Dalí i Rafael en el Catàleg Raonat

Dalí Dixit

"M'havia deixat créixer els cabells i els duia llargs com els d'una nena, i, mirant-me al mirall, adoptava sovint els posats i l'aspecte melangiós de Rafael, al qual m'hauria agradat d'assemblar-me com més millor. També esperava amb impaciència que em creixés pèl a la cara per poder-me afaitar i portar unes patilles ben llargues. Desitjava donar-me com més aviat millor un «aspecte insòlit», compondre una obra mestra amb el meu cap".

Salvador Dalí, The Secret Life of Salvador Dalí, 1942

"Necessito el localisme de Portlligat com Rafael necessitava el d'Urbino, per arribar a allò universal pel camí del que és particular."

Salvador Dalí, José María Massip, «Dalí, hoy», Destino, 1/04/1950.

Dalí Dixit

"Aleshores es va poder percebre que la butaca estava envoltada pels tresors artístics més grans del món: Les Esponsalles de la Verge, de Rafael, del Museu de Milà; La Verge de les Roques, de Leonardo... Piles i piles de manuscrits, els més valuosos i rars del planeta, i al seu darrere, en la penombra del centre de l'estança, la Victòria de Samotràcia, la de veritat, la del Museu del Louvre, malgrat que vista en aquella horrible habitació semblava més aviat una mala imitació"

Salvador Dalí, Hidden Faces, 1944

"Gala es convertia en el castell inexpugnable que no havia deixat mai de ser. La intimitat i, sobretot, les familiaritats, fan disminuir totes les passions. El rigor sentimental i les distàncies, com demostra el cerimonial neuròtic de l'amor cortès, fan créixer la passió. Així, recordo que, després d'un llarg silenci davant L'esposori de la Mare de Déu, de Rafael, al museu de Milà, Gala va deixar anar un sospir i va exclamar: «Quin honor no conèixer mai cap membre de la família de Rafael. Imagina't quina catàstrofe, ser presentat a la tia de Rafael, encara que fos llunyana»."

Salvador Dalí, Le point de vue de Dalí, Vogue, n. 522, Paris, 12/1971 – 01/1972

Dalí Dixit

"E: Creu que els pintors a qui vostè admira, com ara Vermeer o Rafael eren erudits en els coneixements científics de la seva època?

S.D: "Rafael coneixia tots i cada un dels assoliments matemàtics de la seva època. No oblidi que era el període de Luca Pacioli."

Selden Rodman, Salvador Dalí, “Dalí The Great?”, Controversy, Philadelphia, 31/05/1959

"Les cúpules del Renaixement, que responien a la cúpula del cel, se'm van aparèixer en un llamp genial com receptacles de la consciència. Vaig prosseguir amb el tema a ´Cap Rafaelesc esclatant´ i expresso un missatge metafísic transcendent en el meu Manifest Místic."

André Parinaud, Salvador Dalí Comment on devient Dalí, 1973

Dalí Dixit

"L'explosió atòmica del 6 d'agost del 1945 m'havia estremit sísmicament. Des d'aquell moment l'àtom va ser el meu tema de reflexió preferit. Molts dels paisatges pintats durant aquest període expressen la gran por que vaig experimentar amb la notícia d'aquella explosió"

André Parinaud, Salvador Dalí Comment on devient Dalí, 1973

"Galatea, que és la galanimfa de la geologia marina, pura i gegantina, pren forma lentament, però inexorable, a la pantalla rafaelesconuclear del meu pròxim i sublim quadre"

Salvador Dalí Journal d’un génie. La Table Ronde, Paris, 1964

Dalí Dixit

"El rinoceront és l'únic animal que té a la punta del nas una corba logarítmica perfecta [...].Leonardo da Vinci havia estudiat el gira-sol, i jo he estudiat la coliflor: un dia vaig pronunciar una conferència a la Sorbona, amb un Rolls ple de coliflors. Va ser tot un escàndol."

Michaël DelMar, Salvador Dalí, “Astroview”, Façade, Paris, 1978

Dalí Dixit

"He descobert que en Rafael es veu molt clarament en el coll, en la forma del coll, he fet anàlisis, tot és format, igual que aquests angles, per cubs i per cilindres; Rafael pintava únicament amb perfils de formes molt semblants a les corbes logarítmiques que són presents a la banya del rinoceront."

Salvador Dalí, “Aspects phénoménologiques de la méthode paranoïaque critique. Conférence en Sorbonne”, La Vie Médicale, Paris, Décembre 1956

"Allò important és que cal pintar els temes d'una manera que correspongui a l'època en què vivim, 1951; això vol dir que si Rafael pintava una verge segons la cosmogonia del renaixement, avui aquesta cosmogonia ha variat. El mateix tema que va pintar Rafael, si Rafael el pintés avui, com que tindria altres coneixements (física nuclear, psicoanàlisi, per exemple), pintaria tan bé com aleshores, però respondria a la cosmogonia d'avui. I el tema religiós és, per a mi, el més antic i el més actual; però ha de ser tractat segons els coneixements científics dels nostres temps [...]"

