Sobre el Catàleg Raonat d'Obra Gràfica

Recorregut cronològic

L’obra gràfica documentada de Salvador Dalí entre 1924 i 1940 consta de dues etapes diferenciades, tant des del punt de vista cronològic com estilístic. D’una banda, trobem una primera etapa corresponent als anys vint vinculada principalment a l’entorn familiar de l’artista i als seus amics. D’altra banda, la segona etapa, que es desenvolupa durant els anys trenta, coincideix amb el trasllat de Dalí a París −després d’haver trencat amb la seva família a causa de la relació de l’artista amb Gala Éluard− i la seva incorporació al moviment surrealista, del qual es va convertir en un membre destacat gairebé de manera immediata.

Obra gràfica original

La classificació està publicada a l’apartat Sobre el context de l’Obra Gràfica sota el títol Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’obra gràfica.

A la categoria Obra gràfica original, fins a 1940, es poden identificar tres tipologies d’obres –obra gràfica única, obra gràfica edicions i obra gràfica singular– d’acord amb els criteris que es descriuen a continuació:

Glossari

AQUAREL·LA, CAST: ACUARELA − FR: AQUARELLE, ING: WATERCOLOUR

Pintura a l’aigua de gran lluminositat que es caracteritza per la transparència dels colors, essent el blanc del paper el to més clar.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 20), CLARKE (2001: 256).

AGLUTINANT, CAST: AGLUTINANTE – FR: LIANT, ING: BINDER

Substància col·loidal que permet la cohesió i dona viscositat als pigments utilitzats en tintes i pintures.

Ref.: BÉGUIN (1998: 181), CLARKE (2001: 30).

AIGUAFORT, CAST: AGUAFUERTE – FR: EAU-FORTE, ING: ETCHING

Tècnica de gravat al buit d’incisió indirecta realitzada amb un mordent −àcid nítric o clorur fèrric− que ataca la marca deixada pel traç del burí en una planxa d’acer o de coure prèviament protegida amb una capa de vernís. El líquid corrosiu actua en les incisions exposades de la planxa, facilitant-ne el posterior entintat.

Planxa gravada amb aquest procediment.
Estampa o làmina obtingudes mitjançant aquest procediment.

Metodologia

El Catàleg Raonat d’Obra Gràfica de Salvador Dalí ha estat elaborat tenint en compte la singularitat de l’obra gràfica de l’artista i, en conseqüència, l’estructura i presentació del catàleg s’han adaptat a les particularitats que la caracteritzen. El plantejament parteix dels dos catàlegs raonats ja existents de la Fundació Gala-Salvador Dalí: el Catàleg Raonat de Pintures de Salvador Dalí i el Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí.

Tal com s’ha fet amb els dos catàlegs precedents, la publicació del present catàleg raonat en format digital en permet l’ampliació i revisió constant de les dades. L’equip de treball es manté actiu tant en la preparació dels trams següents com en l’ampliació de la informació corresponent als trams ja publicats.

Manual d'ús

El Catàleg Raonat d’Obra Gràfica de Salvador Dalí ofereix una visió completa i cronològica de l’obra gràfica de l’artista en la present publicació digital.

L’apartat Sobre el Catàleg Raonat inclou sis seccions principals que comprenen: el recorregut cronològic, les característiques de l’obra gràfica original, un glossari terminològic, la metodologia del procés de creació del catàleg raonat, el present manual d’ús i l’equip de treball. A més a més, l’apartat inclou un enllaç que ofereix una visió detallada del context i la classificació de l’obra gràfica de l’artista.

Recorregut cronològic

L’obra gràfica de la primera etapa de Dalí comprèn peces inspirades en el seu entorn de Figueres i en el període d’estudis a Madrid (1922-1926). Aquestes obres van ser realitzades principalment amb tècniques calcogràfiques, amb l’excepció de l’exlibris de 1925, dibuixat a ploma i reproduït en una impremta local, el qual constitueix un exemple primerenc de la incorporació de procediments fotomecànics en l’obra de l’artista. En conjunt, aquestes peces evidencien el fort compromís de Dalí amb aquesta disciplina. Entre elles destaca Cap de noia (1924), un aiguafort que presenta una maculatura descartada, Retrat del pare, al revers del full. Una altra obra significativa és Estudi de nu femení en repòs, estampada a partir d’una matriu de cel·luloide gravada a la punta seca i impresa amb pols de grafit. Ambdues estampes corresponen als seus anys d’estudiant a la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de la Real Academia de San Fernando de Madrid.

Durant aquest període, especialment convuls, Dalí fou expulsat el segon any d’estudis sencer a partir de finals d’octubre de 1923. Tot i això, el jove artista va continuar treballant intensament; en tornar a Figueres, va reprendre l’estudi del gravat amb Don Juan Núñez, reconegut mestre calcògraf i antic professor seu a l’institut.

A l’obra d’aquesta primera etapa s’hi observen influències molt diverses, com les de Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867), el poeta futurista català Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) o Pablo Picasso (1881-1973), creador juntament amb Georges Braque (1882-1963) del cubisme i vinculat aleshores al moviment del rappel à l’ordre parisenc[1]. Un petit grup d’estampes, de caràcter íntim i gravades a la punta seca sobre cel·luloide, fan palesa la seva profunda amistat amb Federico García Lorca (1898-1936); igualment, l’exlibris de 1925 evidencia la relació de l’artista amb qui va ser el seu primer mecenes, Josep Puig Pujades (1883-1949), escriptor i referent de la política catalana a la província de Girona.

Pel que fa a la segona etapa de la seva obra gràfica, corresponent al període surrealista a partir de 1930, cal destacar que inclou peces de gran rellevància realitzades principalment amb tècniques calcogràfiques i destinades sobretot a edicions de llibres de tiratge limitat, produïdes en prestigiosos tallers especialitzats i orientades a un públic expert. Per exemple, el primer frontispici que Dalí va realitzar per al Second Manifeste du Surréalisme (1930) deriva d’un dibuix a tinta xinesa reproduït en fototípia amb aplicacions de color fetes amb la tècnica pochoir, un procediment artesà de llarga tradició a França. Del mateix any 1930 daten tres llibres més −L’Immaculée conception d’André Breton i Paul Éluard, Artine de René Char i La femme visible, del mateix Dalí− reproduïts en heliogravat a partir de dibuixos a tinta i que presenten retocs del mateix artista a la punta seca.

Al 1933, Dalí realitza les trenta il·lustracions a pàgina sencera per a Les Chants de Maldoror(1934), obra cabdal del jove poeta Isidore Ducasse, més conegut pel seu pseudònim Comte de Lautréamont (1846-1870). Les estampes van ser reproduïdes en heliogravat a partir de dibuixos i gravats a la punta seca sobre cel·luloide fets per ell mateix.

Entre 1935 i 1938, la seva obra gràfica reflecteix la influència de la cultura nord-americana, fruit de diversos viatges als Estats Units. Aquesta influència s’aprecia especialment a l’estampa Cranes mous et harpe cranienne (1935), la composició de la qual evoca el moviment incessant del món urbà i modern. En canvi, a Cours Naturel (1938), poemari d’amor de Paul Éluard, Dalí plasma “els crits esquinçadors que venen de l’Espanya Republicana”[2] en plena Guerra Civil espanyola. L’any següent, el 1939, coincidint amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, l’artista s’exilia als Estats Units on romandrà fins al 1948.

[1] Vegeu Fanés, Félix et. al., Salvador Dalí: The Early Years, Hayward Gallery Publishing, Londres, 1994, p. 91.

[2] André Breton, full de mà de Cours Naturel.

Glossari

AQUAREL·LA, CAST: ACUARELA − FR: AQUARELLE, ING: WATERCOLOUR

Pintura a l’aigua de gran lluminositat que es caracteritza per la transparència dels colors, essent el blanc del paper el to més clar.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 20), CLARKE (2001: 256).

AGLUTINANT, CAST: AGLUTINANTE – FR: LIANT, ING: BINDER

Substància col·loidal que permet la cohesió i dona viscositat als pigments utilitzats en tintes i pintures.

Ref.: BÉGUIN (1998: 181), CLARKE (2001: 30).

AIGUAFORT, CAST: AGUAFUERTE – FR: EAU-FORTE, ING: ETCHING

2. Planxa gravada amb aquest procediment.

3. Estampa o làmina obtingudes mitjançant aquest procediment.

Ref.: BÉGUIN (1998: 113), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 80), BRUNNER (1975: 115), CLARKE (2001: 91), GOLDMAN (1981: 4), HIND (1952: 33), RIAT (1983: 189) SOUSA (2004: 37,465),

VIVES (2000: 177) NADEAU (1997: 103).

AIGUATINTA, CAST: AGUATINTA – FR: AQUATINTE, ING: AQUATINT

Tècnica de gravat al buit d’incisió indirecta i tipus de gravat a l’aiguafort que permet obtenir diverses tonalitats que poden servir per imitar l’aparença d’una aquarel·la. S’utilitza gairebé sempre en combinació amb l’aiguafort. L’element principal del procés consisteix en la protecció parcial de la planxa amb un vernís de resina en pols que s’espolsa sobre la superfície de la planxa de coure. A continuació, la planxa se sotmet a un escalfament uniforme i es procedeix a aplicar el mordent (àcid). Com que la resina és impermeable a l’àcid, només es graven les parts exposades entre gra i gra, que contenen prou tinta i que, en imprimir, donen l’efecte d’una aiguada.

