Pintura a l’aigua de gran lluminositat que es caracteritza per la transparència dels colors, essent el blanc del paper el to més clar.
Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 20), CLARKE (2001: 256).
AQUAREL·LA, CAST: ACUARELA − FR: AQUARELLE, ING: WATERCOLOUR
Pintura a l’aigua de gran lluminositat que es caracteritza per la transparència dels colors, essent el blanc del paper el to més clar.
Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 20), CLARKE (2001: 256).
AGLUTINANT, CAST: AGLUTINANTE – FR: LIANT, ING: BINDER
Substància col·loidal que permet la cohesió i dona viscositat als pigments utilitzats en tintes i pintures.
Ref.: BÉGUIN (1998: 181), CLARKE (2001: 30).
AIGUAFORT, CAST: AGUAFUERTE – FR: EAU-FORTE, ING: ETCHING
Tècnica de gravat al buit d’incisió indirecta realitzada amb un mordent −àcid nítric o clorur fèrric− que ataca la marca deixada pel traç del burí en una planxa d’acer o de coure prèviament protegida amb una capa de vernís. El líquid corrosiu actua en les incisions exposades de la planxa, facilitant-ne el posterior entintat.

Pintura a l’aigua de gran lluminositat que es caracteritza per la transparència dels colors, essent el blanc del paper el to més clar.
Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 20), CLARKE (2001: 256).
Substància col·loidal que permet la cohesió i dona viscositat als pigments utilitzats en tintes i pintures.
Ref.: BÉGUIN (1998: 181), CLARKE (2001: 30).
Tècnica de gravat al buit d’incisió indirecta realitzada amb un mordent que ataca la marca deixada pel traç del burí en una planxa d’acer o de coure prèviament protegida amb una capa de vernís.
2. Planxa gravada amb aquest procediment.
3. Estampa o làmina obtingudes mitjançant aquest procediment.
Ref.: BÉGUIN (1998: 113), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 80), BRUNNER (1975: 115), CLARKE (2001: 91), GOLDMAN (1981: 4), HIND (1952: 33), RIAT (1983: 189), SOUSA (2004: 37, 465), VIVES (2000: 177), NADEAU (1997: 103).
Tècnica de gravat al buit d’incisió indirecta i tipus de gravat a l’aiguafort que permet obtenir diverses tonalitats que poden servir per imitar l’aparença d’una aquarel·la.
Ref.: BÉGUIN (1998: 27), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 82), BRUNNER (1975: 143), CLARKE (2001: 13), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 123), GOLDMAN (1981: 1), HIND (1952: 49), NADEAU (1997: 34), RIAT (1983: 193), RUBIO (1979: 287), SOUSA (2004: 38, 465), VIVES (2000: 178).
En general, tots els modes d’expressió o de representació original d’elements visuals sobre un suport opac o transparent responen a la denominació genèrica d’«art gràfica».
Tanmateix, aquesta denominació se sol referir a les obres que procedeixen de la reproducció d’elements visuals mitjançant processos artesanals o industrials.
Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 85), CLARKE (2001: 113), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 29), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 158), SOUSA (2004: 65).
Llimat oblic, al biaix, dels caires rectes de la planxa de metall previ a l’estampació.
Ref.: BÉGUIN (1998: 43), CLARKE (2001: 28), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 338), RUBIO (1979: 287), VIVES (2015: 300).
Eina d’acer punxeguda utilitzada en el gravat que, a diferència del procediment de punta seca, incideix directament sobre la matriu de metall sense deixar rebaves.
Ref.: BÉGUIN (1998: 62), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 89), BRUNNER (1975: 81), CLARKE (2001: 113), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 401-406), HIND (1952: 21), NADEAU (1997: 153), VIVES (2000: 180), VIVES (2015: 72, 301).
Procediment de reproducció d’un dibuix mitjançant un procés de traspàs (full de paper transparent, paper carbó o similar) que permet copiar les línies rellevants de l’original que es vol calcar.
Ref.: BÉGUIN (1998: 77), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 24, 91), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 429), VIVES (2015: 301).
