Notícies. Presentació del projecte del monument A Salvador Dalí, d'Òscar Tusquets.

Figueres, 29 de novembre, 1999

Un xiprer de 24 metres d'alçada, de dins del qual brollarà aigua sobre un piano, configura el monument que ha dissenyat l'arquitecte Òscar Tusquets en homenatge a Salvador Dalí. L'obra, amb un pressupost de 40 milions de pessetes, es començarà a construir molt aviat a l'entrada sud de Figueres i es presentarà durant l'any 2000. Òscar Tusquets, que és patró vitalici de la Fundació Gala-Salvador Dalí, va definir el projecte amb aquestes paraules: 

"Aquesta font no és una obra de Salvador Dalí, és un monument a la seva persona, encarregat per la Fundació Gala-Salvador Dalí, i és la donació que l'entitat fa a la ciutat amb motiu del 25è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí. 

Per tant, vol al·ludir a la seva obra sense pretendre la reproducció directament mimètica d'una pintura determinada, sinó la interpretació creativa d'una de les obsessions de l'obra daliniana. 

La seva obsessió pels xiprers, per xiprers impossibles. Una obsessió que ha donat lloc a una multitud d'obres del mestre i, en concret, a una obra corpòria: el xiprer que neix d'una barca, prop de lÍentrada de casa seva a Portlligat. Un xiprer impossible, pròpiament surrealista, com aquell del qual surt un blanc cavall o una estranya trompeta, o del qual brolla una font, o aquell que neix d'un piano de cua... tots ells, imaginats i pintats per Salvador. 

Un gran xiprer, un xiprer de vint-i-quatre metres que estigui en consonància amb la gran rotonda sobre la qual s'assenta. 

Un xiprer prou realista perquè, des de la distància, ens confongui per la seva mida: es tracta d'una escultura o d'un xiprer real? 

Un xiprer del qual neixi aigua, aigua que caigui damunt un piano, piano que s'inundi fins a regalimar, per la seva vora corba i pel seu teclat, damunt una bassa, bassa atrapada al cràter que ha format el piano de cua en emergir del cercle de pissarra de Cadaqués que ara el cercla. 

Realment, aquesta interpretació no es troba gaire lluny de la que vaig realitzar fa 24 anys, quan vaig transformar la cara de Mae West en una de les sales del museu a Figueres. Aquesta obra, el seu dia, tingué la complicitat entusiasta del mestre, per la qual cosa m'atreveixo a imaginar que aquesta que ens ocupa mereixeria també la seva aprovació."