Ref.: BÉGUIN (1998: 27), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 82), BRUNNER (1975: 143), CLARKE (2001: 13), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 123), GOLDMAN (1981: 1), HIND (1952: 49), NADEAU (1997: 34), RIAT (1983: 193), RUBIO (1979: 287), SOUSA (2004: 38, 465), VIVES (2000: 178).

ARTS GRÀFIQUES, CAST: ARTE(S) GRÁFICA(S) – FR: ART(S) GRAPHIQUE(S), ING: GRAPHIC ART

En general, tots els modes d’expressió o de representació original d’elements visuals sobre un suport opac o transparent responen a la denominació genèrica d’«art gràfica».

Tanmateix, aquesta denominació se sol referir a les obres que procedeixen de la reproducció d’elements visuals mitjançant processos artesanals o industrials de les diverses especialitats, tècniques i procediments que intervenen en la realització de l’obra impresa, la qual es distingeix per la seva multiplicitat en l’obtenció d’imatges exactament repetibles.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 85), CLARKE (2001: 113), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 29), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 158), SOUSA (2004: 65).

BISELL, CAST: BISEL – FR: BISEAU, ING: BEVEL

Llimat oblic, al biaix, dels caires rectes de la planxa de metall (generalment de coure) previ a l’estampació. Es fa per evitar que es talli el paper en el moment de rebre la pressió de la premsa.

Ref.: BÉGUIN (1998: 43), CLARKE (2001: 28), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 338), RUBIO (1979: 287), VIVES (2015: 300).

BURÍ, CAST: BURIL – FR: BURIN, ING: BURIN / GRAVER

Eina d’acer punxeguda utilitzada en el gravat que, a diferència del procediment de punta seca, incideix directament sobre la matriu de metall sense deixar rebaves. Els gravats al burí es distingeixen per la nitidesa del traç.

Ref.: BÉGUIN (1998: 62), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 89), BRUNNER (1975: 81), CLARKE (2001: 113), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 401-406), HIND (1952: 21), NADEAU (1997: 153), VIVES (2000: 180), VIVES (2015: 72,301).

CALC, CAST: CALCO – FR: CALQUE, ING: TRACING

Procediment de reproducció d’un dibuix mitjançant un procés de traspàs (full de paper transparent, paper carbó o similar) que permet copiar les línies rellevants de l’original que es vol calcar.

Ref.: BÉGUIN (1998: 77), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 24, 91), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 429), VIVES (2015: 301).

CALCOGRAFIA, CAST: CALCOGRAFÍA – FR: CHALCOGRAPHIE, ING: INTAGLIO (CHALCOGRAPHY)

Terme genèric referent a l’art de gravar en làmines metàl·liques que inclou tots els gravats realitzats en planxes de metall i estampats mitjançant un tòrcul o premsa calcogràfica. Inclou tant els processos directes (burí, punta seca) com els indirectes (aiguafort, aiguatinta, etc.). Vegeu també TALLA DOLÇA.

En sentit museístic, es tracta del lloc on es conserven els elements d’impressió. Per exemple: la Calcografia Nacional d’Espanya.

Ref.: BÉGUIN (1998: 82), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 92), CLARKE (2001: 126), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 499), GOLDMAN (1981: 5), HIND (1952: 7), NADEAU (1997: 62), RIAT (1983: 304), RUBIO (1979: 288), SOUSA (2004: 137), VIVES (2000: 181), VIVES (2015: 301).

CHINE COLLÉ, CAST: CHINE COLLÉ – FR: CHINE COLLÉ / CHINE APPLIQUÉ, ING: CHINE COLLÉ

Tècnica que utilitza dos suports de paper per rebre la impressió de l’estampa: un paper molt fi (antigament importat de la Xina) en combinació amb un paper d’impremta de mida més gran i més gruixut. Aquests papers es col·loquen damunt de la planxa entintada i s’imprimeixen alhora. La pressió de la premsa aconsegueix la unió dels papers, amb el full més fi a sobre. Aporta un fons de gran delicadesa que realça la imatge impresa.

Ref.: BÉGUIN (1998: 87), MoMA | Glossary of Art Terms (consultat el 18/05/2022).

CLIXÉ, CAST: CLICHÉ o CLISÉ – FR: CLICHÉ, ING: BLOCK, PROCESS WORK, PLATE

Terme general que indica l’element a imprimir, ja sigui una planxa de metall o d’un altre material, format per un únic compost.

En fotografia: els clixés fotogràfics de reproducció poden ser positius o negatius, de traç o tramat, i estan destinats a la preparació del clixé definitiu d’impressió per a tipografia i òfset.

En tipografia: els clixés són els blocs que duen −en relleu i a l’inrevés− els elements de la imatge a imprimir. Es divideixen en clixés de línia, traç o ploma i clixés de trama o directes.

En òfset, els clixés són les planxes impressores que solen ser de zinc o d’alumini.

Ref.: BÉGUIN (1998: 89), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 105-106), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 542), RUBIO (1979: 288).

COLLAGE, CAST: COLLAGE – FR: COLLAGE, ING: COLLAGE

Tècnica pictòrica mitjançant la qual es combinen un o diversos elements per crear una obra plàstica.

Ref.: CLARKE (2001:61), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 564).

COLOFÓ, CAST: COLOFÓN – FR: ACHEVÉ D’IMPRIMER, ING: COLOPHON

Full imprès al final del llibre on s’indica el nom de l’impressor i els altres tallers, la data d’impressió i altres detalls referents a la impressió de l’edició.

Ref.: DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 108), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 17, 577), SOUSA (2004: 198).

CONTRACTE D’EDICIÓ, CAST: CONTRATO DE EDICIÓN – FR: CONTRAT D’ÉDITION, ING: EDITION CONTRACT

Document en què s’estableix el compromís entre l’artista i l’editor per a la realització de l’edició d’una obra, així com els detalls d’aquesta (nombre d’exemplars, material, mides, etc.).

Ref.: SOUSA (2004: 231), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 630), FGSD: Tesaurus | Fundació Gala – Salvador Dalí (salvador-dali.org)

CUBETA, CAST: CUBETA – FR: EMPREINTE, CUVETTE, ING: PLATEMARK

Vegeu PETJADA.

EDICIÓ, CAST: EDICIÓN – FR: ÉDITION, ING: EDITION

Conjunt de múltiples exemplars d’una obra que es publiquen tots junts de manera que formen part d’una mateixa edició.

Ref.: https://www.getty.edu/vow/AATServlet?english=N&find=EDITION&logic=AND&page=1&note= (consultat el 17/12/2024).

EDICIÓ LIMITADA, CAST: EDICIÓN LIMITADA – FR: ÉDITION À TIRAGE LIMITÉ, ING: LIMITED EDITION

Edició d’un número concret d’exemplars, la quantitat dels quals ha estat prèviament determinada per l’artista i el seu editor, i no es pot incrementar posteriorment. Les còpies que componen l’edició solen estar numerades de manera consecutiva. L’edició limitada pot referir-se a una obra o a un conjunt d’obres impreses a la vegada amb una mateixa planxa. En acabar l’edició limitada, generalment les planxes o motlles són cancel·lats o destruïts.

Ref.: CLARKE (2001: 140), GOLDMAN (1981: 6), SOUSA (2004: 340), FGSD: https://www.salvador-dali.org/ca/obra/obra-escultorica/tesaurus/

EDITOR, CAST: EDITOR – FR: EDITEUR, ING: EDITOR

Persona física o jurídica que realitza juntament amb l’artista l’edició d’una obra publicada mitjançant la impremta i s’encarrega del procés de producció, així com de la seva distribució posterior.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 98), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 30), SOUSA (2004: 342), VIVES (2015: 304), FGSD: Tesaurus | Fundació Gala – Salvador Dalí (salvador-dali.org)

EXEMPLAR, CAST: EJEMPLAR – FR. ÉXEMPLAIRE, ING: COPY, SPECIMEN

Cadascuna de les obres extretes d’una mateixa edició original de tiratge limitat. Cada exemplar ha d’estar degudament identificat mitjançant una numeració que permeti la seva identificació individual dins del total d’exemplars de l’edició.

Ref.: FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 156), SOUSA (2004: 348), STRACHAN (1969: 346), FGSD: Tesaurus | Fundació Gala – Salvador Dalí (salvador-dali.org)

ELEMENTS GRÀFICS, CAST: ELEMENTOS GRÁFICOS – FR: ÉLEMENTS GRAPHIQUES, ING: GRAPHIC ELEMENTS

Consten de les representacions gràfiques del conjunt que poden considerar-se de manera individual. Inclouen les vinyetes o altres elements il·lustrats que poden aparèixer en les pàgines tipogràfiques de l’obra.

Ref.: SOUSA (2004: 352).

ENTINTAR, CAST: ENTINTAR – FR: ENCRER, ING: INK UP

Acció de posar tinta. En calcografia, la tinta s’aplica amb una monyeca sobre la superfície de la matriu de manera que penetri en els solcs. A continuació, se’n neteja l’excés amb tarlatana de manera que la tinta quedi dipositada únicament en les incisions.

L’entintat à la poupée fa referència a l’aplicació de tinta de diferents colors en una mateixa matriu, cosa que permet procedir a una única estampació. Vegeu POUPÉE, À LA.

Ref.: SOUSA (2004: 372), VIVES (2000: 184).

ESTAT, CAST: ESTADO – FR: ÉTAT, ING: STATE

Durant el procés d’elaboració d’una estampa se solen imprimir diverses proves per observar el progrés del treball. Cada estat fa referència a una impressió que mostra el treball addicional sobre la planxa, sigui o no executada per l’artista.

