Passages Through the Unconscious

Una conferència en el marc del Dalí Fellowship Programme, la iniciativa internacional de la Fundació Gala-Salvador Dalí per impulsar la recerca i el coneixement sobre l’obra i el llegat dalinià

Autor desconegut. Teatre-Museu Dalí © Fundació Gala-Salvador Dalí, 2026

Una exploració de com Salvador Dalí va convertir l’arquitectura en un espai per donar forma als desitjos, els conflictes i les contradiccions de la vida psíquica

Simon Weir
SIMON WEIR

El Dalí Fellowship Programme de la Fundació Gala-Salvador Dalí ha posat en funcionament la primera edició del seu programa internacional de beques de recerca, una iniciativa destinada a impulsar el coneixement sobre l’obra, el pensament i el llegat de Salvador Dalí. En aquest marc, el Teatre-Museu Dalí acollirà una conferència de Simon Weir, investigador seleccionat en aquesta primera edició. Doctor en Arquitectura i especialista en les relacions entre surrealisme, arquitectura, art i filosofia, Weir presentarà una recerca original sobre la fascinació de Dalí per l’arquitectura i la seva capacitat per donar forma a la complexitat de l’inconscient. Una ocasió excepcional per descobrir noves perspectives sobre l’obra de Dalí de la mà d’un investigador internacional de primer nivell.

---

Passages Through the Unconscious / Passatges a través de l’inconscient

La conferència ressegueix una idea que es va desenvolupant al llarg de l’obra de Salvador Dalí: que l’art i l’arquitectura poden esdevenir eines capaces d’acollir, exterioritzar i, gradualment, reintegrar elements psíquics complexos i contradictoris.

La conferència parteix de la fascinació de Dalí per l’Art Nouveau com una arquitectura capaç d’acollir desitjos prohibits, i el desenvolupament posterior d’aquesta idea en les seves pintures. Aquestes s’analitzen en relació amb la noció d’«objecte transicional» de D. W. Winnicott: un objecte a través del qual es pot entrar en contacte amb elements psicològics complexos aliens del propi jo.

A mesura que els primers fantasmes i espectres de Dalí es van esvaint, els conflictes íntims es centren cada vegada més en narratives mitològiques, religioses i culturals de caràcter més ampli. Un punt d’inflexió fonamental és Crisàlida, de 1958, obra en què Dalí transforma el procés psicològic de l’angoixa cap a la serenitat en un viatge arquitectònic. Aquest moviment, que sembla enganyosament senzill, s’acompanya d’imatges que apareixen al llarg del recorregut i que es mantenen ambigües, estratificades i sense resoldre.

Autor desconegut. Crisalida, 1958 © Fundació Gala-Salvador Dalí, 2026

La conferència planteja que al Teatre-Museu Dalí també es desenvolupa aquesta idea, aquest cop en una forma arquitectònica molt més complexa. Aquí, les imatges es converteixen en habitacions, i les habitacions, en seqüències. El visitant deambula per una acumulació d’escales, històries, desitjos, memòries i símbols contradictoris que es resisteixen a qualsevol síntesi fàcil.

En lloc de crear unitat eliminant les diferències, el museu construeix una continuïtat a través del recorregut. Per això, es pot entendre com la culminació de la llarga exploració de Dalí sobre la manera com l’arquitectura pot fer habitable la complexitat psíquica: no esborrant les contradiccions ni resolent les paradoxes, sinó permetent que experiències fragmentades coexisteixin com a parts d’un tot més ampli.

---

Simon Weir és doctor en Arquitectura per la Universitat de Sydney, on és professor titular a l’Escola d’Arquitectura, Disseny i Planificació. És investigador, escriptor i artista surrealista, especialitzat en les relacions entre surrealisme, arquitectura, art i filosofia. La seva recerca explora com el surrealisme va transformar la manera d’entendre la percepció, l’espai, els objectes i la imaginació.

Actualment és investigador becat per la Fundació Gala-Salvador Dalí amb el projecte Preferències revelades: Dalí, Gaudí i el desig arquitectònic, que estudia la fascinació de Dalí per l’arquitectura i la seva evolució, des del descobriment de l’Art Nouveau i Gaudí fins a les idees arquitectòniques dels darrers anys de la seva trajectòria.