Terme genèric referent a l’art de gravar en làmines metàl·liques que inclou tots els gravats realitzats en planxes de metall i estampats mitjançant un tòrcul o premsa calcogràfica.
Ref.: BÉGUIN (1998: 82), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 92), CLARKE (2001: 126), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 499), GOLDMAN (1981: 5), HIND (1952: 7), NADEAU (1997: 62), RIAT (1983: 304), RUBIO (1979: 288), SOUSA (2004: 137), VIVES (2000: 181), VIVES (2015: 301).
Tècnica que utilitza dos suports de paper per rebre la impressió de l’estampa: un paper molt fi en combinació amb un paper d’impremta de mida més gran i més gruixut.
Ref.: BÉGUIN (1998: 87), MoMA | Glossary of Art Terms.
Terme general que indica l’element a imprimir, ja sigui una planxa de metall o d’un altre material, format per un únic compost.
Ref.: BÉGUIN (1998: 89), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 105-106), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 542), RUBIO (1979: 288).
Tècnica pictòrica mitjançant la qual es combinen un o diversos elements per crear una obra plàstica.
Ref.: CLARKE (2001: 61), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 564).
Full imprès al final del llibre on s’indica el nom de l’impressor i els altres tallers, la data d’impressió i altres detalls referents a la impressió de l’edició.
Ref.: DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 108), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 17, 577), SOUSA (2004: 198).
Document en què s’estableix el compromís entre l’artista i l’editor per a la realització de l’edició d’una obra.
Ref.: SOUSA (2004: 231), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 630), FGSD.
Vegeu PETJADA.
.
Conjunt de múltiples exemplars d’una obra que es publiquen tots junts de manera que formen part d’una mateixa edició.
Marca o empremta en un full de paper, visible sobretot a contraclaror, generalment pertanyent al fabricant del paper.
Conjunt de procediments fotomecànics de gravat amb clixé fotogràfic sobre planxes de zinc, coure, etc.
Procés de reproducció fotomecànica que permet l’obtenció de gravats en relleu sense trama per a la seva impressió.
Procés mitjançant el qual es reprodueix una imatge en una planxa litogràfica metàl·lica a partir del seu traspàs fotogràfic.
Procediment fotomecànic basat en el mateix principi que la litografia i que permet reproduir imatges mitjançant una gelatina bicromatada.
Estampa que es presenta a tota pàgina a la portada del llibre, acarada amb el títol.
Tira de paper, pergamí o un altre material plegat, a la qual s’encola o es cus una làmina solta.
Procés d’estampat en sec sobre un suport de paper, cartró, etc., en relleu o en solc.
Art de fer incisions en solc, procediments per a gravar, reproducció d’imatges i imatge obtinguda mitjançant aquests procediments.
Procés simplificat per ensenyar la tècnica del gravat a la punta seca fent servir una matriu de cel·luloide en lloc de metall.
Gravat obtingut sense l’ús d’àcids, mitjançant la incisió directa del burí sobre la planxa.
Pintura a l’aigua opaca; a diferència de l’aquarel·la, les tonalitats més clares s’obtenen amb l’addició de blanc.
Procediment per a l’obtenció de fotogravats; variant fotomecànica de l’aiguafort.
Reproducció de la imatge mitjançant el traspàs directe o indirecte cap a un suport a través d’un element impressor.
Persona encarregada d’imprimir o estampar els gravats; persona que realitza l’estampació.
Desglossament del tiratge amb els detalls de l’edició que inclou el nombre exacte d’exemplars de l’edició limitada.
.
Tècnica d’impressió planogràfica que permet la reproducció de múltiples exemplars a partir d’un dibuix traçat sobre pedra o sobre una planxa de zinc.
Llibre la concepció i realització del qual ha estat estretament lligada a un artista plàstic.
Segona estampació d’una planxa sense tornar-la a entintar o fulls de prova de tinta abans de l’estampació definitiva.
Vegeu FILIGRANA.
Suport base de qualsevol procés d’estampació elaborat per l’artista o sota la seva supervisió.