Ref.: BÉGUIN (1998: 136), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 133), GOLDMAN (1981: 13), VIVES (2015: 305).

ESTAMPA, CAST: ESTAMPA – FR: ESTAMPE (GRAVURE), ING: PRINT

Imatge obtinguda per impressió d’una planxa gravada.

Obra traslladada al paper o a un altre material mitjançant un sistema d’impressió.

2. Obra d’art impresa realitzada per l’artista o sota la seva direcció.

3. Imprès a part del text, en un full de paper independent.

Ref.: BÉGUIN (1998: 12), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 101), CLARKE (2001: 199), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 199), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 122), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 32), SOUSA (2004: 397), VIVES (2000: 185), VIVES (2015: 305).

ESTAMPACIÓ, CAST: ESTAMPACIÓN – FR: ESTAMPAGE (GRAVURE), ING: PRINTING

Acció i efecte d’imprimir o d’estampar.

Ref.: BÉGUIN (1998: 135), SOUSA (2004: 397), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 102).

ESTERGIT, CAT: ESTARCIDO – FR: POCHOIR, ING: STENCIL

Tècnica molt especialitzada utilitzada per acolorir estampes de manera individual mitjançant una làmina de cartró o de metall retallada en forma de plantilla que actua com a reserva.

Ref.: BÉGUIN (1998: 279), BRUNNER (1975: 365), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 107), CLARKE (2001: 190), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 199), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 283), SAUDÉ (1925: 1), SOUSA (2004: 398), STRACHAN (1969: 347), VIVES (2015: 62, 316).

EXLIBRIS, CAST: EXLIBRIS – FR: EX-LIBRIS, ING: EXLIBRIS

Imatge o marca de propietat generalment situada a la guarda d’un llibre en forma de menció manuscrita o de gravat en una vinyeta encolada que n’indica la propietat.
Des de finals del segle xix, els exlibris s’inclouen freqüentment en col·leccions i es conserven com a estampes separades dels llibres d’on procedeixen.

Ref.: BÉGUIN (1998: 136), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 107), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 202), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 159), SOUSA (2004: 405).

FILIGRANA, CAST: FILIGRANA – FR: FILIGRANE, ING: WATERMARK

Marca o empremta en un full de paper, visible sobretot a contraclaror, generalment pertanyent al fabricant del paper. També anomenada marca d’aigua.

Ref.: CLARKE (2001: 257), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 207), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 192), SOUSA (2004: 421), STRACHAN (1969: 346), VIVES (2015: 167, 305).

FOTOGRAVAT, CAST: FOTOGRABADO – FR: PHOTOGRAVURE, ING. PHOTOENGRAVING, PHOTOGRAVURE

Conjunt de procediments fotomecànics de gravat amb clixé fotogràfic sobre planxes de zinc, coure, etc.
En el fotogravat tipogràfic els elements impressors estan en relleu.
En el fotogravat òfset els elements impressors i no impressors es troben pràcticament en el mateix pla.

Pel que fa al fotogravat al buit (heliogravat), els elements impressors es troben en solc.
El procés de fotogravat permet combinar traços manuals amb processos fotomecànics per aconseguir una creació original que conté intervencions manuals.

Ref.: BÉGUIN (1998: 275), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 110), BRUNNER (1975: 162,341), CLARKE (2001: 186), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 226-231), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 259,220), SOUSA (2004: 439-443), VIVES (2000: 187), VIVES (2015: 305).

FOTOGRAVAT TIPOGRÀFIC, CAST: FOTOGRABADO DE LÍNEA / FOTOGRABADO TIPOGRÁFICO – FR: PHOTOGRAVURE TYPOGRAPHIQUE / CLICHÉ [AU] TRAIT, ING: LINE BLOCK / LINE PHOTOENGRAVING

Procés de reproducció fotomecànica que permet l’obtenció de gravats en relleu sense trama per a la seva impressió. El procés permet la reproducció d’un dibuix d’artista mitjançant el seu trasllat fotomecànic a una planxa de metall. La planxa es grava en relleu i sense trama per a la impressió tipogràfica. L’estampa tipogràfica es presenta sense gradacions de color, ja que no pot reproduir valors tonals intermedis.

Ref.: BÉGUIN (1998: 275), BRUNNER (1975: 66, 327), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 230), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 542; 2011: 227), NADEAU (1997: 152, 384), PETRINA (S.D.: 117), SOUSA (2004: 441, 468).

FOTOLITOGRAFIA, CAST: FOTOLITOGRAFÍA – FR: PHOTOLITHOGRAPHIE, ING: PHOTOLITHOGRAPH

Procés mitjançant el qual es reprodueix una imatge en una planxa litogràfica metàl·lica a partir del seu traspàs fotogràfic.

Ref.: BÉGUIN (1998: 225, 275), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 110), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 259, 221), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 63), NADEAU (1997: 374), SOUSA (2004: 443).

FOTOTÍPIA, CAST: FOTOTIPIA, COLOTIPIA – FR: PHOTOTYPIE, ING: COLLOTYPE, PHOTOTYPE

Procediment fotomecànic basat en el mateix principi que la litografia, és a dir, la incompatibilitat entre l’element gras i l’aigua. Permet reproduir imatges mitjançant la insolació d’una gelatina bicromatada sobre una matriu de vidre o metall, en contacte amb un negatiu fotogràfic. La gelatina, que forma un reticulat de grans molt fins a la superfície, s’endureix en proporció a la quantitat de llum que travessa el negatiu. Aquests elements endurits són receptius a la tinta d’impressió, a diferència de les zones que retenen la humitat.

Ref.: BÉGUIN (1998: 91, 275), BRUNNER (1975: 268, 357), CLARKE (2001: 61), DREYFUS, FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 224), RICHAUDEAU (1990: 233), SOUSA (2004: 444), VIVES (2015: 101, 306).

FRONTISPICI, CAST: FRONTISPICIO – FR: FRONTISPICE, ING: FRONTISPIECE

Estampa que es presenta a tota pàgina a la portada del llibre, acarada amb el títol.

A vegades s’imprimeix per separat i s’hi inclou a mà.

Pàgina il·lustrada que antigament es col·locava al principi d’un llibre.

Ref.: BÉGUIN (1998: 140), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 110), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 319), SOUSA (2004: 446).

FRONTISSA, CAST: ESCARTIVANA (CARTIVANA) – FR: ONGLET, ING:CONCERTINA GUARD

Tira de paper, pergamí o un altre material plegat, les mesures longitudinals del qual corresponen a l’alçada del llibre en qüestió, i a la qual s’encola o es cus una làmina solta.

Ref.: FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 67), SOUSA (2004: 152, 378).

GOFRAT, CAST: GOFRADO – FR: GAUFRAGE, ING: BLIND EMBOSSING

Procés d’estampat en sec sobre un suport de paper, cartró, etc., en relleu o en solc.

Ref.: BÉGUIN (1998: 145), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 111), SOUSA (2004: 464), Art & Architecture Thesaurus Full Record Display (Getty Research).

GRAVAT, CAST: GRABADO – FR: GRAVURE, ING: ENGRAVING, ETCHING

1. Art de fer incisions en solc.

2. Procediments per a gravar.

3. Reproducció d’imatges mitjançant planxes gravades a través d’un procediment manual o mecànic, artístic o industrial.

4. Imatge obtinguda mitjançant algun d’aquests procediments.

Ref.: BÉGUIN (1998: 153), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 112), CLARKE (2001: 90), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 651), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 405), SOUSA (2004: 465),

GEAA: Art & Architecture Thesaurus Full Record Display (Getty Research)

GRAVAT A LA PUNTA SECA SOBRE CELUL·LOIDE, CAST: GRABADO A LA PUNTA SECA SOBRE CELULOIDE – FR: CELLULOTYPIE / GRAVURE À LA POINTE SÈCHE SUR CELLULOÏDE, ING: DRYPOINT ON CELLULOID / CELLULOID ETCHING

Es tracta d’un procés simplificat amb l’objectiu d’ensenyar la tècnica del gravat a la punta seca, en el qual es fa servir una matriu de cel·luloide en lloc de metall. La matriu incidida −que és transparent− s’imprimeix de la mateixa manera que un gravat calcogràfic amb tinta calcogràfica o una barreja de pigments de color amb algun aglutinant. Vegeu també PROVA AL GRAFIT.

Ref.: BAYARD (1901: 11), BÉGUIN (1998: 82), MASON (1993: 20), NADEAU (1997: 61), PETRINA (S.D.: 41).

GRAVAT AL BURÍ, CAST: GRABADO AL BURIL – FR: GRAVURE AU BURIN, ING: ENGRAVING

El gravat al burí s’obté sense l’ús d’àcids, mitjançant la incisió directa del burí sobre la planxa. El burí és una eina d’acer i es distingeix per la seva secció, que pot ser quadrada o romboidal.

Ref.: CLARKE (2001: 89), SOUSA (2004:467), VIVES (2015: 72-78).

GUAIX, CAST: GUACHE – FR: GOUACHE, ING: GOUACHE

Pintura a l’aigua opaca. A diferència de l’aquarel·la, les tonalitats més clares del guaix s’obtenen mitjançant l’addició de blanc.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 34), CLARKE (2001: 111).

