© Fundació Gala-Salvador Dalí - 2026
© Fundació Gala-Salvador Dalí - 2026

Descripció

Número de catàleg raonat OG:
OG 013
Propietari:
Fundació Gala-Salvador Dalí
Ens dipositari:
TEATRE-MUSEU DALI
Fons:
Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres

L’exlibris del poeta francès André Breton va ser encarregat probablement durant la tardor de 1930. Dalí va fer un dibuix a tinta xinesa on representa Breton com un os formiguer, el cap del qual evoca la figura del Gran Masturbador envoltat de formigues, insectes que, pel que sembla, tots dos detestaven. La documentació de l’època mostra que, un any abans, tant Dalí com Breton havien utilitzat la imatge de l’os formiguer en les seves respectives obres. El 24 d’octubre de 1929, el diari Mirador de Barcelona va publicar un article sobre Un chien andalou, acabada d’estrenar a París i a punt de presentar-se a Barcelona, en el qual Dalí indicava que la pel·lícula era una “simple anotació, constatació de fets”. Per il·lustrar aquesta idea amb claredat oferia com a exemple l’os formiguer: “…arriba a tamanys superiors al cavall, posseeix una ferocitat enorme, té una força muscular excepcional, és un animal terrible. L’os formiguer menja únicament formigues valent-se d’una llengua de mig metre de llarg, prima com un fil” (1). Un mes després, André Breton va comparar Dalí amb un os formiguer. En el prefaci del catàleg de la primera exposició de l’artista a París, inaugurada el 25 de novembre de 1929 a la Galeria Goemans –una mostra que incloïa l’oli El Gran Masturbador (cat. P 235)–, Breton va escriure: “La vida es dona a l’home amb seduccions comparables a les que la llengua de l’os formiguer deu oferir a les formigues” (2). Una altra mostra de l’estreta complicitat entre tots dos es fa palesa en la carta que Breton va enviar a Dalí el 10 de gener de 1931, poc abans de portar el dibuix a impremta, en la qual demana una rectificació final: “…si encara hi ha temps […] canviar la banderola de l’exlibris de ‘André le fourmilier’ a ‘André le tamanoir’” (3). Així és com apareix en l’exlibris definitiu de Dalí, reproduït en heliogravat en una impremta parisenca. El poema de Breton, Après le Grand Tamanoir, datat a Lyons-la-Forêt el 20 de maig de 1931, va ser publicat a Le Surréalisme au service de la Revolution n. 3 el desembre del mateix any (4). Posteriorment, Breton el va incloure a Le Revolver à cheveux blancs, volum publicat el juny de 1932 i il·lustrat amb un frontispici de Dalí. __________ (1) Biblioteca Virtual de Prensa Histórica > Llista de números (mcu.es) (2) “André Breton : 42, rue Fontaine : tableaux modernes, sculptures, estampes, tableaux anciens”, Calmels Cohen, París, 2003, p. 141. “La vie est donnée à l'homme avec des séductions comparables à celles que doit offrir aux fourmis la langue du fourmilier.” (3) Memoria de los sueños: Salvador Dalí, 1904-1989, MUVIM 2001, p. 95. (4) Bonnet, M. (ed.), André Breton Oeuvres complètes II, Éditions Gallimard, 1992, p. 1333. Marguerite Bonnet indica que “La imatge de l’os formiguer […] representa l’espera a la vegada neutra i atenta davant d’éssers i coses, que és per a Breton l’essencial de l’actitud poètica.”

Contacte
  1. Estampes originals (1)