Tècnica d’impressió artística que consisteix en la transferència a un suport de paper d’una única imatge marcada en una planxa.
Sistema que permet expressar en números la quantitat limitada d’impressions realitzades a partir d’una mateixa matriu.
Número d’identificació assignat a cada exemplar d’una edició numerada.
Procés indirecte d’impressió planogràfica basat en els principis de la litografia, en què el suport de paper no entra en contacte amb els elements impressors.
Suport característic de l’estampació procedent de fibres vegetals transformades en una pasta flexible i resistent.
Paper setinat i envernissat, recobert amb una pasta especial que en fa més llisa la superfície.
Paper tradicionalment de gran qualitat, procedent del Japó.
Paper d’alta qualitat que presenta un aspecte semblant a la pell de vedell.
Paper fabricat en un motlle de malla de filferro que deixa la seva marca en forma de línies en cadena a la superfície del paper.
Terme general per al conjunt de procediments d’impressió plana que no utilitzen una matriu en relleu o en solc.
Làmina fina obtinguda de la planta homònima, utilitzada en l’antiguitat i l’edat mitjana com a suport per a l’escriptura.
Empremta produïda en el suport com a resultat de la impressió o estampació de la matriu.
Pell d’animal treballada mitjançant processos de neteja, raspat i assecat per a la seva utilització com a suport per al dibuix i l’escriptura.
Làmina d’un material més o menys dur que constitueix la part impressora en les arts d’estampació.
Aplicació de tintes de diferents colors a la mateixa matriu per procedir posteriorment a una única estampació.
Pàgina imparell al principi d’un llibre on consta el nom de l’autor, el títol de l’obra i l’editorial.
Primera pàgina impresa d’un llibre; sol contenir el títol de l’obra.
Qualsevol còpia obtinguda com a resultat d’un element impressor.
Prova procedent d’una matriu incidida impresa amb pols de grafit o pigment negre fum amb aglutinant.
Exemplars d’una edició original reservats tradicionalment per a l’artista.
Prova que treu l’artista a mesura que avança en la realització de la seva obra abans de la tirada definitiva.
Prova realitzada amb l’objectiu d’ajustar la pressió, el paper o la tinta de l’edició definitiva.
Prova de treball que inclou croquis o proves dibuixades en els marges de l’obra.
Prova amb la factura definitiva a reproduir per l’impressor en el tiratge de l’edició.
Proves no venals que es reserven per a l’autor o l’impressor.
Eina de gravat utilitzada sobretot en punta seca i aiguafort.
Tècnica de gravat directe al buit que parteix de la realització d’un dibuix en una matriu mitjançant la incisió d’una punta d’acer.
.
Imatges en els marges o petits croquis addicionals que es poden trobar en certes estampes.
Còpia o imitació d’una obra, en particular literària o artística, de manera que en permet la comunicació sense la intervenció de l’artista.
Tots els processos pels quals una imatge es transfereix fotogràficament a una superfície d’impressió.
Manera de netejar la planxa que deixa una petita quantitat de tinta visible a la superfície.
Procediment d’impressió calcogràfic rotatiu d’heliogravat industrial amb trama.
Eina formada per una petita roda giratòria amb mànec que permet obtenir efectes puntejats a la planxa de coure.
Tècnica d’impressió planogràfica derivada del pochoir o estergit.
En obra gràfica fa referència a un conjunt d’obres creades per l’artista, relacionades entre elles i editades totes juntes.
La signatura autògrafa a llapis evidencia que l’artista ha participat en el procés de creació de l’estampa.
Conjunt de gravats relacionats entre ells o d’estampes presentades totes juntes al final d’un llibre.
Terme genèric que abasta tots els procediments manuals de gravat al buit.
Teixit esclarissat de cotó utilitzat tradicionalment per netejar l’excés de tinta en el gravat calcogràfic.
Estampa que combina dues o més tècniques de gravat.
Procediment d’impressió els motius del qual es troben en relleu.
Número total d’estampes d’una determinada edició limitada numerades i autentificades per l’artista i l’editor.
.
Terminologia general per designar els motius ornamentals que decoren un llibre.