HELIOGRAVAT, CAST: HELIOGRABADO – FR: HÉLIOGRAVURE, ING: HELIOGRAVURE

Procediment per a l’obtenció de fotogravats. L’heliogravat és una variant fotomecànica de l’aiguafort i es diferencia per ser un gravat al buit. El procés segueix la metodologia de l’aiguatinta: es polvoritza uniformement la superfície de la planxa amb betum de Judea; el betum queda fixat en el metall per acció de la calor; es cobreix amb una capa de gelatina cromada −substància fotosensible insoluble en aigua després de ser exposada a la llum−; es projecta la transparència de la imatge sobre la capa de gelatina i els traços que corresponen al dibuix no reben la llum.

Els traços del dibuix apareixen en eliminar la gelatina, havent netejat la làmina amb aigua tèbia; posteriorment, se submergeix en un bany d’àcid perquè la planxa quedi gravada en tons intermedis, de manera semblant a una aiguatinta. Aquest és un procediment a mig camí entre l’aiguatinta i el fotogravat.

Ref.: BÉGUIN (1998: 160), BRUNNER (1975: 162), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 118), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 460), RIAT (1983: 200), SOUSA (2004: 479), VIVES (2000: 189), VIVES (2015: 99, 308).

IMPRESSIÓ, CAST: IMPRESIÓN – FR: IMPRESSION, ING: IMPRESSION

Reproducció de la imatge mitjançant el traspàs directe o indirecte cap a un suport a través d’un element impressor concebut amb aquesta finalitat.

Ref.: CLARKE (2001: 124), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 527), SOUSA (2004: 504).

IMPRESSOR-A, CAST: IMPRESOR-A – FR: IMPRIMEUR, ING: PRINTER

Persona encarregada d’imprimir o estampar els gravats; persona que realitza l’estampació.

Ref.: SOUSA (2004: 508), VIVES (2015: 308).

JUSTIFICACIÓ DEL TIRATGE, CAST: JUSTIFICACIÓN DE LA TIRADA – FR: JUSTIFICATION DU TIRAGE, ING: COLOPHON

Desglossament del tiratge amb els detalls de l’edició que inclou el nombre exacte d’exemplars de l’edició limitada.

Ref.: DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 443), VIVES (2015: 309).

LITOGRAFIA, CAST: LITOGRAFÍA – FR: LITHOGRAPHIE, ING: LITHOGRAPHY / LITHOGRAPH

1. Tècnica d’impressió planogràfica que permet la reproducció de múltiples exemplars a partir d’un dibuix traçat sobre pedra (pedra calcària de Baviera) o sobre una planxa de zinc, fent servir una tinta grassa preparada amb goma aràbiga i àcid nítric. La particularitat d’aquesta tècnica resideix en la reacció de repulsió mútua entre les tintes grasses i l’aigua que permet, a l’hora d’entintar, que la tinta s’adhereixi a la zona grassa del traç i sigui repel·lida en les zones absorbents de la matriu.

2. Imatge obtinguda mitjançant aquest procediment.

Ref.: BÉGUIN (1998: 184), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 123), CLARKE (2001: 141), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 780), GOLDMAN (1981: 6), HIND (1952: 8, 52), NADEAU (1997: 155), SOUSA (2004: 624), VIVES (2000: 192), VIVES (2015: 114, 394).

LLIBRE D’ARTISTA, CAST: LIBRO DE ARTISTA – FR: ING: LIVRE D’ARTISTE / LIVRE DE PEINTRE, ING: LIVRE D’ARTISTE (ARTIST’S BOOK)

Llibre la concepció i realització del qual ha estat estretament lligada a un artista plàstic −en particular un pintor, un escultor o un gravador−. Tradicionalment, es tracta d’un llibre il·lustrat amb processos manuals de gravat. Avui en dia, el terme aplega formes més àmplies i heterogènies; el punt en comú es troba en la voluntat de plasmar diferents expressions artístiques a través del format llibre.

Ref.: FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 793), STRACHAN (1969: 19, 347).

MACULATURA, CAST: MACULATURA – FR: MACULATURE, ING: MACULATURE (GHOST / COGNATE)

Segona estampació d’una planxa sense tornar-la a entintar. El resultat és una impressió amb poca tinta. També es pot entendre com els fulls de prova de tinta abans de l’estampació definitiva.

Ref.: BÉGUIN (1998: 231), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 125), CLARKE (2001: 146), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 537), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 834), GOLDMAN (1985: 8),

HIND (1952: 60), WELSH REED, MAZUR (1980: 3, 62), GEAA: Art & Architecture Thesaurus Results List (Getty Research).

MARCA D’AIGUA, CAST: MARCA DE AGUA (MARCA AL AGUA) – FR: FILIGRANE, ING: WATERMARK

Vegeu FILIGRANA.

MATRIU, CAST: MATRIZ – FR: MATRICE, ING: MATRIX, PLATE

Suport base de qualsevol procés d’estampació (planxa de metall, de pedra, de cel·luloide, etc.) elaborat per l’artista o sota la seva supervisió. La matriu permet l’entintat i traspàs de la tinta al suport final de l’obra, generalment paper.

Ref.: BÉGUIN (1998: 235), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 127), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 909), SOUSA (2004: 658).

MONOTIP, CAST: MONOTIPO – FR: MONOTYPE, ING: MONOTYPE

Tècnica d’impressió artística que consisteix en la transferència a un suport de paper d’una única imatge prèviament pintada o marcada en una planxa, generalment de superfície llisa, no treballada.

A vegades, s’obté una segona impressió essencialment més pàl·lida. Vegeu MACULATURA.

Ref.: BÉGUIN (1998: 240), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 128), CLARKE (2001: 156), GOLDMAN (1981: 10), HIND (1952: 56), WELSH REED, MAZUR (1980: 3, 62), RUBIO (1979: 289), SOUSA (2004: 672), VIVES (2000: 193), VIVES (2015: 125, 311).

NUMERACIÓ, CAST: NUMERACIÓN – FR: NUMÉROTATION, ING: NUMBERING

Sistema que permet expressar, per escrit i en números, la quantitat limitada d’impressions realitzades a partir d’una mateixa matriu; n’assenyala el límit i la seva justificació.

Ref.: BÉGUIN (1998: 253), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 129), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 43), VIVES (2000: 194), VIVES (2015: 311).

NÚMERO D’EXEMPLAR, CAST: NÚMERO DE EJEMPLAR – FR: NUMÉROTATION D’EXEMPLAIRE, ING: COPY NUMBER

Número d’identificació assignat a cada exemplar d’una edició numerada. En general, el número d’exemplar apareix anotat en el marge inferior esquerre del paper i a continuació hi figura el denominador (número total de l’edició limitada).

Ref.: BÉGUIN (1998: 253), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 43), SOUSA (2004: 682), VIVES (2015: 311).

ÒFSET, CAST: OFFSET (LITOGRAFÍA OFFSET) – FR: OFFSET (LITHOGRAPHIE-OFFSET), ING: OFFSET (OFFSET LITHOGRAPHY)

Procés indirecte d’impressió planogràfica basat en els principis de la litografia −la repulsió entre les tintes grasses i l’aigua− en el qual el suport de paper no entra en contacte amb els elements impressors. La impressió es rep mitjançant el cilindre de cautxú que recull la imatge dels elements impressors de la planxa entintada. El procés permet la reproducció industrial de la litografia.

Ref.: BÉGUIN (1998: 255), BRUNNER (1975: 270), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 129), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 566), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 59), NADEAU (1997: 348), RUBIO (1979: 290), SOUSA (2004: 693), VIVES (2015: 118, 311).

PAPER, CAST: PAPEL – FR: PAPIER, ING: PAPER

Suport característic de l’estampació. Procedeix de fibres vegetals que es barregen amb aigua per formar una pasta que, sotmesa a diferents operacions, es converteix en un suport flexible i resistent.

Ref.: BÉGUIN (1998: 260), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 131), CLARKE (2001: 179), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 594), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 101), SOUSA (2004: 714), TURNER (1991: 9).

PAPER CUIXÉ, CAST: PAPEL CUCHÉ – FR. PAPIER COUCHÉ, ING: ENAMEL / COATED PAPER

Paper setinat i envernissat, recobert en una o ambdues cares amb una pasta especial que en fa més llisa la superfície. Principalment, es fa servir en revistes i obres que portin gravats o fotografies.

Ref.: FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2002: 664), VIVES (2015: 303), SOUSA (2004: 719).

PAPER JAPÓ, CAST: PAPEL JAPONÉS / PAPEL JAPÓN – FR: PAPIER JAPON, ING: JAPAN PAPER / JAPANESE PAPER

Paper tradicionalment de gran qualitat, procedent del Japó. El paper Japó es fabrica amb una pasta que procedeix de la part interior de l’escorça de la morera o el ganpi, entre altres arbres. La pasta es combina amb una petita porció de farina d’arròs, un aglutinant utilitzat exclusivament per fabricants de paper Japó, que augmenta la viscositat del paper i limita possibles filtracions de tinta.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 135), SOUSA (2004: 720), TURNER (1991: 36), VIVES (2000: 191), VIVES (2015: 164, 312).

PAPER VITEL·LA, CAST: PAPEL VITELA / PAPEL AVITELADO – FR: PAPIER VÉLIN, ING: WOVE PAPER

Paper d’alta qualitat que presenta un aspecte semblant a la pell de vedell (en llatí, vitella).

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 132), CLARKE (2001: 260), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 683), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 958), STRACHAN (1969: 348), TURNER (1991: 12), VIVES (2015: 163, 312).