Manuel del Arco, Salvador Dalí, Dalí al desnudo, 1952

"És fals que em tingui a mi mateix, com s'ha dit, pel millor pintor del món. La pintura, per a mi, tan sols és una de les més imperfectes manifestacions de la meva intel·ligència. Soc un mal pintor. Si comparo les meves teles amb les del renaixement, amb les de Rafael per exemple, m'adono del desastre total de tota la meva obra. Però això no impedeix que jo sigui, gràcies al meu estil, un dels millors artistes actuals".

S.a., Salvador Dalí, Une interview exceptionnelle Dalí se confesse, Arts, n. 674, Paris, 11/06/1958

Dalí Dixit

"De la mateixa manera que m'havia estat fàcil, des dels meus temps d'escolar amb el senyor Trayter, de repetir l'experiència de veure «el que volgués» en les taques d'humitat de la volta, i havia pogut repetir més tard aquesta experiència en les formes dels núvols movents de la tempesta estival en el Molí de la Torre, en el començament mateix de la meva adolescència aquest poder màgic de transformar el món més enllà dels límits de les «imatges visuals» es va obrir pas fins als dominis sentimentals de la meva pròpia vida, de manera que vaig arribar a ésser amo d'aquella taumatúrgica facultat de poder, a qualsevol moment i en qualsevol circumstància, sempre, sempre veure alguna cosa diferent, o en canvi -cosa que ve a ésser el mateix-, «veure sempre el mateix» en coses que eren diferents."

Salvador Dalí, The Secret Life of Salvador Dalí, 1942

Dalí Dixit

"La idea de l'àngel m'estimula. Perquè si Déu és inagafable, és còsmic perquè no pot estar limitat; els àngels tenen forma. Protó i neutró són, per a mi, uns elements angelicals. Rafael i sant Joan de la Creu estan a prop dels àngels. Intento apropar-me al món angelical mitjançant la castedat i l'espiritualitat hiperestètiques paranoico-crítiques d'aquelles il·lustracions. És la meva ascesi per guanyar-me el cel."

André Parinaud, Salvador Dalí, Comment on devient Dalí, 1973.

Dalí Dixit

"Rafael deia que, per fer una obra mestra, cal pensar en altres coses mentre manipules el pinzell. Els seus tallers sempre estaven plens de personatges bonics, poetes que recitaven els seus versos. Quan es faci de nit i et miris el teu quadre, t'has de sorprendre del que hagi nascut dels teus dits. Que el millor de tu mateix sorgeixi d'un automatisme, mentre els teus pensaments naveguen per mil corrents virolats, canviants, sempre entrecreuats, a la deriva, com un deliri, d'illa en illa inesperada."

Louis Pauwels, Salvador Dalí, Les Passions selon Dalí, 1968

Dalí Dixit

"J.M.: Com ha evolucionat la seva manera de pintar?

S.D.: En el moment del surrealisme dels anys 30, la meva pintura era un pur automatisme imaginatiu. [...] Ara és diferent: faig servir una tècnica fotogràfica. Cada quadre està definit prèviament per una estructura perfectament geomètrica. Actualment pinto quadres estereoscòpics, tot utilitzant dos miralls que reflecteixen dues fotografies, [...] D'aquesta manera obtinc visions i colors únics. Per resumir, abans jo pintava la fantasia de la realitat. Avui, pinto la realitat de la fantasia..."

Jacques Michel, Salvador Dalí, “Salvador Dalí et son musée”, Le Monde, Paris, 03/10/1974

Dalí Dixit

"Una altra de les novetats a la vida de Dalí és l'holografia, que també estarà present al seu museu:

- És la tercera dimensió total, a base d'informació, d'interferències lluminoses, que permetran reconstruir la realitat visual amb tots els seus problemes i amb totes les seves possibilitats meravelloses. Aquest és el treball de Denis Gabor, que és un premi Nobel i que he tingut la sort de conèixer. Vaig fer amb ell cinc hologrames que és el més modern que es pot fer i són els primers realitzats per un artista. El museu de Figueres tindrà el privilegi de poder exhibir, per primera vegada, un d'aquests hologrames. Per això, el meu desig que sigui un museu ultra local que és el que farà que es pugui convertir en universal."

Xian de Andrade, Salvador Dalí, “Dalí, sus dos caras y su museo”, Sábado Gráfico, Madrid, 17/06/1972