Figueres, 27 d'agost de 2010
La Fundació Gala-Salvador Dalí ha presentat la darrera adquisició d’obra de l’artista: un tremp sobre cartró titulat Les fires de Figueres, que ja s’havia vist al Teatre-Museu Dalí en qualitat de cessió temporal des del 1992 i que s’ha adquirit al seu propietari. La pintura acaba d’arribar de París, on ha estat protagonista de l’exposició Dreamlands celebrada en el Centre Pompidou de la capital francesa.
S’exposarà a la Sala de les Peixateries del Teatre-Museu a partir de dilluns 30 d’agost.
Vegeu la presentació de l'obra al Flickr i al Youtube de la Fundació Dalí.
Context de l’obra
Si ens fixem en els móns que envolten el jove Dalí, veurem com el paisatge, el de Cadaqués, però també el de Figueres i el seu entorn, i les festivitats que se celebren en ambdues poblacions, són temes recurrents, entre d’altres, en els primers anys de la dècada dels vint. Les fires, i les de Figueres especialment, van fascinar al jove Dalí que podia viure-les i veure-les de molt a prop, des de casa seva, del pis on vivia i que donava a la plaça de la Palmera, lloc on s’esdevenien. Les fires de Figueres tenen lloc al voltant del 3 de maig, quan se celebra la festivitat de la Santa Creu. L’any que Dalí pinta aquest tremp també té lloc, amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Popular de Figueres, l’Exposició d’Artistes Empordanesos al Casino Menestral. La primera obra que trobem del pintor en el catàleg és La Fira que podria ben ser la que presentem avui, si bé no podem saber amb precisió de quina pintura es tracta, ja que d’aquesta temàtica en pinta diverses.
La implicació del jove pintor amb la seva ciutat ve donada segurament tant per l’emmirallament en la figura del seu pare, qui participa de forma activa en la vida social i cultural de la vila, com pels seus propis interessos. Així, a l’institut col•labora a la revista Studium que, de gener a juny de 1919, publica un grup d’estudiants i amics de l’Institut de Figueres i participa en la que serà la seva primera exposició oficial, el mateix any, en una mostra celebrada en els salons de la Societat de Concerts del Teatre Municipal de Figueres.
No és gens d’estrany, doncs, que l’any 1921, després d’haver dissenyat, juntament amb Joan Subias, una carrossa per a la desfilada de reis de la seva ciutat natal, rebi l’encàrrec de realitzar dos cartells per a les Fires de la Santa Creu. Del primer, que representa els gegants de la vila, només se’n conserva algun cartell. El segon és un tremp que, amb el nom de Fires i Festes de la Santa Creu, es troba al Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg (Florida). Aquests dos cartells van aixecar un cert rebombori a la ciutat, segons podem llegir en un article de l’època dedicat a Salvador Dalí Domènech, ja que trencaven amb l’estètica més realista d’anys anteriors. L’any següent, realitzarà aquest tremp que avui presentem, Les fires de Figueres, i que es va utilitzar com a imatge per a un programa de mà de les fires.
El tema de les fires, però, no és casual. Dalí inicia la seva carrera cercant la vida moderna a través de l’elecció d’uns temes (la multitud, el lleure, la ciutat) que, en enfrontar-s’hi, li serveixen de desencadenant per aconseguir un nou llenguatge. L’ús de tècniques pictòriques com el tremp o segurament també l’aiguada (com en el cas de l’obra que il•lustra un altre dels programes de mà per a les fires de 1922) i la simplificació en la representació, li permet, a partir dels temes triats, la descoberta d’un llenguatge modern.
Bona mostra d’aquesta troballa és la pintura que presentem, on la gent que es passeja per l’entramat de la fira és representada per colors vius i trets esquemàtics propis d’un cartell publicitari, una mena de treball que, com hem vist, duria a terme més d’una vegada. Dalí, en aquestes obres, es mostra influït pels corrents noucentistes catalans i realitza una sèrie d’estampes populars i festives, utilitzant el tremp, fet que recorda Xavier Nogués, o imitant l’estructura i els colors de Joaquim Sunyer. Al quadre, hi apareixen futbolistes, toreros, pallassos, gitanos, gegants, el món del circ, els cavallets, les noies joves que surten amb vestits llampants i es tapen amb un vano, els nois que les persegueixen, uns “senyors” de Figueres mudats per anar a veure els espectacles, etc. En paraules del pintor, quan recorda les fires des de Madrid: “Però a poc a poc tota la plaça és una gran bandera, feta de moltes banderes petites, i vet aquí que ve un dia en què tota la plaça es converteix en una gran capsa de música! Tots els balcons s’han obert per escoltar-la. La fira és un gran basar-vivent.”