PAPER VERJURAT, CAST: PAPEL VERJURADO – FR: PAPIER VERGÉ, ING: LAID PAPER

Paper fabricat en un motlle de malla de filferro que deixa la seva marca en forma de línies en cadena −els corondells verticals i els pontillons o cadeneta horitzontals− a la superfície del paper.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 136), CLARKE (2001: 137), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 967), STRACHAN (1969: 348), TURNER (1991: 12), VIVES (2015: 161, 312).

PLANOGRAFIA, CAST: PLANOGRAFÍA – FR: PLANÉIFORME / PLANOGRAPHIQUE, ING: PLANOGRAPHIC PRINTING

Terme general que es fa servir per fer referència al conjunt de procediments d’impressió plana, que no utilitzen una matriu en relleu o en solc. Comprèn la litografia, l’òfset, la fototípia, etc., si bé s’aplica sobretot a la litografia.

Ref.: CLARKE (2001: 188), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 259, 261), NADEAU (1997: 388),

SOUSA (2004: 740).

PAPIR, CAST: PAPIRO – FR: PAPYRUS, ING: PAPYRUS

Làmina fina que s’obté de la planta homònima, utilitzada en l’antiguitat i l’edat mitjana com a suport per a l’escriptura.

Ref.: CLARKE (2001: 179), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 116), SOUSA (2004: 722), TURNER (1991: 45).

PETJADA / CUBETA, CAST: HUELLA – FR: EMPREINTE / CUVETTE, ING: PLATEMARK

Empremta produïda en el suport com a resultat de la impressió o estampació de la matriu.
En calcografia, fa referència a la marca que deixa el bisell de la planxa de metall sobre el paper. També anomenada cubeta.

Ref.: BÉGUIN (1998: 121), CLARKE (2001: 189), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 50), GOLDMAN (1981: 10), SOUSA (2004: 487), VIVES (2000: 183), VIVES (2015: 131, 303).

PERGAMÍ, CAST: PERGAMINO – FR: PARCHEMIN, ING: PARCHMENT

Pell d’animal −ovella, cabra o vedell− treballada mitjançant processos de neteja, raspat i assecat, per a la seva utilització com a suport per al dibuix i l’escriptura.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 39), CLARKE (2001: 179), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 126), SOUSA (2004: 731), TURNER (1991: 46), VIVES (2015: 313).

PLANXA, CAST: PLANCHA – FR: PLANCHE, ING: PLATE

Làmina d’un material més o menys dur que constitueix la part impressora (metall, fusta, material sintètic, cel·luloide, etc.) en les arts d’estampació.

Ref.: BÉGUIN (1998: 278), CLARKE (2001: 189), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 259), NADEAU (1997: 388), SOUSA (2004: 739), VIVES (2015: 313).

POUPÉE, À LA, CAST: POUPÉE, À LA – FR: POUPÉE, À LA, ING: POUPÉE, À LA

L’entintat à la poupée es refereix a l’aplicació de tintes de diferents colors a la mateixa matriu per a procedir posteriorment a una única estampació. Es tracta d’un procés difícil d’executar però que permet evitar la multiplicació de les planxes.

Ref.: BÉGUIN (1998: 286), CLARKE (2001: 196), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 336).

PORTADA, CAST: PORTADA – FR: PAGE DE TITRE, ING: TITLE PAGE

Pàgina imparell al principi d’un llibre on consta el nom de l’autor, el títol de l’obra i l’editorial.

Ref.: FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 850), SOUSA (2004: 747).

PORTADELLA, CAST: PORTADILLA / ANTEPORTADA – FR: FAUX-TITRE, ING: HALF TITLE / FLY TITLE

Primera pàgina impresa d’un llibre; sol contenir el títol de l’obra.

Ref.: FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 192), SOUSA (2004: 750).

PROVA, CAST: PRUEBA – FR: ÉPREUVE, ING: PROOF

Qualsevol còpia obtinguda com a resultat d’un element impressor. Impressió obtinguda durant el treball de realització, abans que el treball de la matriu estigui acabat i abans de la tirada definitiva:

PROVA AL GRAFIT, CAST: PRUEBA AL GRAFITO – FR: EPREUVE DE GRAPHITE, ING: GRAPHITE PROOF

També denominada “prova al negre de fum” o “a la cera”. Prova procedent d’una matriu incidida impresa amb pols de grafit o pigment negre fum amb aglutinant. S’aplica pols de grafit o pigment en els solcs i es procedeix al seu traspàs sobre paper o un altre suport mitjançant l’acció de la premsa, o bé, mitjançant una “impressió al frottage”, procés que consisteix en fregar el revers del full de paper amb un brunyidor.

Aquest procés ha estat utilitzat particularment amb planxes o làmines de cel·luloide, una matriu transparent. Vegeu GRAVAT A LA PUNTA SECA SOBRE CEL·LULOIDE.

Ref.: RMM (1992: 34-35).

PROVA D’ARTISTA (P.A.), CAST: PRUEBA DE ARTISTA (E.A. / P.A.) – FR: ÉPREUVE D’ARTISTE (E.A.), ING: ARTIST’S PROOF (A.P.)

Exemplars d’una edició original reservats tradicionalment per a l’artista. Aquests exemplars s’identifiquen amb les inicials P.A.

Ref.: FGSD: Tesaurus | Fundació Gala – Salvador Dalí (salvador-dali.org), VIVES (2015: 176, 322).

PROVA D’ESTAT, CAST: PRUEBA DE ESTADO – FR: ÉPREUVE D’ÉTAT, ING: PROOF

Prova que treu l’artista a mesura que avança en la realització de la seva obra abans de la tirada definitiva. Generalment, s’indica l’estat concret de l’exemplar que es cataloga respecte a l’estampa definitiva.

Ref.: VIVES (2015: 173-176, 220, 322).

PROVA D’ASSAIG, CAST: PRUEBA DE ENSAYO – FR: ÉPREUVE D’ESSAI, ING: TRIAL PROOF

Prova realitzada amb l’objectiu d’ajustar la pressió, el paper o la tinta de l’edició definitiva, una vegada ha conclòs el treball.

Ref.: VIVES (2015: 176, 322).

PROVA AMB REMARQUES, CAST: PRUEBA CON REMARQUES – FR: ÉPREUVE AVEC REMARQUES, ING: PROOF WITH REMARQUES

Prova de treball que inclou croquis o proves dibuixades en els marges de l’obra que solen ser eliminats abans de la tirada definitiva.

Ref.: BÉGUIN (1998: 133).

PROVA DEFINITIVA / BON A TIRER (B.A.T.), CAST: PRUEBA DEFINITIVA / BON A TIRER (B.A.T.) – FR: ÉTAT DEFINITIF / BON A TIRER, ING: FINAL PROOF / BON A TIRER

Prova amb la factura definitiva a reproduir per l’impressor en el tiratge de l’edició. Generalment, s’indica amb les inicials de la terminologia en francès (B.A.T.).

Ref.: BÉGUIN (1998: 136) VIVES (2015: 176).

PROVA FORA DE COMERÇ / HORS COMMERCE (H.C.), CAST: PRUEBA FUERA DE COMERCIO / HORS COMMERCE (H.C.) – FR: HORS COMMERCE (H.C.), ING: HORS COMMERCE (H.C.)

Proves no venals −no per a la venda− que es reserven per a l’autor o l’impressor. Generalment, s’indiquen amb les inicials de la terminologia en francès (H.C.).

Ref.: VIVES (2015: 176, 322).

Ref.: BEGUIN (1998: 27, 82, 133), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 89), CLARKE (2001: 200), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2005: 94), GOLDMAN (1985: 11), MASON (1992: 34-35), SOUSA (2004: 763), VIVES (2015: 313), FGSD: Tesaurus | Fundació Gala – Salvador Dalí (salvador-dali.org).

PUNTA (DE GRAVAT), CAST: PUNTA – FR: POINTE DE GRAVURE, ING: ETCHING NEEDLE

Eina de gravat. Barreta d’acer afilada en un extrem, utilitzada sobretot en punta seca i aiguafort.

Ref.: VIVES (2015: 314).

PUNTA SECA, CAST: PUNTA SECA – FR: POINTE SÈCHE, ING: DRYPOINT

Tècnica de gravat directe al buit que parteix de la realització d’un dibuix en una matriu −generalment de metall− mitjançant la incisió d’una punta d’acer. Seguidament, s’aplica tinta a la matriu i després es neteja amb tela tarlatana, o fins i tot paper de seda, de manera que la tinta romangui únicament en els solcs. A continuació, s’hi col·loca un paper a sobre i es passa per una premsa de gran pressió a fi que el paper reculli la tinta de la matriu. Una particularitat d’aquesta tècnica és la rebava −les barbes que es formen a ambdós costats del traç en el moment de la incisió−. En realitzar la impressió, aquestes rebaves acumulen tinta i aporten al resultat un efecte de veladura.

El terme «punta seca» s’aplica a qualsevol punta utilitzada per dibuixar directament sobre la matriu; d’aquí el nom del procés.

Ref.: BÉGUIN (1998: 282), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 141), BRUNNER (1975: 101), CLARKE (2001: 79), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 294), GOLDMAN (1981: 2), HIND (1952: 31),

RUBIO (1979: 290), SOUSA (2004: 469, 767), VIVES (2000: 196), VIVES (2015: 314).

REMARQUE,CAST: REMARQUE – FR: REMARQUE, ING: REMARQUE

Imatges en els marges o petits croquis addicionals que es poden trobar en certes estampes.

Ref.: BÉGUIN (1998: 298), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 145), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 530), GOLDMAN (1981: 11), STRACHAN (1969: 348), VIVES (2015: 130, 314).