Vinyeta incorporada a l’inici d’un capítol.
Vinyeta afegida al final d’un capítol.
.
.
.
.
BIBLIOGRAFÍA PRINCIPAL
BÉGUIN, André, Dictionnaire Technique de L’Estampe,André Beguin, París, 1998.
BLAS BENITO, J., CIRUELOS, Gonzalo. A., BARRENA FERNÁNDEZ, C., Diccionario del Dibujo y la Estampa,Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional de España, Madrid, 1996.
BRUNNER, F., A Handbook of Graphic Reproduction Processes, Handbuch der Druckgraphik, Manel de la Gravure, Visual Communication Books New York, 1968, 5a edició 1975.
CLARKE, Michael, The Concise Dictionary of Art Terms, Oxford University Press, 2001.
DREYFUS, J., RICHAUDEAU, F., Diccionario de la edición y de las artes gráficas, Biblioteca del Libro, Fundación German Sánchez Ruipérez, 1990.
FOUCHÉ, P., PÉCHOIN, D., SCHUWER, P., Dictionnaire Encyclopédique du Livre, Electre – Éditions du Cercle de la Librairie, París 2002, 2005, 2011.
GOLDMAN, P., Looking at Prints. A Guide to Technical terms, The British Museum Publications, Londres, 1985.
HIND, Arthur M., British Museum Processes and Schools of Engraving, A Guide, British Museum, Londres, 1952.
MALENFANT, N., STE-MARIE, R., Code d’éthique de l’étampe originale, Conseil québécois de l’estampe, Conseil des arts et des lettres du Québec, Montreal, 2000.
MASON, R.M., Dalí verdadero/Grabado falso, la obra impresa 1930-1934, IVAM Centre Julio González, València, 1992.
NADEAU, L., Encyclopedia of Printing, Photographic and Photomechanical Processes, Atelier Luis Nadeau, Canadà, 1997.
PETRINA, J., Art work, How Produced, How Reproduced, [1934] Isaac Pitman & Sons Ltd, Londres, [s.d].
RIAT, M., Tècniques Gràfiques, Editorial Aubert, Olot, 1983.
RUBIO MARTÍNEZ, M., Ayer y hoy del grabado y sistemas de estampación, Ediciones Tarraco, Tarragona, 1979.
STRACHAN, W.J., The Artist and The Book in France, The 20th Century Livre d’artiste, Peter Owen, Londres, 1969.
MARTÍNEZ DE SOUSA, José, Diccionario de bibliología y ciencias afines, Ediciones Trea, 2004.
TURNER, Silvie, Which Paper? estamp 204, Londres, 1991.
VIVES PIQUE, R., Del cobre al papel la imagen multiplicada, Icaria editorial, Barcelona, 2000.
VIVES PIQUE, R., Guía para la identificación de grabados, Arco/Libros-La Muralla, Madrid, 2015.
WELSH REID., S., MAZUR, M., et al., The Painterly Print, The Metropolitan Museum of Modern Art, Rizzoli, Nova York, 1980.
Referències online
BLAS, CIRUELOS, BARRENA: https://realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/arte_grafico/diccionario.pdf
FGSD: Tesaurus | Fundació Gala – Salvador Dalí (salvador-dali.org)
GEAA: Art & Architecture Thesaurus in (Getty Research Institute)
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS : Institut d’Estudis Catalans – Diec2
MOMA: MoMA | Glossary of Art Terms https://www.moma.org/learn/moma_learning/glossary/ – c(Ref. para chine collé)
OPTIMOT CONSULTES LINGÜÍSTIQUES: Optimot, consultes lingüístiques – Llengua catalana
RAE: Diccionario de la lengua española | RAE – ASALE
TERMCAT CENTRE DE TERMINOLOGIA: TERMCAT | Centre de Terminologia
TESAURO DE TÉCNICAS ONLINE: Tesauros – Diccionarios del patrimonio cultural de España – Acceso a los tesauros (mecd.es)
UNIVERSIDAD COMPLUTENSE MADRID: https://www.ucm.es/gabinetestampa/