Descripció

Número de catàleg raonat OG:
OG 014
Propietari:
Estat Espanyol
Ens dipositari:
Fundació Gala-Salvador Dalí
Fons:
Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

L’antologia de poemes d’André Breton Le Revolver à cheveux blancs està dedicada a Paul Éluard. Els deu primers exemplars van ser il·lustrats amb un frontispici de Salvador Dalí reproduït en heliogravat i aiguafort sobre paper Japó. Segons el colofó, el llibre es va acabar d’imprimir el 25 de juny de 1932 a la Imprimerie Union, per encàrrec d’Éditions des Cahiers Libres de París. Aquest exemplar en particular presenta remarques en el marge inferior de la planxa, l’anotació “imprimé par Lacourière” (imprès per Lacourière) i les inicials de l’artista en el bisell. Es tracta de l’exemplar que pertany a l’il·lustrador, Salvador Dalí, i inclou una dedicatòria d’André Breton a la portadella: “A Salvador Dalí / al gran mestre dels encanteris / a qui li dec veure amb els meus ulls / allò que adoro / i que és l’ésser que disposa de tot / del meu poder de sorpresa / des del fons del meu cor / el seu amic / André Breton” (1) . L’estampa de Dalí, carregada de misteri i erotisme, sembla captar l’essència poètica del llibre, el desenvolupament líric del qual es concep com un “itinerari natural de l’abraçada amorosa” (2) . Le Revolver à cheveux blancs forma part d’un conjunt de tres llibres de poesia surrealista publicats simultàniament per l’editorial Éditions des Cahiers Libres sota el lema “Le sujet de ce libre est un être mobile” (El tema d’aquest llibre és un ésser mòbil) (3). Els altres dos volums de la trilogia, La Vie immédiate de Paul Éluard i Où boivent les loups de Tristan Tzara, inclouen tots dos un frontispici de Max Ernst imprès per Roger Lacourière. __________ (1) “A Salvador Dali / au grand maître des charmes / à qui je dois de voir de mes yeux / ce que j'adore / et qui est l'être disposant entre tous / de ma puissance d'émerveillements / du plus profond du coeur / son ami / André Breton". (2) Bonnet, M. (ed.), André Breton Oeuvres complètes II, Éditions Gallimard, 1992, p. 1336, cita l’obra de Christine Martineau-Geniez per a qui el poema està “calquée sur l’itinéraire naturel de l’étreinte amoureuse". (3) Op.cit., p. 1312-1313. Marguerite Bonnet indica que els tres llibres es varen publicar sota el mateix lema: “Le sujet de ce libre est un être mobile”.

Contacte
  1. Estampes originals (1)