REPRODUCCIÓ, CAST: REPRODUCCIÓN – FR: REPRODUCTION, ING: REPRODUCTION

1. Còpia o imitació d’una obra, en particular literària o artística, de manera que en permet la comunicació sense la intervenció de l’artista.

2. Còpia exacta d’un document tant en el contingut com en la forma, però no necessàriament en les seves dimensions.

Ref.: BÉGUIN (1998: 300), SOUSA (2004: 787), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 34).

REPRODUCCIÓ FOTOMECÀNICA, CAST: REPRODUCCIÓN FOTOMECÁNICA – FR: REPRODUCTION PHOTOMÉCANIQUE, ING: PHOTOMECHANICAL PRINT (PROCESS PRINT)

Tots els processos pels quals una imatge es transfereix fotogràficament a una superfície d’impressió. Comprèn el fotogravat, la fototipografia, la fotolitografia i la fototípia, entre d’altres.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 145), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 259, 222),

GOLDMAN (1981: 10), NADEAU (1997: 377, 378), SOUSA (2004: 443).

RETROSSAR (RETROUSSAGE), CAST: ENTRAPADO (RETROUSSAGE) – FR: RETROUSSAGE, ING: RETROUSSAGE

Manera de netejar la planxa que deixa una petita quantitat de tinta visible a la superfície, cosa que suavitza la definició del traç en el moment de la seva impressió.

Ref.: BÉGUIN (1998: 305), CLARKE (2001: 208), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 562), GOLDMAN (1981: 12), VIVES (2015: 107).

ROTOGRAVAT, CAST: ROTOGRABADO / HUECOGRABADO – FR: ROTOGRAVURE, ING: ROTOGRAVURE

Procediment d’impressió calcogràfic rotatiu d’heliogravat industrial amb trama. Es fan servir cilindres gravats al buit de manera que les il·lustracions i els caràcters del text s’imprimeixen en un sol procés.

Ref.: BÉGUIN (1998: 162, 305), NADEAU (1997: 418), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 600), SOUSA (2004: 485).

RULETA, CAST: RULETA – FR: ROULETTE, ING: ROULETTE

Eina formada per una petita roda giratòria amb mànec que permet obtenir efectes puntejats a la planxa de coure.

Ref.: BRUNNER (1975: 339), CLARKE (2001: 212), SOUSA (2004: 794), VIVES (2015: 315).

SERIGRAFIA, CAST: SERIGRAFÍA – FR: SERIGRAPHIE, ING: SCREENPRINTING, SILKSCREEN, SERIGRAPHY

Tècnica d’impressió planogràfica derivada del pochoir o estergit. La tècnica de l’estergit consisteix a preparar una plantilla (positiva o negativa, segons calgui) a través de la qual s’aplica el color.

El procés consisteix a bloquejar les zones que no s’imprimiran i aplicar el color de manera uniforme en les zones obertes fent servir una rasqueta de goma, la qual forçarà la tinta a travessar la malla i dipositar-se en el suport corresponent. Actualment, es fa servir un bastidor amb una taula de buit i existeixen diferents tipus de plantilles. Una de les particularitats de la serigrafia és que no hi ha marques de la planxa en el paper.

Ref.: BÉGUIN (1998: 311), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 147), BRUNNER (1975: 173, 339)

CLARKE (2001: 219), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 711), SOUSA (2004: 804), VIVES (2015: 123, 315).

SÈRIE, CAST: SERIE – FR: SÉRIE, ING: SERIES

En obra gràfica fa referència a un conjunt d’obres creades per l’artista, relacionades entre elles conceptualment i temàtica i editades totes juntes.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 147), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 711).

SIGNATURA, CAST: FIRMA – FR: SIGNATURE, ING: SIGNATURE

La signatura autògrafa a llapis es comença a incloure sobre l’estampa a partir de finals del segle xix. Principalment, evidencia que l’artista ha participat en el procés de creació de l’estampa; i que aquest aprova l’obra com a creació pròpia, considerant-la autèntica.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 108), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 718), SOUSA (2004: 422), VIVES (2000: 187).

SUITE, CAST: SUITE – FR: SUITE, ING: SUITE

Conjunt de gravats relacionats entre ells. Així mateix, una suite es pot referir també a un conjunt d’estampes presentades totes juntes al final d’un llibre.

Ref.: STRACHAN (1969: 348), VIVES (2015: 315).

TALLA DOLÇA, CAST: TALLA DULCE − FR : TAILLE-DOUCE, ING: INTAGLIO

Terme genèric que abasta tots els procediments manuals de gravat al buit: burí, aiguafort, punta seca, aiguatinta, manera negra.

En la seva accepció més restringida es refereix al gravat al burí.

Ref.: BÉGUIN (1998: 326), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996:148), CLARKE (2001: 126), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 651), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011:808), NADEAU (1997:133),

VIVES (2000: 199), VIVES (2015: 315).

TARLATANA, CAST: TARLATANA / TARLATÁN – FR: TARLATANE, ING: TARLATAN

Teixit esclarissat de cotó, utilitzat tradicionalment per netejar l’excés de tinta en el gravat calcogràfic.

Ref.: BÉGUIN (1998: 134, 327), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 149), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 813), VIVES (2015: 316).

TÈCNICA MIXTA, CAST: TÉCNICA MIXTA – FR: TECHNIQUE MIXTE, ING: MIXED MEDIA (TECHNIQUE)

Estampa que combina dues o més tècniques de gravat.

Ref.: BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 149).

TIPOGRAFIA, CAST: TIPOGRAFÍA – FR: TYPOGRAPHIE, ING: LETTERPRESS, RELIEF PRINTING

Procediment d’impressió els motius del qual es troben en relleu.

Ref.: CLARKE (2001: 139), SOUSA (2004: 839), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 662).

TIRATGE, CAST: TIRADA – FR: TIRAGE, ING: PRINT RUN

Número total d’estampes d’una determinada edició limitada numerades i autentificades per l’artista i l’editor. El tiratge de l’edició limitada inclou els exemplars fora de comerç o Hors Commerce (H.C.), les proves d’artista o Épreuve d’artiste (E.A.) i l’edició no venal, numerada en xifres aràbigues o en números romans. Aquestes estampes presenten característiques idèntiques: tipus de format, paper, color de les tintes i mètode d’estampació. Vegeu JUSTIFICACIÓ DEL TIRATGE.

Ref.: BÉGUIN (1998: 328), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 150), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 844), MALENFANT, STE-MARIE (2000: 42), SOUSA (2004: 846), VIVES (2015: 316).

VINYETA, CAST: VIÑETA – FR: VIGNETTE, ING: VIGNETTE

Terminologia general per designar els motius ornamentals que decoren un llibre. Dibuix o estampa decorativa generalment incorporada a l’inici o al final d’un llibre o d’un capítol.

VINYETA DE CAPÇALERA, CAST: VIÑETA CABECERA – FR: VIGNETTE EN TÊTE, ING: HEADPIECE

Fa referència a la vinyeta incorporada a l’inici d’un capítol.

VINYETA FINAL, CAST: VIÑETA FINAL – FR: VIGNETTE FINAL, ING: TAILPIECE VIGNETTE

Fa referència a la vinyeta afegida al final d’un capítol. També anomenada cul-de-lampe.

Ref.: BÉGUIN (1998: 333), BLAS, CIRUELOS, BARRENA (1996: 151), CLARKE (2001: 252), DREYFUS, RICHAUDEAU (1990: 682), FOUCHÉ, PÉCHOIN, SCHUWER (2011: 980), SOUSA (2004: 871), STRACHAN (1969 :345, 349).

BIBLIOGRAFÍA PRINCIPAL

BÉGUIN, André, Dictionnaire Technique de L’Estampe,André Beguin, París, 1998.

BLAS BENITO, J., CIRUELOS, Gonzalo. A., BARRENA FERNÁNDEZ, C., Diccionario del Dibujo y la Estampa,Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Calcografía Nacional de España, Madrid, 1996.

BRUNNER, F., A Handbook of Graphic Reproduction Processes, Handbuch der Druckgraphik, Manel de la Gravure, Visual Communication Books New York, 1968, 5a edició 1975.

CLARKE, Michael, The Concise Dictionary of Art Terms, Oxford University Press, 2001.
DREYFUS, J., RICHAUDEAU, F., Diccionario de la edición y de las artes gráficas, Biblioteca del Libro, Fundación German Sánchez Ruipérez, 1990.
FOUCHÉ, P., PÉCHOIN, D., SCHUWER, P., Dictionnaire Encyclopédique du Livre, Electre – Éditions du Cercle de la Librairie, París 2002, 2005, 2011.
GOLDMAN, P., Looking at Prints. A Guide to Technical terms, The British Museum Publications, Londres, 1985.
HIND, Arthur M., British Museum Processes and Schools of Engraving, A Guide, British Museum, Londres, 1952.
MALENFANT, N., STE-MARIE, R., Code d’éthique de l’étampe originale, Conseil québécois de l’estampe, Conseil des arts et des lettres du Québec, Montreal, 2000.
MASON, R.M., Dalí verdadero/Grabado falso, la obra impresa 1930-1934, IVAM Centre Julio González, València, 1992.
NADEAU, L., Encyclopedia of Printing, Photographic and Photomechanical Processes, Atelier Luis Nadeau, Canadà, 1997.
PETRINA, J., Art work, How Produced, How Reproduced, [1934] Isaac Pitman & Sons Ltd, Londres, [s.d].
RIAT, M., Tècniques Gràfiques, Editorial Aubert, Olot, 1983.
RUBIO MARTÍNEZ, M., Ayer y hoy del grabado y sistemas de estampación, Ediciones Tarraco, Tarragona, 1979.
STRACHAN, W.J., The Artist and The Book in France, The 20th Century Livre d’artiste, Peter Owen, Londres, 1969.
MARTÍNEZ DE SOUSA, José, Diccionario de bibliología y ciencias afines, Ediciones Trea, 2004.
TURNER, Silvie, Which Paper? estamp 204, Londres, 1991.
VIVES PIQUE, R., Del cobre al papel la imagen multiplicada, Icaria editorial, Barcelona, 2000.
VIVES PIQUE, R., Guía para la identificación de grabados, Arco/Libros-La Muralla, Madrid, 2015.
WELSH REID., S., MAZUR, M., et al., The Painterly Print, The Metropolitan Museum of Modern Art, Rizzoli, Nova York, 1980.

