisme soc jo!". Paisatges fora del temps

  • Dalí:

    Dalí: "El surrealisme soc jo!". Paisatges fora del temps

Exposició temporal al Teatre-Museu Dalí, Figueres

El paisatge del Dalí surrealista és alhora real i oníric, fotogràfic i malenconiós, concret i paranoic. A través del paisatge que reflecteix en la seva obra, podem configurar el surrealisme de Dalí, que ell defineix, seguint André Breton: "Surrealisme: automatisme psíquic pur mitjançant el qual hom es proposa expressar, sigui per l'escriptura, sigui verbalment, sigui de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament, dictat del pensament en absència de tota mena de control estètic o moral". I que proposa una incursió en zones del subconscient, tan reivindicat per Freud. Un subconscient que Dalí presenta de manera precisa, amb dosis de realitat i fins i tot d'hiperrealitat.

Home amb el cap ple de núvols és l'obra metafòrica que dona pas a la mostra. Un home integrat al paisatge, al cel, en aquest cas. Un home-finestra que ens ofereix una obertura cap a l'exterior, fusionant el subconscient amb una realitat tangible. A través d'aquests 12 olis de Dalí podem incidir en els "elements enigmàtics" i en els paisatges que fan tan singulars les seves obres, que desperten la curiositat i l'atracció.  Paisatges que provoquen. Podem parlar d'aparells, de perspectives i d'ombres allargades, dels conceptes visible-invisible, de xiprers, d'objectes surrealistes fetitxistes, d'espectres i fantasmes, de Freud i la psicoanàlisi, de la percepció i de saber mirar. De lectures obertes i amb múltiples significacions, que requereixen sempre, per acabar de configurar-les, de la participació i de la mirada de l'espectador. Podem parlar, en definitiva, del surrealisme de Dalí, un surrealisme que abraça tota la seva trajectòria artística i que volem significar amb Poesia d'Amèrica, obra eclèctica, clàssica, i també surrealista.