Referències online

BLAS, CIRUELOS, BARRENA: https://realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/arte_grafico/diccionario.pdf

FGSD: Tesaurus | Fundació Gala – Salvador Dalí (salvador-dali.org)

GEAA: Art & Architecture Thesaurus in (Getty Research Institute)

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS : Institut d’Estudis Catalans – Diec2

MOMA: MoMA | Glossary of Art Terms https://www.moma.org/learn/moma_learning/glossary/ – c(Ref. para chine collé)

OPTIMOT CONSULTES LINGÜÍSTIQUES: Optimot, consultes lingüístiques – Llengua catalana

RAE: Diccionario de la lengua española | RAE – ASALE

TERMCAT CENTRE DE TERMINOLOGIA: TERMCAT | Centre de Terminologia

TESAURO DE TÉCNICAS ONLINE: Tesauros – Diccionarios del patrimonio cultural de España – Acceso a los tesauros (mecd.es)

UNIVERSIDAD COMPLUTENSE MADRID: https://www.ucm.es/gabinetestampa/

Metodologia

L’elaboració d’una publicació d’aquestes característiques és un procés que consta de diverses fases, les quals es descriuen a continuació per facilitar la comprensió del procediment.

1. DEFINICIÓ DE CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ I CLASSIFICACIÓ

En primer lloc, ha estat imprescindible establir uns criteris d’identificació i classificació de l’obra gràfica de Salvador Dalí, basats en l’estudi de les característiques particulars que la defineixen. Aquests criteris han permès distingir clarament entre obra original, obra múltiple i reproducció.

La definició d’aquests criteris d’identificació i classificació procedeix, en primer lloc, de l’estudi de la col·lecció d’obra gràfica de l’artista exposada en el Teatre-Museu Dalí i en el fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí. L’estudi ha estat realitzat per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí entre 2002 i 2016.

En segon lloc, la definició dels criteris procedeix de la revisió de la documentació i bibliografia vinculada a les peces de l’artista, així com de l’anàlisi d’altres obres que s’han anat incorporant mitjançant una política d’adquisició de gravats. Així mateix, també s’han considerat peces procedents d’institucions culturals internacionals.

Tot aquest treball ha permès definir i establir els Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’obra gràfica, document que constitueix una eina essencial per classificar i donar a conèixer l’obra gràfica de l’artista.

2. CONTINGUT

El catàleg raonat inclou, exclusivament, l’obra gràfica que pot identificar-se com a obra original de Salvador Dalí. La identificació d’una obra original s’ha establert d’acord amb els Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’obra gràfica.

El primer tram, que abasta l’obra gràfica fins al 1940, inclou majoritàriament peces procedents de la col·lecció de la Fundació Gala-Salvador Dalí, amb l’excepció d’algunes peces del fons extern que es troben en institucions, museus i col·leccions privades d’arreu del món.

Per facilitar la comprensió tècnica de les obres estudiades, el catàleg raonat inclou també un Glossari.

3. ESTRUCTURA

El Catàleg Raonat d’Obra Gràfica de Salvador Dalí es presenta trams cronològics successius, que mostren el resultat de l’estudi de l’obra gràfica de l’artista i segueixen la línia establerta en l’apartat Recorregut cronològic.

4. IDENTIFICACIÓ D’OBRES

Tal com hem indicat anteriorment, el primer tram abasta l’obra gràfica de l’artista fins al 1940. Inclou totes les peces conegudes i documentades en els catàlegs raonats existents, en la bibliografia i les altres fonts consultades, així com les peces procedents del llegat de l’artista al fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí.

5. DOCUMENTACIÓ

L’equip d’investigació i documentació d’aquest catàleg raonat ha portat a terme una documentació exhaustiva de les peces, particularment a partir dels fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí en col·laboració amb el Centre d’Estudis Dalinians, i ocasionalment amb altres arxius externs.

Per a les peces de procedència externa, s’han tingut en compte les dades proporcionades pels seus propietaris.

La informació recopilada prové de múltiples fonts documentals:, especialment manuscrits, contractes, correspondència, fotografies, publicacions, catàlegs d’exposició, documents efímers, etc.

També s’ha rebut documentació addicional per part del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museu Abelló de Mollet del Vallès, la Bibliothèque Nationale de França, el The Dalí Museum de St. Petersburg, Florida (EUA) i la National Gallery of Art de Washington DC (EUA).

6. CONTACTE AMB ELS PROPIETARIS

Un cop seleccionades i documentades totes les obres que a priori compleixen els requisits per ser objecte d’aquest catàleg raonat, s’ha contactat amb els propietaris per completar la informació. Amb aquest objectiu, s’ha creat un formulari específic que inclou diferents apartats on es precisa la informació necessària per incloure les obres en el catàleg raonat.

En els casos en què no s’ha rebut resposta per part dels propietaris a aquesta petició, la inclusió de l’obra s’ha mantingut en espera i no figura en la publicació del Catàleg Raonat d’Obra Gràfica de Salvador Dalí.

7. ATRIBUCIÓ DE L’OBRA

Cadascuna de les obres incloses en el catàleg raonat compleix els requisits necessaris per atribuir-ne l’autoria a Salvador Dalí tal com ha estat indicat en apartats anteriors.

El fet que una obra no consti en aquest catàleg raonat pot deure’s a diversos motius. En referència a l’atribució, pot ser que no es disposi de la informació necessària per establir la seva autoria i originalitat, o bé, que no compleixi les garanties necessàries per ser considerada una obra original de Dalí. Aquestes obres passen a formar part d’un fons d’estudi, pas previ imprescindible per poder determinar-ne l’autoria definitiva.

Manual d'ús

El Catàleg Raonat d’Obra Gràfica de Salvador Dalí ofereix una visió completa i cronològica de l’obra gràfica de l’artista en la present publicació digital.

L’usuari pot accedir a la visualització de les peces mitjançant un cercador que ofereix la possibilitat d’una cerca senzilla, o bé, d’una cerca avançada amb un seguit de camps a completar. Així mateix, es pot navegar a través d’un índex cronològic d’obres o per col·leccions. En aquest darrer cas, les obres estan classificades segons les institucions o col·leccions propietàries actuals.

Cada obra, ja sigui individual o part d’una sèrie, presenta una fitxa estructurada en diversos apartats i camps d’informació que mostren els paràmetres establerts segons els Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’obra gràfica: classificació.

Les estampes que formen part d’un conjunt o d’una sèrie presenten, a més a més, una o dues pàgines inicials de presentació del conjunt o de la sèrie.

INTRODUCCIÓ GENERAL DE L’OBRA GRÀFICA

L’índex d’obres mostra les dades principals d’identificació de cada peça que permeten la seva classificació dins de l’obra gràfica original de Salvador Dalí mitjançant el número de catàleg raonat, el títol de l’estampa, la sèrie i l’any d’execució.

La visualització d’aquestes obres varia segons la seva tipologia: (1) estampes individuals; (2) estampes individuals que formen part d’un llibre (frontispicis), o estampes que formen part d’un conjunt en format de llibre, carpeta o un altre; i (3) conjunts formats per diversos volums.

En els casos de tipologia (1), l’usuari accedeix directament a la fitxa de l’obra amb un text explicatiu i altres camps determinats. La fitxa es complementa amb una imatge que es pot visualitzar en alta resolució.

En els casos de tipologia (2), l’usuari troba una primera pàgina de presentació de l’obra que indica el títol, l’any, un text explicatiu i altres particularitats de la peça; imatges en carrusel i una visualització de les estampes del conjunt. En alguns casos, una línia del temps a la part superior indicarà l’existència d’altres edicions de l’obra. L’usuari té l’opció de seleccionar cada estampa individualment i accedir a la seva fitxa detallada. La fitxa es complementa amb una imatge que es pot explorar en alta resolució.

En els casos de tipologia (3), l’usuari troba una primera pàgina de presentació de l’obra que indica el títol, l’any, un text explicatiu i altres particularitats de la peça, així com imatges en carrusel. A la part superior, l’usuari té la possibilitat de visualitzar i navegar pels diferents volums de l’exemplar. Quan se’n tria un, es mostra una pàgina de presentació del volum amb imatges en carrusel i les estampes associades. L’usuari té l’opció de seleccionar cada estampa individualment i accedir a la seva fitxa detallada. La fitxa complementa amb una imatge que es pot explorar en alta resolució.

A continuació, es desglossa el contingut de cada camp en els tres apartats següents: (1) Presentació inicial de l’obra, (2) Presentació detallada de l’estampa i (3) Informació addicional de l’estampa, que recullen la informació corresponent a cadascuna de les estampes del Catàleg Raonat d’Obra Gràfica de Salvador Dalí.

PRESENTACIÓ INICIAL DE L’OBRA

Núm. cat. OG

Cada obra del Catàleg Raonat d’Obra Gràfica de Salvador Dalí té una numeració pròpia i permanent, presentada amb aquesta abreviatura.

Títol

El títol original d’una obra gràfica és el títol conegut com a propi pel mateix artista. S’ha revisat i corroborat la documentació associada a les edicions pertinents, de la mateixa manera que ha estat estudiada la documentació de l’època, els catàlegs d’exposició, els escrits de Dalí –tant manuscrits com publicacions– i els catàlegs raonats existents fins avui.

En primer lloc, preferentment s’indica sempre el títol original de l’obra en cursiva i negreta i, a continuació, la seva traducció a l’idioma de navegació seleccionat en rodona i negreta. Tot seguit, si escau, s’anoten en rodona altres títols coneguts de l’obra en vida de Dalí en l’idioma seleccionat. Aquests títols normalment han estat adjudicats per l’artista, tot i que també poden ser coneguts gràcies a altres fonts documentals, sempre en vida de Dalí.

En el cas d’estampes que, alhora, són frontispicis de llibres, aquests s’indiquen amb la seva terminologia genèrica. Es presenten en rodona i en negreta en l’idioma seleccionat.

Quan no es coneix el títol original adjudicat per Dalí però s’han identificat altres títols donats a conèixer en vida de l’artista, aquests constaran en rodona i negreta, traduïts directament a l’idioma seleccionat.

Quan no es coneixen ni el títol original ni altres títols coneguts en vida de Dalí, se sol especificar “Sense títol”, tot en rodona i negreta. Pot haver-hi casos en què hi hagi, a més, un títol descriptiu precedit de l’especificació “Sense títol”.

Quan en un títol s’han detectat errors tipogràfics o ortogràfics, s’han corregit. A l’apartat d’observacions es fa constar el títol original tal com va aparèixer publicat per primera vegada.

Moltes de les obres estudiades contenen algun topònim en el seu títol. S’ha optat per normalitzar el nom segons el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya actualitzat.

Títol de sèrie

El títol de la sèrie fa referència a una o més peces que formen part d’un mateix conjunt. En molts casos, aquests conjunts corresponen a llibres editats amb il·lustracions de l’artista. En altres casos, fan referència a un conjunt de peces reunides en carpeta o en un altre format, sota un mateix concepte. Els títols de sèrie s’escriuen en cursiva.

Imatge

S’ofereix una reproducció de l’obra en color o en monocrom, segons correspongui. En alguns casos, es mostra més d’una imatge que complementa la informació presentada.

Imatge índex d’obres i de volums – petita i en baixa resolució
Imatges de carrusel – mida mitjana i en baixa resolució
Imatge d’estampa – gran i en alta resolució

Copyright

Al peu de la imatge s’indica la informació sobre els drets de reproducció de la imatge i els drets d’autor de l’obra gràfica. Per obtenir informació addicional, es pot adreçar una consulta al Departament de Drets de la Fundació Gala-Salvador Dalí: maznar@fundaciodali.org.

PRESENTACIÓ DETALLADA DE L’ESTAMPA

En aquest apartat es presenten les dades detallades de l’obra: autor, data, descripció tècnica, signatura, etc.

Tipus d’obra gràfica original

Estableix la classificació de l’obra gràfica d’acord amb els Criteris artístics de la Fundació Gala-Salvador Dalí en matèria d’obra gràfica. En fer doble clic sobre aquest punt, s’accedeix directament a l’apartat Obra gràfica original, on s’explica de manera concisa quines són les característiques que distingeixen cada tipus d’obra original de Salvador Dalí.

Text de presentació

Tenint en compte la complexitat i la varietat de l’obra gràfica, es presenta una breu descripció en la qual es destaquen els aspectes relacionats amb la creació, la iconografia o el context de l’obra. D’aquesta manera es vol proporcionar a l’usuari una informació complementària que li permeti comprendre millor l’obra gràfica de l’artista.

Particularitats del conjunt

S’hi mostra una imatge i una informació mínima de les imatges extres/secundàries de l’exemplar, com ara: vinyetes, suites, proves, descomposició de la planxa o altres elements gràfics de l’exemplar.

Altres edicions

Consta d’un enllaç que, a tall informatiu, fa referència a altres edicions.

Contingut multimèdia relacionat

Consta d’un enllaç que dirigeix l’usuari a contingut multimèdia divers relacionat amb la peça.

Títol de l’obra escrita

Es refereix al títol de l’obra escrita en el cas d’un llibre d’autor.

Autor de l’obra escrita

Es refereix a l’autor del llibre, amb nom i cognoms.

Sèrie

Fa referència a un conjunt d’obra gràfica creat per l’artista, les estampes del qual estan relacionades conceptualment i temàticament entre elles i han estat editades totes juntes.

Autor de l’estampa

Es refereix a l’autor de l’estampa – Salvador Dalí i Domènech o l’autoria compartida de Salvador Dalí i Domènech amb un altre artista o altres artistes.

Descripció de l’obra

Es refereix al desglossament formal de la peça.

Data d’execució

La datació de l’obra correspon a la data de la seva creació i s’ha determinat de diverses maneres.

En el cas de llibres editats, sèries i conjunts d’obra gràfica amb justificació de tiratge, es té en compte la data de realització que hi consta.

Per a les obres de les quals no es tingui coneixement de la justificació de tiratge, es té en compte si l’obra està datada pel mateix Dalí, directament sobre la peça i/o en algun document relacionat (un contracte o un altre document associat al procés de creació). També es consideren els catàlegs d’exposició de la primera exhibició de l’obra, així com altres catàlegs d’obra gràfica existents, etc.

A vegades no es poden determinar dates concretes per la manca d’informació precisa. En aquestes ocasions es proposa indicar un període d’anys o bé una data precedida de l’abreviatura c. (circa). Amb el botó de la dreta es pot accedir a l’índex d’obres i visualitzar totes les obres d’una mateixa cronologia.

Editor

Es refereix, en tots els casos, a l’editor de la primera edició de l’obra. Les edicions posteriors, si n’hi hagués, s’anotaran en la línia del temps.

Impressor

Es refereix, en tots els casos, a l’impressor de la primera edició de l’obra. Quan hi hagi més d’un impressor, s’indicaran els noms separats per una barra.

Gravador

Es refereix al gravador de l’estampa.

Tècnica i suport

En aquest apartat s’indica la tècnica amb què s’ha creat l’obra gràfica i el suport de la mateixa.

Mides

Les dimensions de l’obra es detallen en centímetres i corresponen, en aquest ordre, a l’alçada, l’amplada i el fons. Les mides han estat preses directament de l’obra. Quan això no ha estat possible, es presenta la informació aportada per les institucions.

Signatura

S’hi descriu la signatura, la seva ubicació en l’obra i també si es tracta d’una signatura manuscrita, signatura en planxa, monograma o tampó en sec. Així mateix, s’hi fa constar el cas que no existeixi cap signatura o que aquesta hagi estat afegida per l’artista amb posterioritat.

Propietari

Aquest apartat informa del propietari actual de l’obra.

Localització

En aquest apartat s’indica el nom de la institució, museu o col·lecció que ostenta la propietat actual de l’obra. En cas que el propietari hagi preferit mantenir l’anonimat, s’hi fa constar com a col·lecció privada. Des d’aquest apartat es pot accedir a l’índex de col·leccions.

Procedència

S’hi fan constar les localitzacions anteriors de les peces sempre que aquestes es coneguin fefaentment.

3. INFORMACIó ADDICIONAL DE L’ESTAMPA

Inscripcions

Es refereix a un text ubicat en l’estampa o en una altra part del llibre que conté l’estampa. Pot ser manuscrit –una dedicatòria o una altra anotació a llapis o bolígraf, etc.– o bé un text imprès.

Marques de col·lecció

Aquest apartat informa de qualsevol tampó o altra indicació de propietat de l’obra com a procedent d’una col·lecció determinada, o bé d’un particular, d’una editorial, etc.

Observacions sobre la data

En alguns casos, la data que consta en planxa difereix de la data d’edició, ja que la il·lustració reproduïda és anterior a l’estampació de l’edició.

Numeració de l’exemplar

Aquest apartat informa de la numeració de l’exemplar.

Filigrana

Aquest apartat informa de la filigrana o filigranes del paper.

Gofrat

Aquest apartat informa de la transcripció literal d’un gofrat.

Observacions

Aquest camp inclou qualsevol altra informació, comentari o referència a l’obra gràfica que sigui fonamental per al seu estudi o comprensió.

Edició

Es refereix al conjunt de peces, el número total de les quals, sol estar prèviament determinat per l’artista i el seu editor.

Bibliografia

En aquest apartat es fan constar les publicacions més importants on s’ha reproduït una imatge de l’obra i s’especifica la pàgina en què apareix. Aquesta documentació inclou monografies, catàlegs d’exposició, premsa, etc.

Exposicions

En aquest apartat s’enumeren, per ordre cronològic, únicament les exposicions més rellevants en les quals s’ha exhibit la peça estudiada.

Obres relacionades

S’hi presenten altres obres que es poden relacionar directament o indirectament amb la peça d’obra gràfica en qüestió. Pot tractar-se de dibuixos, pintures, una altra obra gràfica, etc.

Idiomes del web

Altres idiomes

Recorregut cronològic

Obra gràfica original

Glossari

Metodologia

Manual d'ús